Els membres es reuniran, en aquest seminari, per dialogar sobre les contribucions i les lliçons apreses derivades del seu treball durant la pandèmia de COVID-19.
Pot consultar la resta de membres del grup i els informes científics que han elaborat en aquest enllaç.
L'editorial Aranzadi - Civitas (Thomson Reuters) publica, aquest mes de febrer, el llibre “La autonomía reproductiva en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos” (“L'autonomia reproductiva en la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans”), escrit pel Dr. Alonso Pino Ávila, professor associat de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona.
Es tracta, precisament, de la publicació de la seva tesi doctoral que va defensar l'octubre del 2022: “La jurisprudencia bioética del Tribunal Europeo de Derechos Humanos: aborto, reproducción y eutanasia” (“La jurisprudència bioètica del Tribunal Europeu de Drets Humans: avortament, reproducció i eutanàsia”). Aquesta tesi forma part de la Línia de Bioètica i Dret de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, i va ser dirigida pel Dr. Ricardo García Manrique, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret i professor del Màster en Bioètica i Dret, i tutoritzada per la Dra. María Casado, titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica i fundadora de l'Observatori de Bioètica i Dret.
Aquesta obra es publica en el marc del projecte de recerca “CONBIOLAW.20. El Convenio de Oviedo cumple 20 años: propuestas para su adaptación a la nueva realidad social y científica” (“CONBIOLAW.20. El Conveni d'Oviedo fa 20 anys: propostes per adaptar-se a la nova realitat social i científica”) del Ministeri d'Economia i Competitivitat del Govern d'Espanya.
A més, forma part de la col·lecció de llibres de bioètica que l'Observatori de Bioètica i Dret publica amb l'editorial Aranzadi - Civitas (Thomson Reuters). Pot consultar la resta de títols en aquest enllaç.
Un nombre significatiu de drets reproductius ha estat reclamat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), en la jurisprudència del qual és possible identificar una doctrina jurisprudencial sobre aquests drets, i això malgrat que no apareixen ni a la lletra del CEDH ni a la del Conveni d'Oviedo.
El TEDH ha hagut de mitjançar entre les demandes de reconeixement d'aquests drets inclosos en l'autonomia reproductiva, presentades per particulars, i la reclamació de respecte a la sobirania estatal en la seva regulació, al·legada pels governs. La seva resposta ha estat l'elaboració d'una doctrina preferentment procedimental, que atorga un ampli marge d'apreciació als Estats a l'hora de reconèixer nous drets, a la vegada que els exigeix la garantia efectiva dels drets reproductius reconeguts en els ordenaments estatals. Aquesta solució es mostra com a inconsistent, ja que exigeix complir amb obligacions procedimentals a les quals no correspon un dret substantiu.
S'obre el termini de preinscripció per a la nova edició del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona (XXVI edició, curs 2023-2025).
Des del 1995, aquest títol de postgrau, creat per la Dra. María Casado i organitzat per l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), continua formant i capacitant els seus alumnes en l'anàlisi de les qüestions bioètiques des d'una perspectiva interdisciplinària, plural i laica.
Aquest títol propi de la Universitat de Barcelona, adaptat a 120 crèdits ECTS (dos anys acadèmics), proporciona una visió global, flexible i integradora de la bioètica, prenent com a marc per a la reflexió el respecte als Drets Humans internacionalment reconeguts, i ofereix una formació interdisciplinària per a l'anàlisi i la presa racional de decisions en situació de conflicte ètic.
S'imparteix en espanyol i completament a distància, a través d'un campus virtual dissenyat a mida per adaptar-se a les necessitats de cada estudiant, permetent així compatibilitzar els estudis amb l'activitat professional.
A més, cada any s'organitzen una sèrie de sessions presencials de gran valor, concentrades en dues setmanes i d'assistència voluntària, que possibiliten la interacció entre professorat, alumnat i investigadors/es.
S'adreça a una àmplia gamma de professionals de disciplines molt diverses (ciències de la salut, dret, filosofia, humanitats, comunicació…), però també a persones llicenciades, diplomades o graduades sense experiència professional, que vulguin incorporar als seus estudis coneixements i competències en bioètica.
El 15 de març de 2023, la Dra. Itziar de Lecuona, professora del Departament de Medicina i directora de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, participarà en el XXXIII Curs de Dret Sanitari 2023, per parlar de la “Recerca biomèdica i investigació en humans. Aspectes legals i ètics”.
Durant la classe, aprofundirà en la recerca en el camp de la salut i la biomedicina, en el marc regulador, i en els riscos per a la salut de les persones participants.
Aquest curs, organitzat per la Secció de Dret Sanitari de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), se celebra del 13 de febrer al 20 de març de 2023, i compta amb una sèrie de classes relacionades amb l'organització sanitària, els drets i les responsabilitats en l'àmbit de la salut, i les noves tecnologies i la recerca en aquest camp.
Mireia Aznar, advocada especialitzada en Dret Sanitari, exalumne del Màster en Bioètica i Dret i col·laboradora de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, també impartirà una classe el 6 de març sobre “Responsabilitat professional”.
El 6 de març de 2023, el projecte de recerca europeu DECISION organitza una sessió educativa adreçada a pacients: “The COMBAT-trial: A novel COMBinATorial therapy with albumin and enoxaparin in patients with decompensated cirrhosis at high-risk of poor outcome”.
Aquest projecte, que forma part del Programa Horizon 2020, té com a objectiu comprendre millor la malaltia hepàtica en etapa tardana i, així, desenvolupar noves teràpies per reduir el nombre de morts en pacients amb cirrosi descompensada.
La nova fase del projecte consisteix en un assaig clínic que implica pacients i, per aquest motiu, es realitza aquesta sessió, amb la finalitat d'informar-los sobre l'estudi i resoldre qualsevol dubte.
La Dra. Itziar de Lecuona, professora agregada del Departament de Medicina i directora de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, participarà com a líder del Work Package (WP) “Ethics, Health and Socio-Economics”, per explicar als pacients què significa, des d'una perspectiva ètica, participar en l'assaig.
Data i hora: dilluns, 6 de març de 2023, de 14 h a 16 h (CET)
Lloc: format virtual, via Zoom
[[{"type":"media","view_mode":"media_original","fid":"3098","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"250","style":"width: 450px; height: 75px;","width":"1500"}}]]
El pròxim 23 de març de 2023, l'Associació de Bioètica i Dret (ABD) organitza una nova sessió exclusiva per als seus membres i l'alumnat actual del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.
En aquesta ocasió, el Dr. Santiago Peregalli proposa una sessió de discussió sobre transidentitat als mitjans a partir del visionament del documental “The Trans Train” (Suècia, 2019).
El debat se centrarà en els problemes ètics que sorgeixen en el tractament de nens/es i adolescents transgènere. Per això, ens basarem en la literatura científica recent, així com en els “clàssics” que guien el nostre treball quotidià, ja sigui com a professionals de la salut o com a bioeticistes.
El Dr. Santiago Peregalli és metge psiquiatre infantil, cap de Clínica del Servei de Psiquiatria i Psicoteràpia de Nens/es i Adolescents de l'Hospital Universitari de Ginebra (Suïssa), i professor del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.
Lloc: format en línia, via Zoom
Documental “The Trans Train” disponible en aquest enllaç
Del 19 al 21 d'octubre de 2022, se celebra, a Madrid (Espanya), la 4a Reunió de l'Assemblea General del projecte de recerca europeu DECISION.
La Dra. Itziar de Lecuona, professora agregada del Departament de Medicina, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret i codirectora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, participarà durant la jornada del dia 21 com a líder del Work Package (WP) “Ethics, Health and Socio-Economics”, per presentar els avenços i resultats del seu grup de treball.
El projecte DECISION, en el marc del Programa Horizon 2020, té com a objectiu identificar noves teràpies per reduir el nombre de morts en pacients amb cirrosi descompensada.
Data: del 19 al 21 d'octubre de 2022
Lloc: Madrid, Espanya
El dossier compta, també, amb una presentació a càrrec del Dr. Joaquín Martínez Montauti: “La telemedicina permet connectar els pacients amb el sistema sanitari, però els manté allunyats de les persones. Per això, la seva contribució a la humanització de l'assistència mèdica és molt poca. Igualment, cal veure si contribueix a la continuïtat de l'assistència o, al contrari, a la fragmentació. Encara que ja s'hagi incorporat com una ajuda molt valuosa en determinades circumstàncies, no pot ni ha de substituir la medicina presencial”.
Es posiciona com a referent en els principals repositoris de qualitat i ha rebut, per onzè any consecutiu, la distinció de qualitat i internacionalització que la Universitat de Barcelona concedeix a les revistes científiques editades per la mateixa institució.
Coordinat per la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona (la titular de la qual és la Dra. María Casado) i la Càtedra UNESCO d'Ètica, Ciència i Societat de la Universitat de Toulouse (la titular de la qual és la Dra. Emmanuelle Rial-Sebbag)
Presentació del dossier. Joaquín Martínez Montauti
Grâce au développement dérogatoire pendant le COVID-19, la télémédecine en France est mieux encadrée juridiquement et plus accessible (français). Anne-Marie Duguet
Responsabilidad civil médica en telemedicina: una propuesta de principios para una lex artis telemédica. Juan Alberto Lecaros Urzúa, Gonzalo Eugenio López Gaete
Telemedicina e tecnologia assistiva (português). Fernanda Schaefer Rivabem, Jussara Maria Leal de Meirelles
El acto de telemedicina: hacia un nuevo concepto de asistencia médico-personal. Sandra Camacho Clavijo
Patients présentant une pathologie chronique et soins palliatifs en oncologie : Une mise en relation trop tardive. Télémédecine pour les soins palliatifs en oncologie (français). Bettina Couderc, Valerie Mauries Saffon, Alfonsina Faya-Robles
A regulação jurídica brasileira do exercício da telemedicina no contexto da pandemia do COVID-19 (português). Beatriz Sena Figueirêdo, Flávia de Paiva Medeiros de Oliveira
Telemedicina, ética e a Resolução n. 2.314/2022 do Conselho Federal de Medicina Brasileiro: parâmetros de aplicação, subsidiariedade, letramento e segurança informacional (português). Sthéfano Bruno Santos, Isabela Almeida
Aspectos éticos del servicio de telemedicina de una mutua laboral. Mónica Ballesteros Polo
La regulación ética de aplicaciones digitales en salud frente a la pandemia por COVID-19. María de la Paz Lascano, Timothy Daly
Revisión sobre aspectos bioéticos en las decisiones de triaje en la Unidad de Cuidados Intensivos durante la pandemia por COVID-19. Grecia Alejandra García León, Dania Nimbe Lima Sánchez, Lucía Abascal Miguel
Validación de un instrumento para medir el respeto de la autonomía del paciente en situación terminal durante la toma de decisiones médicas sobre el final de la vida. José Isaac González-Huerta, Laura Medina-Ceja, María Claudia Espinel-Bermúdez, Asunción Álvarez-Del Rio, María de Jesús Medina-Arellano, Irene Córdova-Jiménez
Bioética y Derechos Humanos en una mirada latinoamericana. Diego Nicolás Biscioni, Thiago Rocha da Cunha, Aline Albuquerque
Ética de los sentimientos, desarrollo de capacidades, memoria histórica y reconciliación: la fragilidad del personal de salud en el conflicto armado colombiano. Gloria Omaira Bautista Espinel, Dianne Sofía González, Sonia Díaz-Monsalve, Ana María Bermúdez
Aspectos bioéticos da utilização de sistemas de inteligência artificial no campo da saúde: um estudo exploratório (português). Evelise Scaraboto Duarte, Fagner Sutel de Moura, Leonardo Pestillo de Oliveira, Lucas França Garcia
La dignidad de la mujer como argumento jurídico relevante en la Sentencia del Tribunal Supremo español 277/2022, de 31 de marzo de 2022, sobre filiación en la gestación subrogada. María Luisa Marín Castán
El pròxim 9 de març de 2023, l'Associació de Bioètica i Dret (ABD) organitza una sessió sobre el llibre “Sobre la dignidad humana” (“Sobre la dignitat humana”) amb el seu autor, el Dr. Manuel Atienza, catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat d'Alacant.
Aquesta activitat forma part del club de lectura del grup, que pretén reflexionar sobre diferents obres a través del diàleg amb els seus autors i autores.
Tot i que el concepte de dignitat humana és probablement el més bàsic del Dret de l'Estat constitucional, els juristes no s'han preocupat, fins fa ben poc, per aclarir aquesta noció; això és degut, principalment, al predomini —en la teoria i en la pràctica del Dret—, també fins a dates molt recents, del paradigma iuspositivista, amb la seva tesi de la separació conceptual (radical) entre el Dret i la moral.
“Sobre la dignidad humana” suposa un intent d'omplir aquesta llacuna partint d'una concepció postpositivista del Dret que tendeix a subratllar el seu caràcter de pràctica social, d'activitat dirigida a aconseguir certes finalitats i valors, cosa que porta a entendre les relacions entre el Dret i la moral en termes no només de separació, sinó també de continuïtat.
En els sis primers capítols del llibre, s'aborda el concepte de dignitat humana des d'una varietat de perspectives —la bioètica, els drets de la personalitat, el Dret constitucional o la fonamentació dels drets humans—, mentre que l'últim (que és també el més extens) està dedicat a elaborar una concepció general i (raonablement) sistemàtica de la dignitat humana, posant èmfasi en la seva dimensió jurídica.
Per a això, es proposen fonamentalment dos eixos d'anàlisi. El primer consisteix a considerar la dignitat com un concepte pont, de manera que, d'una banda, es busca establir les condicions que calen per atribuir dignitat a una entitat (el problema de la personalitat o de l'agència moral), mentre que, d'altra banda, també cal mostrar quines són les conseqüències normatives de la dignitat, quins drets i quins deures suposen un judici d'atribució de dignitat.
Des del segon eix, allò que se subratlla és la importància de diferenciar diversos plans d'abstracció: la dignitat en el sentit més profund i abstracte; la dignitat com un dels principis morals i/o jurídics, i la dignitat traduïda o concretada en drets fonamentals.
La sessió se celebrarà en tancat per a socis/es de l'Associació de Bioètica i Dret (ABD) i alumnes actuals del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.
Data i hora: dijous, 9 de març de 2023, a les 18 h (hora d'Espanya, UTC+1)
Lloc: format en línia
Sessió exclusiva per a membres de l'ABD i alumnes del Màster en Bioètica i Dret
El grup de recerca “Bioètica, Dret i Societat: Anàlisi interdisciplinària dels aspectes ètics, jurídics i socials de la biomedicina, la biotecnologia i les tecnologies emergents” (BIOELSi) (SGR 00353) ha estat reconegut, novament, com a Grup de Recerca Consolidat (GRC) per la Generalitat de Catalunya, una distinció atorgada per donar suport a l'activitat científica dels grups de recerca (SGR-Cat 2021).
Aquest assoliment també suposa un reconeixement al treball de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD).
La convocatòria, liderada per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), té com a objectiu impulsar les activitats dels grups de recerca que permetin reforçar l’impacte científic, econòmic i social de la investigació, així com promoure la seva projecció internacional.
D'aquesta manera, es reconeix la continuïtat del GRC “Bioètica, Dret i Societat”, que inclou un relleu generacional amb nous membres que ja havien col·laborat amb l'Observatori de Bioètica i Dret prèviament.
La Dra. Itziar de Lecuona, professora agregada del Departament de Medicina i directora de l'Observatori de Bioètica i Dret, agafa el relleu com a investigadora principal (IP) del grup; anteriorment, havia estat coordinat per la Dra. María Casado, titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica i fundadora i directora (de 1995 a 2021) de l'Observatori de Bioètica i Dret.
El GRC continuarà impulsant la investigació i la transferència de coneixement per difondre els resultats de la recerca i impactar, així, en l'elaboració i modificació de lleis i disseny de polítiques, en societats científiques, en mitjans de comunicació, i en la societat en general.