Fundadora del Centre de Recerca Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona; directora des de la seva constitució, al 1995, fins el 2021.
- Titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona.
- Creadora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, i la seva directora fins el 2021.
- Catedràtica acreditada de Filosofia del Dret.
- Fundadora del Grup de Recerca Consolidat "Bioètica, Dret i Societat" de la Generalitat de Catalunya, i la seva coordinadora fins el 2021.
- Responsable de la línia de recerca "Bioètica i Dret" dins el programa de doctorat europeu de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona "Dret i Ciència Política".
- Coordinadora de la Xarxa d'Excel·lència Bioètica i Drets Humans: impactes ètics, jurídics i socials de les novíssimes tecnologies en recerca i reproducció, de la Xarxa de Docència en Bioètica (AECID), de la Xarxa Iberonetwork de la International Association of Bioethics, de la Xarxa per a l'Ensenyament Conjunt de la Bioètica (ALFA, Unió Europea) i de la Xarxa Temàtica Bioètica i Drets Humans de la Generalitat de Catalunya.
- Directora de la Revista de Bioética y Derecho.
- Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya a la contribució al progrés científic i tecnològic.
- Ha dirigit 30 projectes d'investigació (I+D) nacionals i internacionals, entre els quals es destaquen:
- "CONBIOLAW.20: El Conveni d'Oviedo compleix 20 anys: propostes per la seva adaptació a la nova realitat social i científica".
- "Xarxa d'Excel·lència Bioètica i Drets Humans: impactes ètics, jurídics i socials de les novíssimes tecnologies en recerca i reproducció".
- "Aspectos éticos, jurídicos y sociales implicados en la obtención, el uso y el almacenamiento de las muestras de ADN y otras técnicas biométricas de identificación".
- "Género y Bioética: autonomía de las mujeres en salud".
- "Formación de formadores en Bioética (capacitación de Comités de Bioética)".
- "Impartición conjunta de Postgrado en Bioética para jueces y para miembros de Comités".
- "NANOBIOLAW: Implicaciones bioéticas, jurídicas y sociales de las nanotecnologías".
- "Aspectes bioètics en l’atenció a la gent gran dependent".
- "Cuestiones no resueltas en las repercusiones éticas, juridicas y sociales de la reproducción asistida: embriones sobrantes, investigación con embriones, donación de ovocitos, úteros de alquiler, selección de sexo, anonimato, registros de donantes, bases de datos y seguros".
- "Ensayos Clínicos: cuestiones Éticas y Jurídicas".
- "Aspectos Éticos y Jurídicos de los Trasplantes de Órganos".
- "Derecho y Genética: Implicaciones jurídico-políticas, éticas y sociales de la detección de genes asociados a la enfermedad de Alzheimer y otras demencias seniles".
Participació en Comitès
Comitè de Bioètica d'Espanya (període 2008-2012). Comissió Nacional Per l'Ús Forense de l'ADN (2009-2019). Comissió d'Experts del Banc Nacional d'ADN, Espanya (2009-2017). Comitè de Bioètica de Catalunya (2008-2013). Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona (1995-2020). Comitè Ètica de la Recerca de l'Hospital Clínic de Barcelona (2007-2012). Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS, des de 2005). Comitè d'Ètica Assistencial de l'Hospital de Barcelona (des de 2001). Consell Assessor del Centre d'Investigació d'Errors Metges UAB (des de 2001).
Comitès Editorials
Directora i Membre del comitè científic de la Revista de Bioética y Derecho. Membre del comitè científic de la revista Anales de la Cátedra Francisco Suárez (ACFS). Membre del consell editorial de Letras Livres, de ANIS, Instituto de Bioética, Direitos Humanos e Gênero (Brasil). Membre de l'Editorial Board of Philosophy, Ethics and Humanities in Medicine (PEHM). Membre del consell editorial de la Revista Bioètica del Conselho Federal de Medicina do Brasil. Membre del comitè científic de la Revista Ius et Scientia, Universitat de Sevilla, Espanya. Membre del comitè científic de la Revista Derecho y Salud de l'Institut d'Investigació en Ciències Jurídiques de Cordoba, Argentina. Referee de la Revista de Calidad Asistencial (Espanya). Membre del comitè científic de la Revista Studia Bioética. Referee de la Revista Española de Salud Pública del Ministeri de Sanitat i Consum. Referee de la Revista Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas, entre d'altres.
Línies d'investigació preferents
- Bioètica i Drets Humans.
- Implicacions ètiques, jurídiques i socials de la biotecnologia.
- Reproducció assistida.
- Noves tecnologies genètiques.
- Eutanasia.
- Envelliment.
- Salut sexual i reproductiva. Interrupció voluntària de l'embaràs.
Publicacions
Autora de numeroses publicacions, entre les quals destaquen:
- M. Casado (coord.), "Libro blanco de las nanotecnologías. Una visión ético-social ante los avances de la nanociencia y la nanotecnología", Ed. Thomson-Reuters Aranzadi, 2021.
- M. Casado (coautora), "Manual de bioética laica II: Cuestiones de salud y biotecnología", Ed. Thomson-Reuters Aranzadi, 2021.
- M. Casado i M.J. López Baroni (coords.), "El Convenio de Oviedo cumple veinte años. Propuestas para su modificación", Ed. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2021.
- M. Casado i M.J. López Baroni, "Handbook of Secular Bioethics (I). Key issues", Ed. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2020.
-
- M. Casado i M.J. López Baroni, "Manual de bioética laica (I). Cuestiones clave", Ed. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2018.
- M. Casado, "La Bioética como herramienta para la labor parlamentaria", Ed. Biblioteca del Congreso Nacional de Chile, 2017.
- M. Casado (coord.), "De la solidaridad al mercado. El cuerpo humano y el comercio biotecnológico", Ed. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2017.
- M. Casado (coord.), "De la solidaridad al mercado. El cuerpo humano y el comercio biotecnológico", Ed. Fontamara, 2016.
- M. Casado (ed.), "Bioética, derecho y sociedad", Ed. Trotta, 2015.
- M. Casado i Juan José López Ortega (coords.), "Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica. Del convenio de la ONU a las búsquedas a través del ADN", Ed. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2015.
- M. Casado i Antoni Vilà, "La Declaración Universal sobre Bioética y Derechos Humanos de la Unesco y la discapacidad", Ed. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2014.
- M. Casado i Margarita Guillén (coords.), "ADN forense: problemas éticos y jurídicos", Ed. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2014.
- M. Casado i A. Royes (coords.), "Sobre bioética y género", Ed. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2012.
- M. Casado i F. Luna (coords.), "Cuestiones de bioética en y desde Latinoamérica", Ed. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2012.
- M. Casado (coord.), "Bioética y Nanotecnología", Ed. Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2010.
- M. Casado (coord.), "Sobre la Dignidad y los Principios. Análisis de la Declaración Universal de Bioética y Derechos Humanos de la UNESCO", Ed. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2009.
- M. Casado, J. Loch i G. Gauer, "Bioética, interdisciplinaridade e prática clínica", Ed. ediPUCRS, 2008.
- M. Casado (comp.), "Nuevos materiales de bioética y derecho", Ed. Fontamara, 2007.
- M. Casado i M.J. Buxó (coords.), "Riesgo y precaución", Ed. Publicacions de la Residència d'Investigadors, 2005.
- M. Casado, "Las leyes de la bioética", Ed. Gedisa, 2004.
- M. Casado (comp.), "El Alzheimer: problemas éticos y jurídicos", Ed. Tirant lo Blanch, 2002.
- M. Casado (comp.), "Estudios de Bioética y Derecho", Ed. Tirant lo Blanch, 2000.
Coordinadora de les col·leccions
Col·lecció de Documents publicats pel Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret des de l'any 2000
- Document d'anàlisi sobre l'impacte normatiu dels documents de l’OBD relatius a l'eutanàsia i reptes de futur, 2021.
- Pautes per avaluar projectes de recerca i innovació en salut que utilitzin tecnologies emergents i dades personals, 2020.
-
-
-
- Document sobre els aspectes ètics del diàleg entre ciència i societat, 2018.
- Declaració sobre ètica i integritat en la docència universitària, 2018.
- Informació alimentària: qüestions ètiques, jurídiques i polítiques, 2017.
- Bioètica i edició genòmica en humans, 2016.
- Envelliment i vulnerabilitat, 2016.
- Declaració sobre integritat científica en recerca i innovació responsable, 2016.
- Bioètica i Big Data de salut: explotació i comercialització de les dades dels usuaris de la sanitat pública, 2015
- Bioètica i discapacitat, 2014.
- Accés responsable a la informació jurídico-bioètica en xarxa, 2013.
- Trasplantament d'òrgans de donant viu, 2011.
- Impacte normatiu dels documents de l'Observatori de Bioètica i Dret sobre salut sexual i reproductiva, 2011.
- Nanotecnologia i bioètica global, 2010.
- Impacte normatiu dels documents de l'Observatori de Bioètica i Dret sobre les voluntats anticipades i l'eutanasia, 2010.
- Limitació de l’esforç terapèutic a les unitats de neonatologia, 2009.
- Interrupció voluntària de l'embaràs, 2008.
- Impacte normatiu dels documents de l'Observatori de Bioètica i Dret sobre reproducció assistida, 2008.
- Objecció de consciència en sanitat, 2007.
- Proves genètiques de filiació, 2006.
- Rebuig dels Testimonis de Jehovà a les transfusions de sang, 2005.
- Dones i ciència, 2004.
- Disposició de la pròpia vida en determinats supòsits: declaració sobre l'eutanàsia, 2003.
- Selecció del sexe, 2003.
- Salut sexual i reproductiva en l'adolèscencia, 2002.
- Congelació d'oòcits per a la reproducció humana, 2002.
- Cèl·lules mare embrionàries, 2001.
- Voluntats anticipades, 2001.
- Donació d'oòcits, 2001.
- Investigació amb embrions, 2000.
Direcció de Tesis Doctorals i Tesis de Fi de Màster
- Direcció de 46 tesines de fi de Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.
- Direcció de tesis doctorals:
- F. Estévez, "Los derechos de las personas con demencia. Un estudio de casos, aproximación desde Ecuador".
- P. Antón, "El Espacio Europeo de Educación Superior y la Formación Enfermera".
- J. Martínez Montauti, "Médicos, Enfermedades y Pacientes".
- M. López Baroni, "El hecho cultural ante la revolución biotecnológica".
- B. Bórquez, "Del Objeto al Sujeto: los Adolescentes como Actores en el Espacio Sanitario".
- L. Buisán, "La confidencialitat: del secret mèdic a la Historia Clínica Compartida a Catalunya".
- M. Dobernig, "Bases para una regulación de las técnicas de reproducción humana asistida en México".
- I. de Lecuona, "Los comités de ética como mecanismos de protección de los derechos humanos en investigación biomédica".
- E. Lamm, "En las fronteras de la bioética y el derecho civil: El elemento volitivo como determinante de la filiación derivada de la técnicas de reproducción asistida. Hacia una nueva concepción de las relaciones de filiación".