El Dr. Stefano Bertea, investigador i professor associat de la Facultat de Dret de la Universitat de Leicester, ha estat beneficiari d'un dels Ajuts María Zambrano del Ministeri d'Universitats del Govern d'Espanya, per a l'atracció del talent internacional.
Dijous, 4 de maig de 2023, el Màster en Bioètica i Dret va rebre el Guardó Impuls a la Formació Permanent, un reconeixement a la contribució acadèmica dels títols propis de Màster i Diplomes d'Especialització de la Universitat de Barcelona amb una trajectòria igual o superior a 25 anys.
La Dra. María Casado, creadora del Màster, la Dra. Itziar de Lecuona, actual codirectora, i Yasmina Soto, de l'equip coordinador, van recollir el premi presencialment, en un acte celebrat a la seu de l'Agència de Postgrau, a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.
Es tracta de la primera edició d'aquests premis honorífics que atorga l'Agència de Postgrau de la Universitat de Barcelona, juntament amb el Vicerectorat responsable de temes acadèmics.
El Màster en Bioètica i Dret és un títol propi de la Universitat de Barcelona que s'imparteix de manera ininterrompuda des del 1995; aquest any, celebrem la 26a edició. Aquest guardó suposa un reconeixement al treball i esforç dels equips de direcció i coordinació durant tots aquests anys de recorregut.
El termini de preinscripció per a la pròxima edició del Màster (XXVI edició, curs 2023-2025) està actualment obert. Trobarà tota la informació en aquest enllaç.
Els propers dies 4 i 5 de maig de 2023, tindrà lloc la XXIX Edició del Congrés Internacional sobre Dret i Genoma Humà. Genètica, Biotecnologia i Medicina Avançada, coorganitzat pel grup de recerca del govern basc GI-CISJANT, la Red de Derecho y Genoma Humano i la Universitat del País Basc (UPV/EHU).
Se celebraran diverses ponències dividides en tres sessions diferenciades sobre: “Divulgació científica, informació i desinformació”, “Organoides i altres models experimentals derivats de mostres biològiques humanes”, i “Actuacions efectuades en remot en l'àmbit de la biomedicina”.
A més, també es presentaran les comunicacions escollides mitjançant una convocatòria prèvia. En aquest marc, Joan Serrano Marín, investigador de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, presentarà la seva comunicació “Bioethics and ethnic discrimination in neurologic pharmacogenetics” (“Bioètica i discriminació ètnica en la neurofarmacogenètica”), a la taula del divendres, 5 de maig, de 9 h a 11 h (hora d'Espanya, CEST, UTC+2).
El 17 de maig de 2023, l'Associació de Bioètica i Dret (ABD) organitza una nova sessió exclusiva per als seus membres i l'alumnat actual del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.
[[{"type":"media","view_mode":"media_original","fid":"3346","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"900","style":"width: 550px; height: 309px;","width":"1600"}}]]
La salut mental és allò que ens permet desenvolupar la nostra vida com a tal, a escala individual i també com a col·lectiu social. Actualment, hi ha una alta prevalença global dels patiments mentals, amb una incidència que creix cada any i que ha augmentat abruptament durant els anys pandèmics.
És imprescindible —i urgent— atendre la xifra creixent de patiments mentals, i pensar i executar una forma amigable de reconstruir, enfortir i sostenir la salut mental de cada persona, per a un bon viure personal i col·lectiu.
Per a fer-ho, i com a primer pas, cal revisar què estem fent: les maneres en què vivim, els models de gestió, atenció i cura a la salut, les formes de vincular-nos, les idees sobre la salut i el patiment mental, i tot allò que hi subjau.
La bioètica proposa aportacions específiques i pràctiques per emfatitzar i reforçar els debats sobre la cura en salut mental i la qualitat d'atenció del patiment mental. El debat des de la bioètica —si tenim la intenció de millorar la salut mental individual/poblacional— és fonamental perquè trobem múltiples qüestions èticament problemàtiques dins del camp de la salut mental com a disciplina, així com de la seva percepció i acompanyament social.
Considerem, per exemple, la presumpció respecte dels límits de la normalitat psíquica o els modes de diagnòstic —valoració de l'estat mental d'un subjecte—, i les modalitats terapèutiques del patiment mental. A cadascuna, es posen en joc múltiples judicis valoratius sobre nocions variades, entre elles, la de persona. A partir de la noció de persona també es posen en joc valoracions sobre l'autonomia, la ment, el comportament adequat i la perspectiva sobre drets, entre d'altres.
Pel que fa a la percepció social de la salut/patiment mental, trobem un prejudici certament generalitzat sobre allò que pot o no pot fer una persona amb patiment mental, relacionat amb l'estigma social que encara pesa sobre aquest tipus de diagnòstics.
En abordar situacions de salut-malaltia, s'intervé sobre trajectòries de vida, cossos, ments, inicis o finals de la vida, gestió d'informació personal i/o sensible, distribució de recursos en salut, entre d'altres. A més, el procés de salut-malaltia està immers en una persona que, alhora, viu en determinades condicions globals, té maneres particulars de vida, està envoltada de configuracions discursives i morals, pren decisions individuals, i té un esdevenir subjectiu, entre altres dimensions que intervenen en aquest procés. En aquest sentit, la bioètica també ofereix eines per observar i analitzar cadascuna d'aquestes dimensions i les seves valoritzacions, ja siguin personals o culturals.
Data i hora: dimecres, 17 de maig de 2023, a les 18 h (hora d'Espanya, CET, UTC+2)
Lloc: format en línia, via Zoom
El 4 de maig de 2023, se celebra l'Acte de Lliurament del Guardó Impuls a la Formació Permanent, que atorga per primera vegada l'Agència de Postgrau de la Universitat de Barcelona, juntament amb el Vicerectorat responsable de temes acadèmics.
Es tracta d'un reconeixement a la contribució acadèmica dels títols propis de Màster i Diplomes d’Especialització amb una trajectòria igual o superior a 25 anys.
En aquest marc, el Màster en Bioètica i Dret rebrà aquest premi honorífic, que recolliran presencialment la Dra. María Casado, la Dra. Itziar de Lecuona i Yasmina Soto, en reconeixement del treball i l'esforç dels equips de direcció i coordinació durant aquests més de 25 anys de recorregut, i la seva contribució a la formació permanent.
El Màster en Bioètica i Dret és un títol propi de la Universitat de Barcelona que s'imparteix des de 1995 de manera ininterrompuda. El termini de preinscripció per a la pròxima edició (XXVI edició, curs 2023-2025) està actualment obert. Trobarà tota la informació en aquest enllaç.
Data i hora: dijous, 4 de maig de 2023, a les 16:30 h (hora d'Espanya, CEST, UTC+2)
Lloc: a la seu de l’Agència de Postgrau, Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
Amb motiu de la celebració de Sant Jordi i el Dia Internacional del Llibre, l'Observatori de Bioètica i Dret estrena una nova pàgina que inclou tots els llibres que ha publicat i en què ha participat, tant el centre com els seus membres.
En total, trobarà més de 60 obres, la majoria disponibles en accés obert i descàrrega gratuïta. Un recurs que esperem sigui molt útil i profitós per a qualsevol persona interessada en les diferents qüestions bioètiques.
Així mateix, la pàgina també inclou la Col·lecció de Bioètica de la Universitat de Barcelona, dirigida per la Dra. María Casado i acreditada amb el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ).
Seguint la filosofia Open Access que sempre ha sigut prioritària per a l'Observatori, s'ha fet un esforç notable per poder oferir la majoria d'obres en obert, amb la missió de proporcionar accés lliure al coneixement generat pel nostre centre de recerca.
Cada llibre disposa d'una pàgina individual amb tota la informació referent a l'obra, inclòs un resum, i un botó per accedir a la seva descàrrega gratuïta, si està disponible en obert.
El 19 de maig de 2023, el Comitè d'Ètica Assistencial (CEA) de l'Hospital del Mar organitza la 6a Jornada de Bioètica de l'Hospital del Mar.
Aquesta edició girarà entorn de la temàtica “Les decisions al final de la vida. De la planificació de decisions al Document de Voluntats Anticipades (DVA)”, i comptarà amb la participació de professionals amb experiència en la matèria.
Aquest any, la Dra. Itziar de Lecuona, professora del Departament de Medicina i directora de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, oferirà la conferència inaugural.
Data i hora: divendres, 19 de maig de 2023, a les 9:30 h (hora d'Espanya, CEST, UTC+2)
Lloc: Sala Josep Marull, Hospital del Mar
Divendres, 14 d'abril de 2023, s'obre el termini de presentació de candidatures de la 14a Convocatòria de les Beques Càtedra UNESCO de Bioètica - Fundació Germanes Saula Palomer per cursar el Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona (XXVI edició, curs 2023-2025).
[[{"type":"media","view_mode":"media_original","fid":"3383","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"2160","style":"width: 500px; height: 500px;","width":"2160"}}]]
Amb el suport de la Càtedra Unesco de Bioètica de la Universitat de Barcelona, aquest títol té com a objectiu capacitar els seus alumnes en l'anàlisi de les implicacions ètiques, jurídiques i socials de la biotecnologia i la biomedicina des d'una perspectiva interdisciplinària, plural i laica.
Per accedir a tota la informació sobre el Màster (objectius, programa, preu, metodologia, procés de preinscripció, etc.), cliqui en aquest enllaç.
2. Una carta de presentació explicant el seu interès per cursar el Màster i la motivació per optar a la beca.
3. Una carta de recomanació, acadèmica o professional.
4. Opcional: es podrà incloure qualsevol informació addicional que pugui reflectir mèrits rellevants per a la candidatura.
Data límit de presentació de candidatures: 9 de juny de 2023 (ampliació del termini fins al 30 de juny de 2023) (convocatòria tancada)
Comunicació de resultats: 6 de juliol de 2023 (resolució)
Més informació sobre el procés de sol·licitud i selecció de la beca
Preinscripcions obertes per a la nova edició del Màster en Bioètica i Dret
L’editorial Colex ha publicat l'“Informe sobre aspectos bioéticos, legales y procesales del derecho a la identidad y el uso de procedimientos de reconocimiento facial por las fuerzas y cuerpos de seguridad” (“Informe sobre aspectes bioètics, legals i processals del dret a la identitat i l'ús de procediments de reconeixement facial per les forces i cossos de seguretat”), elaborat pel Dr. Paulo Ramón Suárez Xavier com a part del seu projecte en el marc de les “Ayudas Margarita Salas” per a la formació de joves doctors/es.
En aquesta publicació, s'examinen els impactes socials, jurídics, bioètics i processals de l'ús de les tècniques de reconeixement facial amb l'objectiu de la identificació de persones a la via pública, i es proposa una sèrie de solucions i mesures que es poden adoptar.
També compta amb un epíleg sobre com la utilització abusiva de les noves tecnologies en el procés de garantir la seguretat pública està construint un model de societat que l'investigador anomena de panoptisme interinstitucional.
L'informe està disponible en accés obert, per a la seva lectura i descàrrega gratuïtes, en aquest enllaç.
L'autor ha realitzat aquest informe durant la seva estada com a investigador postdoctoral a l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, així com al Centre per a la Propietat Intel·lectual i Tecnologies de la Informació de KU Leuven (Universitat de Lovaina).
La irrupció de les noves tecnologies ha canviat la manera com els ciutadans es relacionen entre si, amb l'Estat i la dinàmica de la vida mateixa. Càmeres de vigilància, sensors de presència, alarmes a les llars i una gran gamma de recursos tecnològics han emergit per garantir la seguretat dins i fora de les llars.
Pel que fa a la seguretat pública, també la vigilància electrònica mitjançant càmeres ha permès multiplicar els ulls de les forces i cossos de seguretat allà on abans no podien arribar, per raons de personal, de temps i de procediment.
Aquestes càmeres, que abans potenciaven l'ull humà, ara el substitueixen. Són capaces d'identificar persones mitjançant tècniques de reconeixement facial i poden suposar una sèrie de riscos per als drets i les llibertats dels ciutadans.
El pròxim 20 d'abril de 2023, l'Associació de Bioètica i Dret i el Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona organitzen una sessió especial amb el Dr. Manuel Jesús López Baroni sobre el seu darrer llibre “Bioética y tecnologías disruptivas” (“Bioètica i tecnologies disruptives”) (Herder Editorial, 2021).
L'autor dialogarà sobre les qüestions i els dilemes que planteja el llibre amb: Raimund Herder, director de Herder Editorial; la Dra. Itziar de Lecuona, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret i codirectora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona; i el Dr. Fernando García López, epidemiòleg, metge especialista en Nefrologia i Medicina Preventiva i Salut Pública, i president de l'Associació de Bioètica i Dret.
La sessió se celebrarà en format virtual, via Zoom. Per connectar-se, és imprescindible inscriure's prèviament.
Aquest llibre presenta una reflexió al voltant de la bioètica i intenta analitzar els nombrosos interrogants que susciten les investigacions i aplicacions de les noves tecnologies, problemes inexistents fins fa poc. L'autor fa la seva pròpia contribució al procés de presa de decisions que, de manera col·lectiva i inevitable, haurem d'afrontar ben aviat.
La humanitat ha de prendre, en els anys vinents, algunes de les decisions més transcendentals de la seva història. Una és la de fixar els límits de la modificació de la línia germinal humana. L'opció que adoptem condicionarà el nostre futur com a unitat biològica, cosa que repercutirà de manera substancial i irreversible en les nostres formes d'organització social, política, econòmica o familiar a curt termini.
El camp de coneixement de la bioètica ha anat creixent progressivament en els darrers anys. Paral·lelament a la bioètica, encara que amb una trajectòria pròpia i genuïna, la intel·ligència artificial ha realitzat grans progressos. Totes dues línies de recerca avancen a gran velocitat amb la perspectiva, a més, que, en un futur no gaire llunyà, entitats orgàniques i inorgàniques convergiran.
Quines investigacions i experiments hem d'acceptar èticament i jurídicament? Quins límits establim? Les profecies apocalíptiques sobre la tecnociència són un mer passatemps o s'han de prendre molt seriosament?
Data i hora: dijous, 20 d'abril de 2023, a les 18 h (hora d'Espanya, CEST, UTC+2)
Lloc: format en línia (via Zoom)
Sessió gratuïta. Imprescindible inscripció prèvia (places limitades). Formularis tancats