RSS del Observatori de Bioètica i Dret UB

El 19 de juny de 2024, l'Associació de Bioètica i Dret (ABD), amb el suport del Màster en Bioètica i Dret i de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, organitza la sessió “La evaluación ética de la investigación y su gestión en manos de los CEIs” (“L'avaluació ètica de la recerca i la seva gestió en mans dels CEIs”), un diàleg entre la Dra. Gisela Isabel Fernández Rivas Plata i la Dra. Itziar de Lecuona.

En aquesta ocasió, la sessió tindrà lloc en obert i serà gratuïta per a qualsevol persona interessada en la matèria (imprescindible inscripció prèvia). Es podrà seguir en modalitat en línia, mitjançant la plataforma Zoom.

Recentment, la Dra. Gisela Isabel Fernández Rivas Plata ha publicat el llibre “La gestión de la ética de la investigación: de los principios a los procedimientos” (“La gestió de l'ètica de la recerca: dels principis als procediments”) (Aranzadi, 2024), derivat de la seva tesi doctoral, dirigida per la Dra. Itziar de Lecuona.

L'avaluació ètica de projectes de recerca que inclouen la participació de persones constitueix un dels principals reptes de la gestió de la recerca a l'interior de les universitats generalistes.

Per això, en aquest diàleg analitzarem les funcions i els procediments de les instàncies encarregades de l'avaluació esmentada, i intentarem proposar una estructura de funcionament perquè aquestes puguin dur a terme les seves funcions de manera més eficient i d'acord amb la seva naturalesa deliberativa.

Per fer-ho, repassarem els components propis de l'avaluació ètica de projectes de recerca des de la perspectiva dels comitès d'ètica de la recerca (CEIs), i analitzarem els supòsits que encara no han estat inclosos per cap regulació específica, problematitzant al voltant de si haurien de ser abordats de manera normativa o si podrien ser resolts mitjançant l'aplicació de principis per a cada cas concret.

Amb relació al funcionament del CEI, analitzarem l'estructura i els procediments de les instàncies encarregades de la gestió de l'ètica de la recerca a les universitats generalistes. 

Ponents:

La Dra. Gisela Isabel Fernández Rivas Plata és investigadora de l'Observatori de Bioètica i Dret, professora associada de la Facultat de Medicina, i professora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.

• Data i hora: dimecres, 19 de juny de 2024, a les 18 h (hora d'Espanya, CEST, UTC +2)

• Lloc: format en línia (retransmissió en directe via Zoom)

• Formulari per inscriure's

L'editorial Aranzadi - Civitas (Thomson Reuters) ha publicat, recentment, el llibre “La gestión de la ética de la investigación: de los principios a los procedimientos” (“La gestió de l'ètica de la recerca: dels principis als procediments”) de la Dra. Gisela Isabel Fernández Rivas Plata, investigadora de l'Observatori de Bioètica i Dret i professora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.

Aquest treball deriva de la seva tesi doctoral “Diseño e implementación de un sistema de gestión para la ética de la investigación en las universidades generalistas: de los principios a los procedimientos” (“Disseny i implementació d'un sistema de gestió per a l'ètica de la recerca a les universitats generalistes: dels principis als procediments”), dirigida per la Dra. Itziar de Lecuona i part de la Línia de Bioètica i Dret del Programa de doctorat en Dret i Ciència Política de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.

El llibre analitza l'estructura i els procediments de les instàncies encarregades de la gestió de l'ètica de la recerca a les universitats generalistes.

Resum:

Primer, s'analitza l'estat de la qüestió de l'ètica de la recerca a les universitats generalistes iberoamericanes i els reptes que planteja la seva gestió.

Segon, s'estudien els components propis de l'avaluació ètica de projectes de recerca des de la perspectiva dels comitès d'ètica de la recerca (CEIs).

Tercer, s'analitzen els supòsits que encara no han estat inclosos per cap regulació específica, determinant si haurien de ser abordats de manera normativa o si podrien ser resolts només aplicant principis per a cada cas concret.

Finalment, com a cas d'estudi, s'analitza l'ecosistema d'ètica de la recerca al Perú a través de les instàncies vinculades a la recerca i el seu desenvolupament en el país esmentat.

El resultat és una proposta que pot ser implementada en sintonia amb els reptes que enfronten les universitats generalistes al segle XXI i que permet generar bones pràctiques en recerca.

Comprar llibre

El Màster en Bioètica i Dret s'imparteix des de 1995 amb l'objectiu de capacitar l'alumnat en l'anàlisi de les implicacions ètiques, jurídiques i socials de la biotecnologia i la biomedicina.

Creat per la Dra. María Casado i amb el suport de la Càtedra Unesco de Bioètica, va ser el primer programa de màster en espanyol en oferir un enfocament laic de la disciplina; emmarca la resolució dels conflictes bioètics en el respecte als drets humans reconeguts internacionalment.

Aquest títol de postgrau permet enfocar debats ineludibles en l'escenari actual, subministrant arguments i marcs normatius, i construint un lloc de trobada i diàleg per a la presa de decisions democràtiques i transparents; sempre des d'una perspectiva interdisciplinària, plural i integradora.

Adaptat a 120 crèdits ECTS (dos anys acadèmics), s'imparteix en espanyol i completament a distància, a través d'un campus virtual dissenyat a mida per adaptar-se a les necessitats de cada estudiant, permetent compatibilitzar els estudis amb l'activitat professional.

A més, cada any s'organitzen una sèrie de sessions presencials de gran valor, concentrades al llarg de dues setmanes i d'assistència voluntària, que possibiliten la interacció entre professorat, alumnat i investigadors/es.

El Màster en Bioètica i Dret està actualment dirigit per la Dra. Itziar de Lecuona, professora agregada del Departament de Medicina i directora de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, i el Dr. Manuel J. López Baroni, professor titular de Filosofia del Dret de la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla) i membre de l'Observatori de Bioètica i Dret.

S'adreça a una àmplia gamma de professionals de disciplines molt diverses (ciències de la salut, biotecnologia, dret, filosofia, humanitats, comunicació, formació, disciplines STEM…), però també a persones llicenciades, diplomades o graduades sense experiència professional, que vulguin incorporar als seus estudis coneixements i competències en bioètica.

El programa inclou temes clàssics de la bioètica (origen de la vida, interrupció voluntària de l'embaràs, eutanàsia, trasplantaments d'òrgans, psiquiatria, etc.) i les matèries més noves (biotecnologia, neuroètica, intel·ligència artificial i big data, salut pública, medi ambient, etc.), a més de proporcionar les bases ètico-jurídiques i argumentatives que permeten deliberar i donar resposta a aquestes qüestions.

En aquest vídeo, podrà conèixer totes les característiques i particularitats del Màster en Bioètica i Dret de la mà de la seva creadora, María Casado, i de part del professorat: Irene Melamed, Fernando Estévez i María José Villalobos.

L'obertura de preinscripcions coincideix amb el llançament de la nova pàgina web del Màster, un projecte en què l'equip de l'Observatori de Bioètica i Dret ha estat treballant intensament durant els darrers mesos.

En el nou web, s'hi ofereix tota la informació necessària sobre el curs d'una manera clara i concisa, resolent qualsevol qüestió o dubte que pugui sorgir, i amb un disseny totalment renovat i més atractiu, permetent una millor navegació. Us convidem a visitar-la!

El nou curs s'inicia l'octubre de 2024 i les preinscripcions ja estan obertes. Pot consultar tota la documentació requerida en aquest enllaç i enviar un correu a master.bd@ub.edu si sorgeix qualsevol dubte o qüestió.

• Accés a la nova pàgina web del Màster en Bioètica i Dret

• Procés de preinscripció

• Preguntes freqüents

• Descarregar dossier informatiu

Discussió sobre els dilemes bioètics il·lustrats en el film “The Whale”, orientada des de la perspectiva del fenomen sociològic i psicopatològic de l'hikikomori, síndrome que es caracteritza per un comportament asocial i evitatiu que condueix a abandonar la societat.

Valorarem fins a quin punt la capacitat de la persona per decidir sobre la seva salut està interferida pel que occidentalment s'entén com a depressió.

Ponent:

Santiago Peregalli és metge adjunt del Servei de Psiquiatria de Nens/es i Adolescents de l'Hospital Universitari de Ginebra (Suïssa); especialista FMH en psiquiatria i psicoteràpia de nens/es i adolescents; professor del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona; i Faculty Member del Sherwin B. Nuland Summer Institute in Bioethics de la Universitat de Yale.

• Data i hora: dimecres, 24 d'abril de 2024, a les 18 h (hora d'Espanya, CEST, UTC +2)

• Lloc: format en línia (retransmissió en directe via Zoom)

• La sessió se celebrarà en tancat, de forma exclusiva per a socis/es de l'Associació de Bioètica i Dret (ABD), i alumnes actuals i professorat del Màster en Bioètica i Dret. Si pertany a un d'aquests col·lectius, rebrà, en el seu correu electrònic, l'enllaç per connectar-se a la sessió.

• Més informació sobre l'ABD

Ja està disponible en accés obert, per a la seva consulta i descàrrega gratuïtes, el llibre “Manual de bioética laica II: Cuestiones de salud y biotecnología” (“Manual de bioètica laica II: Qüestions de salut i biotecnologia”), publicat el 2021 per Aranzadi (Thomson Reuters).

Es tracta de la continuació del “Manual de bioética laica (I). Cuestiones clave” (“Manual de bioètica laica (I). Qüestions clau”), que també està disponible en accés obert, tant en espanyol com en anglès. Per descarregar-lo, cliqui aquí.

Resum:

Aquest llibre és el resultat de l'esforç conjunt i coordinat entre professors/es i professionals procedents de la medicina, el dret, la filosofia i la neurologia que formen part de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.

El text emmarca els problemes bioètics en el respecte i la promoció dels drets humans reconeguts, per la qual cosa, des d'un enfocament laïcista i amb el component marcadament social que són habituals en els treballs del grup, ofereix eines per canalitzar adequadament els progressos científics, amb l'objectiu últim que repercuteixin en la col·lectivitat de manera justa.

L'educació en bioètica és un pilar fonamental per a una ciutadania realment democràtica, és a dir, lliure i responsable. Per contribuir a la seva existència, els vuit capítols que componen l'obra versen sobre ètica i salut pública; les relacions mèdic/pacient i els conflictes d'interès en el sector sanitari; comitès d'ètica i recerca en éssers humans; Big Data i Intel·ligència Artificial aplicada a la salut; neuroètica; tecnologies genètiques; i, finalment, biotecnologia.

El tractament d'aquestes innovadores temàtiques completa els “Temes clàssics” tractats en el primer volum del nostre Manual de Bioètica Laica. Tots dos permeten assolir una visió de conjunt sobre els problemes més rellevants de la bioètica contemporània, la complexitat dels quals anirà accentuant-se a mesura que la tecnociència continuï el seu avenç imparable. Per això, la necessitat de comptar amb la formació adequada per enfrontar-se amb èxit a les innombrables qüestions ètiques que ens aclaparin.

Autors/es:

El “Manual de bioética laica II: Cuestiones de salud y biotecnología” és el resultat conjunt de les aportacions i coneixements de membres de l'Observatori de Bioètica i Dret i professors/es del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.

Els/les autors/es, procedents de disciplines molt diferents com la medicina, el dret, la filosofia i la neurologia, aporten, a aquest manual, capítols sobre les seves especialitats:

• La Dra. María Casado, fundadora de l'Observatori de Bioètica i Dret, titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica, i creadora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, ​​analitza la relació entre la bioètica i les tecnologies genètiques.

• El Dr. Fernando José García López, president del Comitè d'Ètica de Recerca de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII), i investigador i col·laborador de l'Observatori de Bioètica i Dret, aprofundeix en la temàtica d'ètica i salut pública.

• El Dr. Joaquín Martínez Montauti, metge especialista en Medicina Interna, i antic Cap de Servei de Medicina Interna de l'Hospital de Barcelona, exposa les complexes relacions del personal sanitari amb els/les pacients i els conflictes d'interès en el sector sanitari.

• La Dra. Itziar de Lecuona, professora agregada de la Facultat de Medicina, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret, i codirectora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, ​​presenta les implicacions legals i ètiques del Big Data i la intel·ligència artificial aplicada a la salut, i les funcions dels comitès d'ètica en la investigació.

• El Dr. René Fernando Estévez Abad, neuròleg, catedràtic de la Facultat de Ciències Mèdiques i coordinador de la Càtedra de Bioètica de la Universitat de Cuenca (Equador), se centra en la neuroètica i les qüestions metafísiques que giren al seu voltant com la consciència, el lliure albir, el sentit de la moral, etc.

• El Dr. Manuel Jesús López Baroni (coordinador de l'obra), professor titular de Filosofia del Dret i Filosofia Política a la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla), investigador postdoctoral de l'Observatori de Bioètica i Dret, i codirector del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, ​​examina els problemes bioètics que planteja la biotecnologia contemporània.

• Índex del manual

• Fitxa completa del manual

• Llegir i descarregar manual

Fitxa tècnica del manual:

El 12 de març de 2024, la Dra. Itziar de Lecuona, professora agregada del Departament de Medicina i directora de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, impartirà la conferència “Bioética, Derecho y Sociedad: Retos de la Inteligencia Artificial” (“Bioètica, Dret i Societat: Reptes de la Intel·ligència Artificial”).

Es tracta d'una sessió organitzada per La Madraza - Centre de Cultura Contemporània de la Universitat de Granada i la Càtedra Francisco Suárez.

• Data i hora: dimarts, 12 de març de 2024, a les 19:30 h

• Lloc: Gabinete de Teatro, Palacio de la Madraza, Granada

• Entrada lliure, fins a completar aforament

• Més informació

El 19 de març de 2024, l'Associació de Bioètica i Dret (ABD) organitza una sessió sobre el llibre “La autonomía reproductiva en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos” (“L'autonomia reproductiva en la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans”) (Aranzadi, 2023) amb el seu autor, el Dr. Alonso Pino Ávila, professor associat de Filosofia del Dret a la Universitat de Barcelona i funcionari de l'Administració de Justícia.

Aquesta activitat forma part del club de lectura del grup, que pretén reflexionar sobre diferents obres a través del diàleg amb els seus autors i autores.

Un nombre significatiu de drets reproductius ha estat reclamat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), en la jurisprudència del qual és possible identificar una doctrina jurisprudencial sobre aquests drets, i això malgrat que no apareixen ni a la lletra del CEDH ni a la del Conveni d'Oviedo.

El TEDH ha hagut de mediar entre les demandes de reconeixement d'aquests drets inclosos en l'autonomia reproductiva, presentades per particulars, i la reclamació de respecte a la sobirania estatal en la seva regulació, al·legada pels governs. La resposta ha estat l'elaboració d'una doctrina preferentment procedimental, que atorga un ampli marge d'apreciació als Estats a l'hora de reconèixer nous drets, a la vegada que els exigeix la garantia efectiva dels drets reproductius reconeguts en els ordenaments estatals. Aquesta solució es mostra com a inconsistent, ja que exigeix complir amb obligacions procedimentals a les quals no correspon un dret substantiu.

Informació sobre el llibre:

Títol: “La autonomía reproductiva en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos”
Autor: Alonso Pino Ávila
Any de publicació: 2023
Editorial: Aranzadi - Civitas (Thomson Reuters)
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-1125-903-3
Més informació

• Data i hora: dimarts, 19 de març de 2024, a les 18 h (hora d'Espanya, CET, UTC +1)

• Lloc: format en línia (retransmissió en directe via Zoom)

• La sessió se celebrarà en tancat, de forma exclusiva per a socis/es de l'Associació de Bioètica i Dret (ABD), i alumnes actuals i professorat del Màster en Bioètica i Dret. Si pertany a un d'aquests col·lectius, rebrà, en el seu correu electrònic, l'enllaç per connectar-se a la sessió.

• Més informació sobre l'ABD

El 7 de febrer de 2024, va tenir lloc el XVIII Seminari Internacional de la Càtedra UNESCO de Bioètica: “Sobre sistemes nacionals de salut i atenció primària”, organitzat per l'Observatori de Bioètica i Dret - Càtedra Unesco de Bioètica de la Universitat de Barcelona.

La jornada va comptar amb la participació de la Dra. Beatriz González López-Valcárcel, catedràtica de Mètodes Quantitatius en Economia de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària i investigadora en Economia de la Salut; el Dr. Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i director de Recerca del Consorci d'Atenció Primària de Salut de Barcelona Esquerra (CAPSBE); i el Dr. Antoni Trilla, metge epidemiòleg i degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.

Els/les ponents van debatre sobre la importància i el valor de l'atenció primària, la seva situació després de la pandèmia de COVID-19, i la seva posició enfront de l'atenció especialitzada.

Programa del seminari

Més informació

Aquest 2024, la Revista de Bioètica i Dret fa vint anys; va iniciar el seu camí el 2004, sota la direcció de la Dra. María Casado.

Amb motiu del vintè aniversari, al llarg d'aquest any, es programaran una sèrie d'activitats per commemorar-ne la creació.

• Editorial

Secció General:

• La objeción de conciencia en el ámbito sanitario: un equilibrio entre derechos y deberes. Rosa M. Pérez Capellades, Anna Falcó-Pegueroles, Sergio Ramos-Pozón
• Bioética y democracia en la sociedad digital. Alberto Paulo Neto
• La búsqueda de la felicidad en la literatura de autoayuda. Un desafío para la bioética. Federico Vásquez Cardona, Daniel Valencia Cartagena, José Arroyave Carvajal
• Privacidad y confidencialidad de los datos de las personas mayores frente a las tecnologías de vigilancia de la salud. Alan Martínez Kozyreff, Silvio Barberato-Filho
• Derechos reproductivos de las mujeres sometidas a cesárea en Mozambique: una revisión integradora. Regina Sebastiao Inácio, Jociane Casellas, Carla Corradi-Perini
• Consideraciones ético-jurídicas de los criterios de prioridad asistencial para los pacientes de unidades de cuidados intensivos durante la pandemia de COVID-19. Nadia Capone, José J. Albert Márquez

Bioètica en els Tribunals:

• Reconfiguración del principio de dignidad humana. La visibilidad de nuevos sujetos de derecho en el interior del orden jurídico colombiano. John Restrepo Tamayo
• El cadáver en los sistemas jurídicos colombiano y español: una discusión jurídica, ética y bioética. Hugo Garcés Garcés

Descarregui el número complet aquí.

El pròxim 29 de febrer de 2024, tindrà lloc el seminari “Aspectes ètics de la recerca i integritat en les institucions d'educació superior”, en el marc de les Jornades de l'Institut de Recerca en Educació (IRE) de la Universitat de Barcelona “Dades i Recerca”.

Aquest curs serà impartit per la Dra. Gisela Isabel Fernández Rivas Plata, investigadora de l'Observatori de Bioètica i Dret i professora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.

La primera part del seminari es dedicarà a la integritat de la recerca en l'educació superior, i en les regulacions per assegurar-la i evitar pràctiques èticament inacceptables. La segona part abordarà la naturalesa i la importància de l'ètica en la recerca, revisant normes internacionals i nacionals, així com subratllant la importància dels comitès d'ètica per a la recerca. Al final, s'exposaran casos pràctics i es deixarà un espai perquè els mateixos investigadors/es puguin formular els seus dubtes en relació amb el tema.

• Data i hora: dijous, 29 de febrer de 2024, de 10 h a 13 h (hora d'Espanya, CET, UTC +1)

• Idioma: castellà

• Modalitat: presencial

• Lloc: Aula Laura Rubio, Edifici Migdia II, Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, Campus Mundet

• Més informació

• Enllaç a inscripció