El Dr. Fernando Estévez, metge neuròleg i professor de la Universitat de Cuenca (Equador) i del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, ha publicat el llibre “Demencia: bioética y derechos en el Ecuador” (“Demència: bioètica i drets a l'Equador”), producte de la seva tesi doctoral “Los derechos de las personas con demencia. Un estudio de casos, aproximación desde Ecuador” (“Els drets de les persones amb demència. Un estudi de casos, aproximació des de l'Equador”, de la Línia de Bioètica i Dret de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.
La tesi va ser dirigida per la Dra. María Casado, fundadora de l'Observatori de Bioètica i Dret, titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica i creadora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, que també escriu la introducció del llibre.
La publicació està disponible en accés obert. La podeu descarregar en aquest enllaç.
L'envelliment —i la demència que el pot acompanyar— són qüestions davant les quals ningú no queda indiferent. Les conseqüències de la longevitat són un dels principals problemes de la nostra època, ja que, juntament amb l'augment de l'esperança de vida sense discapacitat, aflora també un període de vulnerabilitat, dominat sovint per les manifestacions de senescència de les funcions cerebrals, en particular memorials i cognitives, que poden limitar l'autonomia i la participació en la vida social dels adults grans.
El deteriorament cerebral sol anar associat al curs de diverses malalties, cròniques o recurrents, que coadjuven a conduir, en més o menys temps però inexorablement, cap a la discapacitat i la dependència.
A més, l'aparició d'aquesta dependència comporta uns costos considerables, que empenyen un bon nombre de persones grans a la subordinació econòmica respecte de la família o la comunitat. La manca de mitjans de vida propis les portarà a dependre de les decisions dels altres; decisions que, encara que pretenguin ser benèvoles, poden resultar —sovint— si no arbitràries, sí contràries al desig dels subjectes que es pretenen protegir.
Per això, resulta de gran importància conèixer i analitzar la situació a cada moment i a cada país, per poder fer un bon pronòstic i proposar pautes de solució als problemes que es detectin, establint polítiques públiques que permetin tractar —o pal·liar, almenys — el problema.
L'1 de juny de 2023, l’Institut de Desenvolupament Professional de la Universitat de Barcelona organitza la sessió "Ètica i integritat en la recerca en institucions d'Educació Superior", part del Programa de formació de recerca jove.
El curs anirà a càrrec de la Dra. Itziar de Lecuona, professora agregada del Departament de Medicina i directora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.
La formació explora des d'una perspectiva pràctica, mitjançant l'anàlisi de casos, els aspectes ètics i d'integritat científica aplicables a la recerca que tota persona que investiga ha de conèixer i aplicar.
"Com fer les coses bé", evitar el frau científic i les pràctiques no desitjades que afecten negativament als processos de generació de coneixement en institucions d'educació superior.
Amb exemples pràctics del que no s'ha de fer, els/les alumnes podran capacitar-se o millorar les seves capacitats fomentant l'excel·lència en ètica i integritat en la recerca quan aquesta es du a terme amb persones; o s'utilitzen mostres biològiques d'origen humà i/o dades personals.
La formació inclou els temes clàssics però també els nous reptes derivats de l'impacte de la digitalització i la recerca basada en l'ús de tecnologies emergents i conjunts de dades personals.
El 19 i 20 de juny de 2023, se celebra la segona edició del Taulí Health Artificial Intelligence Symposium (THAIS 2023), organitzat per la Unitat Mixta del grup de Nefrologia Clínica, Intervencionista i Computacional de l'Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT) i l'Escola d'Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L'objectiu d'aquesta trobada és donar una àmplia cobertura al camp de la Intel·ligència Artificial en Salut des d'una perspectiva multidisciplinària i orientada als/les professionals de l'entorn sanitari involucrats/des en aquesta àrea: revisar per què i en què hauria d'estar format el professional de la salut, quina és la visió dels gestors dels sistemes de salut, i quina infraestructura es necessita.
Comptarà amb la participació de clínics/ques, enginyers/es, especialistes en ètica i legal, gestores, i entitats públiques i privades.
La Dra. Itziar de Lecuona, professora agregada del Departament de Medicina i directora de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, intervindrà a la taula rodona “IA y ética: ¿usan el mismo lenguaje?” (“IA i ètica: utilitzen el mateix llenguatge?”) (dimarts, 20 de juny, a les 16 h) per parlar d'“Ética en IA y Salud: Pautas para la evaluación de proyectos de investigación e innovación” (“Ètica en IA i Salut: Pautes per a l'avaluació de projectes de recerca i innovació”).
La Dra. Fabiola Leyton, Doctora en Filosofia, investigadora postdoctoral de l'Observatori de Bioètica i Dret, i coordinadora editorial de la Revista de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, ha obtingut plaça de professora lectora a la Facultat d'Infermeria de la mateixa universitat.
Allà formarà part del Departament d’Infermeria Fonamental i Medicoquirúrgica, i impartirà l'assignatura “Ètica i Legislació en Infermeria”.
L'activitat professional de la Dra. Fabiola Leyton està estretament lligada a l'Observatori de Bioètica i Dret; a més de ser la coordinadora editorial de la Revista de Bioètica i Dret, també és membre del Grup de Recerca Consolidat “Bioètica, Dret i Societat: Anàlisi interdisciplinària dels aspectes ètics, jurídics i socials de la biomedicina, la biotecnologia i les tecnologies emergents” (BIOELSi) (SGR 00353) de la Generalitat de Catalunya.
El seu treball com a investigadora se centra, majoritàriament, en l'ètica animal i el medi ambient; el 2019, va publicar el llibre “Los animales en la bioética. Tensión en las fronteras del antropocentrismo” (Herder Editorial), on defensa la valorització de l'ètica animal en la bioètica global, perquè així actuï com a eina d'anàlisi crítica, educació, sensibilització i canvi a favor de tots els animals, humans i no humans.
Des de l'Observatori de Bioètica i Dret, enviem la nostra més sincera enhorabona a la Dra. Fabiola Leyton per aquesta nova aventura professional.
Amb un enfocament plural, laic i multidisciplinari, pretén proporcionar accés lliure al coneixement generat pel nostre centre de recerca, i contribuir a obrir el debat social a la participació de la ciutadania.
Es posiciona com a referent en els principals repositoris de qualitat i ha rebut, per onzè any consecutiu, la distinció de qualitat i internacionalització que concedeix la Universitat de Barcelona a les revistes científiques editades per la institució.
Actualment, la Revista de Bioètica i Dret té dues convocatòries d'articles obertes: per a un monogràfic sobre “Neuroètica”, coordinat per la Dra. Itziar de Lecuona i el Dr. Fernando Estévez, i per a un monogràfic sobre “Mobilitat de biomaterials humans destinats a la reproducció”, coordinat pel Dr. Marc-Abraham Puig Hernández.
El 4 de juliol de 2023, s'ha emès la resolució de la 14a Convocatòria de les Beques Càtedra UNESCO de Bioètica - Fundació Germanes Saula Palomer.
Es tracta de dues beques completes, patrocinades per la Fundació Germanes Saula Palomer, per cursar el Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, XXVI edició (curs 2023-2025).
A continuació, pot consultar la resolució realitzada per la comissió d'avaluació.
Un títol propi de la Universitat de Barcelona, adherit al Programa de Formació en Bioètica de la UNESCO (120 crèdits ECTS); s'imparteix en espanyol i a distància; proporciona una formació integral, i des d'un enfocament interdisciplinari, en bioètica i drets humans en els àmbits de la biomedicina, la biotecnologia i les tecnologies connexes.
Trobarà tota la informació en aquest enllaç.
El termini de sol·licitud per aplicar a la 14a Convocatòria de les Beques Càtedra UNESCO de Bioètica - Fundació Germanes Saula Palomer s'ha ampliat fins al 30 de juny de 2023.
S'atorgaran dues beques, patrocinades per la Fundació Germanes Saula Palomer, per cursar el Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona (XXVI edició, curs 2023-2025).
Amb el suport de la Càtedra Unesco de Bioètica de la Universitat de Barcelona, aquest títol té com a objectiu capacitar els seus alumnes en l'anàlisi de les implicacions ètiques, jurídiques i socials de la biotecnologia i la biomedicina des d'una perspectiva interdisciplinària, plural i laica.
Per accedir a tota la informació sobre el Màster (objectius, programa, preu, metodologia, procés de preinscripció, etc.), cliqui en aquest enllaç.
2. Una carta de presentació explicant el seu interès per cursar el Màster i la motivació per optar a la beca.
3. Una carta de recomanació, acadèmica o professional.
4. Opcional: es podrà incloure qualsevol informació addicional que pugui reflectir mèrits rellevants per a la candidatura.
Data límit de presentació de candidatures: 30 de juny de 2023 (convocatòria tancada)
Comunicació de resultats: 6 de juliol de 2023 (resolució)
Més informació sobre el procés de sol·licitud i selecció de la beca
Preinscripcions obertes per a la nova edició del Màster en Bioètica i Dret
Ens trobem amb una cadena de provisió de biomaterials humans que inclou, com a mínim, l'obtenció, l'avaluació, l'emmagatzematge i la distribució de gàmetes i embrions. Cadascuna d'aquestes fases ha donat lloc a participants necessaris, amb perfils concrets i funcions específiques, per a dur a terme la reproducció humana assistida.
La revista acceptarà només articles originals escrits en castellà, català, francès, anglès, portuguès o italià, amb una extensió màxima de 6000 paraules (excloent resums, paraules clau, notes, bibliografia, finançament). El fitxer s'ha d'enviar exclusivament en format MS Word, lletra Cambria o Arial 12, a 1,5 espais.
Data límit per a l'enviament de col·laboracions: 15 de desembre de 2023 (13 h CET)
Des de fa relativament pocs anys, el desenvolupament de tecnologies associades amb súper-computadors i el processament de grans bases de dades mostren que la recerca funcional sobre el cervell humà és factible, i que els processos d'intervenció i modificació funcional continuaran obrint-se pas, tant en l'àmbit clínic com fora d'ell.
L'avenç vertiginós relatiu a la comprensió de la funcionalitat de les xarxes neuronals, la construcció de models d'intel·ligència artificial, han impactat de manera important en les àrees de la salut i ofereixen, en el futur, ampliar les possibilitats de modulació, modificació, descodificació-lectura, i potser producció d'intel·ligències lògiques que poguessin, almenys, competir amb la intel·ligència humana.
La revista acceptarà només articles originals escrits en castellà, català, francès, anglès, portuguès o italià, amb una extensió màxima de 6000 paraules (excloent resums, paraules clau, notes, bibliografia, finançament). El fitxer s'ha d'enviar exclusivament en format MS Word, lletra Cambria o Arial 12, a 1,5 espais.
El 22 de maig de 2023, la Secció de Dret Sanitari i la Secció de Dret de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) organitzen la conferència “Ciberseguretat a l'àmbit sanitari”.
La Dra. Itziar de Lecuona, professora del Departament de Medicina i directora de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, hi participarà com a ponent.
Data i hora: dilluns, 22 de maig de 2023, a les 18 h (hora d'Espanya, CEST, UTC+2)
Lloc: Aula 62 (6a planta) de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB)