L'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona inicia la seva activitat a la xarxa social Instagram, amb l'objectiu de difondre de manera visual i atractiva les novetats del centre (activitats, notícies d'interès, publicacions...).
Amb aquest nou espai, l'OBD amplia la seva presència a les xarxes socials –que ja abastava Facebook, Twitter i Linkedin–, tractant de facilitar l'accés a la informació i incentivar la participació en el debat públic informat que gira al voltant de les qüestions bioètiques.
Els convidem a seguir-nos!
S'obre el termini de preinscripció del Màster en Bioètica i Dret (MBD) de la Universitat de Barcelona (UB), XXIII edició, curs 2020-2022.
El MBD proporciona una formació d'alt nivell sobre qüestions bioètiques de la biomedicina i la biotecnologia. Es pot cursar a distància, a través del campus virtual. A més, cada any es duen a terme un bloc de sessions presencials ―d'assistència voluntària i gratuïta pels alumnes―, que tenen lloc durant el mes de febrer a la Facultat de Dret de la UB.
L'equip de professors del Màster en Bioètica i Dret compta amb professionals i acadèmics de reconegut prestigi, i està dirigit per la Dra. María Casado ―Titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona―. La metodologia s'adapta a les necessitats de cada alumne, a partir de tutories personalitzades.
En funció dels interessos i els resultats dels alumnes, existeix la possibilitat d'accedir a la Línia de doctorat.
Vols saber més sobre la línia de Bioètica i Dret de l'OBD? Consulta les nostres publicacions en Open Access.
S'obre el procés de preinscripció al Màster en Alimentació, Ètica i Dret (MAED), IV Edició (2020-2021). El MAED proporciona una formació específica en Dret i Ètica per a professionals que realitzen la seva activitat en l'àmbit de la recerca i la producció agroalimentària. El programa de 60 ECTS i un curs acadèmic de durada, es pot cursar a distància i ofereix coneixements i eines multidisciplinàries que faculten a l'alumne pel desenvolupament de noves habilitats que permeten l'exercici efectiu de les seves responsabilitats.
Liderat per la Dra. Itziar de Lecuona i la Dra. María José Plana, investigadores de l'Observatori de Bioètica i Dret, l'equip de professors del Màster està format tant per professionals del sector agroalimentari com per acadèmics de reconegut prestigi, i planteja una formació específica en Dret, Ètica i Polítiques Públiques per a professionals que realitzen la seva activitat en l'àmbit de la recerca i la producció agroalimentària.
Vols saber més de la Línia de recerca "Bioètica, dret i alimentació" de l'OBD? Consulta les nostres publicacions en Open Access.
La Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, participa als "Serveis informatius Ràdio 4" parlant sobre les "Recomanacions per la presa de decisions ètiques sobre l'accés de pacients a unitats de cures especials en situacions de pandèmia. Document de consens de l'OBD".
Edició migdia - A partir del minut 49:00:
Edició vespre - A partir del minut 14:50:
Dr. Lluís Cabré, antic Cap del Servei de Cures Intensives de l'Hospital de Barcelona, president de l'Associació de Bioètica i Dret i professor del Màster en Bioètica i Dret de la UB, intervé al programa d'Antena 3 "Espejo Público" per parlar sobre la situació de les UCI pel coronavirus.
María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, participa al "Telenotícies" de TV3 parlant sobre les "Recomanacions per la presa de decisions ètiques sobre l'accés de pacients a unitats de cures especials en situacions de pandèmia. Document de consens de l'OBD".
L'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona ha presentat aquest matí les seves "Recomanacions per la presa de decisions ètiques sobre l'accés de pacients a unitats de cures especials en situacions de pandèmia. Document de consens de l'OBD".
La proposta té l'objectiu d'orientar l'actuació dels professionals sanitaris i facilitar una presa de decisions homogènia en l'àmbit de l'atenció a pacients en situació crítica.
En aquest moment excepcional d'emergència sanitària, les necessitats de la salut pública poden justificar una limitació dels drets i preferències dels individus, però això s'ha de fer mitjançant pautes prèvies, generals i transparents.
El document està dirigit als professionals sanitaris però, també, té la intenció d'informar als ciutadans dels difícils dilemes ètics que es poden presentar als hospitals de tot el país. Una societat democràtica ha d'estar informada, ser capaç d'assumir els fets i participar en el debat social que requereix aquesta pandèmia que atravessem. És precís aprendre lliçons de solidaritat davant aquesta emergència sanitària i, una vegada es superi, proposar -i dur a terme- reformes estructurals per evitar que les presents circumstàncies puguin repetir-se.
Així mateix, l'OBD, a través de la seva Revista de Bioética y Derecho efectua aquest call for papers per un monogràfic sobre "Qüestions bioètiques de la pandèmia COVID19”, coordinat per la Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona.
Aquestes són algunes de les notícies publicades després de la presentació de les Recomanacions:
La Revista de Bioética y Derecho efectua aquest call for papers per a un monogràfic sobre "Qüestions bioètiques de la pandèmia COVID19", coordinat per la Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona.
Per tal d'analitzar les lliçons rebudes i els problemes pendents de la pandèmia COVID19, i a fi de proposar mesures estructurals que puguin evitar de nou un escenari semblant, obrim la nostra crida a col·laboracions relacionades amb l'anàlisi crític de les següents temàtiques:
La revista acceptarà treballs originals escrits en castellà, català, francès, anglès, portuguès o italià, amb una extensió màxima de 6000 paraules, incloses referències, bibliografia, taules i gràfics. Cal enviar el fitxer, exclusivament en format MS Word, lletra Cambria o Arial 12, a doble espai, per mitjà d’aquest enllaç. Els articles originals seran revisats per parells i només seran publicats aquells articles que superin el procés de selecció.
La Revista de Bioética y Derecho és una publicació quadrimestral de l'Observatori de Bioètica i Dret - Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, que es dirigeix a les persones interessades per la bioètica aplicada a la salut i les noves tecnologies, en el marc del respecte als Drets Humans i amb un enfocament metodològic plural, laic i interdisciplinari. La nostra revista aquesta indexada en SciELO, SCOPUS, ERIH Plus, IBECS, Carhus+, Redalyc, Latindex Catàleg, DOAJ, entre altres índexs i repositoris de qualitat reconeguda.
La infecció pel nou coronavirus, que ja afecta a més de 17.000 persones a tota Espanya, amenaça amb saturar els serveis i esgotar els recursos sanitaris de forma imminent. A proposta de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Barcelona i partint de les Recomanacions ètiques per prendre decisions en situació excepcional de crisi per pandèmia COVID-19 de la Sociedad Española de Medicina Intensiva, Crítica y Unidades Coronarias (SEMICYUC), són diverses les societats científiques i centres de recerca que avalen la proposta, per orientar en la presa de decisions ètiques en l'ingrés i gestió de pacients, l'optimització de recursos, la planificació de diferents aspectes organitzatius i l'adequació de la intensitat terapèutica.
Entre les recomanacions proposades, es suggereix disposar d'un pla d'emergència que inclogui la distribució de pacients entre diferents àrees geogràfiques, la valoració global del pacient, la priorització de l'atenció mèdica segons un model de classificació que valori, entre d'altres, les probabilitats de recuperació o els antecedents clínics i, el no ingrés hospitalari de persones en les que es preveu un benefici mínim. A més, es contempla el suport emocional tant a familiars com a professionals davant l'impacte psicològic de les decisions mèdiques.
Les recomanacions indiquen que en cap cas l'edat hauria de ser l'únic element a considerar en les estratègies d'assignació per donar resposta a la preocupació de la població d'edat avançada com a col·lectiu més vulnerable. La guia defensa maximitzar tant la supervivència a l'alta hospitalària i el nombre d'anys de vida salvats com les possibilitats de viure de cada una de les etapes de la vida.
Finalment, entre les recomanacions s'inclou que la presa de decisions s'efectuï de forma compartida entre el professional sanitari, el pacient i familiars i, s'aposti per una comunicació eficient que permeti comprendre la justificació de les mesures preses. Es tracta, en definitiva, d'aportar pautes per la presa de decisions ètiques davant una emergència sanitària en un context de recursos escassos.
El Dr. Lluís Cabré, metge intensivista, és membre de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Barcelona, ha presidit la SEmyCIUC, i és antic director del servei de medicina intensiva i emergències de l'Hospital de Barcelona. Forma part del centre de recerca Observatori de Bioètica i Dret-Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, és professor del Màster en Bioètica i Dret de la UB i ha presidit l'Associació de Bioètica de la Universitat de Barcelona.