El dia 10 de febrer de 2020 es celebra, a Barcelona, la "Welcome Session" organitzada per la Universitat de Barcelona (UB) i dirigida al personal de recerca que s'ha incorporat recentment a la institució.
La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, participa a la sessió impartint la ponència dedicada a l'ètica en recerca.
El número 31 de la Revista Dilemata, Revista Internacional d'Ètiques Aplicades, inclou l'article “La integridad científica en las instituciones de educación superior en el siglo XXI”, escrit per la Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona.
La primera part del treball analitza els resultats de l'estudi efectuat en el marc del Grupo Temàtic sobre Integritat Científica de la Lliga d'Universitats d'Investigació (LERU), per conèixer l'estat de la qüestió sobre els codis de conducta i les bones pràctiques en recerca. L'objectiu és aportar una sèrie de conclusions i recomanacions que serveixin per incidir en el disseny i en el desenvolupament de polítiques i iniciatives d'integritat científica a les universitats d'educació superior europees. La segona part es centra en l'anàlisi de les intervencions recents en la regulació de la integritat científica per part de la Universitat de Barcelona. Aquest estudi de cas permet suggerir una sèrie de recomanacions per afrontar els reptes del segle XXI, a les institucions d'educació superior, en particular sobre aquelles qüestions que haurien de formar part de codis d'ètica i de bones pràctiques científiques.
Edicions de la Universitat de Barcelona ha publicat, a gener de 2020, el llibre "Maternidad y gestación en venta. Fabricar bebés en la era neoliberal", del Dr. Miguel Ángel Torres Quiroga, investigador de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universidad Autónoma de Madrid.
La gestació per substitució, també anomenada subrogació d'úter o ventres de lloguer, és una pràctica que suscita múltiples problemes ètics relacionats amb els límits morals del mercat, la idea del cos humà com a objecte de contracte o els conflictes entre llibertat negativa i positiva.
A més a més, la repercussió de les ideologies polítiques i del feminisme en el debat és notable: per un costat, les esquerres critiquen la mercantilització de la capacitat reproductiva, doncs genera injustícies i grans desigualtats; d'altra banda, el feminisme s'oposa a que les dones siguin tractades com a mitjans per complir fins, i considera que la subrogació d'úter condueix a la negació de les llibertats conquerides.
L'autor d'aquest llibre denuncia que el mercat reproductiu de tall neoliberal, nodrint-se del desig de tenir fills i escudant-se en la defensa de la lliure elecció, fomenta pràctiques que perjudiquen a les dones gestants, en clara desavantatge econòmica i social, per a satisfer els interessos procreatius de les classes privilegiades. I en la seva crítica rescata conceptes claus de l'esquerra emancipadora per abordar el debat en termes de drets bàsics i justícia social.
Els dies 2 i 3 de març de 2020 es celebra, a Barcelona, la Jornada "Intel·ligència Artificial i Drets Humans", organitzada pel Síndic de Greuges de Catalunya.
La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, participa a la Taula rodona "Drets i reptes: aproximació sectorial".
La League of European Research Universities (LERU) publica l'informe "Towards a Research Integrity Culture at Universities: From Recommendations to Implementation".
En l'elaboració d'aquest informe ha participat la Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, juntament amb el grup d'experts sobre integritat científica.
La Dra. Itziar de Lecuona és membre de la LERU des de l'any 2011 en representació de la Universitat de Barcelona (UB) i ha contribuït en aquesta publicació amb el cas de la Comissió de Bioètica de la UB.
Els dies 16 i 17 de gener de 2020 la Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, participa a la Reunió del Projecte Europeu "AI4EU. A European AI On Demand Platform and Ecosystem" del Programa Marc Horitzó 2020, en el qual forma part de l'Ethical Advisory Board.
Els dies 20 i 21 de gener de 2020 la Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, participa a la Reunió del Projecte Europeu "MICROB-PREDICT. Microbiome-based biomarkers to predict decompensation of liver cirrhosis and treatment response" del Programa Marc Horitzó 2020, en el qual és responsable dels aspectes ètics, legals i socials.
El dia 5 de febrer de 2020 es celebra, a Barcelona, la Presentació de l'Informe "Intel·ligència Artificial: decisions automatitzades a Catalunya", organitzada per l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCat).
La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, participa en l'elaboració de l'informe com a experta en la matèria.
El dia 30 de gener de 2020 es celebra, a Barcelona, la Reunió "Meeting intern grups Microbiota", organitzada pel Vicerectorat de Innovació, Transferència i Emprenedoria i la Fundació Bosch i Gimpera en col·laboració amb la XaRTA.
La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, participa a la reunió com a representant del Projecte Europeu "MICROB-PREDICT".
Artículo escrito por Ramón Valls y publicado en La Vanguardia el día 4 de enero de 2002. El Dr. Ramon Valls era Catedrático de Filosofía de la Universidad de Barcelona, miembro del Observatorio de Bioética y Derecho (OBD) y profesor del Máster en Bioética y Derecho.
Un reciente debate en televisión sobre la hipocresía que se atribuye a la Navidad transcurrió con el mismo barullo que las tertulias radiofónicas. Pudimos contar tantas opiniones como cabezas, y no faltó el guirigay de los discursos superpuestos que refuerzan a voces su razón. Confusión, en fin, de la que nos libramos, como siempre, gracias al reloj del regidor.
Una cosa, sin embargo, quedó clara. Que la Navidad, como dijo allí un conocido alcalde, es un éxito. No explicó si el éxito es religioso, comercial o digestivo, pero éxito lo es sin duda. Si pues, a gusto o a disgusto, pocos escapan a la fiesta, la tradición que tanto mueve no debe de ser un puro disparate. En la noche más larga del invierno, los habitantes del "pagus" (paganos, "pagesos") celebraban la esperanza del buen tiempo y más tarde los cristianos de la ciudad tuvieron la buena puntería de colocar en la misma fecha el nacimiento del Salvador. La esperanza natural de la cultura agrícola fue así absorbida por la promesa de paz que un niño inocente regalaba a la buena voluntad de los humanos. Pero la nueva fiesta conservó rasgos de la vieja. La reunión de las familias desperdigadas, por ejemplo, que el tiempo invernal propiciaba porque el agricultor tiene poco trabajo cuando la naturaleza descansa. También los buenos augurios para un futuro mejor. Y alrededor de la mesa se anticipaba el calor venidero mediante las calorías del leño encendido, de los frutos secos, del caldo sustancioso y del vino. Con el calorcillo, ya se sabe, crece el afecto, la prosperidad hace regalos y la opulencia tiende a consumir con exceso. Tradición inteligente pues, éxito asegurado.
Los aguafiestas, sin embargo, advierten de que mientras la buena voluntad canta aleluyas, fieles e infieles se regalan bombas. Nos muestran niños hambrientos que toda la ternura del mundo no puede aliviar. Y si alguien nos recuerda que podemos sentar un par de ellos a nuestra mesa, la pequeñez del remedio nos desasosiega.
¿Qué pasa, así? Pasa, me temo, que la Navidad padece el empacho de dos moralinas: la cristiana de toda la vida y la progre. La Navidad, en efecto, ilumina con tristes bombillas municipales un ideal imposible que, si hemos de ser sinceros, tenemos que aplazar hasta el día del juicio final. Se produce así la moralina de los sermones, incluso los laicos, que en estos días tanto se prodigan. Palabras y sólo palabras que, además de no hacer nada, transforman la exigencia moral excesiva en inmoral. Nos bañan en música celestial y producen buena conciencia soñada. Es el inconveniente de todos los ideales sublimes que tanto contrastan con propósitos más modestos. El carnaval, por ejemplo, con toda su fama de inmoral, busca solamente un descanso a la represión cultural del deseo. Y como el descanso también cansa, la fiesta nos devuelve al tajo sin mayores complicaciones.
En nuestros días además le ha salido a la Navidad otro gremio de aguafiestas de raíz progre que puede muy bien aliarse con los moralistas de siempre. Son los predicadores del anticonsumismo que quieren salvarnos de los excesos provocados por la publicidad. Otro sermón inútil, porque es también ajeno al mundo en que vivimos. Quizá unos pocos elijan la austeridad, pero serán pocos. La mayoría no se dispensará de algún placer que la prosperidad nos regala y que el buen sentido no reprueba.
La conclusión es fácil de formular y no se libra tampoco de cierto moralismo. Dice en síntesis que la exigencia de propagar la paz y el bienestar en el mundo pasa necesariamente por la política. Sólo aquella política, ay, que disciplina la economía y sabe dirigirla a metas de derechos humanos y dignidad. En fin, ustedes perdonen que en fiestas tan señaladas hable yo de eso que con razón está tan desprestigiado, pero es cierto que sólo las sociedades políticamente logradas pueden realizar el bien en el mundo.