L'Observatori de Bioètica i Dret ha participat aportant l'exemple del Projecte ALFA d'integració de la Bioètica en diferents graus, dirigit per la Dra. Maria Casado, en el grup LERU Horizon 2020: INTEGRATING ethics from the start, Agenda for Ethics' Research in Horizon 2020.
At the initiative of Franck Meijboom and Marcus Düwell, both ethics researchers at Utrecht University, LERU ethics’ scientists met last autumn to discuss the position and role of ethics in Horizon 2020. They agreed to write a statement and annex on the ‘Agenda for Ethics’ Research in H2020’. These documents elaborate further on the LERU advice paper ‘Social Sciences and Humanities: essential fields for European research and in Horizon 2020’, published in June 2012. In the paper ethics is presented as an essential discipline to deal with the normative dimensions of the themes and topics mentioned in Horizon 2020. The claim that ethics is essential to foster responsible research and innovation is further elaborated in this statement and ideas are presented on how this can be operationalized. In the Annex, specific ethical questions related to the themes of Horizon 2020 are presented with best practice examples in ethics research with a multidisciplinary character.
Please click here to download or view the statement or annex.
Per tretzè any consecutiu, el projecte de Fons Fiducidaris del Japó per al desenvolupament de recursos humans ofereix 20 beques per a joves investigadors de països en desenvolupament i crida a postular en un o més dels següents temes: medi ambient (ciències de l'aigua), diàleg intercultural, tecnologies de la informació i comunicació, i solució pacífica de conflictes...
http://www.unesco.org/new/es/santiago/press-room/single-new/news/la_un
L'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona inicia la seva activitat a la xarxa professional LinkedIn creant un espai per al Màster en Bioètica i Dret UB . En aquest espai virtual , professors , alumnes i exalumnes del Màster en Bioètica i Dret UB , juntament amb aquelles persones interessades en els debats que giren al voltant de la Bioètica que afecten la nostra societat, disposen d'un punt de trobada on intercanviar opinions, experiències, debatre i fer "networking bioètic" des de qualsevol lloc del món.
El Màster en Bioètica i Dret iniciar el seu camí el 1994 i des d'aleshores ha contribuït a formar nombrosos professionals en tots els camps relacionats amb la Bioètica des d'un punt de vista pluralista, flexible, interdisciplinari i laïc, tractant de donar resposta a les qüestions que la Biotecnologia i la Biomedicina plantegen actualment.
Amb aquest espai a LinkedIn, l'Observatori de Bioètica i Dret amplia la seva presència a les xarxes socials -que ja comprenia Facebook i Twitter- , tractant de facilitar l'accés a la informació i incentivar la participació en el debat públic informat que gira al voltant de les qüestions de la Bioètica.
Et convidem a unir-te al nostre espai a LinkedIn i participar fent clic aquí!
Des de l´Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, us convidem a l´acte de de defensa de la tesi doctoral "Bases para una regulación de las técnicas de reproducción humana asistida en México" de la Dra. Mariana Dobernig, Prof. de Dret Civil, Universidad Iberoamericana de México D.F., i Màster en Bioètica i Dret UB, que tindrà lloc el proper 8 de juliol 2013, dilluns, a les 11 hores, al Saló de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (Avgda. Diagonal 684 08034 Barcelona).
Més informació:
http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2013/06/078.html
L’Observatori de Bioètica i Dret-Càtedra UNESCO de Bioètica (OBD), amb seu al Parc Científic de Barcelona, acaba de publicar el «Document sobre l’accés responsable a la informació jurídicobioètica en xarxa», on adverteix dels efectes negatius de la manca d’actualització, contextualització, errors i omissions en què incorren sovint els diversos agents que participen als debats bioètics, i de les seves conseqüències en l'elaboració de polítiques públiques i transmissió de la informació. El treball s'emmarca en el projecte de recerca «ADNBIOLAW», finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, i ha comptat amb el suport del Grup de Recerca Consolidat «Bioètica, Dret i Societat» de la Generalitat de Catalunya.
El document ha estat coordinat per Blanca Bórquez, investigadora de l’OBD; Maria Jesús Buxó, catedràtica d’Antropologia de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de l’OBD; Itziar de Lecuona, investigadora de l’OBD i María Casado, directora de l’OBD-Càtedra Unesco de Bioètica de la UB, i coordinadora del Grup de Recerca Consolidat "Bioètica, Dret i Societat" de la Generalitat.
Els avenços assolits en el camp de les tecnologies de la informació i les comunicacions permeten accedir a un ingent cabal d’informació molt dimensionat, però aquesta disponibilitat no sempre condueix a dades controlades, contrastades i actualitzades. Això resulta especialment rellevant pel que fa a la interpretació de les normes jurídiques, àmbit on fàcilment es pot constatar les deficiències que en aquest sentit acostumen a presentar les anàlisis –comparades o no– de textos normatius amb implicacions bioètiques en no considerar la realitat social i l’espai institucional en què les normes han estat dictades.
És indubtable el paper determinant que té avui la bioètica en la generació d'opinió pública, noves polítiques i marcs normatius. La manca de fiabilitat i la descontextualització poden portar, tant als autors com als lectors, a la generació d’opinions errònies i plantejaments equivocats que van en detriment d’un diàleg fonamentat en bases científiques sòlides, la qual cosa influeix negativament i pot dur a l’adopció de decisions desencertades en les polítiques públiques i en les noves normatives.
“En els últims mesos hem vist diversos exemples a la premsa d'ús de fonts de segona mà, no contrastades, descontextualitzades i amb falta de rigor en la utilització de les dades, que demostren com les informacions tractades superficialment poden donar lloc a notícies sensacionalistes sobre temes tan transcendents, com ara la clonació, eutanàsia, etc.”, afirma la investigadora Blanca Bórquez.
Amb l’elaboració d’aquest Document, l’OBD adverteix dels greus inconvenients que presenta un erroni maneig de la informació per a un debat bioètic adequat i responsable, alhora que ofereix a tots els professionals que treballen en aquest camp –periodistes, investigadors, legisladors, etc- una sèrie de recomanacions davant de l'immens cabal d'informació disponible i no controlable.
“Els professionals que participen en la creació de nou coneixement a l’àmbit jurídico-bioètic, o bé en la millor comprensió, fonamentació i difusió del ja existent, han de ser conscients que el seu treball pot tenir efectes negatius als processos d’elaboració de nous marcs normatius i de polítiques públiques. Tots els agents implicats en la generació d'una informació tenen la responsabilitat d'oferir al lector dades reals. Objectivitat, transparència, fiabilitat i contextualització, constitueixen punts bàsics en aquesta tasca”, assegura la Dra. Casado.
Aquest treball forma part d’un projecte de recerca més ampli promogut per l’OBD-Càtedra Unesco de Bioètica UB, en col·laboració amb el Grup de Recerca Consolidat «Bioètica, Dret i Societat» de la Generalitat, l’objectiu del qual és desenvolupar una plataforma d’informació on line, que permeti accedir a la documentació rellevant i actualitzada sobre dades demogràfiques, polítiques, socials, normatives, institucionals, índex de desenvolupament i pertinença a instàncies internacionals de protecció dels Drets Humans dels països d’Amèrica del Sud, Mèxic i Espanya.