RSS del Observatori de Bioètica i Dret UB

• Data de publicació: maig de 2026
• Document [PDF]
• Més informació

El Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret ​​de la Universitat de Barcelona ha publicat el document “Equitat i perspectiva de sexe i gènere en salut”.

Aquest treball forma part dels resultats del projecte de recerca “Qüestions bioètiques no resoltes en l'avaluació de la recerca i la innovació en salut basada en intel·ligència artificial, tecnologies genètiques i dades personals” (BIOEVAINNOLAW) (PID2022-138615OB-I00), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i del qual la Dra. Itziar de Lecuona és investigadora principal.

En la seva elaboració, també ha comptat amb el suport del Màster en Bioètica i Dret i de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona.

L'objectiu és promoure la integració efectiva de la perspectiva interseccional de sexe i gènere en els processos de recerca, docència, assistència i gestió, a fi d'assolir una major equitat en salut.

Des de l'any 2000, el Grup d'Opinió ha analitzat temàtiques vinculades a la perspectiva de gènere i ha liderat projectes sobre la capacitació en gènere.

Ja el 2004, el Grup va publicar el Document sobre dones i ciència, coordinat per la Dra. Roser Gonzàlez Duarte, en el qual s'exposa una anàlisi de l'activitat científica, acadèmica i professional de les dones.

Altres documents del Grup han tractat la reproducció humana assistida, la salut sexual i reproductiva, i la gestació per substitució: Document sobre salut sexual i reproductiva en l'adolescència (2002); Document sobre la interrupció voluntària de l'embaràs (2008); Reedició i anàlisi de l'impacte normatiu dels documents de l'Observatori de Bioètica i Dret sobre salut sexual i reproductiva en l'adolescència i sobre la interrupció voluntària de l'embaràs (2011); Document sobre gestació per substitució (2019).

Molts dels problemes de discriminació que es van detectar en aquell moment són encara una assignatura pendent: com l'anomenat “sostre de vidre”, la manca de dades segregades per sexe, o la necessitat de corregir les estructures que mantenen i reprodueixen la subordinació social de les dones, entre d'altres.

Així persisteix la necessitat de continuar analitzant l'estat de la qüestió, amb el propòsit de reprendre el debat social informat i fomentar el diàleg entre la universitat i la societat, per contribuir a erradicar les situacions de desigualtat.

Els documents del Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret, disponibles en accés obert, han influït en l'elaboració de polítiques i normatives per part dels poders públics.

Temàtica:

El document del Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret “Equitat i perspectiva de sexe i gènere en salut” analitza aquesta qüestió en els processos de recerca i innovació en salut, la pràctica assistencial, i l'impacte en el sistema sanitari.

Els biaixos de sexe i gènere que operen simultàniament en l'àmbit sanitari només poden identificar-se amb claredat si s'adopta una perspectiva interseccional: “La perspectiva interseccional de sexe i gènere permet reconèixer que la salut no depèn únicament de la biologia, sinó també de factors socials, culturals, econòmics i ambientals que determinen com s'emmalalteix, com s'accedeix a l’atenció sanitària i quina qualitat té aquesta atenció”.

Així, s'analitzen els biaixos existents i les seves conseqüències en la producció del coneixement, la pràctica clínica, la docència, i la gestió de recursos en salut: aquests biaixos “es tradueixen en retards i errors en els diagnòstics, tractaments inadequats, reaccions adverses evitables i exclusió de col·lectius vulnerables, per la qual cosa comprometen la qualitat, l'eficàcia i la seguretat assistencial”.

El document inclou una sèrie de recomanacions per contribuir a revertir la situació i que s'adrecen als poders públics, a les societats científiques i als/les professionals que intervenen en els processos d'assistència, recerca, innovació, gestió i formació. També tenen com a destinatària la ciutadania en conjunt, per fomentar la presa de decisions lliure i informada en l'àmbit de la salut.

Finalment, s'hi incorpora un glossari que recull les definicions dels conceptes clau.

Aquest document ha comptat amb la participació de professionals i acadèmics/ques de diverses disciplines que es relacionen en el llistat de signants.

• Accés al document en format PDF

La Dra. Itziar de Lecuona, professora agregada del Departament de Medicina, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret, i codirectora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, ​​formarà part del Consell Consultiu de la xarxa XWHIN (Women's Health Innovation Network) com a experta en bioètica.

La XWHIN, coordinada per l'Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i constituïda amb el suport de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), és una xarxa catalana que té com a objectiu impulsar la recerca i la innovació en salut de les dones, amb la voluntat de revertir desigualtats, incorporant la perspectiva de sexe i gènere.

La xarxa impulsarà projectes d’alt impacte científic, tecnològic i social que permetin identificar necessitats no cobertes, generar nou coneixement i transferir-lo a la pràctica clínica i a les polítiques públiques.

Agrupa 24 entitats públiques i privades i més de 300 investigadores i investigadors, i suposa la primera iniciativa d’aquestes característiques a Catalunya i a Europa.

El Consell Consultiu de la xarxa és un espai de participació d'agents externs que integra representants nacionals i internacionals en salut de la dona, bioètica, pacients i sector empresarial, amb l'objectiu de reforçar la rellevància social de la recerca, impulsar la cocreació, i facilitar la transferència de coneixement.

• Més informació sobre la xarxa XWHIN

El 25 de març de 2026, el Grup de Treball d'Ètica i Protecció de Dades de la Sociedad Española de Epidemiología (SEE) es reuneix a Madrid per tractar els usos secundaris de dades personals amb fins de salut pública, i la utilització de la intel·ligència artificial i altres tecnologies convergents.

La Dra. Itziar de Lecuona, professora agregada del Departament de Medicina, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret, i codirectora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, participarà en la trobada com a membre del grup de treball.

Aquesta activitat s'organitza en el marc del projecte de recerca “Qüestions bioètiques no resoltes en l'avaluació de la recerca i la innovació en salut basada en intel·ligència artificial, tecnologies genètiques i dades personals (BIOEVAINNOLAW)” del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, del qual la Dra. de Lecuona és investigadora principal.

• Data i hora: dimecres, 25 de març de 2026, d'11 a 17 h

• Lloc: Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), Madrid

El 12 de maig de 2026, l'Observatori de Bioètica i Dret - Càtedra Unesco de Bioètica i el Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona organitzen la sessió “Casos más destacados del CEA del Hospital Clínic de Barcelona (2010-2021)” (“Casos més destacats del CEA de l'Hospital Clínic de Barcelona (2010-2021)”).

Anirà a càrrec de Ferran Céspedes (treballador social), Pilar González (jurista) i Ferran Masanés (metge), membres del Comitè d'Ètica Assistencial (CEA) de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Resum:

El CEA de l'Hospital Clínic es va constituir el 1997 i, des de llavors, manté una activitat rellevant: unes 20-24 reunions anuals amb valoració de múltiples casos en què es plantegen dilemes bioètics; una part important de la seva activitat se centra en la valoració de casos de trasplantament de donant viu (al voltant de 60 casos anuals).

Recentment, s'ha publicat el llibre “Per una cultura bioètica. Llibre de casos 2010-2021” (disponible en accés obert), un resum dels casos més destacats valorats al llarg de la dècada 2010-2021.

Ponents:

Ferran Céspedes és treballador social a Urgències de l'Hospital Clínic de Barcelona; membre del CEA del mateix hospital des de 2010; Màster en Bioètica i Dret per la Universitat de Barcelona.

Pilar González és advocada dels Serveis Jurídics de l'Hospital Clínic de Barcelona; assessora jurídica del CEA del mateix hospital; vocal de la Junta de la Secció de Dret Sanitari de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB); Màster en Bioètica i Dret per la Universitat de Barcelona.

Ferran Masanés és metge especialista en Medicina Interna; professor associat de la Universitat de Barcelona; president del CEA de l'Hospital Clínic de Barcelona; president del Comitè d'Ètica de Recerca (CER) del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB); membre de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC) de l'eutanàsia; Màster en Bioètica i Dret per la Universitat de Barcelona.

• Data i hora: dimarts, 12 de maig de 2026, a les 18 h (hora d'Espanya peninsular, CEST, UTC +2)

• Lloc: format en línia (a través de Zoom)

• Sessió en obert (imprescindible inscripció prèvia)

• Més informació sobre el llibre “Per una cultura bioètica. Llibre de casos 2010-2021”

• Formulari d'inscripció

El 18 de novembre de 2026, l'Observatori de Bioètica i Dret - Càtedra Unesco de Bioètica i el Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona organitzen la sessió “IA fiable: la ética como motor de la innovación” (“IA fiable: l'ètica com a motor de la innovació”), a càrrec de la Dra. María José Villalobos Quesada.

Tindrà lloc en obert; l'assistència és lliure per a qualsevol persona interessada en la matèria (imprescindible inscripció prèvia), i es podrà seguir en modalitat en línia, mitjançant la plataforma Zoom.

Resum:

La fiabilitat s'ha consolidat com un principi estructural en el desenvolupament i l'adopció de la intel·ligència artificial. En aquest context, l'ètica ha de transcendir la seva concepció tradicional com a límit o requisit formal, per situar-se com una estratègia que orienta i potencia la innovació.

Lluny de restringir el progrés tecnològic, l'ètica permet articular solucions més robustes, legítimes i socialment alineades.

Una intel·ligència artificial fiable exigeix, per tant, un equilibri rigorós entre dimensions tècniques, jurídiques i ètiques, així com la integració d'enfocaments d'ètica des del disseny i el compliment normatiu-legal des del disseny. Aquest enfocament no només millora la qualitat dels sistemes, sinó que també enforteix la confiança en la tecnologia.

En aquesta sessió, la Dra. Villalobos abordarà aquestes qüestions a partir de la seva experiència com a investigadora en l'àmbit de la salut digital amb components d'intel·ligència artificial.

A través d'exemples concrets, analitzarà el potencial transformador d'aquestes tecnologies, els desafiaments que plantegen, i les estratègies necessàries per a la seva implementació responsable.

Ponent:

La Dra. María José Villalobos Quesada és professora assistent en el National eHealth Living Lab (NeLL), Centre Mèdic Universitari de Leiden (Països Baixos), i docent del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.

Treballa com a investigadora enfocada en el desenvolupament i implementació de la salut digital (incloent-hi la intel·ligència artificial) des d'una perspectiva ètico-legal, i és membre del comitè de qualitat científica del seu departament.

• Data i hora: dimecres, 18 de novembre de 2026, a les 17 h (hora d'Espanya peninsular, CET, UTC +1)

• Lloc: format en línia (a través de Zoom)

• Sessió en obert (imprescindible inscripció prèvia)

• El formulari d'inscripció s'obrirà pròximament

L'11 de juny de 2026, l'Observatori de Bioètica i Dret - Càtedra Unesco de Bioètica i el Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona organitzen la sessió “Decidir a tiempo: un algoritmo de IA como compañero clínico en la UCI” (“Decidir a temps: un algorisme d'IA com a company clínic a l'UCI”), a càrrec del Dr. Jordi Morillas.

Tindrà lloc en obert; l'assistència és lliure per a qualsevol persona interessada en la matèria (imprescindible inscripció prèvia), i es podrà seguir en modalitat en línia, mitjançant la plataforma Zoom.

Resum:

La introducció d'un algorisme de machine learning a l'UCI ens ha ajudat a disminuir la taxa de fracàs renal agut en els pacients crítics.

A través del nostre sistema d'informació clínica, enviem un conjunt de variables de treball i analítiques, de cada pacient, cada hora, a una base de dades de més de 32.000 pacients crítics que han desenvolupat fracàs renal.

D'aquesta manera, el sistema analitza les característiques del nostre pacient i les compara en temps real amb els patrons de fallida renal dels pacients de la base de dades. Així, ens torna la probabilitat que el nostre pacient entri en fracàs real en les properes 24 hores.

L'avantatge de tot això és que s'adona del risc abans que els clínics, que actualitza la predicció cada hora amb noves dades evolutives, que ens diu quines variables han fet penalitzar l'evolució en l'algorisme, per a què prestem especial atenció a aquests paràmetres, i que el clínic no ha de canviar la manera de treballar, simplement disposa d'informació de risc de manera precoç i podem avançar-nos.

Des del seu ús, hem disminuït en un 20 % els pacients que desenvolupen insuficiència renal a l'UCI.

Ponent:

El Dr. Jordi Morillas és metge especialista en medicina intensiva; cap del Servei de Medicina Intensiva de SCIAS-Hospital de Barcelona; i professor a la Universitat de Barcelona.

• Data i hora: dijous, 11 de juny de 2026, a les 18 h (hora d'Espanya peninsular, CEST, UTC +2)

• Lloc: format en línia (a través de Zoom)

• Sessió en obert (imprescindible inscripció prèvia)

• El formulari d'inscripció s'obrirà pròximament

L'editorial Aranzadi ha publicat, recentment, el llibre “The governance of biobanks in the digital society” (“La governança dels biobancs a la societat digital”) de la Dra. Sofia Iacomussi.

Aquest treball deriva de la seva tesi doctoral “A Conceptualization of the Governance of Biobanks in the Digital Era: from Principles to Procedures” (“Una conceptualització de la governança dels biobancs a l'era digital: dels principis als procediments”), dirigida per la Dra. Itziar de Lecuona i el Dr. Michele Graziadei de la Universitat de Torí, en el marc del programa LAST-JD - Joint International Doctoral Degree in Law, Science and Technology de la Unió Europea.

Resum:

“The governance of biobanks in the digital society” explora el paper canviant dels biobancs en la recerca biomèdica basada en dades, destacant els desafiaments ètics, legals i socials.

El llibre conceptualitza un model de governança de biobancs, posant èmfasi en la transparència, la protecció de dades i la participació pública. En estendre ponts entre regulacions existents i directrius ètiques, proposa solucions a problemes bioètics sense resoldre, redefinint la governança des de la perspectiva de les dades dels/les participants.

• Conceptualitza un marc de governança ètica per a biobancs.
• Alinea la governança dels biobancs amb el paradigma de les dades de salut digital.
• Promou la transparència, la protecció de dades i la participació inclusiva.

Comprar llibre

El 26 de març de 2026, la Societat Catalana de Medicina d'Urgències i Emergències (SoCMUE) organitza la Jornada GdT SoCIPUE “Nous paradigmes en emergències: des de la incorporació de la experiència del pacient a l'aplicació de la IA. Realitat o ficció?”.

La Dra. Itziar de Lecuona, professora agregada del Departament de Medicina, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret, i codirectora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, participarà en la primera taula rodona titulada “Intel·ligència artificial aplicada a l'atenció d'urgències i emergències. Són compatibles?”, on parlarà sobre “Quins són els reptes ètics i legals en l'ús de la IA a les Urgències i Emergències?”.

• Data i hora: dijous, 26 de març de 2026, de 9 h a 14 h

• Jornada en format presencial i en línia amb aforament limitat

• Lloc: Auditori, Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears

• Inscripció gratuïta

• Programa de la jornada

L'editorial Aranzadi ha publicat, recentment, el llibre “Algorithmic Governance in Digital Health” de la Dra. Paula Subías Beltrán, AI/Data scientist, doctora per la Universitat de Barcelona, ​​i membre de l'Observatori de Bioètica i Dret.

Aquest treball deriva de la seva tesi doctoral “Algorithmic Governance in Digital Health. The path to autonomy”, dirigida per la Dra. Itziar de Lecuona i el Dr. Oriol Pujol Vila, i part del Programa de Doctorat “Medicina i Recerca Translacional” de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.

Resum:

Aquest llibre ofereix una exploració profunda de com la intel·ligència artificial pot interactuar èticament amb la salut digital. Combinant teoria i pràctica, presenta un model de governança algorísmica basat en la bioètica i els drets humans, examinant l'impacte ètic, legal i social de l'aprenentatge automàtic.

Cada capítol aborda la dicotomia entre els avenços tecnològics i els principis ètics, advocant per un alineament que prioritzi l'autonomia individual en el desplegament de la IA. A més, ofereix un mecanisme per avaluar l'autonomia al llarg de tot el cicle de vida algorísmic, garantint que la tecnologia realment serveixi als interessos humans.

• Una anàlisi crítica de l'estat actual de la intel·ligència artificial.
• Una proposta d'un marc de governança basat en la bioètica i els drets humans.
• Una metodologia per fer efectiu el principi d'autonomia dins del cicle algorísmic.

Comprar llibre