RSS del Observatori de Bioètica i Dret UB

La Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, participa al programa de La Xarxa "Valors a l'alça" parlant sobre el concepte "bioètica".

A partir del minut 7:20.

La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, participa al programa d'Onda Cero "La Ciutat" parlant sobre els drets de les persones en la crisi del coronavirus.

El professorat de la UB no només ha continuat col·laborant habitualment amb els mitjans de comunicació durant aquestes setmanes de confinament, sinó que ha aportat coneixement i rigor a les informacions que recullen els mitjans sobre la pandèmia i els seus efectes en múltiples àmbits. En definitiva, la Universitat de Barcelona ha continuat sent un referent per al conjunt de la societat també en aquest temps de crisi.

Només en el primer mes de confinament, entre el 14 de març i el 13 d’abril, la UB va registrar uns 3.500 impactes en els mitjans de comunicació, una xifra molt similar als mesos anteriors en què es feia activitat presencial amb normalitat. Durant aquestes setmanes de confinament, també s’ha mantingut la participació directa dels investigadors de la UB en premsa escrita, activitat en què s’han registrat, fins al 23 d’abril, 75 articles d’opinió signats per docents i investigadors de la Universitat, una mitjana de dos textos signats cada dia. Ara bé, si la presència en mitjans no ha disminuït, sí que han canviat radicalment les temàtiques per les quals han estat consultats els especialistes de la UB.

Múltiples disciplines per analitzar la crisi
Els temes que han predominat en les aparicions dels experts UB als mitjans són tots els aspectes relacionats amb la pandèmia de la COVID-19 i la crisi sanitària, social, econòmica i fins i tot cultural que comporta. Els investigadors de la UB han parlat sobre la recerca contra la malaltia, què se’n coneix, com evoluciona i quines perspectives hi ha de control i curació. També han explicat com ha estat la contribució immediata en el desenvolupament d’aparells per combatre els efectes del coronavirus, com ara els nous models de respiradors per subministrar a les UCI dels centres sanitaris.

Des de l’inici del període de confinament fins al 20 d’abril, el Gabinet de Premsa de la UB ha rebut aproximadament un centenar de peticions relacionades amb la crisi sanitària, tant sobre la mateixa malaltia com sobre l’estat d’alarma decretat pel Govern espanyol i les mesures legals que implica, així com sobre els aspectes sociològics, econòmics, polítics, psicològics o filosòfics relacionats amb el confinament forçat.

Protagonisme dels epidemiòlegs
Tot i la diversitat de temàtiques al voltant de la COVID-19, els protagonistes d’aquesta crisi han estat els epidemiòlegs, encapçalats per Antoni Trilla, actual degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, que fa dos anys va ser guardonat amb la Distinció del Claustre de Doctors i del Consell Social a la divulgació científica i que actualment és membre del comitè científic que assessora el Govern espanyol en la gestió sanitària de la pandèmia. Però no ha estat l’únic. També han col·laborat amb els mitjans de comunicació en aquest àmbit la professora Àngela Domínguez o Antonio Plasencia, director de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

En el camp de la virologia, el professor de Biologia i president de la Societat Espanyola de Virologia, Albert Bosch, ha estat l’investigador més destacat, com també la degana de la Facultat de Biologia, Rosina Gironès, o l’investigador Jordi Serra Cobo, la recerca del qual està centrada en el salt de virus animals a l’espècie humana, concretament en el salt que s’ha pogut produir en aquest cas dels ratpenats als humans.

Entre els economistes que han donat perspectiva a la gestió i els efectes econòmics d’aquesta crisi a curt, mig i llarg termini, cal esmentar l’exrector Joan Tugores o el vicedegà d’Economia i Empresa Raúl Ramos. Així mateix, en el camp de la psicologia, han destacat les aportacions de les professores Imma Armadans i Carmina Saldaña, que han analitzat com afronten els diferents sectors de la població la situació de pandèmia i confinament.

Climatòlegs com Javier Martín Vide han explicat les implicacions del clima en aquesta crisi; juristes com Mar Aguilera o Argèlia Queralt han valorat com repercuteixen les mesures de seguretat i control socials en les llibertats dels individus, i nutricionistes com Carme Vidal han aconsellat sobre alimentació en aquestes setmanes en què han variat tant les nostres rutines.

Per la seva banda, les especialistes en bioètica María Casado i Itziar de Lecuona (membre del grup de treball que assessora el Ministeri de Ciència i Innovació en matèries relacionades amb la COVID-19) han reflexionat sobre la controvertida priorització de pacients en casos d’emergència i sobre la limitació de recursos; historiadors com Àngel Casals han parlat sobre pandèmies passades, o experts en història econòmica com Marc Prat han parlat d’acords anteriors per sortir de situacions de crisi, com els Pactes de la Moncloa.

Un exemple il·lustratiu de la tasca comunicativa dels investigadors de la UB són les col·laboracions a The Conversation, una de les principals plataformes mundials de divulgació del coneixement en la qual es recullen articles d’investigadors de totes les universitats espanyoles que després són republicats pels mitjans de comunicació. Des del 13 de març, autors UB hi han publicat un total de vuit articles, la majoria dels quals relacionats amb la COVID-19: des de com cal afrontar el confinament fins a qüestions bioètiques o sobre el perill de noves estigmatitzacions socials.

Val a dir que malgrat que la COVID-19 ha centrat l’atenció dels mitjans de comunicació, fins i tot enmig d’aquesta crisi també han tingut una important repercussió recerques de la UB en altres àmbits. És el cas, per exemple, del treball de l’investigador ICREA João Zilhão, membre del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP), sobre la pràctica de la pesca per part dels neandertals. La recerca es va publicar a Science i ha tingut un destacat ressò internacional, incloent-hi un article a The New York Times.

Els mitjans de comunicació també s’han interessat per la UB com a primera institució de recerca i docència del país. Les qüestions més demanades han estat com s’acabarà aquest curs acadèmic de manera virtual, què passarà amb el programa Erasmus, en què consisteix el programa Connecta UB per mitigar l’escletxa digital entre l’alumnat de la Universitat, o com ha estat la presència de la UB a la fira virtual UNIferia i quina acollida ha rebut per part dels estudiants.

• Font

La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, participa al programa de la Cadena SER "Hora 25" analitzant els problemes ètics del passaport d'immunitat al COVID-19.

A partir del minut 10:43.

La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, participa al podcast d'El País "Crónicas de un virus" analitzant els problemes de la tecnologia per a rastrejar als ciutadans.

A partir del minut 6:20.

Per celebrar el 23 d'abril, diada de Sant Jordi, i en motiu de la XXIII Edició del Màster en Bioètica i Dret i la IV Edició del Màster en Alimentació, Ètica i Dret, oferim accés obert al llibre:

• "La relación médico-paciente", Joaquín Martínez Montauti, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018, 169 pp., ISBN 978-84-9168-169-4

Aquest llibre aborda la relació metge-pacient (RMP) des d’un punt de vista original, fixant-se en les profundes implicacions que comporta l’atenció centrada en el pacient i no pas en el professional. Així mateix, examina les pressions externes que reben els uns i els altres, l’impacte que això té en la relació que s’estableix entre ells i també les conseqüències morals d’aquestes pressions. Analitza amb rigor les maneres de retribuir els professionals i fa èmfasi en el que tenen d’incentiu aquestes retribucions per influir en la seva manera d’actuar.

L’autor, amb més de quaranta anys de pràctica mèdica, també tracta extensament la relació dels metges amb la indústria farmacèutica, tant pel que fa als aspectes més tangibles —regals i remuneració— com als intangibles —formació i prestigi. Resulta especialment aclaridora la publicitat de medicaments, perquè mostra el que succeeix amb la informació general a Internet: els pacients estan informats, però sovint de manera parcial i esbiaixada; al mateix temps, demanen el que la publicitat els incita a requerir.

Si vols rebre les nostres publicacions Open Access en primícia, abans de la seva publicació en línia, subscriu-te al nostre butlletí electrònic fent clic en aquest enllaç (sense spam).

L'OBD participa de la filosofia Open Access des dels seus inicis, i treballa per proporcionar accés lliure al coneixement que es genera des del centre de recerca, amb l'objectiu de subministrar arguments i propostes que fomentin l'autonomia i la responsabilitat i que les decisions bioètiques redundin en la construcció d'una societat més transparent i democràtica.

A més, l'OBD ha reunit un fons bibliogràfic i documental sobre aquesta matèria que s'ha anat recopilant al llarg de més de vint anys de treball, fons que es pot consultar al CRAI UB a través del seu catàleg específic online.

• Descarregar aquest llibre
• Catàleg Open Access
• Altres llibres d'accés obert
• Col·lecció de Documents
• Subscriure's per email per rebre publicacions amb accés lliure (sense spam)

La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, forma part del Grup de Treball Multidisciplinari que assessora i recolza el Ministeri de Ciència i Innovació en matèries científiques relacionades amb el COVID-19 i les seves futures conseqüències. També coordina l'elaboració d'informes i proposarà les modificacions necessàries per a millorar la resposta a crisis similars.

• Noticia del Ministeri de Ciència i Innovació
• Noticia La Moncloa
• Noticia eldiario.es
• Anàlisi de l'informe de la Acadèmia de les Ciències d'Alemanya i la seva possible aplicabilitat a la situació actual d'Espanya [PDF]

• Document [PDF]
• Nota de premsa - 27/03/2020
• Repercussió als mitjans de comunicació
• Identificador per a citar o enllaçar aquest document: http://hdl.handle.net/2445/154297

La Dra. Gemma Marfany i el Dr. Miquel Martínez, membres de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professors del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, participen a la iniciativa #ReflexionsUB per parlar, respectivament, sobre la confiança en els científics i la situació de bé comú.

La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, participa al programa de RAC1 "No ho sé" per conversar sobre el control del Covid-19 mitjançant aplicacions mòbils i el seu impacte en els drets de les persones. A partir del minut 37:45.