Fernando Estévez publica el llibre "Demencia: bioética y derechos en el Ecuador"

El Dr. Fernando Estévez, metge neuròleg i professor de la Universitat de Cuenca (Equador) i del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, ha publicat el llibre “Demencia: bioética y derechos en el Ecuador” (“Demència: bioètica i drets a l'Equador”), producte de la seva tesi doctoral “Los derechos de las personas con demencia. Un estudio de casos, aproximación desde Ecuador” (“Els drets de les persones amb demència. Un estudi de casos, aproximació des de l'Equador”, de la Línia de Bioètica i Dret de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.

La tesi va ser dirigida per la Dra. María Casado, fundadora de l'Observatori de Bioètica i Dret, titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica i creadora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, que també escriu la introducció del llibre.

La publicació està disponible en accés obert. La podeu descarregar en aquest enllaç.

Resum:

L'envelliment —i la demència que el pot acompanyar— són qüestions davant les quals ningú no queda indiferent. Les conseqüències de la longevitat són un dels principals problemes de la nostra època, ja que, juntament amb l'augment de l'esperança de vida sense discapacitat, aflora també un període de vulnerabilitat, dominat sovint per les manifestacions de senescència de les funcions cerebrals, en particular memorials i cognitives, que poden limitar l'autonomia i la participació en la vida social dels adults grans.

El deteriorament cerebral sol anar associat al curs de diverses malalties, cròniques o recurrents, que coadjuven a conduir, en més o menys temps però inexorablement, cap a la discapacitat i la dependència.

A més, l'aparició d'aquesta dependència comporta uns costos considerables, que empenyen un bon nombre de persones grans a la subordinació econòmica respecte de la família o la comunitat. La manca de mitjans de vida propis les portarà a dependre de les decisions dels altres; decisions que, encara que pretenguin ser benèvoles, poden resultar —sovint— si no arbitràries, sí contràries al desig dels subjectes que es pretenen protegir.

Per això, resulta de gran importància conèixer i analitzar la situació a cada moment i a cada país, per poder fer un bon pronòstic i proposar pautes de solució als problemes que es detectin, establint polítiques públiques que permetin tractar —o pal·liar, almenys — el problema.