La recerca i el coneixement generat en neurociències han experimentat un desenvolupament aclaparador al voltant dels últims vint anys. La convergència de tecnologies, l'avenç dels processos d’imagenologia aplicada al cervell, marcadors químic-metabòlics, les tecnologies genètiques i les ciències computacionals, a més dels models matemàtics i la intel·ligència artificial, han produït canvis impensables en la comprensió del cervell i el seu funcionament.
Des de fa relativament pocs anys, el desenvolupament de tecnologies associades amb súper-computadors i el processament de grans bases de dades mostren que la recerca funcional sobre el cervell humà és factible, i que els processos d'intervenció i modificació funcional continuaran obrint-se pas, tant en l'àmbit clínic com fora d'ell.
L'avenç vertiginós relatiu a la comprensió de la funcionalitat de les xarxes neuronals, la construcció de models d'intel·ligència artificial, han impactat de manera important en les àrees de la salut i ofereixen, en el futur, ampliar les possibilitats de modulació, modificació, descodificació-lectura, i potser producció d'intel·ligències lògiques que poguessin, almenys, competir amb la intel·ligència humana.
Davant d'aquestes realitats, la bioètica requereix reflexionar sobre els temes relatius al desenvolupament d'aquestes noves tecnologies i la seva convergència, els seus possibles impactes ètic-jurídics, socials, econòmics i relatius a la dignitat de l'ésser humà.
A continuació, es proposen algunes temàtiques; es busquen articles originals que explorin, des de la interdisciplinarietat, els aspectes científics, ètics, legals i socials de la neurociència i la neurotecnologia, com ara:
- El desenvolupament de tecnologies de lectura-escriptura sobre el cervell.
- Les tecnologies sobre l'ADN i la seva modificació relativa a l'ésser humà.
- L'impacte i desenvolupament de tecnologies d’IA.
- Els processos de diagnòstic i terapèutica sobre el cervell humà.
- La tecnologia de millora i la competència humana.
- Les possibles tècniques d'interacció cervell-màquina, cervell-computador (BCIs).
- Les implicacions bioètiques (ètiques, legals, socials i polítiques) de l'ús de neurodades i l'impacte en la privacitat.
- Recerca bàsica i aplicada en neurociència i neurotecnologies.
La revista acceptarà només articles originals escrits en castellà, català, francès, anglès, portuguès o italià, amb una extensió màxima de 6000 paraules (excloent resums, paraules clau, notes, bibliografia, finançament). El fitxer s'ha d'enviar exclusivament en format MS Word, lletra Cambria o Arial 12, a 1,5 espais.
Els articles s'han d'enviar a través d’
aquest enllaç, a la secció “Dossier monogràfic”, seguint les
normes per a autors/es de la revista. Seran avaluats per parells i s'acceptaran, per publicar, aquells que superin el procés de selecció.
La Revista de Bioètica i Dret és una publicació quadrimestral de l'Observatori de Bioètica i Dret - Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, dirigida a les persones interessades en la bioètica aplicada a la salut i les noves tecnologies, en el marc del respecte als Drets Humans, i amb un enfocament metodològic plural, laic i interdisciplinari. Està indexada a SciELO, SCOPUS, ERIH Plus, IBECS, Carhus+, Redalyc, Latindex Catàleg, DOAJ, entre altres índexs i repositoris de qualitat reconeguda.
