El XIII Congrés Mundial de Bioètica organitzat per l'Associació Internacional de Bioètica (IAB, sigles en anglès), de la qual és part la Xarxa Iberoamericana de Bioètica, tindrà lloc a Edimburg el 14, 15, 16 i 17 de juny del 2016.
La Xarxa Iberoamericana, coordinada per la Dra. Florencia Luna, directora del Programa de Bioètica de FLACSO (Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials) i per la Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona, per la Dra. Debora Diniz (ANIS, Brasil) i pels Drs. Jorge Linares (Seminari de Bioètica de la UNAM) i Patricio Santillán (Col·legi de Bioètica de Mèxic), té com a objectiu principal la promoció del diàleg bioètic entre les societats llatinoamericanes i eurollatines.
La xarxa Ibero-Amèrica vol contribuir a la creació d'un espai de discussió lliure i obert en el qual els investigadors que no tenen l'anglès com a llengua vehicular, se sentin còmodes exposant els seus plantejaments sobre els problemes bioètics en el seu idioma habitual (espanyol o portuguès); contribuint així a facilitar la transferència de coneixements i l'accessibilitat de les regions no anglosaxones a participar activament en el Congrés Internacional de Bioètica, acció que al seu torn promou l'esperit de la IAB com a espai pluralista.
Amb aquest objectiu, dins del XIII Congrés-IAB, la Xarxa Ibero-Amèrica disposarà de dues sessions paral·leles amb la temàtica "El públic i el privat en bioètica". S'anima als interessats a l'enviament de comunicacions relacionades amb aquest eix temàtic, sigui quin sigui l'enfocament disciplinar del que es parteixi.
Totes les comunicacions s'han d'enviar en format Word o Pdf, a l'adreça de correu electrònic iberoiabedimburgo@gmail.com, amb data límit 15 febrer 2016, inclòs.
Les comunicacions han d'estar redactades preferentment en espanyol o portuguès però s'acceptaran també en italià o francès.
Les presentacions orals, en cas de ser acceptades, es presentaran en l'idioma de la comunicació, però s'ha d'adjuntar un PowerPoint en anglès per facilitar el seu seguiment als participants d'altres procedències.
Un cop els participants arriben al Congrés, les pautes generals són les establertes per la IAB, veure en el següent enllaç.
La presentació de comunicacions a la Xarxa Ibero-Amèrica no exclou els participants de la presentació paral·lela d'altres comunicacions en les altres sessions del Congrés. Per a més informació sobre la submissió de comunicacions al Congrés veure l'enllaç.
L'avaluació dels treballs serà dut a terme pel comitè científic ad hoc format pels coordinadors de la xarxa.
Transcorreguts 30 dies d'haver finalitzat el termini d'admissió de treballs, es comunicarà particularment als autors el resultat de l'avaluació.
Des de l'Observatori de Bioètica i Dret - Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona ens plau comunicar-los la publicació del treball guanyador de la sisena edició del Premi de Recerca en Drets Humans de la Generalitat de Catalunya (2014) i que porta per títol "El tractament legal del malalt mental en els instruments internacionals de drets humans", del qual n’és autora la investigadora M. Àngels Porxas Roig. Aquest estudi és el resultat d'una investigació sobre l'evolució del tractament legal que ha rebut el malalt mental en els instruments de drets humans, en la qual es comparen les provisions del Conveni Europeu de Drets Humans de 1950 (CEDH, Consell d'Europa) i de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de 2006 (CDPD, Organització de les Nacions Unides) que afecten a l'àmbit de la salut mental i, en especial, a aquelles pràctiques més controvertides com són el tractament i els ingressos involuntaris.
Es pot accedir al llibre en obert seguint aquest link. També es pot adquirir en format paper a la llibreria de la Generalitat.
La Dra. María Casado participa al programa de ràdio "Procastinando" de la cadena Grado Cero, un espai en el qual es difon la Filosofia, Filosofia del Dret i en general les Ciències Socials, parlant sobre el llibre "Bioética, derecho y sociedad" de la Editorial Trotta.
Resum del llibre "Bioética, derecho y sociedad":
La globalització ha comportat un context diferent per a la Bioètica. Avui els principals problemes no tenen ja tant a veure amb l'impacte de la ciència i la tecnologia com amb el dels diners, ja no se centren tant en l'autonomia dels pacients com en la justícia. La ideologia neoliberal ha comportat una desigualtat creixent en l'accés a l'atenció sanitària i als beneficis de la investigació. S'han minimitzat els mecanismes de protecció social i el «estat de benestar» s'està privatitzant. El pas de pacients a ciutadans ha derivat en la transformació dels ciutadans en consumidors i, per això mateix, les persones, grups i poblacions són ara més vulnerables que abans. Fa disset anys, la primera edició d'aquest llibre cridava l'atenció sobre les conseqüències dels impactants descobriments tecnocientífics i les seves aplicacions biotecnològiques i biomèdiques. Plantejava així la necessitat de respondre a les preguntes de novetat radical que van donar origen a la Bioètica, camp interdisciplinari on els hi hagi, ple d'interès i d'interessos, de preguntes i de respostes (freqüentment contraposades) entre les que cal triar. Ara, aquesta nova edició -revisada i augmentada- dóna compte de l'evolució tant dels problemes tractats com dels enfocaments dels seus autors.
Els dies 26 i 27 de novembre de 2015 té lloc, a Barcelona, el VI Congrés Internacional de Bioètica "Filosofia i Salut Mental", organitzat per la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.
Maria Àngels Porxas, investigadora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona, participa a la Taula "La perspectiva assistencial" amb el tema "Els drets de les persones amb malaltia mental: marc jurídic internacional i implicacions bioètiques".
El dia 29 de setembre de 2015 té lloc, a Barcelona, l'UNESCO Chairs Working Group Meeting "Higher Education in the World. Towards socially responsible HEi, globally and locally engaged", organitzat per la Global University Network for Innovation.
La Dra. Itziar de Lecuona, membro de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, asisteix en representació de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona.
El dia 22 d'octubre del 2015 té lloc, a Bilbao, el Seminari "Investigación internacional en genética humana. Experiencias y retos", organitzat per la Càtedra Interuniversitària Diputació Foral de Biscaia de Dret i Genoma Humà de la Universitat de Deusto, juntament amb el Chronic Lymphocytic Leukemia (CLL) Genome ProjectInternational Cancer Genome Consortium (ICGC).
La Dra. Itziar de Lecuona, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, participa en el seminari com a convidada.
Els dies 23, 24 i 25 de novembre de 2015 té lloc, al Jardí Botànic de la Universitat de València, la Trobada de Càtedres UNESCO d'Espanya, organitzada per la Càtedra UNESCO d'Estudis sobre el Desenvolupament de la Universitat de València, amb la participació de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona.
Aquesta trobada té dos objectius fonamentals:
1. Reactivar la funció acadèmica i solidària de les Càtedres UNESCO a la cooperació universitària al desenvolupament espanyola, ampliant la seva visibilitat i connectant a altres agents universitaris que treballen pel desenvolupament humà.
2. Elaborar un document d'estratègies universitàries per part de les Càtedres UNESCO d'Espanya i el Mediterrani per a la transversalització dels ODS en la formació universitària (grau i postgrau) i per a fomentar l'adhesió i reconeixement de les universitats pels ODS. Aquesta Trobada pretén iniciar el procés perquè les universitats, voluntàriament, puguin acreditar-se davant les Nacions Unides com "Universitats pels Objectius de Desenvolupament Sostenible" i ser reconegudes internacionalment. Calen reflexions al respecte per establir paràmetres o indicadors que permetin autoavaluar-se i proposar-se per aquest reconeixement.
Aquesta Trobada de Càtedres UNESCO sorgeix com a resultat d'una anàlisi del paper de les càtedres en aquest últim quinquenni i l'elaboració d'un projecte compartit amb altres agents universitaris.
La Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, és membre del Grup de Treball sobre ètica en el Programa HORIZON 2020. Un dels objectius és analitzar com s'avaluen els aspectes ètics i bioètics en les convocatòries del Programa Marc HORIZON 2020, en particular des del nou concepte gestat per la mateixa Comissió Europea: Recerca i Innovació Responsable (RRI). També, sobre noves fórmules equitatives per a valorar la investigació en ciències humanes i socials, sense recórrer als patrons clàssics de la "ciència dura" per la qual es solen mesurar els resultats, afectant negativament el cv dels investigadors participants en projectes.
La Dra. Casado ha estat convidada a participar a causa de que el projecte que va liderar entre 2000 i 2002 finançat pel programa Alfa, Comissió Europea "Xarxa per a l'ensenyament conjunta de la bioètica", va rebre la menció de bones pràctiques. En particular per l'enfocament transversal per integrar la docència en bioètica a la universitat.
Per a més informació, consulteu la publicació en el marc del grup de treball: The future of social sciences and humanities (2013).
La Dra. Itziar de Lecuona, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i de la Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona, és membre del Grup d'Experts en Integritat en la Investigació, que des de 2012 treballa per donar resposta a la pregunta: Com promoure la integritat en recerca a nivell universitari? En l'actualitat ha finalitzat informes sobre codis de conducta, codis de bones pràctiques, principis i definicions en integritat en la investigació. Els resultats es troben en mans de la conferència de vicerectors LERU, que debat a hores d'ara quines accions s'han de dur a terme després de conèixer l'estat de la qüestió i identificar bones pràctiques i problemes. L'estudi, realitzat amb la Dra. Erika Löfstrom de la Universitat d'Hèlsinki, analitza i sistematitza principis, definicions i, en particular, com les universitats comuniquen a la societat les bones pràctiques en recerca i els estàndards a seguir. Diferents fórmules que constaten un problema: independentment de com es tracti la integritat en la investigació a la universitat, des d'un enfocament principialista o procedimental, resulta inútil si no és conegut ni pels investigadors i futurs doctors ni per la societat, a qui la universitat es deu.
En aquest sentit i tenint en compte aquests resultats, la lliga LERU ha publicat un comunicat: Europe needs ongoing efforts to promote research integrity.
Un dels objectius de la LLIGA LERU formada per 21 universitats de recerca intensiva d'Europa és impactar en la formulació de les noves polítiques en ètica i en integritat en la recerca de la Unió Europea, un dels temes que a més és prioritari al programa HORIZON 2020.
Amb motiu de la impartició d'un Seminari d'Evaluació per a Comitès de Bioètica a la Universitat de Huelva, el dia 6 d'octubre de 2015, els Drs. María Casado i Albert Royes pronunciaran al Campus del Carmen de dita universitat les següents conferències:
El dia 25 de novembre de 2015, a les 20 hrs., té lloc la Conferència "Vida artificial: el futur ja és aquí?" en el marc de les Converses a La Central organitzades per la Xarxa Municipal de Biblioteques de Còrdova. En aquesta ocasió, compten amb la participació de la Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona (UB), i del Dr. Ricard Solé, Professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). L'esdeveniment té lloc a la Sala Maria Moliner de la Biblioteca Central de Còrdova.
Els investigadors ja han anat aconseguint durant les últimes dècades recrear en ordinador entitats tan complexes com malalties o cervells. El salt del món digital al material s'ha donat ja amb la creació de cèl·lules controlades per genomes sintètics. Ens situem a les fronteres de l'origen de la matèria i la vida, la naturalesa de la consciència o la possibilitat de predir el comportament humà. La ciència va conquistant terreny a la filosofia com a àmbit de resposta a les qüestions clàssiques. Els mons sintètics van superant els límits del que consideràvem possible, afrontant-nos també a noves preguntes.