El dimecres 18 de gener de 2017, el grup parlamentari Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea va registrar al Congrés una Proposició de Llei Orgànica sobre l'eutanàsia. L'objectiu de la proposta és legalitzar l'eutanàsia. Segons paraules de la diputada Marta Sibina, que va explicar la iniciativa en roda de premsa, "España no es un buen lugar para morir bien". Sovint les cures pal·liatives no arriben a temps o, si ho fan, no són les que la situació requeriria. Va insistir, a més, que "totes les decisions" del malalt estan "molt limitades". Portar endavant la proposta requereix canviar el Codi Penal, que actualment castiga l'eutanàsia i el suïcidi assistit.
Participació de membres de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona
En la preparació de la Proposició de Llei Orgànica sobre l'eutanàsia han col·laborat professionals experts en la matèria, entre els quals es troben Mirentxu Corcoy, Maria Casado i Albert Royes, membres de l'Observatori de Bioètica i Dret i professors del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, així com el president de l'Associació Federal pel Dret a Morir Dignament.
El dia 10 de març de 2017 es presenta, a Barcelona, el 6è Informe d'Educació Superior al Món: "Cap a Universitats Socialment Responsables: Equilibri entre el global i el local" elaborat per la Global University Network for Innovation (GUNI).
En l'informe han participat les Dres. Maria Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, i Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'OBD, professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la UB. A l'informe es recull el treball de l'OBD i de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona com a exemple de bones pràctiques "glocals".
La professora Montserrat Busquets Surribas, del Departament d’Infermeria Fonamental i Medicoquirúrgica de l’Escola d’Infermeria de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, ha rebut el Premi Infermeria i Societat ‘A prop teu’ 2016, en reconeixement a la seva contribució a la professió infermera.
Aquest premi, el màxim guardó que atorga la Fundació Infermeria i Societat, està dedicat a les persones o institucions que fan possible el desenvolupament de la professió infermera i que contribueixen decisivament a revaloritzar-la.
Montserrat Busquets és infermera, llicenciada en Antropologia Social i Cultural i Màster en Bioètica i Dret. Treballa en l’àmbit docent des del 1983 i, des del 1990, és professora titular d’Ètica i Legislació Professional de l’Escola d’Infermeria de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB. Va ser secretària acadèmica de l’Escola d’Infermeria del 1993 al 1996 i cap de redacció de la revista Enfermería Clínica, de l’editorial Doyma, entre el 1991 i el 2003. Actualment, és vocal de la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona i vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya, en representació del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya. És membre del Patronat de la Fundació Víctor Grífols i Lucas, membre del comitè ètic de recerca clínica del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) i directora del postgrau d’Atenció Infermera en Cures Pal·liatives de la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Oncologia.
El dia 22 de febrer de 2017 té lloc, a Barcelona, la Sessió Clínica "¿Saps què són les Voluntats Anticipades?", organitzada pel Comitè d'Ètica Assistencial de l'Hospital Universitari Dexeus.
La Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, participa en aquest esdeveniment amb la Conferència "Voluntats Anticipades".
Els convidem a la propera classe oberta de les sessions presencials del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona amb la col·laboració d'Alumni & Friends, "Bioètica i relacions sanitàries", a càrrec del Dr. Joaquin Martínez Montauti, Metge Especialista en Medicina Interna i professor del Màster en Bioètica i Dret UB.
A partir de gener i fins el 31 de maig de 2017 s'obre el termini de presentació d'aportacions per al número 52 de la Revista Anales de la Cátedra Francisco Suárez, que dedicarà el seu monogràfic a Bioètica i Biodret i serà coordinat per les Dres. Ana Rubio, Catedràtica de Filosofia del Dret de la Universitat de Granada, i Maria Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona.
Les normes de recepció d'articles es poden consultar a la pàgina web de la revista. Anales de la Cátedra Francisco Suárez (ACFS) és una revista de filosofia jurídica i política editada pel Departament de Filosofia del Dret de la Universitat de Granada des de l'any 1961.
En el context del Seminari per a Comitès d'Ètica de Recerca, organitzat per la Direcció de Recerca de la Universitat Austral de Xile (UACh) al gener de 2017, la Facultat de Ciències Jurídiques i Socials va realitzar un seminari sobre consentiment informat que va comptar amb la participació de la Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona (UB), i el Dr. Lluís Cabré, president de l'Associació de Bioètica i Dret i professor del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.
En el seminari, dut a terme el 13 de genera Valdivia, es va aprofundir en la relació entre consentiment informat i autonomia de la persona, posant l'accent en casos específics com el dels menors d'edat i l'avortament, i la seva aplicació en la pràctica clínica.
L'editorial Fontamara ha publicat, al desembre de 2016, el llibre "De la solidaridad al mercado. El cuerpo humano y el comercio biotecnológico", coordinat per la Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona.
El llibre, desenvolupat en el marc del Projecte de Recerca "Transferències de material biològic d'origen humà: aspectes socials, jurídics i bioètics" (DER2014-57167-P), explora, des d'un enfocament bioètic i transdisciplinar, com és possible que segueixin declarant-se vàlids els principis de justícia global i respecte als drets i no obstant això, cada vegada en major mesura, s'accepti la comercialització del cos humà, de les seves parts i components.
L'aplicació de criteris que prioritzen les relacions mercantils no solament per a l'economia, sinó també per al conjunt de la societat, lliura a la tirania del mercat camps que es reservaven a la gratuïtat i la solidaritat entre les persones, com és el cas del cos humà.
L'anàlisi elaborada en el llibre s'insereix en el treball que des de 1995 duu a terme l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), centre de recerca i docència de la Universitat de Barcelona que coordina diverses xarxes d'àmbit internacional, i treballa en l'anàlisi de les implicacions ètiques, legals i socials de les biotecnologies amb un enfocament interdisciplinari i laic. En aquesta publicació han col·laborat diversos membres de l'OBD: Manuel Atienza, Salvador Darío Bergel, Ricardo García Manrique, Itziar de Lecuona, Albert Royes i Ana Rubio.
Amb la presència dels experts de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona, Espanya, Dra. María Casado i Dr. Lluís Cabré, es va realitzar a la Universitat Austral de Xile el Seminari de Bioètica: Presa de decisions en pacients terminals.
A la jornada gratuïta, desenvolupada dijous passat 12 de gener de 2017 a l'Auditori 03 de l'Edifici Nahmías, Campus Isla Teja, van participar principalment integrants de CEA d'Hospital Basi Valdivia i del CEI Servei Salut Valdivia, metges i infermeres de serveis crítics del HBV, acadèmics i estudiants.
Durant la inauguració el Degà de la Facultat de Medicina UACh, Dr. Claudio Flores Würth, va agrair l'assistència als convidats internacionals, a més de felicitar a l'organització de l'esdeveniment, especialment a la Directora de l'Oficina de Relacions Internacionals d'aquesta Facultat, Prof. Cecilia Burgos Saelzer, “pel seu fonamental treball per dur a terme aquest seminari”.
Quant a la temàtica de la trobada, va expressar que els avanços de la medicina i les ciències de la salut en general no tindrien validesa sense tenir present l'enfocament bioètic. “És fonamental tenir en compte aquest element en tractar-se d'un tema tan complex com la presa de decisions en pacients terminals, on no només hem de preocupar-nos per la qualitat de vida de les persones sinó a més donar una bona mort a aquells que els necessiten, assistint a la família en aquest procés”.
Voluntats anticipades
A la xerrada inicial, la Dra. María Casado va parlar sobre la realitat a Catalunya del Document de Voluntats Anticipades (DVA), manifestació escrita realitzada per una persona major d'edat i capaç que, conscient i lliurement, expressa les opcions i instruccions en matèria sanitària que s'han de respectar en el cas que concorrin circumstàncies clíniques a les quals no pugui expressar personalment la seva voluntat.
En aquesta manifestació escrita la persona pot establir que no se li realitzi el procediment de cura o intervenció clínica, en cas de ser diagnosticada amb alguna malaltia greu específica.
Entre d'altres aspectes la especialista va explicar que aquest document, que ha qualificat com a "eina molt important no només des del punt de vista de l'autonomia de la persona, sinó com una ajuda als equips mèdics", va ser publicat l'any 2001 pel Grup de opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona i, aquest mateix any, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya elabora un model de DVA orientatiu on recull bona part del que es proposava a l'OBD.
Successivament, totes les Comunitats Autònomes a Espanya han anat adaptant els seus respectius models de DVA, així com regulant la seva pràctica. No hi ha un model a nivell estatal, però sí un Registre Nacional on els diversos registres de les comunitats es coordinen.
Per la seva banda el Dr. Lluís Cabré va parlar sobre el Pla de Cura Anticipats, contextualitzant que "l'any 2015 l'1% de les persones a Espanya va fer ús del Document sobre Voluntats Anticipades, cosa curiosa ja que si es realitza una enquesta trobaràs que voltant d'un 2 o 2,5% està d'acord amb fer voluntats anticipades, suggerint que o no tenen el temps per fer el tràmit davant notari o seure a parlar amb la família sobre aquest tema. Pel que fa al gènere i rang d'edat, el DVA és utilitzat més per dones que homes i una tercera part té menys de 60 anys".
En aquest escenari està l'alternativa de la sol·licitud d'atenció pal·liativa que ajuda a les persones amb una malaltia greu, com càncer, a sentir-se millor. A més de l'aspecte clínic, aquestes cures també tracten problemes emocionals, socials, pràctics i espirituals que la malaltia comporta.
Segons ha explicat, les innovacions de les cures pal·liatives han evolucionat d'una malaltia terminal a una condició crònica avançada evolutiva (pronòstic de setmanes a mesos a un altre de vida limitat); de considerar només càncer a totes les malalties cròniques evolutives; del concepte de malaltia específica a condició (incorpora condicions sociofamiliars); de mortalitat a prevalença; de dicotomia curativa-pal·liativa a atenció sincrònica, compartida i combinada (millorar qualitat de vida en qualsevol moment de l'evolució); d'intervenció rígida i tardana a flexible i precoç; i del pronòstic com a ítem central a complexitat com a criteri d'intervenció.
Així mateix, va emfatitzar que en la presa de decisions en aquests casos ha d'haver-hi una actitud empàtica amb la percepció subjectiva del pacient, comunicació efectiva i construcció d'una relació de compromís, i acceptació de la mort com el final natural de la vida.
Tots dos experts coincideixen que les cures pal·liatives haurien de ser un dret per a totes les persones, i no només en algunes patologies o situacions específiques.
Alta experiència
La Dra. María Casado González és advocada espanyola especialitzada en bioètica. Professora Titular de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona, Directora i investigadora principal de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica a la mateixa Universitat.
El Dr. Lluís Cabré i Pericàs és mèdic internista, Doctor en Medicina i Màster en Bioètica i Dret. Actualment Cap del Servei de Vigilància intensiva de l'Hospital de Barcelona i President del Comitè d'Ètica Assistencial del mateix hospital clínic. Membre de la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i secretari General de l'Associació de Bioètica i Dret.
El Seminari de Bioètica va ser organitzat per la Facultat de Medicina UACh, emmarcat dins d'un programa de visita i activitats dels especialistes espanyols que va involucrar també a l'Adreça de Recerca i Desenvolupament (DID) i Facultat de Ciències Jurídiques i Socials.
El Dr. Luis Muñoz Fernández, antic alumne del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona (XVI edició), ha estat nomenat membre titular del Col·legi de Bioètica, A.C. Des de l'Observatori de Bioètica i Dret i des del Màster, felicitem al Dr. Muñoz per aquest destacat nomenament, que reconeix la seva trajectòria i experiència com a metge, especialitzat en aspectes bioètics, i que permetrà estrènyer llaços entre dues institucions que segueixen una línia similar de pensament i acció.
El Col·legi de Bioètica, A.C. té la seva seu central a Mèxic i és una associació civil, multidisciplinària, laica i no governamental que està formada per acadèmics experts en els seus camps del coneixement. El seu objectiu és difondre informació real, actualitzada i pertinent sobre els diferents problemes bioètics de la ciència contemporània, al marge de sectarismes, interessos polítics o posicions ideològiques o religioses.
Així mateix, els informem que el Dr. Muñoz va publicar el dia 9 de gener una columna al Heraldo d'Aguascalientes titulada "Adueñarse del destino" en què afirma que les noves tècniques d'edició genòmica, particularment la tècnica CRISPR/Cas9, reescriuran la història de la nostra vida i la dels nostres descendents. Davant la incertesa ètica, social i legal que pot causar l'aplicació d'aquesta nova tècnica, el Dr. Muñoz remarca l'oportuna publicació del Document sobre bioètica i edició genòmica en humans d'investigadors de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.