Menú principal

Màster en Bioètica i Dret

Càtedra UNESCO de Bioètica

Contacte

  • Observatori de Bioètica i Dret
  • Càtedra UNESCO de Bioètica
  • Universitat de Barcelona
  • Facultat de Dret
  • Avinguda Diagonal, 684
  • 08034 Barcelona
  • Tel. (+34) 93 403 45 46
  •  
  • Màster en Bioètica i Dret
  • Tel. (+34) 93 403 45 46

 

RSS del Observatori de Bioètica i Dret UB

  • Document sobre donació d'oòcits

  • Document sobre les voluntats anticipades

  • Document sobre cèl·lules mare embrionàries

  • L’OBD recolza l’obtenció de cèl·lules mare a partir d’embrions humans amb finalitats terapèutiques

    En el marc de les controvèrsies suscitades darrerament entorn a la utilització d’embrions humans amb finalitats terapèutiques i no reproductives, el Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret del Parc Científic Barcelona ha elaborat un Document que aporta informació i diferents punts de vista per a facilitar el debat públic sobre la qüestió i per a proporcionar pautes a l’administració i al legislador amb vistes a una possible modificació de la normativa existent al nostre país.

    El “Document sobre l’Obtenció de Cèl·lules Mare Embrionàries”, que s’ha fet públic avui durant una roda de premsa celebrada al Parc Científic de Barcelona, pretén tranquil·litzar als ciutadans i subratlla la importància de no traslladar les connotacions negatives de la clonació amb finalitats reproductives, a l’ús d’embrions amb finalitats terapèutiques.

    L’ús d’embrions amb finalitats no reproductives té com a objectiu produir diferents tipus de teixits o inclòs òrgans a partir de les anomenades cèl·lules mare, que podrien donar peu per exemple a l’obtenció de neurones per tractar malalties neurodegeneratives com la malaltia d’Alzheimer o la de Parkinson, obtenir illots pancreàtics per tractar la diabetis o reparar les regions del cor necrosades per un infart de miocardi. Els teixits i òrgans obtinguts per aquesta via podrien minimitzar el perill de rebuig ja que es manipularien, mitjançant tècniques de trasplantament nuclear, de forma que incorporessin els gens de la persona afectada. D’aquesta manera cada individu podria disposar de la seva pròpia línia de cèl·lules mare, donant peu al que els científics estan titllant de medicina del futur.

    Però punts de vista de caràcter ideològic s’oposen a legalitzar aquesta recerca tot i plantejant que l’embrió és una persona que no pot ser utilitzada en cara que sigui en benefici de moltes altres.

    Per la seva banda, l’Observatori afirma que seria immoral no utilitzar les possibilitats que tenim al nostre abast tenint en compte que per a produir cèl·lules mare embrionàries només és necessari cultivar els embrions fins a cinc dies després de la fecundació.

    Davant aquesta controvèrsia, actualment existeix, en diversos països, una doble moral en la que es prohibeix la clonació terapèutica a la vegada que s’autoritza, i inclús se subvenciona, la investigació amb línies cel·lulars obtingudes d’embrions humans aconseguits mitjançant la importació d’altres països.

    En aquest context l’Observatori propugna la modificació de la legislació existent i proposa que hauria de ser admesa l’obtenció de cèl·lules mare embrionàries amb finalitats terapèutiques i de recerca sempre que s’aprovi per una comissió ad hoc. L’Observatori proposa que les Comissions ad hoc avaluïn la coherència dels protocols a seguir i en determinin la seva idoneïtat, assegurant-se que no és possible obtenir resultats idèntics utilitzant cèl•lules mare provinents d’altres fonts. Aquests haurien d’estar formats per professionals de diferents disciplines que fossin capaços d’arribar a consensos tenint en compte punts de vista jurídics, deontològics i de bona pràctica professional.

    Un cop aprovat el protocol, els investigadors podrien dur a terme la seva recerca només amb embrions aconseguits a partir de:

    1. Embrions sobrants donats per a la recerca.

    2. Embrions creats in vitro que han estat considerats per diverses raons no transferibles.

    3. Embrions congelats que han sobrepassat el límit legal de crioconservació- es tracta d’embrions creats amb finalitats reproductives, però que al sobrepassar el límit legal de criopreservació han deixat de ser considerats viables jurídicament i poden usar-se per a la recerca, a no ser que els progenitors n’hagin explicitat la seva oposició.

    4. Embrions somàtics obtinguts per tècniques de transferència nuclear.

    5. Embrions gamètics creats amb la finalitat de produir cèl·lules mare utilitzant gàmetes humans. Aquesta opció només es considerarà recomanable si no és possible utilitzar embrions de cap dels casos anteriors.

    En tots aquests casos, l’Observatori considera que caldria disposar del consentiment informat dels donants.

    Finançat per la Fundació Mª Francesca Roviralta, el Document és fruit d’un diàleg pluridisciplinar que ha englobat plantejaments tècnics i científics, ètico-filosòfics, d’antropologia cultural i jurídics i socio-sanitaris d’un grup de professionals provinent de diferents punts de l’estat espanyol, sota la coordinació del metge especialista en reproducció humana Josep Egozcue i la jurista i Directora de l’Observatori de Bioètica i Dret Maria Casado.

    L’acte públic de presentació del Document tindrà lloc el proper dimecres 19 de desembre a les 20h a l’auditori del Parc Científic de Barcelona en un acte que serà presidit pel director general del Parc Joan Guinovart i que ha comptat amb el suport de la Regidoria de Ciutat del Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona.

  • Document sobre la congelació d'oòcits per a la reproducció humana

  • Document sobre Congelació d’Oòcits per a la Reproducció Humana - COMUNICACIONS UB

    L’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) ha fet públic el seu darrer Document sobre la Congelació d’Oòcits per a la Reproducció Humana en el que proclama l’aprovació de la crioconservació d’oòcits per usar-los en processos de reproducció assistida. En la línia dels darrers documents, aquest també proporciona criteris al Govern per a que la llei actual de tècniques de reproducció assistida sigui actualitzada per a que no presenti contradiccions.

    El Document, que ha estat elaborat pel Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB - amb seu al Parc Científic de Barcelona- sota la coordinació de la seva directora i professora de la UB Maria Casado i del Catedràtic de Biologia Cel·lular de la UAB Josep Egozcue, exposa les avantatges de la criopreservació d’ocòcits per a la reproducció humana en un moment en que la tècnica ja no es considera un mètode experimental, sinó una tècnica d’ús clínic comú. La seva publicació ha estat duta a terme amb el suport incondicional de Serono.

    Per tant, l’Observatori exposa que la cautela establerta per la Llei 35/1998 -en la que s’establia una moratòria respecte a la congelació d’oòcits fins que no hi hagués “garanties suficients sobre la viabilitat dels òvuls després de la descongelació”- ja no té justificació científica. També exposa que no hi ha cap necessitat de modificar la llei, atès que n’hi hauria prou amb el corresponent desenvolupament reglamentari per regular-ne l’autorització.

    Així mateix, el Document de l’OBiD també conclou que la congelació d’oòcits i teixit ovàric té aplicacions diverses i que resol problemes ètics i legals. La criopreservació fa possible, per exemple, reduir el nombre d’embrions sobrants que es genera en els processos de fecundació in vitro (FIV). Així mateix, també permet la conservació d’oòcits o de teixit ovàric que és especialment important per a aquelles dones que han de ser sotmeses a determinats tractaments mèdics (radioteràpia, quimioteràpia, cirurgia), que poden sofrir una menopausa precoç, o bé per a aquelles dones que tenen el desig legítim de posposar la maternitat. A més, en el cas de la donació d’ocòcits, la congelació evita la necessitat d’adjudicar-los prèviament a una receptora i possibilita l’existència de bancs d’oòcits. També soluciona problemes prou importants, tot i ser poc habituals, com ara la impossibilitat de l’home d’aportar el semen el dia de l’extracció dels oòcits. Avui dia, els oòcits s’han de fecundar immediatament després d’obtenir-los, ja que només es poden congelar els embrions.

    El proper dijous 9 de maig a les 19h se celebrarà la presentació oficial del Document a l’auditori (c/Baldiri Reixac, 4-6) del Parc Científic de Barcelona amb la presència dels membres del Grup d’Opinió de l’Observatori que han elaborat el document i de personalitats de la Universitat de Barcelona i del Parc Científic de Barcelona.

  • Document sobre salut sexual i reproductiva en l'adolescència

  • L’OBD fa públic un Document sobre la Salut Sexual i Reproductiva en l’Adolescència

    L’increment d’interrupcions voluntàries de l’embaràs, especialment en noies menors de 20 anys, sumat a l’augment de contagis de SIDA, gran part dels quals es donen durant l’adolescència, ha dut al Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la UB, ubicat al Parc Científic de Barcelona, a l’elaboració d’un “Document sobre la Salut Sexual i Reproductiva en l’Adolescència” . El Document analitza les causes que originen les noves tendències en comportaments vinculats amb la salut sexual i reproductiva i proposa les actuacions necessàries que protegeixin l’interès del menor, en un moment en què es constata que a Catalunya, des de 1999, resulta preocupant l’increment d’avortaments en dones menors de 15 anys.

    Davant aquest problema de salut pública, els autors del Document reclamen que la discussió pública sobre aquesta temàtica no és suficient, ni és la pertinent, i subratllen que tant l’ètica com el dret han de proposar pautes de conducta assumibles per la majoria de ciutadans i respectuoses amb les minories, que es materialitzin amb el respecte als Drets Humans dels quals, indubtablement, també en són titulars els menors.

    En aquest context, el Document proclama que cal “discutir i posar en evidència la manca d’arguments i ideologies que romanen en minoritàries postures” de certes parts de la societat, com la que es va desvetllar després d’un programa de salut pública que tenia com a objectiu la instal·lació de màquines de preservatius en instituts i escoles. Així mateix, els autors del Document es lamenten de que 25 anys després de que “s’introduís tímidament” l’educació sexual durant la transició democràtica, se segueixin utilitzant els mateixos arguments i que les decisions adoptades democràticament, encara no s’hagin posat a la pràctica amb normalitat.

    El Grup d’Opinió exposa la importància de l’educació sexual en un període d’inseguretat com és l’adolescència, i subratlla que cal potenciar una educació que tingui en compte que informar no indueix a la pràctica sexual i que, tal com està reconegut per la pròpia Organització Mundial de la Salut, l’educació sexual no fomenta la precocitat de les relacions ni la promiscüitat, sinó que potencia la reflexió i l’anàlisi anticipatori. Per a aquesta educació, cal, però, que s’hi involucrin pares, mares, professionals socio-sanitaris i l’Administració, i que es considerin els dos nivells de salut, la física i la mental, en una societat on el jove es veu enfrontat a una doble moral: per un costat la sexualitat es veu potenciada per un fort culte a la imatge, i per l’altre no es consideren les necessitats educatives i assistencials necessàries.

    En aquest context, els autors proclamen que en l’educació sexual s’integri l’ensenyament escolar i les aportacions del sector socio sanitari. Pel que fa al comportament d’aquest sector socio sanitari, el Document proclama que els professionals tenen l’obligació d’atendre els menors, informar-los i mantenir la confidencialitat de la informació que facilitin. Només es trencarà la confidencialitat informant als pares si el menor sol·licita ajut per fer-ho o en cas d’existència de perills greus per a la seva salut derivats de la manera en què desenvolupa les seves pràctiques sexuals. Aquesta darrera opció només es considerarà quan es pugui acreditar la relació causa-efecte, i si es dóna el cas, els pares seran advertits sobre el risc del menor, cosa que no significa que se’ls traslladi el consentiment, que sempre ha de ser del menor.

    Finalment, es proposa que els professionals del sector sanitari prescriguin les mesures preventives i anticonceptives adequades per evitar riscos, sempre justificada per l’interès del menor. D’entre aquestes mesures preventives s’inclou l’anticoncepció postcoital d’emergència, anomenada píndola del dia després, que cal que sigui una mesura anticonceptiva, i com a tal, sigui d’obligada prescripció quan el menor ho consideri. Aquesta píndola és un fàrmac comprès dins el llistat d’especialitats farmacèutiques i tant l’OMS com el Departament de Sanitat de la Generalitat han insistit en l’obligació de proporcionar-la en els casos en que estigui indicada. Però els autors del Document reclamen que s’estableixi un dispositiu assistencial que cobreixi la dispensació d’aquest fàrmac de manera eficaç, facilitant l’accés a instituts, centres de salut i serveis d’urgències, sempre per a menors que, en cas que posseeixin capacitat per comprendre les seves decisions, ho consenteixin.

    L’objectiu final del Document, més que aconsellar l’adopció de noves mesures normatives, és proclamar l’actuació decidida de l’Administració en sanitat i educació, fent efectives les possibilitats ja previstes, o fins i tot proposant la modificació d’alguns aspectes que ajudin a compatibilitzar els drets dels menors, els dels pares i la responsabilitat dels poders públics en l’educació i la sanitat.

    El Document és fruit d’un debat pluridisciplinar que ha comptat amb l’aportació de més de 30 especialistes en antropologia, dret, infermeria, filosofia, medicina, pedagogia, psicologia i sociologia, sota la coordinació de la directora de l’OBD Maria Casado. Aquesta tarda a les 19.30h tindrà lloc, a l’Auditori del Parc Científic de Barcelona, un acte de presentació presidit pel rector de la Universitat de Barcelona Joan Tugores que comptarà també amb la presència de Maria Casado.

    Conclusions

    1. En la prescripció d’anticonceptius cal admetre la validesa del consentiment dels adolescents que tenen capacitat per comprendre allò que decideixen.

    2. Cal adoptar les mesures pertinents perquè l’accés als diferents mitjans anticonceptius sigui real.

    3. L’anticoncepció postcoital d’emergència (anomenada píndola del dia següent) és una mesura anticonceptiva i, com a tal, està inclosa dins del que estableix l’apartat anterior.

    4. L’objecció de consciència del personal sanitari té com a límit la possibilitat de prestació del servei.

    5. En els supòsits legals d’interrupció voluntària de l’embaràs, cal admetre la validesa del consentiment de les menors que tenen capacitat per comprendre allò que decideixen.

    6. S’hauria de suprimir la menció a “els supòsits legals d’interrupció voluntària de l’embaràs” de l’article 7 de la Llei 21/2000 sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica, del Parlament de Catalunya amb la finalitat d’assegurar que es compti sempre amb el consentiment de les menors.

    7. Es requereix cuidar especialment l’actuació en l’àmbit educatiu que comprengui els diversos moments d’abans, durant i després del risc.

    8. Hi ha la necessitat de proporcionar assessorament als pares i a les mares en aquestes matèries.

    9. És necessari portar a terme un debat social informat sobre les contradiccions amb què aborden la construcció de l’autonomia i la subjectivitat els homes i les dones i subratllar l’interès d’aquestes qüestions.

  • Document sobre envelliment i vulnerabilitat

  • Conferència "Food Chain in the Digital Single Market". Brussel·les

    El dia 9 de novembre de 2016 té lloc, a Brussel·les, la Conferència "Food Chain in the Digital Single Market", organitzada per la Comissió Europea en cooperació amb la Presidència Slovaca del Consell de la Unió Europea.

    La investigadora Maria José Plana, codirectora del Màster en Alimentació, Ètica i Dret i co-coordinadora de la línia d'investigació "Bioètica, Dret i Alimentació" de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona, participa en aquesta trobada.

    Aquesta trobada reuneix personal de les Institucions de la Unió Europea, personal de les autoritats competents en matèria de seguretat alimentària als Estats Membres, i acadèmics de l'àmbit de la seguretat alimentària en l'anàlisi dels reptes i oportunitats que suposa l'ús massiu de dades i d'aplicacions digitals al llarg de la cadena alimentària.

Pàgines

  •   
  •   
  •   
  •   

 

Tots els continguts, incloent-hi els textos, les imatges, el so i qualsevol altre material, són propietat de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, o de tercers titulars dels mateixos. L'accés als materials és gratuït, però els actes de reproducció, distribució i comunicació pública poden estan subjectes a condicions d'ús especials i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors o institucions editores. Queda així mateix prohibida expressament la transformació total o parcial de qualsevol dels materials, així com la utilització de la imatge personal i discurs de les persones que apareixen en els enregistraments fora de l'estricte context de les mateixes.