RSS del Observatori de Bioètica i Dret UB

Dilluns 27 de març s’ha presentat al Saló de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB) el Document sobre informació alimentària: qüestions ètiques, jurídiques i polítiques elaborat pel Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la UB i coordinat per María José Plana, advocada especialista en Dret Alimentari i directora del Màster en Alimentació, Ètica i Dret de la UB, i la Dra. Itziar de Lecuona, professora lectora, sotsdirectora de l’OBD i membre de la Comissió de Bioètica de la UB.

A l’acte hi han intervingut la Dra. María Casado, directora de l'OBD, del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB, les coordinadores del Document, Jordi Portabella, Director de l'Àrea de Recerca i Coneixement de la Fundació Bancària "la Caixa" i el Dr. Pere Puigdomènech, professor de recerca del CSIC, membre del Grup Europeu d'Ètica de la Ciència i Noves Tecnologies i signant del Document presentat.

El Document arriba en un moment clau. Exposa el funcionament de la regulació de l’etiquetatge dels aliments i defineix legalment conceptes d’ús quotidià com ara “producte ecològic”, “light” o “natural”.

Actualment, l’estat espanyol està posant molt d’èmfasi en la política d’informació alimentària de la Unió Europea. Tot i que un consumidor mai no és del tot lliure en el moment d’escollir un producte ja que hi ha molts condicionants en joc, com ara el preu o la disponibilitat local del producte, exigeix un etiquetatge que l’informi del que està comprant. María José Plana ha remarcat durant la presentació que en tema de política d’informació de l’alimentació em avançat molt. Fa uns anys la gran preocupació era la seguretat alimentària, tots recordem el polèmic cas de les vaques boges. Més endavant, van arribar els problemes en comunicar la informació alimentària en relació als fraus, per exemple, els dubtes sobre el consum de carn de cavall. Avui ens trobem en una nova etapa, el consumidor ja no només vol que se l’informi de la seguretat o dels fraus sino que, independentment de l’efecte que el consum d’un determinat producte pot tenir cap a la seva persona, en vol saber tots els detalls. Vol saber en quines condicions es produeix el producte o quin efecte pot tenir la seva producció amb l’entorn. És el cas dels problemes ecològics de la producció de l’oli de palma, cada cop són més els consumidors que s’interessen pels efectes ambientals de l’obtenció d’aquest producte.

Avui ens trobem en una nova etapa en la qual el consumidor ja no només vol que se l’informi de la seguretat o dels fraus de l'aliment, sino que en vol saber tots els detalls.

Així doncs, el Document arriba en un moment clau. Exposa el funcionament de la regulació de l’etiquetatge dels aliments i defineix legalment conceptes d’ús quotidià com ara “producte ecològic”, “light” o “natural”. A més a més, posa èmfasi en la necessitat d’establir criteris de qualitat en els continguts que hi ha a internet, ja que sovint és difícil trobar el límit entre una recomanació rigorosa d’una dieta i la publicitat d’un producte. També remarca el paper de les administracions com a detectores de possibles fraus alimentaris.

A partir de l’anàlisi i l’estudi interdisciplinari, el Document conclou amb un seguit de recomanacions dirigides als poders públics, a la indústria i als centres de recerca i innovació, als mitjans de comunicació i a la ciutadania que pretenen generar un impacte en tots els grups d’interès a qui van adreçades i fomentar, sobretot, un consumidor informat i participatiu.

El Dr. Pere Puigdomènech ha tancat l’acte posant sobre la taula que l’alimentació és un dret, que ha de ser segura i que entre tots hem d’assegurar-nos que el grau d’alimentació que hem assolit es pot mantenir per les generacions futures.

El dia 27 de març de 2017 a les 18:30 h. té lloc, a Barcelona, l'acte de presentació del document de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) "Informació alimentària: qüestions ètiques, jurídiques i polítiques", coordinat per la Dra. Itziar de Lecuona i l'advocada especialista en Dret Alimentari María José Plana, responsables de la línia de recerca en Bioètica i Alimentació i directores del Màster en Alimentació, Ètica i Dret.

L'acte té lloc al Saló de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB). En ell intervenen la Dra. María Casado, directora de l'OBD, del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB, juntament amb les coordinadores del Document i el Sr. Jordi Portabella, Director de l'Àrea de Recerca i Coneixement de la Fundació Bancària "la Caixa", que recolza aquesta línia de treball.

A més, l'acte compta amb la intervenció especial del Dr. Pere Puigdomènech, professor de recerca del CSIC i membre del Grup Europeu d'Ètica de la Ciència i Noves Tecnologies, signant del Document presentat.

El Document és una publicació col·lectiva i estarà disponible en accés obert i en tres idiomes (català, espanyol i anglès) a partir del 27 de març a les 18 hores al següent enllaç: www.bioeticaidret.cat/documents. A la presentació es repartiran exemplars d'aquest.

• Data: 27 de març de 2017, 18:30 hores.
• Lloc: Saló de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (Avgda. Diagonal, 684, Barcelona).
• Inscripció: assistència gratuïta; aforament limitat.

Fotografies

L’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona inicia una línia de documents —conjuntament amb la Fundació Bancària “la Caixa”—, sobre les implicacions ètiques, jurídiques i socials del sistema d’informació alimentària actual. El primer document d’opinió, que s’ha presentat avui, 27 de març, a la Facultat de Dret, posa de manifest «la desconnexió que hi ha entre la política actual d’informació alimentària basada en l’etiqueta i la difusió indiscriminada d’informació alimentària que suporta el consumidor». Així mateix, es proposa mostrar «les conseqüències que té aquesta situació en les tries alimentàries individuals, la salut pública i la perpetuació de pràctiques productives i patrons de consum ambiental i socialment insostenibles».

El text, titulat Informació alimentària: qüestions ètiques, jurídiques i polítiques, està coordinat per les directores del Màster en Alimentació, Ètica i Dret de la UB, M. José Plana i Itziar de Lecuona. En l’elaboració del document hi han intervingut diversos experts del grup d’opinió que dirigeix María Casado, directora de l’OBD.

En la presentació, a més de les coordinadores del text, hi ha intervingut María Casado. També hi ha participat Jordi Portabella, director de l’Àrea de Recerca i Coneixement de la Fundació Bancària “la Caixa”, així com l’investigador Pere Puigdomènech, membre del CSIC i del Grup Europeu d’Ètica en la Ciència i les Noves Tecnologies, i un dels signants del text.

L’objectiu del document és «incidir en les polítiques públiques i en el debat social informat sobre els reptes bioètics que planteja el sistema alimentari actual i la seva evolució; en particular, pel que fa a la participació de la innovació i les tecnologies de la informació respecte a la seguretat, qualitat i sostenibilitat efectiva del sistema, i atenent especialment a la comunicació i percepció dels riscos per part dels ciutadans».

«La finalitat de l’Obra Social “la Caixa” és contribuir a construir una societat més justa. En aquest context, la nutrició, com una de les funcions bàsiques de la vida, necessita una informació precisa i comprensible per a tota la població», ha explicat Jordi Portabella.

Propostes per a la transmissió responsable d’informació

El text afirma que, si bé l’etiqueta ha de mantenir un paper fonamental en la protecció del consumidor, cal revisar la política pública sobre informació alimentària: «Cal millorar la legislació i actuar amb contundència per desterrar del mercat campanyes comercials que, tot i complir amb la lletra de la llei, confonen els consumidors respecte a les característiques dels aliments», expliquen les coordinadores.

En aquest sentit, els autors proposen posar en marxa iniciatives que facin visibles a la ciutadania els costos socials i ambientals que ocasionen determinats productes alimentaris, per exemple, en relació amb el benestar animal o amb l’impacte ambiental derivat de l’ús de determinats materials o tècniques productives en la cadena alimentària.

El document posa un èmfasi especial en la comunicació digital. Els autors consideren que és especialment rellevant promoure bones pràctiques entre els proveïdors d’informació (bloguers, portals digitals, recomanadors i aplicacions de continguts sobre alimentació) «per millorar el seu compromís amb la qualitat i la seguretat». Actualment, aquests proveïdors no solen disposar de sistemes per retre comptes al lector. En la mateixa línia, també es denuncia que no hi hagi transparència respecte a les fonts emprades o els interessos comercials dels proveïdors de continguts.

D’altra banda, i «davant l’allau d’informacions sobre recerques aparentment científiques, la fiabilitat i qualitat de les quals no sempre és possible de contrastar», el document apunta que cal protegir la independència dels professionals sanitaris, que són la font d’informació en qui més confia la ciutadania en aquests temes. Per això, proposa posar en marxa protocols que —com passa amb els visitadors de la indústria farmacèutica— posin límit a les iniciatives promocionals que la indústria pot dirigir a aquests professionals.

El grup d’opinió de l’OBD

El grup d’opinió de l’OBD, que ha elaborat aquest document, es va constituir el 1996, sota la direcció de María Casado. Entre els seus objectius, el grup es proposa incidir en el diàleg entre la universitat i la societat, mitjançant la transmissió del coneixement cientificotècnic i els arguments necessaris per participar en un debat social informat. Amb la publicació d’aquest document sobre informació alimentària, ja són vint-i-cinc els documents que ha elaborat el grup, reunits en la col·lecció de Bioètica d’Edicions UB. Altres textos tracten qüestions d’actualitat sobre els quals no existeix una opinió unànime, ni en la societat ni en les diverses comunitats científiques implicades. Això ha requerit identificar els problemes, contrastar els arguments i proposar recomanacions de consens.

• Document
• Font

El dia 30 de març de 2017 té lloc, a Torrent (València), la Jornada "Cap a un nou paradigma en els serveis d'atenció a les persones", organitzada per l'Associació Benestar i Desenvolupament i la Fundació Acció, Benestar i Desenvolupament.

La Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, participa a la Taula-Debat d'aquesta jornada.

• Programa [PDF]
• Data: 30 de març de 2017 a les 11 h.
• Lloc: Sala d'Actes de la Casa de la Cultura (C/Sagra, 13) Torrent (València)

El Centre Especial de Recerca Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona ha inaugurat el blog "Com dèiem ahir...". S'hi penjaran articles de bioètica escrits per membres de l'OBD que van ser publicats en premsa fa 15 anys amb un contingut que segueix vigent avui dia. Els articles es publicaran al blog amb una periodicitat mensual en accés obert per a tota la comunitat, mantenint així la filosofia Open Access que des dels seus inicis caracteritza al centre de recerca.

• Anar al blog

• Document [PDF]
• Pòster [PDF]
• Nota de premsa (el Periódico) - 10/04/2017
• Nota de premsa - 29/03/2017
• Nota de premsa - 27/03/2017
• Nota de premsa (La Vanguardia) - 27/03/2017
• Acte de presentació - 27/03/2017
• Repercussió als mitjans de comunicació
• Identificador per a citar o enllaçar aquest document: http://hdl.handle.net/2445/109511

Columna escrita por María Casado y publicada en El Periódico el día 16 de agosto de 2002. La Dra. María Casado es directora del Observatorio de Bioética y Derecho (OBD) y del Máster en Bioética y Derecho, así como titular de la Cátedra UNESCO de Bioética de la Universidad de Barcelona.

Las leyes no están para hacernos santos, sino para aumentar el bienestar y permitir el ejercicio de la libertad. Pero cuando se trata de la protección de la adolescencia, perdemos de vista este principio.

La vida del Derecho surge de la interacción dinámica entre tres elementos ―hechos, valores y normas― y la vida armónica de la comunidad depende de la apropiada relación entre ellos. Si el poder político quiere organizar la convivencia, debe tener presente que estas tres esferas se desenvuelven en ritmos distintos y que sus tempos no siempre resultan acompasados.

Cuando en la sociedad surge un conflicto, el Derecho dicta una norma para regularlo, tratando de minimizarlo (ojalá lo resolviese). Analizar cualquier ley permite constatar cómo trata de conferir determinado sentido a unos hechos, es decir, conseguir la realización de determinados valores y fines. Determinar cuáles sean éstos es una opción que en las sociedades democráticas se establece por el consenso de los grupos, manifestado arquetípicamente en la composición del arco parlamentario.

No es claro que exista un único y verdadero fin para las normas jurídicas, ni que deban ser la imposición coactiva de una moral pretendidamente común, pero sí que hay acuerdo en que deben orientarse al bienestar general y a la protección de los más débiles. Las normas jurídicas tienen como función hacer posible la vida en sociedad y para ello es preciso elegir entre las diversas opciones e intereses, priorizando la protección que se otorga a los diferentes bienes en conflicto.

Un ejemplo ilustrará la cuestión: el incremento del aborto adolescente ―que se refleja en recientes estadísticas―, y la propuesta para la instalación de máquinas expendedoras de preservativos en los centros de enseñanza ―llevada a cargo en la última campaña antisida―, han generado en los diversos sectores sociales reacciones encontradas. Ante unos hechos como el aumento de los embarazos no deseados, seguidos de abortos y la constatación de que las relaciones sexuales no protegidas constituyen una importante vía de transmisión del VIH ―enfermedad que es una de las primeras causas de muerte entre los jóvenes―, se han enarbolado valores contrapuestos: castidad y continencia versus información y protección de la salud. ¿Se trata de bienes en conflicto?

Al margen de lo falaz del argumento que equipara información con incitación ―que ya fue usado hace más de 20 años en contra de impartir clases de educación sexual en la escuela y que es el alma de la censura―, conviene remarcar una aparente obviedad: el Derecho debe proteger bienes dignos de protección jurídica. La salud lo es y la Constitución impone a los poderes públicos la obligación de protegerla y promoverla. La castidad es una virtud sólo desde el punto de vista de algunas religiones ―para otros existe el derecho a ejercer la sexualidad en todas las etapas de la vida―. A la hora de elegir qué bien se protege, hay que volver a insistir en que las leyes no están para hacernos santos, sino para aumentar el bienestar y permitir el ejercicio de la libertad.

Vayamos a esto último: ¿Son los adolescentes titulares del derecho a la intimidad, de la libertad ideológica, de la libertad de buscar y recibir la información necesaria para su desarrollo? ¿Deben ser informados y consentir en los tratamientos médicos? Nuestro Derecho así lo considera: desde la doctrina constitucional o el Convenio de Derechos Humanos y Biomedicina, a la ley del menor ("primará el interés superior de los menores sobre cualquier otro interés legítimo", "los menores tienen derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen", "tienen derecho a buscar, recibir y utilizar la información adecuada a su desarrollo", "tienen derecho a la libertad de ideología, conciencia y religión", según los artículos 1 al 7 de la citada ley).

El marco normativo para tratar este conflicto está preparado y se encamina sin ambages hacia la protección del "superior interés del menor" sobre cualquier otro. Pero la sociedad prefiere mirar hacia otro lado y, haciendo gala de una especie de subconsciente decimonónico, prefiere no saber a tomar las medidas necesarias para evitar consecuencias indeseadas y reducir riesgos.

Hechos, valores, normas. Es necesario analizar los primeros, priorizar los segundos y asumir la responsabilidad de dictar las terceras.

Manuel Jesús López Baroni ha rebut una menció a l'excel·lència docent dins el marc del programa DOCENTIA, de l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació, que a la vegada pren com a referència les recomanacions per a la Garantia de Qualitat en les institucions d'Educació Superior elaborades per l'European Association for Quality Assurance in Higher Education (ENQA) en el seu document Criteris i Directrius per a la Garantia de Qualitat en l'Espai Europeu d'Educació Superior.

En aquest programa s'avalua la docència impartida durant cinc anys consecutius, en el seu cas a la Universitat Pablo d'Olavide, de Sevilla, i la formació rebuda, part de la qual la va obtenir a l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) per la tesi doctoral "L'origen de la Bioètica com a problema", dirigida per les doctores María Casado i Itziar de Lecuona.

El Centre Especial de Recerca Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona col·labora amb les activitats del Living Lab de Salut de l'Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa) per obrir i apropar el món de la recerca i la innovació a la societat.

L'equip de Living Lab, dirigit per Rosina Malagrida, sotscoordinadora del projecte europeu RRI Tools, treballa per dur a terme projectes de promoció a la salut co-desenvolupats per la comunitat científica, la indústria, els responsables polítics, la comunitat educativa, les entitats de la societat civil i la ciutadania mitjançant programes educatius i processos participatius de recerca i innovació i de governança.

El seu objectiu és promoure hàbits saludables per fomentar que la ciutadania pugui prendre decisions sobre la seva salut basades en raonaments científics i crítics; incentivar la seva participació en projectes de recerca i innovació i intervencions de promoció a la salut; promoure la recerca i la innovació responsable (RRI); i impulsar la comunicació científica.

La Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, ha rebut un reconeixement a la defensa i promoció dels Drets Humans atorgat per la Suprema Cort de Justícia de la Nació (SCJN) de Mèxic.

A l'acte, que va tenir lloc el 8 març de 2017 durant la seva estada a la Universitat Iberoamericana de la Ciutat de Mèxic, la Dra. Casado va impartir la Conferència "La bioètica i els drets sexuals i reproductius", convocada per la Direcció General d'Estudis, Promoció i Desenvolupament dels Drets Humans de la SCJN, i a la qual van assistir jutges i personal de la SCJN.

• Informació de l'esdeveniment