Càtedra UNESCO de Bioètica

Contacte

  • Observatori de Bioètica i Dret
  • Càtedra UNESCO de Bioètica
  • Universitat de Barcelona
  • Facultat de Dret
  • Avinguda Diagonal, 684
  • 08034 Barcelona
  • Tel. (+34) 93 403 45 46
  •  
  • Màster en Bioètica i Dret
  • Tel. (+34) 93 403 45 46

 

RSS del Observatori de Bioètica i Dret UB

  • L'OBD ofereix accés obert al llibre "Bioética y Medicina Intensiva"

    Per celebrar el final de curs, ​​i amb motiu de la XX Edició del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona (UB), l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) ofereix accés obert al llibre:

    Aquest llibre va sorgir amb l'objectiu de reflexionar sobre els aspectes ètics de l'exercici de la medicina a les Unitats de Cures Intensives i ajudar a comprendre les dificultats i els conflictes que els professionals es troben al desenvolupar la seva feina en aquest camp.

    Si vols rebre les nostres publicacions Open Access en primícia, abans de la seva publicació en línia, subscriu-te al nostre butlletí electrònic fent clic en aquest enllaç (sense spam).

    L'OBD participa de la filosofia Open Access des dels seus inicis, i treballa per proporcionar accés lliure al coneixement que es genera des del centre de recerca, amb l'objectiu de subministrar arguments i propostes que fomentin l'autonomia i la responsabilitat i que les decisions bioètiques redundin en la construcció d'una societat més transparent i democràtica.

    A més, l'OBD ha reunit un fons bibliogràfic i documental sobre aquesta matèria que s'ha anat recopilant al llarg de vint anys de treball, fons que es pot consultar al CRAI UB a través del seu catàleg específic online.

  • Vídeo: María Casado parla sobre els aspectes a millorar de la normativa d'informació alimentària al consumidor

    María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, parla al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya sobre els aspectes a millorar de la normativa d'informació alimentària al consumidor.



  • L’ADN forense: una qüestió tan necessària com controvertida

    ADN forense. Problemas éticos y jurídicos, de María Casado i Margarita Guillén (coords.), ens presenta com les anàlisis genètiques, tan necessàries en les investigacions policials, afecten els drets fonamentals de les persones en les societats democràtiques, i provoquen un difícil equilibri entre llibertat individual i seguretat col·lectiva.

    L’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona publica ADN forense: problemas éticos y jurídicos, un treball multidisciplinari coordinat per María Casado i Margarita Guillén, en el qual participen juristes, filòsofs, biòlegs, tècnics i metges amb l’objectiu de posar de manifest els problemes eticojurídics en l’obtenció, l’anàlisi i l’emmagatzemament de mostres i perfils d’ADN, tant en l’àmbit judicial com l’extrajudicial, i determinar quines serien les mesures a adoptar per al seu tractament i la resolució de conflictes en els diversos àmbits implicats.

    Casado i Guillen són conscients que l’ADN és sovint motiu de molta controvèrsia –«no és un tema pacífic», adverteixen– i no pretenen impartir doctrina, tan sols suscitar el debat. Parteixen del fet que l’ús de les anàlisis genètiques afecten drets fonamentals reconeguts i que ha d’estar supeditat a vies de control democràtic. En aquests moments, tant pel que fa a la lluita contra el terrorisme i la delinqüència internacional organitzada, com a l’ús de tecnologies de l’ADN entre particulars i a la comercialització de productes derivats –tests genètics, per exemple–, sembla que es pugui renunciar a drets històricament reconeguts i considerats intangibles. Davant d’aquests fets, les coordinadores opinen que cal prendre mesures que garanteixin la seguretat individual i col·lectiva amb propostes compatibles amb els drets reconeguts i amb les diverses concepcions morals i jurídiques existents.

    A tal efecte, el llibre ha reunit un grapat d’especialistes –tots ells de reconeguda vàlua i experiència– en tres grans blocs: professors i acadèmics, científics i perits policials, i juristes que, en cada capítol, tracten una qüestió rellevant que afecta el tema de l’ADN. S’inicia amb una proposta de marc de reflexió sobre la informació genètica i el dret, i al llarg de l’obra es va concretant l’ús i l’emmagatzemament de les mostres. Capítol a capítol, es tracten els problemes precisos que sorgeixen amb l’obtenció, l’anàlisi i el posterior emmagatzemament de les mostres i dades, i el seu ús judicial i extrajudicial. Des de les implicacions que la informació genètica té en el dret, com les informacions científiques necessàries per poder analitzar amb rigor els problemes de la mal anomenada «empremta genètica», passant per la protecció de la intimitat genètica, la utilització de la identificació en casos d’investigacions criminals, la valoració pericial de la prova genètica o els últims avenços en anàlisis genètiques identificadores. També es tracta tot el tema referent als menors, els diagnòstics de paternitat sense consentiment de la mare, l’emmagatzemament i l’arxiu de perfils, i la cooperació internacional en l’intercanvi de mostres.

    L’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona ofereix una forma de fer bioètica basada en una concepció flexible, pluridisciplinària i laica, emmarcada en el respecte als drets humans reconeguts. L’objectiu és subministrar arguments que fomentin l’autonomia de les persones en la presa de decisions i que contribueixin a la construcció d’una societat més transparent i democràtica. La llarga i intensa trajectòria divulgadora i científica ha donat com a fruit un fons editorial nodrit i complet, que, des de 2013, forma part del catàleg de Publicacions i Edicions de la UB. Els últims títols publicats amb l’editorial de la UB han estat: La confidencialitat en l’assistència sanitària. Del secret mèdic a la història clínica compartida a Catalunya, de Lídia Buisan; Gestación por sustitución. Ni maternidad subrogada ni alquiler de vientres, d’Eleonora Lamm; i La Declaración Universal sobre Bioética y Derechos humanos de la Unesco y la discapacidad, de María Casado i Antoni Vilà. En preparació: Morir en libertad, d’Albert Royes (coord.) i Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica, de María Casado i Juan José López Ortega.

  • María José Plana parla sobre el malbaratament d'aliments al programa “Gente despierta”

    María José Plana, advocada especialista en Dret Alimentari i directora del Màster en Alimentació, Ètica i Dret de la Universitat de Barcelona, intervé al programa “Gente despierta” de Radio Nacional Espanyola (RNE) parlant sobre el malbaratament d'aliments.

     

  • El Comitè de Bioètica de Catalunya publica un informe sobre ètica i recerca

    El Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC) ha publicat l'informe "Ètica i Recerca. Paper de la reflexió bioètica en el nou marc regulador dels assaigs clínics a Europa" en maig de 2017, publicació col·lectiva del grup de treball sobre recerca en éssers humans. La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, forma part del grup i és una de les autores del document.

    El Comitè de Bioètica de Catalunya aborda qüestions que afecten la societat i, per això, parteix d’un enfocament plural, multidisciplinari, independent, no dogmàtic i transparent. Està format per membres que representen el món de la medicina, la gestió sanitària, el dret i les humanitats. Desenvolupa qüestions concretes en diferents grups de treball formats per persones provinents de diferents disciplines i ha creat comissions permanents orientades a analitzar qüestions concretes en les quals participen experts. El mètode de treball és la democràcia deliberativa, un procediment en què les decisions es prenen amb la participació col·lectiva de tots els membres, mitjançant una discussió racional i argumentada.

  • El Comitè de Bioètica de Catalunya publica un informe sobre ètica i recerca

    El Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC) ha publicat l'informe "Ètica i Recerca. Paper de la reflexió bioètica en el nou marc regulador dels assaigs clínics a Europa" en maig de 2017, publicació col·lectiva del grup de treball sobre recerca en éssers humans. La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, forma part del grup i és una de les autores del document.

    El Comitè de Bioètica de Catalunya aborda qüestions que afecten la societat i, per això, parteix d’un enfocament plural, multidisciplinari, independent, no dogmàtic i transparent. Està format per membres que representen el món de la medicina, la gestió sanitària, el dret i les humanitats. Desenvolupa qüestions concretes en diferents grups de treball formats per persones provinents de diferents disciplines i ha creat comissions permanents orientades a analitzar qüestions concretes en les quals participen experts. El mètode de treball és la democràcia deliberativa, un procediment en què les decisions es prenen amb la participació col·lectiva de tots els membres, mitjançant una discussió racional i argumentada.

  • Disponible en format ebook el llibre "De la solidaridad al mercado. El cuerpo humano y el comercio biotecnológico"

    Ja es troba disponible, en format ebook i a un preu de 6 euros, el llibre "De la solidaridad al mercado. El cuerpo humano y el comercio biotecnológico", coordinat per la Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona.

    El llibre, desenvolupat en el marc del Projecte de Recerca "Transferències de material biològic d'origen humà: aspectes socials, jurídics i bioètics" (DER2014-57167-P), explora, des d'un enfocament bioètic i transdisciplinar, com és possible que segueixin declarant-se vàlids els principis de justícia global i respecte als drets i no obstant això, cada vegada en major mesura, s'accepti la comercialització del cos humà, de les seves parts i components.

    L'aplicació de criteris que prioritzen les relacions mercantils no solament per a l'economia, sinó també per al conjunt de la societat, lliura a la tirania del mercat camps que es reservaven a la gratuïtat i la solidaritat entre les persones, com és el cas del cos humà.

    L'anàlisi elaborada en el llibre s'insereix en el treball que des de 1995 duu a terme l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), centre de recerca i docència de la Universitat de Barcelona que coordina diverses xarxes d'àmbit internacional, i treballa en l'anàlisi de les implicacions ètiques, legals i socials de les biotecnologies amb un enfocament interdisciplinari i laic. En aquesta publicació han col·laborat diversos membres de l'OBD: Manuel Atienza, Salvador Darío Bergel, Ricardo García Manrique, Itziar de Lecuona, Albert Royes i Ana Rubio.

    Aquesta obra forma part de la Col·lecció de Bioètica de l'OBD, dirigida per la Dra. María Casado, que promou una concepció de la bioètica flexible, pluridisciplinària i laica, en el marc del respecte als drets humans reconeguts, i fomenta el debat informat sobre "les qüestions ètiques relacionades amb la medicina, les ciències de la vida i les tecnologies connexes aplicades als éssers humans, tenint en compte les seves dimensions socials, jurídiques i ambientals" (art. 1.1, Declaració Universal sobre Bioètica i Drets humans).

  • Artículo "Pociones y medicamentos", por María Casado

    Columna escrita por María Casado y publicada en El Periódico el día 5 de noviembre de 2002. La Dra. María Casado es directora del Observatorio de Bioética y Derecho (OBD) y del Máster en Bioética y Derecho, así como titular de la Cátedra UNESCO de Bioética de la Universidad de Barcelona.

    El ejercicio de la medicina se basa hoy en la utilización del método científico para establecer diagnósticos y evaluar resultados de forma que, en gran medida, la intervención técnica ha substituido a la relación personal. Muchos médicos se han convertido en asépticos técnicos, a costa de la faceta humanística de su profesión. Este territorio lo están cubriendo las terapias alternativas que, en gran parte de los casos, no son medicina sino curanderismo.

    Aceptar medicamentos que no cumplan los requisitos establecidos es, a mi modo de ver, aberrante. El asunto Bio-Bac es la punta del iceberg de una sanidad paralela que mueve millones, no paga impuestos, no supera evaluaciones de ningún tipo y que abusa de la credulidad y la desesperación del ser humano ante la enfermedad.

  • 8ª Convocatòria de Beques Càtedra UNESCO de Bioètica

    S'obre la 8ª Convocatòria de Beques Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb la Fundació Germanes Saula-Palomer, per a cursar el Màster en Bioètica i Dret UB, XX edició (2017-2019). El termini de presentació de sol·licituts és del 26 de juny al 10 de setembre de 2017.

    L'objetiu del Màster en Bioètica i Dret i de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona és difondre una concepció de la bioètica pluridisciplinar, global i flexible al marc dels Drets Humans internacionalment reconeguts.

  • Apertura de la 8ª Convocatòria de Beques Càtedra UNESCO de Bioètica

    El dia 26 de juny de 2017 s'obre el termini de presentació de sol·licituts de la 8ª Convocatòria de Beques Càtedra UNESCO de Bioètica, amb el suport de la Fundació Germanes Saula Palomer, per a cursar el Màster en Bioètica i Dret UB, XX edició (2017-2019). La convocàtoria és oberta fins el 10 de setembre, consta de dues beques i la seva resolució serà emesa el 29 de setembre de 2017.

    L'objetiu del Màster en Bioètica i Dret i de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona és difondre una concepció de la bioètica pluridisciplinar, global i flexible al marc dels Drets Humans internacionalment reconeguts.

Pàgines