RSS del Observatori de Bioètica i Dret UB

Des de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona (UB) volem desitjar-vos unes bones vacances.

Us informem que el centre romandrà tancat del 24 de juliol al 4 de setembre, tot i que des de la secretaria del Màster en Bioètica i Dret UB continuarem resolent dubtes referents al curs per correu electrònic i rebent preinscripcions per a la XX Edició 2017-2019.

¡Esperem que gaudiu d'un bon estiu!

Les sessions presencials del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, XX edició (2017-2019), pel curs 2017-2018 s'impartiran del 29 de gener al 9 de febrer de dilluns a divendres.

• Horari: 15 a 19:30 h.
• Lloc: Sala de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Avgda. Diagonal, 684. 08034 Barcelona.
• E-mail: master.bd[@]ub.edu

El dia 29 de gener de 2017 s'inicien les sessions presencials del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona (UB), amb alumnes de la XIX i la XX edició, a més d'exalumnes. Aquest any les sessions presencials s'imparteixen en horari de tarda de 15 a 19:30 h. al Saló de Graus de la Facultat de Dret (Edifici Principal, Facultat de Dret UB, Av. Diagonal 684), entre el 29 de gener i el 8 de febrer de 2018.

• Més informació del Màster

La Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, participa a la Taula rodona "Bioètica, demografia i alimentació". Aquesta Taula s'engloba dins dels Actes del Centenari de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A la taula també s'aborden altres matèries com la biotecnologia i l'ètica.

La Dra. Fabiola Leyton, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, va intervenir a la Festa de la Ciència 2010 amb la microxerrada "Els animals tenen drets?".

La Dra. Debora Diniz, antropòloga brasilera, presenta la pel·lícula etnogràfica "Zika, the film" sobre l'epidèmia de Zika entre les dones de Brasil.

La pel·lícula és en Portuguès subtitulada en anglès.

Des de març de 2017 la Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, forma part del Consell Assessor del Big Data CoE Barcelona.

El Big Data Working Group és el Consell Assessor impulsat pel Centre d'Excel·lència Big data i format per experts de referència amb l'objectiu de disposar d'un espai on compartir coneixement i bones pràctiques, i debatre aspectes rellevants i d'actualitat de l'àmbit Big Data amb una visió local.

• Web

De la solidaridad al mercado. El cuerpo humano y el comercio biotecnológico, de María Casado (coord.), darrer títol de la Col·lecció de Bioètica coeditat per Edicions de la Universitat de Barcelona i l’editorial mexicana Fontamara, tracta sobre els problemes ètics i jurídics que comporta la comercialització del cos humà i les seves parts.

En el llibre, juristes, filòsofs, metges i genetistes s’enfronten, des de perspectives teòriques i pràctiques diferents, a la paradoxa que es continuïn declarant vàlids els principis de justícia global i respecte als drets humans reconeguts i que alhora s’accepti cada vegada més la comercialització del cos humà, de les seves parts i dels seus components. María Casado aplega un sòlid argumentari en contra d’aquesta tendència creixent, que prioritza la mercantilització d’àmbits que el dret reserva a la gratuïtat i la solidaritat entre les persones.

Al llarg de dotze capítols dividits en dues parts —la primera de caràcter teòric i la segona dedicada a explicar situacions de la realitat quotidiana—, es presenten arguments i fets que permeten al lector adoptar els seus propis enfocaments, i que contribueixen a generar un debat social informat per poder impulsar polítiques públiques que s’adiguin amb un model acordat democràticament.

A la primera part es parla de qüestions com ara si el cos humà i les seves parts han de ser objecte de lucre, i les contradiccions existents entre els fets i les normes que els regulen; les formes d’entendre el dret de l’individu sobre el propi cos i les conseqüències que comporta subscriure determinades concepcions de la dignitat humana; la progressiva mercantilització del cos i les seves parts, i el dilema que es planteja, des del punt de vista del dret civil, sobre si les parts separades del cos pertanyen encara al subjecte i, per tant, han de considerar-se res extra commercium (‘fora de l’abast comercial’). A la segona part, es fa un recorregut per casos concrets, com la gestació per subrogació, la comercialització de la genètica, o les dificultats dels comitès d’ètica per desenvolupar les seves múltiples funcions en contextos de gran complexitat.

En l’obra, coordinada per María Casado, professora de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona i directora de l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD), han participat els autors següents: Manuel Atienza, professor de Filosofia del Dret de la Universitat d’Alacant; Ana Rubio, professora de Filosofia del Dret de la Universitat de Granada; Albert Royes, professor jubilat d’Ètica Mèdica de la Facultat de Medicina de la UB; Ricardo García Manrique, professor de Filosofia del Dret de la UB; Esther Arroyo, professora de Dret Civil i titular de la Càtedra Jean Monnet de Dret Privat Europeu de la UB; Salvador Darío Bergel, professor de la Càtedra de Bioètica i professor emèrit de Dret Comercial de la Universitat de Buenos Aires; Esther Farnós, professora de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra; Chloë Ballesté, professora del Departament de Cirurgia i Especialitats Quirúrgiques de la Facultat de Medicina de la UB; Carme Barrot, professora de Medicina Legal i Forense de la Facultat de Medicina de la UB; Míriam Méndez, advocada dels Serveis Jurídics de l’Hospital Clínic de Barcelona, i Itziar de Lecuona, professora del Departament de Salut Pública de la Facultat de Medicina de la UB.

L’OBD (1995) és un centre de recerca de la Universitat de Barcelona que treballa en l’anàlisi de les implicacions ètiques, legals i socials de les biotecnologies des del marc dels drets humans reconeguts; té el suport del grup de recerca consolidat «Bioètica, dret i societat», de la Generalitat de Catalunya (2005), i constitueix la base de la Càtedra Unesco de Bioètica de la Universitat de Barcelona (2007).

Aquest títol pertany a la Col·lecció de Bioètica, que promou una concepció de la bioètica flexible i laica, i fomenta el debat informat sobre les qüestions ètiques relacionades amb la medicina, les ciències de la vida i les tecnologies connexes aplicades als éssers humans. En aquesta col·lecció, impulsada per l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona —que dirigeix María Casado, titular de la Càtedra Unesco de Bioètica de la UB, i creadora i directora del Màster en Bioètica i Dret també de la UB—, fins ara han aparegut els títols següents: La confidencialitat en l’assistència sanitària. Del secret mèdic a la història clínica compartida a Catalunya, de Lídia Buisan; Gestación por sustitución. Ni maternidad subrogada ni alquiler de vientres, d’Eleonora Lamm; ADN forense: problemas éticos y jurídicos, de María Casado i Margarita Guillén (coords.); La Declaración Universal sobre Bioética y Derechos Humanos de la Unesco y la discapacidad, de María Casado i Antoni Vilà; Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica. Del convenio de la ONU a las búsquedas a través del ADN, de María Casado i Juan José López Ortega (coords.); Morir en libertad, d’Albert Royes (coord.), i El origen de la bioética como problema, de Manuel Jesús López Baroni.

L’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) també publica uns Documents en què, davant de temes tecnocientífics que són motiu de debat públic, exposa l’estat de la qüestió amb opinions contrastades del grup i d’especialistes convidats, i amb una àmplia difusió entre la comunitat científica, mitjans de comunicació, professionals dels diversos àmbits i grups parlamentaris. Tots els documents inclouen les versions en català, castellà i anglès, i estan disponibles gratuïtament en format PDF al web d’Edicions de la UB. Els darrers títols publicats són: Informació alimentària: qüestions ètiques, jurídiques i polítiques, de M.ª José Plana i Itziar de Lecuona (coords.), i Declaració sobre integritat científica en recerca i innovació responsable, de María Casado, Maria do Céu Patrão Neves, Itziar de Lecuona, Ana Sofia Carvalho i Joana Araujo.

• Font

El dia 28 de setembre de 2017 s'emet la resolució de la 8ª Convocatòria de Beques Càtedra UNESCO de Bioètica, amb el suport de la Fundació Germanes Saula Palomer, per a cursar el Màster en Bioètica i Dret UB, XX edició (2017-2019). La convocàtoria consta de dues beques.

L'objectiu del Màster en Bioètica i Dret i de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona és difondre una concepció de la bioètica pluridisciplinar, global i flexible al marc dels Drets Humans internacionalment reconeguts.

• Més informació i sol·licituds
• Cartell informatiu [PDF]
• Resolució [PDF]

El dia 10 de setembre de 2017 finalitza el termini de presentació de sol·licituts de la 8ª Convocatòria de Beques Càtedra UNESCO de Bioètica, amb el suport de la Fundació Germanes Saula Palomer, per a cursar el Màster en Bioètica i Dret UB, XX edició (2017-2019). La convocatòria consta de dues beques i la seva resolució serà emesa el 29 de setembre de 2017.

L'objectiu del Màster en Bioètica i Dret i de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona és difondre una concepció de la bioètica pluridisciplinar, global i flexible al marc dels Drets Humans internacionalment reconeguts.

• Més informació i sol·licituds
• Cartell informatiu [PDF]