El dia 23 d'octubre de 2017 es celebra, a Barcelona, la sessió “Backcasting Roadmap Workshop”, en el marc del Projecte Europeu “Compass” per a la innovació responsable.
La Dra. Itziar de Lecuona, subdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, participa en aquesta sessió.
L'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i l'Àrea de Filosofia del Dret, en el marc del Projecte d'Investigació "Transferències de material biològic d'origen humà: aspectes socials, jurídics i bioètics", organitzen un cicle de seminaris de bioètica durant l'últim trimestre d'aquest any a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.
El dilluns 30 d'octubre de 2017 es celebra el seminari sobre "Arguments contra la gestació subrogada en la seva versió altruista", impartit per la Dra. María Eugenia Rodríguez Palop, coordinadora de la Càtedra UNESCO "Violència i drets humans: govern i governança" i directora del Laboratori "Norberto Bobbio" d'Igualtat i No Discriminació a l'Institut de Drets Humans "Bartolomé de las Casas" de la Universitat Carlos III de Madrid.
El divendres 17 de novembre de 2017 es du a terme el seminari "De qui és el meu cos? Drets sobre el cos humà", realitzat per M. Elena Beltrán Pedreira, directora de la Unitat d'Igualtat i professora de Filosofia del Dret, Gènere i Dret i Història de la Teoria Política a la Universitat Autònoma de Madrid.
Finalment, el dimarts 12 de desembre de 2017 es celebra el seminari sobre "L'estatut constitucional del cos humà", impartit per Guillermo Escobar Roca, director del Departament de Ciències Jurídiques de la Universitat d'Alcalà.
Els dies 9 a 13 d'octubre de 2017 té lloc, a Lima (Perú), el Seminari sobre "Ètica de la recerca", organitzat per la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (PUCP).
La Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, i la Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, participen en aquest seminari.
Amb motiu de la inauguració de la XX Edició del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona (UB), l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) ofereix accés obert al llibre:
Aquest llibre va constituir la primera resposta global inequívocament laica formulada en el nostre país en relació amb els problemes ètic-jurídics que susciten els avenços de la biomedicina i la biotecnologia.
L'OBD participa de la filosofia Open Access des dels seus inicis, i treballa per proporcionar accés lliure al coneixement que es genera des del centre de recerca, amb l'objectiu de subministrar arguments i propostes que fomentin la presa de decisions lliure i informada i que contribueixin a la construcció d'una societat més transparent i democràtica.
A més, l'OBD ha reunit un fons bibliogràfic i documental sobre aquesta matèria que s'ha anat recopilant al llarg de vint anys de treball, fons que es pot consultar al CRAI UB a través del seu catàleg específic online.
El dia 12 de desembre de 2017 es celebra, a Barcelona, el seminari sobre "L'estatut constitucional del cos humà", en el marc del projecte d'investigació "Transferències de material biològic d'origen humà: aspectes socials, jurídics i bioètics".
Guillermo Escobar Roca, director del Departament de Ciències Jurídiques de la Universitat d'Alcalà, imparteix aquest seminari.
El dia 17 de novembre de 2017 es celebra, a Barcelona, el seminari "De qui és el meu cos? Drets sobre el cos humà", en el marc del projecte d'investigació "Transferències de material biològic d'origen humà: aspectes socials, jurídics i bioètics".
M. Elena Beltrán Pedreira, directora de la Unitat d'Igualtat i professora de Filosofia del Dret, Gènere i Dret i Història de la Teoria Política a la Universitat Autònoma de Madrid, imparteix aquest seminari.
Columna escrita por María Casado y publicada en el periódico La Vanguardia el día 17 de marzo de 2003. La Dra. María Casado es directora del Observatorio de Bioética y Derecho (OBD) y del Máster en Bioética y Derecho, así como titular de la Cátedra UNESCO de Bioética de la Universidad de Barcelona.
Los seres humanos han acariciado durante siglos la idea de decidir el sexo de sus descendientes. Buena prueba de ello son la retahíla de medios que el acervo popular ha recogido como favorables para la concepción de varones o de hembras: los conjuros, los ungüentos y pociones, fijar días y posiciones para el coito… La literatura también ha barajado muy sugerentemente la idea: basta leer "El primer siglo después de Beatriz", del Nobel Amin Maaluf, para prendarse de la magia de sus píldoras del escarabajo que convierten a la protagonista en la última mujer sobre la tierra.
Pero, realmente, en el pasado, la posibilidad de elegir de forma fiable el sexo de los hijos se limitaba al infanticidio y al abandono de los descendientes de sexo no deseado y, más recientemente, al aborto selectivo después de una ecografía. En cambio, hoy en día existen métodos menos drásticos para ello como son la separación de espermatozoides (que se utiliza ya en EE.UU. y Bélgica) y el diagnóstico preimplantatorio (cuyos primeros casos se recogieron en el informe de la European Society of Human Reproduction and Embryology del 2001).
La elección del sexo de los hijos suscita controversia y la prohibición legal existente está siendo puesta en cuestión. A mi entender, actualmente no es razonable que el Estado prohíba de manera tajante la elección del sexo de los hijos, ya que, generalmente, esta prohibición se configura como una forma de barrera para evitar el fantasma de los hijos a la carta. Más bien constituye una forma de tabú que no se justifica ―en nuestro contexto― por razones reales de peligro ni para el hijo ni para la sociedad. Ni desde el punto de vista demográfico ―frecuentemente invocado― sería un factor que introdujese desequilibrios, ya que los estudios actualmente disponibles señalan que no existe una preferencia definida por ninguno de los sexos, ni en nuestro país ni en los de nuestro entorno.
Si no se utiliza como un sistema de discriminación y los medios usados para efectuarla son proporcionados, la selección de sexo por razones no terapéuticas podría ser admitida, en circunstancias determinadas y siempre cumpliendo requisitos establecidos. El primero de ellos sería suministrar una explicación completa de la técnica ―incluidos los porcentajes de éxito de forma clara― para que el consentimiento de la mujer o de la pareja sea verdaderamente informado y para evitar posibles abusos.
De los dos métodos hoy disponibles, la selección de espermatozoides es sencilla e inocua y su utilización puede ser considerada ajustada a la finalidad de satisfacer un deseo legítimo, pero no crucial, como es elegir el sexo del futuro nacido. Por el contrario, la selección de sexo mediante selección de embriones es un medio, en principio, desproporcionado para la finalidad buscada; sin embargo, podría aceptarse en algunos supuestos si se verificasen ciertos requisitos que estipular ―como podría ser el caso de fijar la obligación de donar los embriones sobrantes para la reproducción de otras personas―.
Una sociedad plural y democrática debe ser flexible con aquellas opciones de sus miembros que no impliquen un sacrificio desorbitado para la comunidad. Hay que partir de que son las personas las que eligen y, en este contexto, las elecciones reproductivas pertenecen a los sujetos que pueden efectuarlas de la manera que crean conveniente.
Comentarios: obd.ub[a]ub.edu
Última actualización: 15/09/03
El dia 5 d'octubre de 2017 té lloc, a Quito (Equador), la conferència "Bioètica i edició genòmica en humans", organitzada per l'Associació de Facultats Equatorianes de Ciències Mèdiques i de la Salut (AFEME) i NETLAB Laboratoris Especialitzats.
La Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona (UB) i el Dr. Joaquín Martínez-Montauti, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professor del Màster en Bioètica i Dret de la UB, imparteixen aquesta conferència.
Ja està disponible el número 41 de la Revista de Bioética y Derecho, de novembre de 2017.
La Revista, indexada als principals repositoris, com DOAJ, Scielo, ERIH PLUS, IBECS i CARHUS+, entre d'altres, és el mitjà de comunicació de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. Amb una periodicitat quadrimestral, es dirigeix a totes aquelles persones que desitgin participar en debats sobre temes de bioètica en el marc del respecte als Drets Humans, i des d'un enfocament plural, laic i multidisciplinari, contribuint d'aquesta manera a obrir el debat social a la participació de la ciutadania.
L'OBD participa de la filosofia Open Access, i treballa per proporcionar accés lliure al coneixement generat pel nostre centre de recerca, amb l'objectiu de subministrar arguments i propostes que fomentin la presta de decisions lliure i informada, i que contribueixin a la construcció d'una societat més transparent i democràctica.
Podeu accedir gratuïtament a aquest número de la Revista de Bioética y Derecho des d'aquest enllaç.
El Ministeri de Salut d'Argentina ofereix en obert el Diccionari Enciclopèdic de Legislació Sanitària (DELS). Es tracta d'una publicació que constitueix un instrument de consulta pel coneixement i la comprensió, amb enfocament de drets, dels principals temes de la Legislació en Salut.
Oscar Ernesto Garay, coordinador del DELS, així com alguns dels seus autors, formen part de la comunitat de coneixement creada en torn al Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona (UB).
A més a més, la Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB, introdueix en el diccionari l'espai sobre bioètica i salut, mitjançant una ressenya sobre les característiques del desenvolupament de la Bioètica a Llatinoamèrica.