Ya està disponible el número 40 de la Revista de Bioética y Derecho, de juliol de 2017.
La Revista, indexada als principals repositoris, com DOAJ, Scielo, ERIH PLUS, IBECS i CARHUS+, entre d'altres, és el mitjà de comunicació de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i del Master en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. Amb una periodicitat quadrimestral, es dirigeix a totes aquelles persones que desitgin participar en debats sobre temes de bioètica en el marc del respecte als Drets Humans, i des d'un enfocament plural, laic i multidisciplinari, contribuint d'aquesta manera a obrir el debat social a la participació de la ciutadania.
L'OBD participa de la filosofia Open Access, i treballa per proporcionar accés lliure al coneixement generat pel nostre centre de recerca, amb l'objectiu de subministrar arguments i propostes que fomentin l'autonomia i la responsabilitat, i que les decisions bioètiques repercuteixin en la construcció d'una societat més transparent i democràtica.
Podeu accedir gratuïtament a aquest número de la Revista de Bioética y Derecho des d'aquest enllaç.
El dia 31 de maig de 2017 té lloc, a Barcelona, el Seminari Permanent de Filosofia del Dret, organitzat per la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB).
La Dra. Fabiola Leyton, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professora del Màster en Bioètica i Dret de la UB, presenta la Ponència "Ètica Animal".
Els dies 3, 5 i 7 de juliol de 2017 té lloc, a Barcelona, el Curs "Reptes i prioritats a la Unió Europea", organitzat per l'Institut de Desenvolupament Professional (ICE) de la Universitat de Barcelona (UB).
María José Plana, codirectora del Màster en Alimentació, Ètica i Dret i investigadora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la UB, participa en aquest curs amb la Conferència "Seguretat i Sostenibilitat dels Aliments" el dia 7 de juliol.
La Càtedra Jean Monnet de la Facultat de Dret de la UB ofereix aquest curs amb la finalitat de divulgar el coneixement de la Unió Europea. Especialment, es vol mostrar com ha influït en la vida dels ciutadans europeus la pertinença d’Espanya i Catalunya a la Unió Europea, i com els afecta el dret de Brussel·les.
Albert Royes, Doctor en Filosofia, membre de la Junta de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professor del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, va intervenir en la Presentació del número monogràfic de la publicació Perspectiva Escolar titulat "La mort, l'últim tabú a l'ensenyament".
La Dra. Ana Sánchez Urrutia, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, va participar al Congrés "XII Congrés Panameny de Dret Processal", organitzat per l'Institut Colombo Panameny de Dret Processal de Panamà (ICPDP), amb la Conferència "La Prueba de ADN y su Importancia en el Proceso”.
El Dr. Jorge Linares Salgado, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, va participar al Col·loqui "Animals, violència i ètica", organizat pel Programa Universitari de Bioètica de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.
La Dra. Lidia Buisán, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, va participar al Congrés "III Diàleg d'Inclusió Bioètica i Discapacitat: Drets sexuals i reproductius", organitzat per la Biblioteca del Congrés Nacional de Xile (Valparaíso, Xile), amb la Conferència "Resguardo de la intimidad en la discapacidad”.
Els convidem a la propera Sessió de l'Associació de Bioètica i Dret (ABD) de la Universitat de Barcelona (UB), "Limitació o Adequació de l'Esforç Terapèutic?", a càrrec del Dr. Lluís Cabré ―President de l'ABD i professor del Màster en Bioètica i Dret de la UB― i del Dr. Benito Fontecha ―Cap de Servei de Geriatria del Consorci Sanitari Integral.
El dia 21 d'abril de 2017 té lloc, a Barcelona, el Seminari Hispano-Italià de Bioètica "El govern del cos humà: entre la ciutadania i el mercat", organitzat per l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) - Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona.
Al seminari, en el qual participen diversos membres del OBD, consta de dues taules. La primera, moderada per la Dra. María Casado ―directora de l'OBD, del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona―, participen les Dres. Carla Faralli ―Catedràtica de Filosofia del Dret de la Universitat de Bolonya― i Anna Badia ―Catedràtica de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona.
A la segona taula, moderada pel Dr. Joaquím Martínez Montauti ―Cap de Servei de Medicina Interna de l'Hospital de Barcelona―, exposen la Dra. Silvia Zullo ―Professora de Filosofia del Dret de la Universitat de Bolonya― i el Dr. Ricardo García Manrique ―Professor de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona.
Seminari internacional organitzat en el marc del projecte de recerca "Transferències de material biològic d'origen humà: aspectes socials, jurídics i bioètics". Ref. DER2014-57167-P. Investigador Principal: Dr. Ricardo García Manrique. Ministeri d'Economia i Competitivitat.
Columna escrita por María Casado y publicada en El Correo el día 24 de marzo de 2003. La Dra. María Casado es directora del Observatorio de Bioética y Derecho (OBD) y del Máster en Bioética y Derecho, así como titular de la Cátedra UNESCO de Bioética de la Universidad de Barcelona.
Un documento del Observatorio de Bioética y Derecho (OBD) de la Universidad de Barcelona ha devuelto a la actualidad el debate sobre si es o no deseable permitir la selección del sexo de los hijos. Los partidarios argumentan que se trataría de una "decisión responsable". Los detractores cuestionan la eficacia de los métodos y apuntan a una "discriminación del sexo femenino".
A debate
En los últimos días se han planteado diversos argumentos a favor de la posibilidad de que los padres puedan seleccionar el sexo de sus hijos. Se apoyan en el principio de que las elecciones reproductivas pertenecen a los sujetos y en la consideración de que el uso de técnicas de reproducción asistida para conseguirlo no tendría consecuencias discriminadoras ni repercusiones demográficas en nuestro contexto. Como coordinadora del documento que ha originado la polémica al cuestionar la taxativa prohibición existente, y dado que nuestros planteamientos ―que invocan libertad, responsabilidad y proporcionalidad― son de conocimiento público (https://www.bioeticayderecho.ub.edu/es/documento-sobre-seleccion-de-sexo), no insistiré en ellos y dedicaré estas líneas a tratar sobre algunas de las consideraciones en contra más frecuentemente esgrimidas.
Para determinadas personas la selección de sexo es un primer paso para diseñar un hijo a la carta. Pero es preciso constatar que la selección de sexo no implica manipulación genética alguna sino la simple separación de espermatozoides o de embriones. La prohibición se configura como una barrera innecesaria ―que opera bajo el fantasma del bebé perfecto―, e inefectiva, ya que los caracteres deseables ―como la belleza o la inteligencia― no son sólo genéticos, sino que influyen en ellos el ambiente, la educación e, incluso, la alimentación. Por otro lado, es imposible acordar qué caracteres serían los deseables: ¿qué belleza?, ¿qué inteligencia? Creo que es importante llamar la atención sobre el resurgir del determinismo genético a que asistimos actualmente y que tiene poco de científico.
Otros sienten que elegir implica ir contra la naturaleza. Lo que plasma una idea de naturaleza ―estática e intangible― desmentida hasta la saciedad por el hecho de que los seres humanos somos naturalmente culturales y, como tales, manipuladores del entorno. Además, incurre en la falacia naturalista (es = debe) y se refuta por la constatación de que la naturaleza no es benéfica en sí misma: como es sabido, el pez grande se come al pequeño ¡tranquilamente!
La desconfianza que generan las nuevas tecnologías en determinados sectores sociales es producida, frecuentemente, por el recelo que ocasiona el desconocimiento y la duda sobre la capacidad de decisión de las personas sobre sus propias vidas. Pero ya lo decía Kant, ¡atrévete a saber!, ¡atrévete a decidir! Si no asumimos responsablemente nuestras propias decisiones, permaneceremos en la minoría de edad necesitados de tutores ―de eticistas y de leyes― que nos indiquen qué es lo que tenemos que hacer en cada momento.