RSS del Observatori de Bioètica i Dret UB

Els dies 19, 20 i 21 octubre 2017 té lloc, a Madrid, el XXIV Congrés Nacional de Dret Sanitari, patrocinat per l'Associació Espanyola de Dret Sanitari.

La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, participa amb la Ponència "Bioètica i biodades en l'àmbit de la salut: Big Data i Apps" en la 3ª Taula Rodona, “Investigadors en Dret Sanitari”, que té lloc el divendres 20 d'octubre de 2017 de 12:00 - 14:00 h. a l'aula Gregorio Marañón.

• Cartell [PDF]
• Programa [PDF]
• Programa Sinòptic [PDF]
• Web

Lloc: Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Madrid. Carrer de Santa Isabel, 51. 28012, Madrid.

El dia 4 d'octubre de 2017 té lloc, a Quito (Equador), el col·loqui "Salut, bioètica, drets col·lectius i garanties jurídiques entorn a la dignitat humana", organitzat pel Comitè d'Ètica de Recerca en Éssers Humans de la Universitat Sant Francisco de Quito (USFQ).

La Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona (UB) i el Dr. Joaquín Martínez-Montauti, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professor del Màster en Bioètica i Dret de la UB, participen en aquest col·loqui.

• Cartell [PDF]

Els dies 26, 27, 28 i 29 de setembre de 2017 té lloc, a Cuenca (Ecuador), el "Simposium Internacional en Neurociències: Interacció humana amb la intel·ligència artificial, la realitat virtual i el medi ambient", organitzat pel vicerectorat de la Universitat de Cuenca.

La Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, imparteix una Ponència magistral sobre Big Data dins l'Eix Temàtic 2: Neurociències, Teràpia, Educació i Noves Tecnologies, el dia 28 de setembre a les 16.00 hores.

• Cartell [PDF]
• Web
• Agenda

Avui, 28 de setembre de 2017, la Comissió ad hoc per a la concessió de les Beques 2017 per a cursar el Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona (UB), després de deixar constància de l'alta qualitat de les sol·licituds presentades i seguint els criteris de valoració establerts, ha resolt la 8ª Convocatòria de Beques Càtedra UNESCO de Bioètica. Aquestes beques són concedides per l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) - Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB amb el suport de la Fundació Germanes Saula Palomer, i cobreixen el cost de matrícula per a realitzar el Màster en Bioètica i Dret UB, XX Edició (2017-2019).

L'objetiu d'aquest Màster, així com de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB, és difondre una concepció de la bioètica pluridisciplinar, global i flexible al marc dels Drets Humans internacionalment reconeguts.

• Resolució [PDF]

Per sisè any consecutiu, la Revista de Bioètica i Dret ha rebut la distinció de qualitat que concedeix la Universitat de Barcelona a les revistes científiques editades per la pròpia institució. Es tracta d'un reconeixement al treball rigorós i a l'aposta de l'Observatori de Bioètica i Dret per l'accés obert des dels inicis de la publicació l'any 2004.

La Revista de Bioètica i Dret és una publicació quadrimestral que es dirigeix a les persones interessades per la bioètica aplicada a la salut i a les noves tecnologies, en el marc del respecte als Drets Humans i amb un enfocament metodològic plural, laic i interdisciplinari.

La revista es posiciona com a referent en l'àmbit de la bioètica en els principals repositoris de qualitat com DOAJ, SciELO, Erih Plus, IBECS, Carhus+, Redalyc i Latindex, entre altres.

Universitat de Barcelona, Facultat de Dret

30 de gener de 2018, dimarts

L’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) - Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona organitza el XII Seminari Internacional sobre la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans de la UNESCO: "Educació, formació i informació en matèria de bioètica", celebrat a la Facultat de Dret (Aula Magna) de la Universitat de Barcelona.

Aquesta Jornada Internacional forma part d'una sèrie de seminaris celebrats cada any a la Universitat de Barcelona per analitzar la Declaració Internacional sobre Bioètica i Drets Humans (UNESCO, 2005). En aquest cas, el marc és l'Article 23 - Educació, formació i informació en matèria de bioètica, que propugna fomentar l’educació i la formació, així com la difusió del coneixement.

Per aquest motiu, les ponències i els debats es centren en l’ètica i la integritat en la docència universitària, com també en les qüestions implicades en la comunicació i la utilització dels resultats de recerca. A més, en el marc del Seminari, es presenta un nou document del Grup d’opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret sobre integritat en la docència.

La participació és gratuïta, però las places son limitades. Si us plau, ompli el formulari d’inscripció.

• Cartell [PDF]
• Formulari d'inscripció: assistència gratuïta; aforament limitat
• Contacte: 93 403 45 46 / obd.ub[@]ub.edu
• Com arribar

PROGRAMA

• 9:00 h. Acreditació
• 9:15 - 10:00 h. Obertura i Presentació del Document sobre integritat i ètica en la docència universitària
  Dra. Amelia Díaz Álvarez, Vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica de la Universitat de Barcelona
  Dra. Maria Casado, Directora de l'Observatori de Bioètica i Dret - Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona
  Dr. Miquel Martínez Marín, Catedràtic de Teoria de l'Educació i membre del Grup d'Investigació d'Educació en Valors i Desenvolupament Moral (GREM) de la Universitat de Barcelona
  Dra. Maria do Céu Patrão Neves, Professora de Bioètica a la Universitat de les Açores, consultora del President de la República Portuguesa en ètica de la vida, agricultura i pesca
• 10:00 - 11:45 h. Taula rodona sobre integritat i ètica en la docència universitària
  Coordinació:
  Dr. Miquel Martínez Marín, Catedràtic de Teoria de l'Educació i membre del Grup d'Investigació d'Educació en Valors i Desenvolupament Moral (GREM) de la Universitat de Barcelona
  Ponents:
  Dr. Francisco Esteban Bara, Professor de Teoria i Història de l'Educació i membre del Grup d'Investigació d'Educació en Valors i Desenvolupament Moral (GREM) de la Universitat de Barcelona
  Dr. Manuel Jesús López Baroni, Coordinador del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona i Professor Associat de Filosofia del Dret de la Universitat Pablo de Olavide
  Dra. Maria do Céu Patrão Neves, Professora de Bioètica a la Universitat de les Açores, consultora del President de la República Portuguesa en ètica de la vida, agricultura i pesca
  Dra. Begoña Román Maestre, Professora de la Facultat de Filosofia a la Universitat de Barcelona i Secretària executiva d'Ethos Ramon Llull
• 12:00 - 13:45 h. Taula rodona sobre problemes de difusió dels resultats en recerca
  Coordinació:
  Dr. Pere Puigdomenech, Professor d'Investigació CSIC i Membre del Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC)
  Ponents:
  Dr. Michele Catanzaro, periodista científic i escriptor
  Dra. Itziar de Lecuona, Professora Lectora i Subdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret i membre del Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC)
  Dr. Fernando José García López, Centre Nacional d'Epidemiologia, Institut de Salut Carlos III (ISCIII), president del Comitè Ètic d'Investigació de l'ISCIII
  Sra. Rosina Malagrida Escalas, Responsable del Living Lab de Salut a IrsiCaixa i Professora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona

Fotografies de l'esdeveniment

Arran del terratrèmol patit a Mèxit DF el passat 19 de setembre, que ha causat danys considerables a la ciutat, les IV Jornades Internacionals de Xarxa Ibero-American Network International Association of Bioethics (IAB) "Bioètica, pobresa i desigualtat" han estat suspeses fins a nou avís.

Des de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona, volem expressar la nostra solidaritat amb tots els afectats, que es troben vivint moments molt difícils, i quedem a la seva disposició per tornar-los a convocar el més aviat possible.

• Comunicat oficial [PDF]

Els dies 28 a 31 de maig de 2017 té lloc, a Amsterdam (Països Baixos), el 5è Congrés Mundial sobre Integritat en Recerca, organitzat, entre d'altres, per la Vrije Universiteit Amsterdam.

La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, forma part del Comitè Assessor Europeu i modera la Taula Rodona "Responsible Conduct for Research approaches 3" el dimarts 30 de maig de 2017 a les 11 h. a l'Aula 2A-00.

• Fulletó [PDF]
• Programa [PDF]
• Comitè Assessor Europeu
• Presentacions dels ponents

Columna escrita por María Casado y publicada en el periódico Avui el día 04 de marzo de 2004. La Dra. María Casado es directora del Observatorio de Bioética y Derecho (OBD) y del Máster en Bioética y Derecho, así como titular de la Cátedra UNESCO de Bioética de la Universidad de Barcelona.

El reconeixement dels drets de les persones s’adreça a establir parcel·les de llibertat cada cop més grans per als subjectes i no és estrany que també sigui així en el món sanitari. Els drets dels pacients són l’eix de les relacions assistencials i les cartes dels drets dels pacients s’han consolidat com a eines imprescindibles.

Quan fa dos-cents anys de la mort de Kant, el reconeixement de l’autonomia de les persones s’estén a nous camps. Ara s’endinsa en el terreny de la sanitat i comporta importants canvis en un context en què la despersonalització i la massificació han contribuït al deteriorament d’un model tradicionalment regit pel principi de beneficència. Naturalment, el moviment en favor de l’autonomia de les persones és quelcom que  transcendeix en món de la sanitat: es constitueix en el rumb general civilitzador i és el senyal de maduresa de persones i societats. De l’heteronomia a l’autonomia.

Necessàriament és així en el terreny  de l’ètica, però també en el del dret i la política. El dret al  vot, la llibertat de residència, de pensament i d’expressió, d’elecció de parella... El  reconeixement dels drets de les persones s’adreça a establir parcel·les de llibertat cada cop  és grans per als subjectes i no és estrany que també sigui així en el món sanitari.

L’ordenació cap a l’autonomia dels pacients i la reivindicació d’una sanitat equitativa per a tots els ciutadans constitueixen els puntals sobre els quals s’han alçat els grans canvis de la sanitat. Alhora, l’aplicació de la biotecnología ―i el consegüent auge de les ciències biomèdiques― ha donat pas a transformacions importants que han qüestionat els objectius usuals de la  medicina. Tradicionalment l’escolàstica es referia a la “finalitat de les coses” per valorar l’actuació d’institucions ―com per exemple la universitat, els hospitals o, d’una manera més general, l’ensenyament o la medicina―; per una vegada no estaria de més seguir el seu mètode i valorar l’activitat sanitària en funció de la seva adequació a l’assoliment dels seus objectius. Es tractaria d’utilitzar la doble consideració de principis i de finalitats, acceptant com a principis els drets humans i utilitzant els objectius de la medicina i el concepte de salut com a eina de valoració, des d’un punt de vista finalístic. La finalitat més notòria de la medicina és la de salvar vides. No obstant això, la biomedicina pot avui dilatar la vida en circumstàncies que qüestionen si és desitjable allargar la vida a qualsevol preu. Una altra de les finalitats característiques de l’activitat mèdica és promocionar i mantenir la salut, però els seus límits també han de ser revisats perquè la demanda sanitària creix sense límits i la salut sempre és susceptible de millora.

Tampoc el clàssic objectiu de calmar el dolor i el patiment roman incòlume, perquè l’èmfasi en el tractament de les malalties psíquiques i el paper dels fàrmacs en la felicitat plantegen dilemes ètics, econòmics i polítics. Es tracta, doncs, de qüestions que afecten el principi d’autonomia i el binomi beneficència ―no maleficència i en què la justícia es configura com a rerefons del debat.

Per altra banda, la generalització de la definició de salut de l’Organització Mundial de la Salut ha donat pas a transformacions importants en l’entorn sanitari. Si reconeixem com a salut “l’estat de complet benestar físic, psíquic i social”, la conseqüència immediata és que sigui precisament el subjecte qui estableixi quina és la seva salut. L’abast d’aquest canvi de plantejament encara no s’ha acabat de manifestar, però la primera de totes les conseqüències ―la més evident i la més revolucionària en el món sanitari― ha estat desplaçar el centre de decisió del metge al pacient: de la beneficència a l’autonomia.

Si bé s’ha d’advertir que l’autonomia de les relacions sanitàries és lluny d’haver-se consolidat, l’anàlisi i l’atenció als aspectes bioètics en l’actuació diària genera hàbits de bona praxi i  consens sobre els valors que s’han de promoure i respectar. Sobre aquest context, els drets humans es constitueixen en el primer criteri inspirador de qualsevol normativa, tant jurídica com ètica, perquè propicien el respecte a la llibertat, a la igualtat i a la dignitat dels éssers humans.

Per això, el criteri ètic-jurídic idoni és anar al marc que proporcionen, que ha evolucionat al llarg de la història de manera que el seu contingut s’ha anat ampliant pas a pas. Així, és obvi que les noves possibilitats de violació dels drets humans requereixen que les declaracions de caràcter general siguin completades a través de convenis i regulacions específics com el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de la Dignitat de l’Ésser Humà respecte a les Aplicacions de la Biologia i la Medicina, propiciat pel Consell d’Europa i vigent al nostre país, i la Declaració Universal sobre el Genoma Humà, elaborat sota els auspicis de la UNESCO.

Els drets dels pacients són l’eix de les relacions assistencials i les cartes de drets dels pacients i usuaris s’han consolidat com a eines per garantir el respecte a l’autonomia i llibertat del  pacient, a la intimitat i la confidencialitat, la protecció en investigació i el correcte  funcionament dels serveis assistencials.

És de la més gran importància el dret a ser informat i a escollir entre les diferents opcions disponibles, o consentiment informat.

La tendència general s’adreça cap a la més gran acceptació dels efectes de l’autonomia. Això és el que passa amb l’admissió de decisions prèvies i la presa en consideració de la voluntat dels menors, segons el grau de maduresa. Així es reconeix en els textos normatius més recents, com la llei sobre els drets d’informació i autonomia del pacient i documentació clínica, i en la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.

En els últims temps s’està consolidant un canvi cultural important: des dels pilars de la llibertat la responsabilitat s’orienta a assegurar el més gran respecte a la dignitat de les persones. Certament, hi ha transformacions en el món de la sanitat de les quals encara no s’ha pres plena consciència.

El dia 27 d'octubre de 2017 té lloc, a Barcelona, la Taula Rodona "La desigualtat davant la mort a Europa. Què pot fer el parlament europeu per avançar en la igualtat del dret de tota persona a una bona mort (eutanàsia)?" organitzada per Dret a morir dignament (DMD) amb el suport de la representació a Barcelona de l'Oficina de la Comissió Europea.

El Dr. Albert Royes, membre de la Junta de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professor del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, impartirá la Conferència "La regulació de l'eutanàsia i del suïcidi assistit a l'actualitat".

La Taula Rodona tracta sobre el paper del Parlament Europeu pel que fa als drets dels ciutadans al final de la vida. A càrrec del Dr. Albert Royes i euro-parlamentaris catalans. Moderat per la periodista Núria Ribó.

• Data i hora: Divendres 27 d'octubre de 2017 a les 11.00 h.
• Lloc: Seu de la Comissió Europea a Barcelona, Passeig de Gràcia, 90, 08008 Barcelona.
• Cartell [PDF]
• Vídeo

Per assistir a l'acte cal inscripció prèvia enviant un mail amb nom, cognom i DNI a: dmdcatadministracio[at]eutanasia.ws