RSS del Observatori de Bioètica i Dret UB

Aquest dimecres 20 de novembre juntament amb commemorar un nou Dia Mundial de l'Infant (celebració que data de 1954) i un any més de l'adopció de la Declaració Universal dels Drets de l'Infant el 1959, es festegen 30 anys des de l'aprovació de la Convenció sobre els Drets de l'Infant per l'Assemblea General de Nacions Unides.

Es tracta d'un dels instruments del dret internacional de protecció dels drets humans que ha despertat una major i més ràpida adhesió. Simpatia que li va valer entrar en vigor a menys d'un any des de la seva adopció, el 2 de setembre de de 1990.

Ràpidament va ser complementat per dos Protocols Facultatius, l'any 2000. El primer d'ells dirigit a evitar la participació de nens en conflictes armats i, l'altre, per acabar amb la venda d'infants, la prostitució infantil i la seva utilització en la pornografia. Un tercer Protocol Facultatiu, de l'any 2011, va acordar un procediment de comunicacions pel qual es permet que els mateixos nens puguin presentar denúncies individuals relatives a violacions dels seus drets.

Tota aquesta estructura normativa va significar, en el seu moment i encara a dia d'avui, un veritable canvi de paradigma sobre el paper social de la infància, ja que va treure als nens, nenes i adolescents de l'espai que tradicionalment la història els havia concedit, limitat a l'àmbit familiar i subjecte a l'exercici paternal.

En efecte, la Convenció sobre els Drets de l'Infant va determinar, al menys en el paper, el reconeixement de nens, nenes i adolescents com a veritables agents de canvi social, el que alhora va suposar ampliar l'antiga noció de ciutadania -limitada fins a aquest moment a l'exercici de drets civils i polítics i per tant, vinculada indefectiblement a la majoria d'edat.

D'aquesta manera, la Convenció va determinar un abans i un després en la consideració de la infància en termes socials, culturals i jurídics. Sobre la base de quatre principis fonamentals com són la vida i supervivència de l'infant, la seva no discriminació, el respecte a la seva autonomia progressiva i el resguard del seu interès superior, es va fixar un nou estàndard de valoració per a un important grup de la població, fins llavors subjecte a l'actuar caritatiu i paternalista dels adults.

Els nens van deixar de ser vistos com a objectes de protecció per a ser reconeguts, en propietat, com a subjectes de drets, és a dir, com a titulars de drets habilitats per exercir-los per si mateixos i per exigir la seva observança en cas d'amenaça o incompliment.

A 30 anys d'aquest transcendental canvi de direcció en les relacions amb els nostres nens, nenes i adolescents, és legítim i necessari preguntar-nos quant hem avançat realment en formular, més enllà de el sol discurs, una cultura efectiva de drets que incorpori als nens a l'entramat social com a subjectes socials responsables del futur que construïm avui.

Des de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) - Càtedra UNESCO de Bioètica, celebrem els importants avenços que s'han assolit en matèria d'infància durant aquests 30 anys de vigència de la Convenció sobre els Drets de l'Infant, però igualment advertim que queda un llarg camí per recórrer. Mentre a molts països les necessitats més bàsiques (com accés a aigua, aliments, habitatge o atenció sanitària) encara no es troben cobertes per garantir un desenvolupament ple de nens, nenes i adolescents, en altres, cal començar a atendre a noves necessitats que sorgeixen de la vida actual (confidencialitat, accés a la informació, participació, etc.).

En un i altre cas, la Bioètica com a disciplina multi, inter i transdisciplinar, que atén problemes actuals i complexos que condicionen la presa de decisions polítiques, té molt a aportar perquè passar del text a l'acció no es transformi en una utopia. Contribuir a formar en el respecte i la responsabilitat als nens d'avui es traduirà en comptar amb ciutadans compromesos i empoderats de la qüestió social demà.

Com a forma de festejar els 30 anys de la Convenció sobre els Drets de l'Infant, i transformar les paraules en acció, posem a la vostra disposició un important fons bibliogràfic de lliure accés desenvolupat per acadèmics, alumnes i col·laboradors de l'Observatori de Bioètica i Dret - Càtedra UNESCO de Bioètica, des de l'any 2010 en la línia de Bioètica i Infància. Així mateix, els acompanyem de material desenvolupat per Nacions Unides a través d'UNICEF en aquest nou aniversari.

• Recursos bibliogràfics sobre bioètica i infància [PDF]

El dia 14 de novembre de 2019 es celebra, a Sitges, la Sessió "Responsible Research in Data Science and Climate", en el marc de la 1st CAFE School.

La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, imparteix aquesta sessió.

• Pàgina web
• Programa
• Data i hora: dijous 14 de novembre de 2019, a les 16h.
• Lloc: URH Sitges Playa Hotel (Carrer de Port Alegre 53, 08870 Sitges, Barcelona).

El dia 6 de novembre de 2019 es celebra, a Barcelona, la Jornada "L'oportunitat del Big Data i la Intel·ligència Artificial (IA) en la presa de decisions clíniques i d'avaluació en sanitat", organitzada per l'Associació Bioinformàtics Barcelona (BIB), la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB) i societats professionals.

La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, Work Package Leader "Ethical, legal and socioeconomic issues" del Projecte d'Investigació Europeu MICROB-PREDICT (HORIZON 2020 Ref. 825694) i el Dr. Fernando García López, metge al Centre Nacional d'Epidemiologia del Instituto de Salud Carlos III, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret i professor del Màster en Bioètica i Dret, participen a la sessió "Aspectes ètics, socials i jurídics".

• Pàgina web
• Informe de la Jornada - versió castellà [PDF]
• Informe de la Jornada - versió anglès [PDF]
• Informe de la Jornada - versió català [PDF]
• Data i hora: dimecres 6 de novembre 2019, a les 10h.
• Lloc: Paranimf de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB (Carrer de Casanova 143, 08036, Barcelona).

*The MICROB-PREDICT project has received funding from the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreement No 825694.

Els dies 3 i 4 de desembre de 2019 es celebra, a Barcelona, el Simpòsium EHTEL "Imagine 2029: Our data, our health, our care".

La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, participa amb la sessió "Ethics of Data Sharing and AI".

• Pàgina web
• Programa [PDF]
• Noticia
• Vídeo de la sessió
• Data i hora: dimecres 4 de desembre de 2019, a les 13:30h.
• Lloc: CaixaForum Barcelona (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8, 08038 Barcelona).

El dia 30 de novembre de 2019 la Dra. María José Plana, especialista en Dret Alimentari i codirectora del Màster en Alimentació, Ètica i Dret de la UB, imparteix la ponència "L'ABC de la compra pública alimentària sostenible. Situació a Espanya".

Aquesta ponència es realitza en el marc del projecte desenvolupat juntament amb VSF-Justicia Alimentaria Global, per a la creació de l'Observtori de Polítiques Públiques Alimentàries.

• Data: dissabte 30 de novembre de 2019.

El dia 23 de novembre de 2019 la Dra. María José Plana, especialista en Dret Alimentari i codirectora del Màster en Alimentació, Ètica i Dret de la UB, imparteix la ponència "Aspectes legals de la compra pública alimentària innovadora".

Aquesta ponència es realitza en el marc del projecte desenvolupat juntament amb VSF-Justicia Alimentaria Global, per a la creació de l'Observatori de Polítiques Públiques Alimentàries.

• Data: dissabte 23 de novembre de 2019.
• Lloc: Vic, Barcelona.

El dia 4 de novembre de 2019 es celebra, a Madrid, la Jornada "Els estereotips estan per trencar-los", organitzada per Grupo PRISA - El País.

La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, participa a la Taula rodona "Màquines sense gènere i algoritmes que no discriminen".

• Pàgina web
• Vídeo resum
• Data i hora: dilluns 4 de novembre de 2019, a les 17:30h.
• Lloc: La Casa del Lector (Passeig de la Chopera 14, 28045 Madrid).

Des de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona (UB), els convidem a l'Acte de defensa de la Tesi Doctoral "Los orígenes del derecho al trabajo en Francia (1789-1848)" presentada pel Sr. Pablo Scoto i dirigida pel Dr. Ricardo García Manrique.

Aquest acte acadèmic tindrà lloc el proper dimarts 19 de novembre de 2019, a les 10:30 hores, al Seminari de Filosofia de la Facultat de Filosofia de la UB (C. de Montalegre, 6, 08001 Barcelona).

Els dies 11 a 15 de novembre de 2019 es celebra, a Perú, les I Jornades Internacionals de Filosofia Política "Ciutadania i crisi de la democràcia liberal en un món en transformació. Reptes de la governança", organitzades per DEMOS - Universidad Nacional Mayor de San Marcos (UNMSM).

El Dr. Pol Cuadros Aguilera, professor de Filosofia del Dret a la Universitat de Lleida i membre de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona (UB), participa en aquesta jornada.

• Pàgina web
• Programa [PDF]
• Data i hora: dilluns 11 a divendres 15 de novembre de 2019, de 9h a 18h.
• Lloc: Universidad Nacional Mayor de San Marcos, Perú.

El desig de tenir fills afavoreix pràctiques contràries a l’emancipació de les dones en desavantatge social i econòmic.

Maternidad y gestación en venta. Fabricar bebés en la era neoliberal, de Miguel Ángel Torres Quiroga, aborda els problemes ètics que suscita la subrogació d’úters: els límits morals del mercat, el cos humà com a objecte de contracte i els conflictes entre llibertat negativa i positiva.

Contra la posició liberal i promercat que defensa la regulació de la pràctica del lloguer de ventres, l’autor considera que la llibertat reproductiva, per ser veritable, justa i igualitària, demana una reflexió profunda sobre la desigualtat estructural.

A més, la repercussió de les ideologies polítiques i feministes en el debat és notable: d’una banda, les esquerres critiquen la mercantilització de l’embaràs, ja que causa injustícies i desigualtats greus. D’altra banda, el feminisme reivindica que les dones no són mitjans per complir fins, i estableix que el contracte de subrogació d’úters porta a la negació de la seva autonomia i de les llibertats assolides.

El llibre consta d’una introducció, quatre capítols, un apartat per a les conclusions i un altre per a la bibliografia consultada. El primer capítol estudia el liberalisme reproductiu, que és el marc teòric i conceptual que avala la regulació del lloguer de ventres en nom de la llibertat i l’autonomia de les dones, i que rebutja el paternalisme. En el segon s’analitza la clàusula principal del contracte, que introdueix conceptes com la propietat del cos i de la persona que comporten implícitament unes accions limitadores de la llibertat efectiva de la mare gestant. El tercer estableix una relació molt propera entre la subrogació del ventre i els límits del mercat i la seva influència en l’autonomia personal. En el darrer capítol es defensa que el contracte de subrogació fomenta relacions socials, econòmiques i de gènere caracteritzades per la desigualtat, en què una part té l’avantatge suficient per obtenir els beneficis desitjats a costa de la part més vulnerable.

El llibre forma part de la Col·lecció de Bioètica d’Edicions de la UB, que el 2018 va obtenir el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ) que atorguen l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). El 2013, la Col·lecció de Bioètica ja va publicar un títol sobre aquest tema: Gestación por sustitución. Ni maternidad subrogada ni alquiler de vientres, d’Eleonora Lamm.

La Col·lecció de Bioètica de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, dirigida per María Casado, promou una concepció de la bioètica flexible, pluridisciplinària i laica, en el marc del respecte als drets humans reconeguts, i fomenta el debat informat sobre «les qüestions ètiques relacionades amb la medicina, les ciències de la vida i les tecnologies connexes aplicades als éssers humans, tenint en compte les seves dimensions socials, jurídiques i ambientals» (art. 1.1, Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans).

Miguel Torres Quiroga és doctor en Filosofia per la Universitat Autònoma de Madrid. Els seus interessos principals són la filosofia moral i política, els estudis socials de la ciència i els dilemes ètics en el cinema i les arts.

• Font