RSS del Observatori de Bioètica i Dret UB

• Document [PDF]
• Nota de premsa - 21/01/2004
• Identificador per a citar o enllaçar aquest document: http://hdl.handle.net/2445/11368
• Vídeo presentació del document:
  
  

Quins arguments hi ha per defensar l'eutanàsia? Sota quines circumstàncies? Quin grau d'acceptació té entre els ciutadans? Com es defineix exactament? Qui s'hi involucra? La llei que la reguli hauria de tenir cauteles? Quines? S'ha de respectar l'objecció de consciència per part del personal sanitari?

Aquests són alguns dels temes que tracta el darrer document elaborat pel Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret de la UB, amb seu al Parc Científic de Barcelona, que respon a la voluntat d'intervenir en el debat existent entorn a l'eutanàsia, un debat que es manté al llarg dels anys i que resulta d'actualitat renovada amb cada nou cas divulgat pels mitjans de comunicació. El Document coincideix amb un moment d'intens debat entorn al cas del jove de 19 anys francès Vicent Humbert, i subratlla que, a més dels debats mediàtics, l'interès pel tema també es fa palès en les enquestes d'opinió pública, que mostren una acceptació majoritària per crear una legislació específica amb una tendència ascendent que es manté des de fa dècades.

El Document, que porta per títol "Document sobre la Disposició de la Pròpia Vida en Determinats Supòsits: Declaració sobre l'Eutanàsia", és fruit del consens de nombrosos especialistes provinents de diferents disciplines, i pretén donar les pautes per aclarir alguns punts de confusió i imprecisió terminològica, alhora que presenta conclusions i possibles punts a matitzar en una futura legislació específica.

Els continguts del Document s'han fet públics avui durant una roda de premsa a l'Aula Fèlix Serratosa del Parc Científic de Barcelona en què han participat la jurista i directora de l'OBD Maria Casado i l'especialista en ètica mèdica Albert Royes, coordinadors del Document. L'acte oficial de presentació tindrà lloc avui a les 19.30h a l'Auditori del PCB sota la presidència del rector de la UB Joan Tugores.

El Grup parteix del fet que el reconeixement progressiu de l'autonomia de les persones, que el consideren element central en el marc de les relacions sanitàries, ha de culminar amb l'acceptació de determinats supòsits de disposició de la pròpia vida i que per regular-los és necessària una legislació específica.

Actualment, tant la Llei bàsica 41/2002, com les normes deontològiques de la professió mèdica i diverses declaracions de cercles de bioètica catòlica, emparen l'anomenada eutanàsia passiva que consisteix en limitar, suspendre o no instaurar tractaments en determinades circumstàncies, encara que comportin la mort del pacient. Aquest tipus de mesures són una pràctica habitual en tots els hospitals, on la decisió la prenen els metges amb el consentiment de la família.

Els drets fonamentals de les persones en l'àmbit sanitari i en especial el dret a prendre decisions sobre la pròpia salut es concreta en la Llei general de sanitat de 1986, i des de llavors aquest procés s'ha desenvolupat gradualment mitjançant la introducció de l'exigència del consentiment informat, amb l'acceptació que les persones competents poden exercir el dret a rebutjar qualsevol tractament o actuació sanitària, incloent-hi els tractaments anomenats de suport vital, i a través de la promulgació de normes que regulen els documents de voluntats anticipades -qüestió que ja s'ha tractat en un altre document elaborat pel Grup. El Document subratlla que aquest desenvolupament ha d'admetre, a més, la possibilitat que el lliure exercici de l'autonomia també es pugui concretar mitjançant la disposició de la pròpia vida en determinats supòsits. És a dir, admetent el que comunament s'anomena eutanàsia activa voluntària.

El Grup també sosté que existeix una confusió conceptual entorn al terme eutanàsia que dificulta encara més el debat. El Document clarifica que l'eutanàsia és una acció que abraça dos actes. El primer, protagonitzat pel malalt que pateix una malaltia greu que el condueix necessàriament a la mort o que li causa patiments permanents i difícils de suportar i que pren la decisió, èticament legítima, de posar fi a la seva vida de manera plàcida i digna. Aquest malalt gaudeix de voluntat lliure, o la va tenir quan va subscriure un document de voluntats anticipades. El segon acte consisteix en la intervenció mèdica que proporciona la mort de manera ràpida, eficaç i indolora i, en efecte, està mancat de legitimitat si no es pot verificar l'existència del primer. Però resulta necessari, perquè fa efectiva la lliure decisió del malalt. Perquè es compleixi aquesta voluntat de bona mort fa falta l'ajuda del metge, ja que, d'acord amb els coneixements actuals, caldrà prescriure fàrmacs i administrar-los correctament, assegurant que la mort s'esdevindrà de la manera plàcida que es pretén.

Finalment, el document subratlla que tenint en compte que la medicina té com a objectiu alleujar el patiment dels malalts amb l'ús dels mitjans més adequats en cada cas, que castigar l'eutanàsia és prolongar immoralment el patiment, que es tracta d'una qüestió de solidaritat amb qui la sol·licita i que l'Estat ha de protegir la vida, però no imposar el deure a viure en condicions penoses i en contra dels desitjos dels pacients, el Grup d'opinió de l'OBD proposa:

1. Que s'introduieixi una legislació específica en el nostre país que permeti la pràctica de l'eutanàsia com a acció mèdica a petició seriosa, expressa, inequívoca i reiterada de la persona afectada.

2. La llei ha de precisar amb claredat el paper del metge respecte de tota petició d'eutanàsia que reuneixi els requisits que la mateixa llei estableixi i en la posada en pràctica de l'esmentada petició, que podrà ser efectuada pel mateix metge o el mateix malalt o alguna de les persones que li són pròximes, però sempre sota la competència del metge.

S'ha de respectar el dret a exercir l'objecció de consciència per part del metge o d'un altre professional sanitari directament implicat en un procediment eutanàsic. En tot cas, la llei ha de garantir el dret dels malalts a disposar de la pròpia vida en els supòsits instituïts.

3. S'ha d'acceptar la validesa de la petició d'eutanàsia feta mitjançant un document de voluntats anticipades o manifestada per la persona designada com a representant en el mateix document.

4. La llei haurà de respectar l'autonomia dels menors atenent al seu grau de maduresa.

Seria raonable acceptar la pauta -ja reconeguda en diverses ocasions i llocs- que els majors de 16 anys puguin decidir per si mateixos, amb el requisit que els pares siguin escoltats i s'involucrin en la decisió; i pel que fa als menors d'entre 12 i 16 anys, el fet que els pares acceptin la decisió del menor ha de ser un requisit imprescindible.

5. Els poders públics hauran d'afavorir l'extensió d'atencions especialitzades específiques a fi que totes les persones hi tinguin accés i el procés de morir es desenvolupi amb dignitat.

Això implica afavorir les cures pal·liatives i domiciliàries de manera que siguin una possibilitat real a l'abast de tota la població, en tant que és un dret que tenen els pacients. Convé subratllar que, tot i això, hi continuarà havent peticions d'eutanàsia que hauran de ser ateses.

• Document [PDF]

• Document [PDF]
• Nota de premsa - 18/11/2004
• Identificador per a citar o enllaçar aquest document: http://hdl.handle.net/2445/11373

Entre la totalitat de catedràtics de les universitats espanyoles comptabilitzats durant el curs 2003-2004, només un 12,8% són dones. Dins l'àmbit de la recerca, el CSIC compta actualment amb una representació femenina del 15,4% entre els seus professors d'investigació. Aquestes són algunes de les dades que es recullen al «Document sobre Dones i Ciència» elaborat pel Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la UB, ubicat al Parc Científic de Barcelona, en què es fa palesa la desigualtat de la dona en les activitats científiques, acadèmiques i professionals i on es propugna una implementació i un millor seguiment de les normatives existents per eradicar aquesta situació.

Presentació del document als mitjans de comunicació

El nou document del Grup d'Opinió s'ha fet públic avui en una roda de premsa en què ha participat la directora de l'OBD María Casado i la coordinadora del treball i catedràtica de Genètica de la UB Roser Gonzàlez. A l'acte també han assistit la catedràtica d'Antropologia de la UB M. Jesús Buxó, la catedràtica de Geologia de la Universidad Complutense de Madrid i ex secretària d'Estat d'Universitats i Recerca Carmina Virgili, i la rectora de la UPF Rosa Virós, totes elles membres del grup de dones que han fet les seves aportacions per a la realització del document.

El Document destaca, en primer lloc, que la situació de discriminació de la dona no es percep com a tal ni per moltes de les mateixes interessades ni pel conjunt de la societat. Segons el document, la “declarada igualtat de gènere”, que es reconeix a nivell jurídic i es propugna al món de l'educació, dificulta, en la pràctica, la percepció pública de la situació discriminatòria i emmascara una situació real de desigualtat i discriminació en el repartiment d'oportunitats i de responsabilitats.

Un problema afegit ve associat al fet que es difícil posar de manifest la discriminació no només per la falta d'accessibilitat a les dades –o fins i tot perquè no n'hi ha–, sinó per la manera com es presenten, que sovint en dificulta la comprensió i en limita l'anàlisi comparativa. En aquest sentit, l'OBD proposa que es faci un seguiment de les polítiques de gènere que s'institueixin i es verifiqui el seu compliment.

Així mateix, es subratlla que les lleis que tracten de disminuir aquesta discriminació no es compleixen. En aquest sentit, el document assenyala que no només les desigualtats no han desaparegut a la Unió Europea, a Espanya i a Catalunya, sinó que fins i tot s'observa un increment de les pràctiques efectives discriminatòries. Per aconseguir els objectius d'igualtat real, el document destaca que cal aplicar i interpretar les normes ja existents en el dret des d'una perspectiva de gènere adequada, que contempli la conciliació real entre la vida professional i familiar, les accions positives, la igualtat de tracte i la participació equilibrada en la presa de decisions.

El Document exigeix, a més de bones pràctiques individuals, la correcció de les estructures que mantenen i reprodueixen la subordinació social de les dones. En aquest sentit, el Grup d'Opinió de l'OBD sosté que si aquest canvi estructural no s'afronta, la discriminació no desapareixerà, i les accions positives superficials ajudaran a mantenir i a encobrir la desigualtat. També creu que les polítiques públiques per a la igualtat poden ser un perill si no van adreçades al nucli de la discriminació, perquè projecten una imatge de canvi i de progrés que pot esdevenir una mera “operació cosmètica”.

Tot i que les dones constitueixen més de la meitat de la població d'estudiants de llicenciatura i el 55% de graduats de la Unió Europea, el Document revela que la presència femenina en els nivells superiors de la carrera científica és deficitària. En aquest sentit, és rellevant que el nombre de dones dins d'institucions, de comitès de política científica, d'acadèmies o col·legis professionals sigui anecdòtic. Per exemple, d'un total de 672 membres a nou acadèmies reials espanyoles, només 45 són dones. D'entre aquestes entitats, les reials acadèmies de Jurisprudència i Legislació, i la de Ciències Morals i Polítiques no tenen cap membre femení; en canvi, la que compta amb més dones és la de Doctors d'Espanya, on n'hi ha 30 d'un total de 287 membres.

Davant d'aquest context i amb l'objectiu de contribuir a crear elements que orientin la política legislativa, la seva aplicació i l'actuació de l'Administració, el document proposa també reclamar la incorporació i el desenvolupament de la normativa de la Unió Europea sobre igualtat transversal a l'ordenament jurídic espanyol, ja que tot i que el dret comunitari de compliment obligatori per als estats membres està dotat de primacia i d'aplicabilitat directa, en aquest àmbit s'ignora.

Finalment, recomana aconseguir el compromís d'universitats i dels centres de recerca a través de mesures com la introducció de polítiques d'igualtat no discriminatòries i clàusules de gènere en els estatuts, la composició paritària en els òrgans de govern i de control, o la promoció de polítiques internes, entre d'altres.

El nou document de l'OBD, que ha comptat amb la col·laboració de la Asociación de Mujeres Investigadoras (AMIT), l'Associació de Bioètica i Dret i la Fundació Dr. Antoni Esteve, es presentarà oficialment aquesta tarda a les 19 h a la Casa de la Convalescència de l' Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (c/ Sant Antoni Maria Claret, 171, cantonada Sant Quintí). L'acte comptarà amb la intervenció de la professora del Departament de Biologia Molecular i Genòmica Funcional de la Universitat de Stockholm Neus Visa que pronunciarà la conferència “La dona en el món de la ciència: el model suec”.

• Document [PDF]

Del 10 al 13 de gener de 2017 té lloc, a Valdivia, Xile, el "Seminari per a Comitès d'Ètica de Recerca", organitzat per la Universitat Austral de Xile.

La Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona (UB), i el Dr. Lluís Cabré, president de l'Associació de Bioètica i Dret i professor del Màster en Bioètica i Dret de la UB, imparteixen aquest curs en la facultat de dret d'aquesta Universitat.

• Nota de premsa

El dia 18 d'octubre de 2016, a les 19 hrs., a Barcelona, té lloc el Debat "És Barcelona una ciutat laica?", organitzat per Ateus de Catalunya.

En aquest debat s'aborda quines són les mancances que sobre el laïcisme sofreix Barcelona, de quina manera podem impulsar la seva millora i com podem fer-ho. El debat no està pensat per discutir que és el laïcisme, ni per criticar a qui no fa gens o no en fa bastant, l'objectiu és identificar i elaborar propostes, per fer-les arribar a les autoritats competents.

A aquest efecte han estat convidades algunes organitzacions, alguns partits i l'Ajuntament de Barcelona. Persones i organitzacions convocades: Ajuntament de Barcelona, Catalunya Laïca, Vicens Molina de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Albert Riba d'Ateus de Catalunya, Barcelona en Comú, CUP, Esquerra Republicana de Catalunya, PSC. Farà de moderadora Anna Forné.

• Lloc: Casa Golferichs (Gran Via dels Corts Catalans, 491, Barcelona).

• Document [PDF]
• Nota de premsa - 12/12/2005
• Identificador per a citar o enllaçar aquest document: http://hdl.handle.net/2445/11374
• Vídeo presentació del document:
  
  

Parc Científic de Barcelona - 12/12/2005

Els testimonis de Jehovà, seguint les seves creences, es neguen a rebre transfusions de sang. Quin ha de ser el comportament del personal sanitari davant d'aquesta situació? Cal respectar les decisions d'aquests pacients fins i tot si posen en perill la seva vida? Com fer-ho?

En aquest context, el Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la UB amb seu al Parc Científic de Barcelona recull en el «Document sobre el rebuig dels testimonis de Jehovà a les transfusions de sang» pautes útils per als ciutadans, els centres assistencials i l'Administració que ajuden a aclarir el debat sobre si les decisions sanitàries adoptades pels cristians anomenats testimonis de Jehovà han de ser respectades encara que la seva conseqüència final sigui la pèrdua de la vida. El document, que s'ha presentat avui en roda de premsa, ha estat coordinat per la professora de Dret Constitucional de la UB Ana Sánchez Urrutia i la metgessa de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, i especialista en gestió hospitalària, Victòria Martorell.

El debat que planteja l'OBD parteix de la situació que es dóna als centres assistencials quan han de tractar pacients que pertanyen als cristians testimonis de Jehovà. Des del punt de vista de l'ètica mèdica tradicional, l'actuació moralment correcta seria la que resulta beneficiosa per al pacient sent el mateix metge qui determina què és beneficiós en cada cas. Actualment, però, es potencia l'autonomia de les persones que en aquest context permet que el pacient tingui la llibertat d'acceptar o no els procediments que recomana el metge. L'acceptació d'aquest principi per part del personal sanitari no és uniforme i pot generar situacions en què les conviccions d'aquests professionals s'anteposin a les decisions del pacient si la situació arriba a ser extrema.

El nou document de l'OBD, elaborat a partir del diàleg pluridisciplinari entre especialistes en medicina, infermeria, filosofia, biologia, antropologia, geografia i dret, recomana, en primer lloc, que les autoritats sanitàries garanteixin als testimonis de Jehovà l'exercici dels seus drets posant en pràctica les mesures oportunes que assegurin a l'esmentat col·lectiu el respecte de les seves decisions. En aquest sentit, aquest document considera que les administracions sanitàries han d'elaborar unes pautes d'actuació per a tots els centres i que, en consens amb els representants d'aquest col·lectiu, han de proporcionar un instrument que a més de respectar la voluntat d'aquestes persones ofereixi també un marc de seguretat als professionals sanitaris en el desenvolupament de la seva activitat.

Així mateix, recomana l'existència d'un protocol d'acollida en cada centre sanitari, específic per a aquests pacients, que inclogui alternatives de tractament i procediments terapèutics i que tingui en compte els aspectes ètics i jurídics del cas. En aquest sentit, el document aconsella l'elaboració d'un model específic de consentiment informat que tingui en compte les alternatives de tractament possibles.

D'altra banda, i tal com exigeix la llei, el document de l'OBD precisa que el rebuig al tractament cal que consti per escrit i la signatura del consentiment informat s'haurà de fer garantint que el pacient ha comprès els riscos de la seva decisió. Per als casos que el pacient no pugui manifestar directament la pròpia voluntat, o en situacions d'urgència vital, el document aconsella l'atorgament d'un document de voluntats anticipades específic. Així mateix, recolza que no s'accepti el consentiment per substitució en el cas de menors d'edat quan el rebuig del tractament mèdic indicat suposi un risc greu per a la seva salut o la seva vida.

Finalment, l'OBD inclou en les seves recomanacions que en el desenvolupament de polítiques públiques destinades a procurar mesures de tractament alternatives a les mèdicament indicades, les autoritats sanitàries han de ponderar els principis de justícia, solidaritat i igualtat, d'una banda, i l'autonomia de qui rebutja un tractament estàndard, de l'altra, ja que aquestes intervencions extraordinàries podrien generar un increment de la despesa pública que, en un context de limitació pressupostària, afectés a altres prestacions.

El context legal d'aquest debat s'emmarca en diferents normatives que reconeixen, entre altres, el dret de les persones a tenir llibertat de religió, recollit per la Declaració universal de drets humans, i el principi d'autonomia, que s'expressa en les lleis autonòmica i estatal amb el reconeixement de la llibertat d'elecció del pacient entre les opcions de tractament disponibles i la necessitat de comptar a més amb el seu consentiment informat. En aquest sentit, l'article 5 del Conveni de drets humans i biomedicina del Consell d'Europa explica que “una intervenció en l'àmbit sanitari només es podrà efectuar després que el pacient hagi donat el seu consentiment lliure i inequívoc”. La Constitució espanyola, per la seva part, reconeix que el dret d'una persona a la vida no es pot considerar jeràrquicament superior al dret a defensar les pròpies conviccions; a més, en aquests casos la intervenció de l'Estat només es justifica si hi ha risc per a la salut i la vida de tercers.

El nou document de l'OBD es presenta públicament avui dilluns 12 de desembre, a les 19.30 h, a l'Auditori Antoni Caparrós del Parc Científic de Barcelona, en un acte presidit pel rector de la Universitat de Barcelona Màrius Rubiralta, i on intervindran les coordinadores del document Ana Sánchez Urrutia i Victòria Martorell, així com de la directora de l'OBD María Casado.

• Document [PDF]

• Document [PDF]
• Pòster [PDF]
• Nota de premsa - 28/10/2016
• Acte de presentació - 27/10/2016
• Identificador per a citar o enllaçar aquest document: http://hdl.handle.net/2445/103268
• Video presentació del document:
  
  

• Document [PDF]
• Nota de premsa - 18/12/2006
• Identificador per a citar o enllaçar aquest document: http://hdl.handle.net/2445/11377