Presenten la primera Declaració sobre integritat científica elaborada des de països llatins

El dijous 27 d’octubre es va presentar a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona la primera Declaració sobre integritat científica en recerca i innovació responsable elaborada en el context dels països llatins. Es tracta d’un document redactat per les càtedres UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Catòlica de Porto amb el suport de l’Obra Social “la Caixa”.

El document proporciona pautes a investigadors, professionals i altres agents de la recerca i innovació. Amb la voluntat d’influir en òrgans decisoris dels sistemes de ciència i tecnologia, fa una sèrie de recomanacions entre les quals hi ha l’aplicació de procediments per identificar i contrarestar els comportaments reprovables. Entre les conclusions, s’assenyala que cal tenir en compte que «el model de recerca i producció científica actual està subjecte a pressions, especialment econòmiques i acadèmiques, que no es poden comparar amb situacions anteriors».

El document està elaborat per María Casado i Itziar de Lecuona, de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, i María do Céu Patrão Neves, Ana Sofia Carvalho i Joana Araújo, de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat Catòlica de Porto, amb la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”. La Declaració, pensada des de la perspectiva de la península Ibèrica, «amb punts de vista diferents dels que es proposen habitualment des del clàssic domini anglosaxó», analitza l’estat de la qüestió, proposa una clarificació terminològica i conceptual i fa recomanacions amb l’objectiu de resoldre els problemes existents.

En el text s’assenyala que encara no hi ha una definició d’integritat científica compartida per la comunitat científica ni un conjunt de principis consensuats. També s’explica que les conductes reprovables es poden trobar en tots els vessants de la recerca: en la supervisió, en l’ús de dades estadístiques, en l’autoria, o en les pràctiques de publicació i plagi. A l’hora de valorar la gravetat d’una infracció en qualsevol d’aquests àmbits, el document recomana tenir en compte si és deliberada i quin impacte negatiu directe té en la fiabilitat de la ciència i en la credibilitat de la innovació.

Pel que fa a les causes dels comportaments èticament reprovables, es desgranen els factors individuals, organitzatius —entre els quals hi ha, per exemple, una manca de «polítiques institucionals èticament sòlides i equitatives»— i estructurals, com la pressió per obtenir resultats i fons amb els quals finançar les recerques o «l’aparició de noves àrees amb un potencial terapèutic innegable que generen més interès econòmic, social i mediàtic i per a les quals hi ha més finançament disponible, més competitivitat». A continuació, s’assenyalen les conseqüències de les conductes èticament reprovables, no només pel que fa a la reputació dels investigadors, sinó també, per exemple, per a les persones que participen en assajos clínics i per a la societat en conjunt, ja que aquestes conductes provoquen desconfiança i manca d’interès pels processos de creació del coneixement i la transferència.

L’apartat de conclusions fa referència a la necessitat de generar una cultura d’integritat en la comunitat científica i en les institucions d’educació superior. S’exhorta els països que ja tenen una política nacional d’integritat científica a revisar-la tenint en compte les recomanacions de la Declaració, i a impulsar-la. I es fa una crida als que encara no en tenen perquè treballin en aquesta línia. Igualment, s’encoratja les institucions d’educació superior i els centres de recerca perquè elaborin codis d’ètica i de bones pràctiques propis en els quals s’impliquin tots els membres de la institució. També s’assenyala que cal promoure la recerca acadèmica i la formació sobre integritat científica.

• Veure el document
• Font
• Més documents