RSS del Observatori de Bioètica i Dret UB

El dia 31 d'octubre de 2016 té lloc, a Tucumán (Argentina), l'acte de Reconeixement al Programa de Bioètica de FLACSO Argentina com a Centre Col·laborador de Bioètica d'Organització Panamericana de la Salut (OPS) i Organització Mundial de la Salut (OMS), organitzat per la OPS, l'OMS i FLACSO

La Dra. Florència Lluna, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, participa en aquest reconeixement.

• Programa [PDF]

El dia 3 de novembre de 2016 Antoni Comín, Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, imparteix la Conferència "El dret a la salut i la desigualtat social".

L'acte, que tindrà lloc a les 19 hores a l'Aula Magna de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, ​​serà presentat i moderat per Ricardo García Manrique, Professor Titular de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona, ​​i la seva obertura serà realitzada per Xavier Pons, Degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, ​​i Maria Casado, Directora de l'Observatori de Bioètica i Dret, del Màster en Bioètica i Dret i Titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona.

La conferència tracta sobre la declarada pretensió de que tot dret fonamental és la reducció de la desigualtat social. Per això, el reconeixement constitucional i estatutari de la salut com un dret fonamental ha de condicionar la manera en què es gestionen i distribueixen els recursos sanitaris disponibles en una comunitat, amb la finalitat que la reducció de la desigualtat social sigui efectiva. Com ha d'articular-se aquesta vocació igualitària en el marc d'una economia de mercat que permet la prestació privada de serveis sanitaris?

La conferència està organitzada per l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) - Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, ​​i s'emmarca en el projecte d'investigació "Transferencias de material biológico de origen humano: aspectos sociales, jurídicos y bioéticos". Ref. DER2014-57167-P. Ministeri d'Economia i Competitivitat.

• Informació de l'esdeveniment

L'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona presenta un document amb l’objectiu de promoure millores en la qualitat de vida de les persones grans.

Un dels principals reptes de les societats occidentals és com afrontar l’envelliment, ja que l'increment dels anys de vida comporta un augment de persones amb dependència física i psíquica i amb múltiples dolències. En una societat, com la nostra, que idolatra el consum i la joventut, existeix una escassa consciència sobre la situació de les persones grans i sovint el fet d’envellir és un tema tabú. Per això és necessari que les polítiques públiques vetllin per l'adaptació de la societat a l’envelliment gradual, enfocant la qüestió de manera activa. Per tal de promoure la presa de consciència sobre la qüestió i efectuar propostes de millora, el Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret ha analitzat els aspectes bioètics relacionats amb la vulnerabilitat i la limitació de l'autonomia que afronten les persones grans i ha elaborat el "Document sobre envelliment i vulnerabilitat". L’objectiu del Document és promoure millores en la qualitat de vida de les persones grans, fomentar la presa de decisions prèvies ―tant individuals com socials― i reivindicar valors de solidaritat i de no discriminació.

El Document ha estat coordinat per María Casado, Pilar Rodríguez i Antoni Vilà i ha comptat, a més, amb les aportacions de Míriam Andújar, Pilar Antón, Fina Castaño, Ignasi Coll, Itziar de Lecuona, Joaquim Martínez-Montauti, Mònica Navarro-Michel, María José Plana i Albert Royes.

Sobre la vulnerabilitat i l'envelliment

El sistema actual està basat en la presumpció que un cop deixem enrere la infantesa i l’adolescència, serem per sempre éssers plenament autònoms. Tot i així, aquesta idea s’allunya del nostre dia a dia on reiteradament convivim amb persones grans que necessiten ser cuidades. El procés d’envelliment transforma gradualment un subjecte adult amb bona salut i plena autonomia en un individu cada cop més fràgil que anirà esdevenint poc a poc més vulnerable i tindrà més dificultats per desenvolupar el seu model de vida propi. La gran majoria de les persones grans es troben en condicions de decidir per sí mateixes. Tot i així, sobretot a partir de la vuitantena, és més freqüent trobar persones que necessiten diferents suports per exercir les seves capacitats i mesures de protecció a fi d’evitar que siguin objecte d'extorsió i d’engany. Tot i així, assistir i recolzar no vol dir substituir i l’exercici de l’autonomia de la gent gran hauria de ser admès i protegit en benefici de la llibertat i la dignitat de la persona gran.

Entre les causes que dificulten l’autonomia de les persones grans cal remarcar la sobreprotecció derivada d'actituds paternalistes per part de familiars i serveis sociosanitaris, la informació no comprensible ni adaptada a la situació real del destinatari o la interferència d'interessos de tercers. Les principals conseqüències que deriven d’aquest estat d’heteronomia són la pèrdua de control sobre la vida pròpia o els maltractaments i l'extorsió.

Sobre la capacitat i les modificacions de la mateixa

Totes les persones majors d'edat tenen capacitat jurídica i d'obrar, sense que l'edat per sí ho alteri. Així doncs, l’envelliment en sí no és una causa de pèrdua de la capacitat. Tot i així, persones grans que tinguin deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials que poden impedir que participin plenament en la societat, en igualtat de condicions sí que poden perdre la capacitat jurídica (Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (Nacions Unides, 2006)). Hi ha hagut debats intensos sobre l’impacte de la Convenció sobre la normativa espanyola i la necessitat de modificar o substituir el sistema d'incapacitació judicial existent per un sistema fonamentat en l'establiment de suports que complementin la capacitat sense per això substituir la persona completament. Per això avui es parla de "modificar la capacitat de la persona" i de "persona amb capacitat judicialment modificada". Per tal d’aconseguir-ho cal disposar d'una gran varietat de serveis que vetllin per la màxima autonomia de les persones grans. De fet, s'han establert diferents dispositius legals d'autoprotecció que malgrat la seva importància són encara força desconeguts. Figures com l’autotutela, els poders preventius i el nomenament d’un assistent en són alguns exemples.

Sobre l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i l’envelliment

Aquest Document també vol cridar l'atenció sobre l'impacte que ja està tenint l'ús de les TIC per donar suport a les persones grans. Aquestes eines ofereixen serveis importants que poden oferir suport positiu a la persona quan sigui necessari, perquè permeten autonomia personal i vida independent, i afavoreixen la comunicació i integració social. Tot i així, el paper de les TIC només serà positiu si la seva aplicació es realitza sota paràmetres ètics, ja que també poden comportar riscos. Tals com la intrusió a causa de la vigilància constant i la manca de control sobre les dades recaptades. La injustícia i iniquitat d’accés atès al preu de les TIC, la possibilitat de frau en la compra o l’aïllament de les persones grans, en substituir el contacte humà directe per una comunicació a distància en són altres exemples. D’altra banda, en l'àmbit tècnic, sovint es percep poca sensibilitat per part de les empreses productores d’aquestes eines per atendre aquests problemes, en un context de gran impacte econòmic, on grans companyies de comunicació obtenen molts beneficis i s’obre el debat de la privacitat de les dades obtingudes.

Finalment, el Document aporta un recull de recomanacions lligades al reconeixement de les persones grans i als seus drets i al respecte de la voluntat d’aquestes en la presa de decisions. Així com en la promoció de la presa de decisions anticipades dels ciutadans. D’altra banda, el Document posa de manifest que és necessari invertir en recursos que garanteixin la diversitat d’opcions i una vida digna a les persones grans. El Document conclou amb indicacions que permeten vetllar per un bon ús de les TIC.

• Document [PDF]
• Anar a l'event on es presenta el document

Aquest vídeo de l'Associació Federal Dret a Morir Dignament (DMD) titulat "Libres hasta el final" és la cara més visible de la campanya de sensibilització social i de recollida de signatures a través de change.org/libreshastaelfinal.

Aquesta campanya s'engloba dincs les accions que la DMD duu a terme per conscienciar als partits polítics sobre la necessitat de regular l'eutanàsia. En aquest sentit, el 22 de setembre de 2015, es va celebrar el debat "Partidos Políticos y Eutanasia", en el qual representants de PSOE, IU, Equo/Compromís, Podem i Ciutadans van exposar la seva postura sobre aquest tema.

Els dies 19 i 20 de novembre del 2015 té lloc a Madrid el III Congrés de Bioètica: "Aspectes Ètics de l'Accés a les Dades de Salut", organitzat pel Comitè d'Ètica de la Investigació de l'Institut de Salut Carlos III.

La Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, participa amb la Conferència Inaugural.

• Programa [PDF]

El dia 10 de novembre de 2015, a les 19 hores, té lloc la Conferència "Humans o posthumans?", organitzada pel Centre Cívic Golferichs. Conferència a càrrec de la Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret y titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona.

Els avenços científics en biotecnologia i en biomedicina afecten de manera important la dignitat i els drets humans de les persones, per la qual cosa han generat una problemàtica bioètica d'abast global. En aquestes circumstàncies, és necessària la realització d'un debat públic informat que permeti aproximar la biotecnologia a la societat.

• Programa [PDF]

Un any més el Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona ha participat a la Fira Ocupacional que va tenir lloc a la Facultat de Dret UB el proppassat dia 17 de novembre de 2015. Membres de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) vàren informar als interessats en el màster i en l'activitat en els àmbits de recerca, docència i transferència de coneixement de l'OBD.

El Màster en Bioètica i Dret s'imparteix des de fa 21 anys com a títol propi de la Universitat de Barcelona (1994-2015) i forma part del Programa de Base d'Estudis sobre Bioètica integrat al Programa d'Educació de la UNESCO.

• Més informació del Màster en Bioètica i Dret UB

El dia 18 de novembre de 2015 té lloc, a Barcelona, la Jornada “Parlem de cures pal·liatives?”, organitzada per Dret a Morir Dignament i Associació Catalana d’Afectats per la Fibromiàlgia.

El Dr. Albert Royes, Doctor en Filosofia, Membre de la Junta de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professor del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona participa amb la Conferència "El dolor crònic i les cures pal·liatives" a les 11:45h.

Aquesta jornada té com a objectiu crear un espai de debat sobre la importància de les cures a domicili al final de la vida, quan la medicina ja no pot guarir als i les pacients, aprofitant que se celebren els 25 anys de l'engegada dels equips de cures pal·liatives. La jornada està especialment dirigida a personal sanitari, del sector de la bioètica, dret, associacions de malalts i al públic en general.

• Programa
• Lloc: Espai Jove la Fontana (C/Gran de Gràcia 190-192, 08012 Barcelona).

Els dies 25 i 26 de setembre de 2017 té lloc, a Mèxic DF, les IV Jornades Internacionals de la Xarxa Ibero-American Network International Association of Bioethics (IAB) "Bioètica, pobresa i desigualtat", organitzades pel Col·legi de Bioètica A.C. i el Programa Universitari de Bioètica de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM).

• Més informació
• Programa 25 de setembre
• Programa 26 de setembre
• Cartell [PDF]
• Transmissió en directe: www.webcast.unam.mx
  (Per a la connexió és necessari ingressar a la pàgina web i buscar al calendari els dies 25 i 26 de setembre de 2017)
• Noticia: suspensió de l'esdeveniment fins a nou avís

La Dra. Eleonora Lamm, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona (UB), participa els dies 15 i 16 d'octubre al Tribunal de la Haia com a jutge en el cas Monsanto. L'advocada argentina, Màster en Bioètica i Dret i doctora en Dret per la UB, investigadora del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques d'Argentina i en l'actualitat sotsdirectora de Drets Humans de la Suprema Cort de Mendoza, serà un dels cinc jutges convidats per jutjar la multinacional Monsanto acusada de "ecocidi".

El Tribunal Monsanto es forma el divendres 14 d'octubre de 2016 a l'Haia, Països Baixos. Les audiències del Tribunal tindran lloc els dies 15 i 16 a l'Institut d'Estudis Socials (ISS). Cinc jutges de renom internacional, entre els quals es troba Eleonora Lamm, escoltaran 30 testimonis i experts dels 5 continents.

L'objectiu del Tribunal és donar una opinió legal sobre el dany al medi ambient i la salut causats per la multinacional Monsanto. Això es sumarà al debat internacional per a incloure el delicte de ecocidi en el dret penal internacional. També li donarà a la gent de tot el món un arxiu legal ben documentat que serà utilitzat en demandes contra Monsanto i empreses químiques similars.

• Més informació