Columna escrita por María Casado y publicada en El Periódico el día 16 de agosto de 2002. La Dra. María Casado es directora del Observatorio de Bioética y Derecho (OBD) y del Máster en Bioética y Derecho, así como titular de la Cátedra UNESCO de Bioética de la Universidad de Barcelona.
Hay adolescentes que piden que se les premie con una operación de estética. Algunas clínicas deben asumir su parte de responsabilidad en ello.
Cada verano, el final de curso plantea un nuevo dilema a un número creciente de personas: ¿qué premio otorgar por las buenas notas? Antes, los chicos bien pedían a sus padres un viaje; ahora, cada vez son más los que solicitan una operación de estética. Aunque todavía se trate de un fenómeno minoritario, ligado a los sectores que poseen un desahogado nivel económico, plantea algo que merece una cierta reflexión.
¿Qué está pasando para que los jóvenes se muestren tan a disgusto con sus propios cuerpos y que ya a los 16 o 17 años quieran operarse para cambiar su imagen? ¿Es la forma de aumentar la autoestima?
La adolescencia es una etapa de crisis y de aprendizaje que a veces genera inseguridad también respecto de la propia imagen. Pero ¿cómo es posible que para superar esta fase de la maduración personal promovamos los sustitutivos en vez de enseñar a estar a gusto consigo mismo? Si se recurre a adaptar el propio cuerpo a la moda, que por definición es pasajera, ¿qué pasara cuando cambie el canon estético?, ¿de nuevo al quirófano?
OPERARSE NO es como comprar una camiseta que se elige y cuando ya no gusta se tira: el cuerpo es para toda la vida y tales intervenciones tienen, necesariamente, implicaciones en la salud. La cirugía estética no es un bien de consumo como se podría deducir de lo que está ocurriendo. Se trata de un acto médico, y como tal debemos tratarlo.
El código deontológico de los médicos, vinculante para todos ellos, establece textualmente en su artículo 101: "El médico no tiene que fomentar engañosas esperanzas de curación ni tampoco promoverá falsas necesidades relacionadas con la salud. También deberá abstenerse de emplear medios y/o mensajes publicitarios que menosprecien la dignidad de la profesión o tengan afán de lucro".
Y el artículo 102 dice: "El médico podrá comunicar a la prensa y a otros medios de difusión, no dirigidos por médicos, información sobre sus actividades profesionales, siempre que ésta sea verídica, mesurada, discreta, prudente y comprensible".
La publicidad que realizan ciertas clínicas en todos los medios de comunicación vulnera estos dos artículos, por lo que la corporación, si desea seguir contando con el respeto de los ciudadanos, debe ser exigente en el cumplimiento de las limitaciones que su propio código contempla. Determinada publicidad fomenta, desde luego, esperanzas engañosas; y, lo que es peor, sin ser mesurada ni prudente, promueve falsas necesidades con coartada sanitaria.
Esta medicina electiva ―y selectiva― fomenta, además, una nueva discriminación, puesto que la sanidad pública sólo cubre los tratamientos estéticos que se justifican por razones de salud; querer ser una barbie está fuera de la cobertura sanitaria.
Tenemos, generalmente, la idea de que los clientes de los cirujanos de estética han sido mujeres maduras que deseaban detener el paso del tiempo y ―también en una época de crisis personal― acudían a este tipo de ayuda y camuflaje. Pero ahora se crean necesidades ―mediante técnicas publicitarias clásicas, que generan la demanda― en jóvenes vulnerables que pueden adoptar decisiones sin vuelta atrás y cuyas consecuencias tendrán, literalmente, sobre sí a lo largo de toda su recién comenzada vida.
A PESAR DE que los cirujanos plásticos tratan de definir su actividad como destinada a conseguir "una mejor calidad de vida y el bienestar físico y psíquico que han de configurar un estado de salud óptimo", curiosamente, la estética genera abundantes demandas contra los médicos.
Tantas como para que el propio Colegio de Médicos se haya planteado la necesidad de aumentar la cobertura económica de su póliza de responsabilidad profesional. Es necesario recordar que, siendo la medicina una profesión que no está obligada a proporcionar resultados, sino sólo a actuar "según las reglas de la lex artis", en el caso de la cirugía estética sí que existe una obligación de suministrar resultados, como ya han reiterado los tribunales.
La ambivalencia entre la mera estética y la terapia es algo con lo que se está jugando de forma que, en nombre de la salud, se legitiman prácticas que, en muchos casos, son simple consumo vestido de necesidad sanitaria.
María José Plana, advocada especialista en Dret Alimentari i directora del Màster en Alimentació, Ètica i Dret de la Universitat de Barcelona, intervé al programa "Els Matins" de TV3 parlant sobre la informació a les etiquetes dels aliments: el que hi diu i el que pensem que vol dir.
El dia 19 de setembre de 2017 té lloc, a Maó (Menorca), la Trobada "Protecció de dades en salut pública i recerca: canvis, avenços i incerteses", organitzada per l'Escola de Salut Pública de Menorca.
La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, participa amb la Ponència "Cap a on anem? Big data i protecció de dades".
El dia 18 d'abril de 2017 té lloc, a Barcelona, la I Jornada Big Data al Sector Públic a Catalunya "La Gobernança de les dades, Open Data & Big Data", organitzada per Iniciativa Open Data Barcelona amb la col·laboració del Club Direcció Pública ESADE Alumni.
La Dra. Lidia Buisán, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, participa a la Mesa 6: "Institucions Data Driven. Reptes Polítics i ètics del Big Data al sector públic".
La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, intervé al Programa de Ràdio "Carne Cruda" titulat "Benvingut a 1984: El Gran Germà ja és aquí" parlant sobre Big Data i dades sanitàries en el segon 0:59:15.
La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, participa en els Diàlegs sobre "Big Data vs. privacitat i seguretat personal" organitzats per la Mobile World Capital Barcelona.
El Dr. Javier Sábada, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professor del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, va impartir la Conferència Magistral "Bioètica, drets, immigració i aprenentatge" al Congrés Nacional de Xile.
María José Plana, advocada especialista en Dret Alimentari i directora del Màster en Alimentació, Ètica i Dret de la Universitat de Barcelona, intervé al programa "El matí de Barcelona" de Betevé parlant sobre el Document "Informació alimentària: qüestions ètiques, jurídiques i polítiques".
L'adbvocada adverteix que els blogs, pàgines web o apps no avalades per entitats qualificades poden recomanar hàbits poc saludables o encobrir campanyes comercials. Plana ha explicat que les etiquetes són l'últim que mirem i que hi ha frases destacades i atractives pensades per les companyies per enganyar. Per això demana responsabilitat al consumidor a l'hora d'informar-se i als poders públics que obliguin a retirar els etiquetatges que confonen. També apel·la l'ètica de les empreses perquè no recomanin productes perjudicials per a la salut.
La Revista de Bioética y Derecho de la Universitat de Barcelona, amb el suport del Màster en Alimentació, Ètica i Dret, efectua aquest call for papers per a un monogràfic sobre Alimentació, Ètica i Dret.
L'interès pels aspectes bioètics, jurídics i polítics dels sistemes alimentaris i de la producció d'aliments ha crescut de forma significativa en els darrers anys arran tant dels recents escàndols sobre frau o problemes de seguretat en la cadena alimentària, com de la possibilitat d'accedir ―a través d'Internet― a la més variada informació sobre els aliments, la seva seguretat i les condicions en què es produeixen.
Per aquest motiu fem aquesta crida a col·laboracions relacionades amb els següents temes:
La Revista acceptarà treballs originals escrits en castellà, català, francès, anglès, portuguès o italià, amb una extensió màxima de 6.000 paraules, incloent referències, bibliografia, taules i gràfics. El fitxer s'ha d'enviar en format MS Word, lletra Cambria o Arial 12, a doble espai. Els originals s'han d'enviar a través d'aquest enllaç. No no s'admetran articles en PDF ni enviats per correu electrònic.
La Revista de Bioética y Derecho és una publicació quadrimestral de l'Observatori de Bioètica i Dret - Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, que es dirigeix a les persones interessades per la bioètica aplicada a la salut i les noves tecnologies, en el marc del respecte als Drets Humans i amb un enfocament metodològic plural, laic i interdisciplinari. La nostra Revista es troba indexada en DOAJ, SciELO, ERIH Plus, IBECS, Carhus+, Redalyc, Latindex, entre d'altres índexs i repositoris de qualitat reconeguda.
L'última publicació de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona (UB), "Informació alimentària: qüestions ètiques i juridiques i polítiques", està tenint una àmplia repercussió en els mitjans de comunicació. El Document ha estat coordinat per María José Plana, advocada especialista en Dret Alimentari i directora del Màster en Alimentació, Ètica i Dret de la UB, i la Dra. Itziar de Lecuona, professora lectora, sotsdirectora de l'OBD i membre de la Comissió de Bioètica de la UB.
L'obra, realitzada pel Grup d'Opinió de l'OBD, es fixa en les qüestions bioètiques vinculades a la informació alimentària. Alerta de la necessitat de que les administracions supervisin l'aclaparadora quantitat d'informació alimentària que circula per internet perquè els seus continguts "no sempre" estan elaborats per professionals acreditats del sector alimentari. María José Plana indica que "La informació alimentària és una de les més visitades a internet i els seus continguts sorgeixen, moltes vegades, de persones de bona fe que es basen en creences o suposicions que no s'ajusten a la veritat. Aquesta informació converteix en un sense sentit la política de control nutricional basada en l'etiquetatge dels aliments. És obvi que avui dia l'etiquetatge és insuficient".
El Document, que ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Bancària "la Caixa", qüestiona la política d'informació alimentària basada en l'etiquetatge perquè no contraresta "la difusió indiscriminada d'informació sobre els aliments a la qual està exposada la ciutadania" i denuncia "la desconnexió que hi ha entre l'actual política d'informació alimentària basada en l'etiqueta i la difusió indiscriminada d'informació alimentària que suporta el consumidor". Així, mostra "les conseqüències que aquesta situació té sobre les eleccions alimentàries individuals, la salut pública i la perpetuació de pràctiques productives i patrons de consum ambiental i socialment insostenibles".
Aquestes són algunes de les notícies publicades en premsa després de la presentació del Document: