RSS del Observatori de Bioètica i Dret UB

Columna escrita por María Casado y publicada en el periódico La Vanguardia el día 10 de septiembre de 2003. La Dra. María Casado es directora del Observatorio de Bioética y Derecho (OBD) y del Máster en Bioética y Derecho, así como titular de la Cátedra UNESCO de Bioética de la Universidad de Barcelona.

La reforma de la ley de reproducción asistida no sigue las recomendaciones de los comités asesores.

Valorar la propuesta de modificación de la ley de reproducción asistida efectuada por el Gobierno implica tratar diferentes aspectos: en cuanto a la investigación (embriones y células madre) representa un muy modesto paso adelante. En lo que hace a las técnicas de reproducción asistida, la nueva normativa constituye un retroceso (fecundar sólo tres ovocitos por ciclo disminuye su eficacia). Y, por otra parte, la reforma no aprovecha para regular cuestiones pendientes de importancia que ya debían haber sido revisadas.

En mi opinión no hay que felicitarse por que el Gobierno se decidira a hacer algo que realmente no podía seguir evitando sin sonrojo ¡la fuerza de los argumentos y de los mismos hechos se ha manifestado con tozudez en este tema! El Consejo de Europa, la UE, la Comisión de Ética de Ciencias de la Vida, la Comisión de Reproducción Asistida, múltiples informes de expertos y grupos independientes –entre otros del Observatorio de Bioética y Derecho– han coincidido en sus dictámenes recordando que, en el caso de los embriones sobrantes de procesos de reproducción asistida cuyo destino no podía ser la implantación, existía el deber de investigar los usos terapéuticos antes que destruirlos. Pero reconocer esto le ha costado al Gobierno más de dos años y, para presentarlo de forma aceptable a algunos de sus patronos, ha acompañado la medida de una serie de restricciones que implican que la valoración general de la reforma sea muy pesimista. Puede decirse que de hecho se trata de una ley de punto final para la investigación con embriones, ya que sólo permite usar los sobrantes actualmente existentes, de los cuales nada más que algunos podrán dar lugar a células madre. Aunque en la exposición de motivos se invoca el aval de los informes de sus comités asesores, no se siguen luego en el texto sus recomendaciones.

Tanto en el texto como en las declaraciones de la ministra, se realizan consideraciones de escaso rigor. Sin ir más lejos, insistir en que la propuesta evitará las gestaciones múltiples no es correcto, puesto que hoy en día las gestaciones múltiples no se deben a que “se implanten demasiados embriones”, sino a procesos de hiperestimulación ovárica mal controlados. Según los criterios científicos, para implantar con éxito un embrión debe disponerse de entre tres y cinco, pero la propuesta no lo permite. Se alargan los plazos de crioconservación pero, a la vez que prefiere fomentar la congelación de ovocitos para evitar congelar embriones, se obvia que esa técnica es aún experimental en nuestro país.

Ni se trata tampoco sobre la relevancia de la información y el consentimiento de las donantes. No es aceptable hablar de “madres de los preembriones”, la maternidad es un concepto social y cultural que va mucho más allá de la biología; ni es correcto usar el término adopción referido a los preembriones, sino donación. Es lamentable que algunas de las opiniones esgrimidas tengan un cariz tan tendencioso y que la propia ministra afirme que “no es una ley política”, considerando lo político como algo peyorativo, lo que resulta sorprendente en boca de alguien del ramo. Para “compensar” lo poco que se acepta y no alterar los ánimos de los poderes fácticos que aquí intervienen, se resalta que todo será muy restrictivo. Si la propuesta sale adelante sólo cabe confiar en que el desarrollo reglamentario (menos politizado ¡oh!) deshaga sus entuertos. Ya se sabe: ¡vos haced la ley y a mí dejadme el reglamento!

El dia 25 d'abril de 2018 es celebra, a Barcelona, la conferència "Gestació per substitució", organitzada pel Grup d'Estudi sobre Drets i Dones de la Universitat de Barcelona, dins el XII Seminari "Anàlisi Feminista del Dret".

La Dra. Mònica Navarro, especialista en Dret Sanitari i Responsabilitat Civil i professora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, imparteix aquesta conferència.

• Tríptic [PDF]
• Data i hora: dimecres 25 d'abril de 2018, a les 14 h.
• Lloc: Seminari 3 - Edifici principal de la Facultat de Dret de la UB (Avinguda Diagonal 684).
• Inscripció i informació addicional: escolapostgrau.dret@ub.edu

Un any més, l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) participa a la Fira Ocupacional de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. A la fira, celebrada avui 15 de febrer de 2018 de 10h a 18h, l'OBD ofereix informació de la seva oferta formativa als alumnes interessats. Concretament, sobre el Màster en Bioètica i Dret, el Màster en Alimentació, Ètica i Dret, així com de l'activitat del Centre Especial de Recerca en els àmbits de docència, transferència de coneixement interuniversitària i investigació i innovació responsable.

El Màster en Bioètica i Dret s'imparteix des de fa més de 20 anys com a títol propi de la Universitat de Barcelona (1994-2018). Aquest curs de postgrau semipresencial s'adhereix al Programa de Base d'Estudis sobre Bioètica integrat en el Programa d'Educació de la UNESCO. El seu objectiu és proporcionar una visió global, flexible i integradora de la bioètica i les seves implicacions en el marc dels Drets Humans reconeguts internacionalment; aconseguir una formació interdisciplinària en el tractament dels diferents problemes ètics originats per la investigació i les seves aplicacions biotecnològiques; i fomentar el treball en equip entre professionals de diferents disciplines i àmbits de procedència.

El Màster en Alimentació, Ètica i Dret, títol propi de la Universitat de Barcelona, ​​planteja una formació específica en dret, polítiques públiques i ètica per a professionals que realitzen la seva activitat en l'àmbit de la investigació i la producció agroalimentària. Aquest curs de postgrau semipresencial té com a objectius proporcionar coneixements i eines suficients per aplicar el Dret en el camp de l'alimentació i la gastronomia en un mercat global; capacitar els alumnes per a la reflexió crítica dels aspectes ètics i jurídics vinculats a la recerca agroalimentària i gastronòmica; i proporcionar una visió global del panorama jurídic, polític i institucional en què es desenvolupa la política europea de seguretat alimentària.

Ja està disponible el número 42 de la Revista de Bioética y Derecho, de març de 2018.

La Revista, indexada als principals repositoris, com DOAJ, Scielo, ERIH PLUS, IBECS i CARHUS+, entre d'altres, és el mitjà de comunicació de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. Amb una periodicitat quadrimestral, es dirigeix ​​a totes aquelles persones que desitgin participar en debats sobre temes de bioètica en el marc del respecte als Drets Humans, i des d'un enfocament plural, laic i multidisciplinari, contribuint d'aquesta manera a obrir el debat social a la participació de la ciutadania.

L'OBD participa de la filosofia Open Access, i treballa per proporcionar accés lliure al coneixement generat pel nostre centre de recerca, amb l'objectiu de subministrar arguments i propostes que fomentin la presta de decisions lliure i informada, i que contribueixin a la construcció d'una societat més transparent i democràctica.

Sumari

• Editorial
• Dossier Alimentació, Ètica i Dret
  Delitos alimentarios y protección penal de la salud pública
  Mirentxu Corcoy Bidasolo
  
  Reflexiones en torno al poder del consumidor alimentario
  Horacio González Aleman
  
  Indicazioni in etichetta e messaggi fuorvianti nell’informazione del consumatore di alimenti
  Lorenzo Bairati, Elena Grasso
  
  Soberania alimentar na interseção entre bioética e direitos humanos: uma revisão integrativa da literatura
  Ricardo Cini, Caroline Rosaneli, Thiago Cunha
  
  Cap a una alimentació ètica. Aproximació teòrico-pràctica a les dietes vegetarianes
  Angela Sales Gil
  
  ¿Alimentarnos libremente o por igual? Solidaridad e identidad
  Cristian Moyano Fernández
• Perspectives Bioètiques
  Objeción de conciencia, bioética y derechos humanos. Una perspectiva desde Colombia
  Cristina González Vélez
• Secció General
  Problemi emergenti in Italia in tema di procreazione medicalmente assistita
  Carla Faralli
  
  Corpo e property rights: limiti e criticità nel bilanciamento tra interessi individuali e collettivi
  Silvia Zullo
  
  The Quality and Veracity of Digital Data on Health: from Electronic Health Records to Big Data
  Raffaella Brighi

• Bioètica Animal
  The overwhelming prevalence of suffering in nature
  Alejandro Villamor Iglesias
• Des del Màster
  La Impossible Burger. La revolución de los alimentos en la UE
  Nuria Rey Huerga
  
  Las declaraciones de propiedades saludables en los alimentos confunden al consumidor medio. Activia, Actimel y Puleva Omega 3 a la vista del Reglamento 1924/2006
  Mireia Riera Aguilar
  
  La tributación de las bebidas azucaradas como medida para reducir la obesidad en España. Análisis y valoración de la eficacia a partir de su aplicación en otros países
  Maria del Carmen Aroca Gamero
  
  Por qué todavía no comemos insectos: marco legal en la Unión Europea
  Marina Pino Cebrián Correo
• Número complet

Podeu accedir gratuïtament a aquest número de la Revista de Bioética y Derecho des d'aquest enllaç.

El dia 31 de gener de 2018 es celebra, a Barcelona, el "Welcome to the UB – Introductory Course", organitzat per la Universitat de Barcelona (UB) i dirigit al personal de recerca que s'ha incorporat recentment a la institució.

La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, participa amb la sessió: "Ethics and research integrity in RRI".

• Programa [PDF]
• Data i hora: dimecres 31 de gener a les 9:30h.
• Lloc: Aula Magna de l'Edifici Històric UB (Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona).

Avui, 30 de gener, s’ha presentat la Declaració sobre ètica i integritat en la docència universitària, elaborada i coordinada per María Casado, directora de l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) - Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB, juntament amb Miquel Martínez, catedràtic de Teoria de l’Educació i membre del Grup de Recerca d’Educació en Valors i Desenvolupament Moral (GREM) de la UB, i Maria do Céu Patrão Neves, catedràtica de Filosofia, disciplina d’Ètica, i professora de Bioètica a la Universitat de les Açores. La presentació s’ha fet en el marc del XII Seminari Internacional sobre la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans de la UNESCO: «Educació, formació i informació en matèria de bioètica», organitzat per l’OBD. La vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica de la UB, Amelia Diaz, ha inaugurat la jornada, conjuntament amb Maria Casado i els altres coordinadors de la Declaració.

La Declaració sobre ètica i integritat en la docència universitària conté unes conclusions entre les quals destaquen aspectes com revaloritzar la llibertat de càtedra, avaluar els mecanismes de finançament de les universitats i fomentar en els estudiants la cultura de l’esforç, el rigor científic, la curiositat intel·lectual i la participació en la vida acadèmica i en la societat. El document també apunta la necessitat d’identificar i contrarestar les males praxis educatives com el plagi i fomentar una cultura de rendició de comptes i de l’avaluació de l’activitat docent i investigadora.

Sobre la llibertat de càtedra, el text especifica que cal fomentar una docència amb un enfocament pluralista i no adoctrinador, cultivar l’esperit crític i reconèixer la importància del rigor i l’objectivitat. Altres recomanacions són la necessitat d’involucrar l’estudiant en el procés d’aprenentatge, fomentar la publicació en obert, crear rànquings que evitin els biaixos culturals o que els criteris d’avaluació siguin públics, transparents i objectius.

El document analitza diverses dimensions de la integritat docent en la docència universitària: la relació entre professorat i estudiants, la relació entre col·legues i amb els diversos membres de la comunitat universitària, i el paper del docent respecte a la institució universitària i la societat. Algunes de les idees que es defensen és que cal que el professorat consideri l’estudiant no com un individu a la cerca d’un títol sinó com «una persona singular en procés de desenvolupament», i que és necessària una actuació exemplar per part del professorat, especialment en un moment en què els docents ja no estan només a l’aula sinó que també estan presents en les xarxes socials.

La Declaració destaca la necessitat de revaloritzar la llibertat de càtedra, avaluar els mecanismes de finançament de les universitats i fomentar en els estudiants la cultura de l’esforç, el rigor científic, la curiositat intel·lectual i la participació en la vida acadèmica i en la societat.

Pel que fa al tractament dels continguts acadèmics, s’assenyala que ha de dur-se a terme «amb delicadesa i finor ètica». Davant l’existència de nous escenaris educatius —com els entorns virtuals, les organitzacions on es fan pràctiques o l’aprenentatge servei—, els autors del text estimen que el docent ha de fer una tasca d’acompanyament de l’estudiant i que cal estar atent perquè això no signifiqui una disminució del rigor acadèmic. Pel que fa a la relació del docent amb la societat, el document destaca que «el docent universitari i la universitat en el seu conjunt poden i han de ser un referent, un observador del que succeeix i un analista que exposa arguments racionals».

Totes aquestes premisses parteixen d’una anàlisi prèvia que fa el document sobre l’estat actual de les institucions d’educació superior, que en les darreres dècades han experimentat «profundes alteracions determinades per la mateixa evolució de la societat». Els autors denuncien que hi ha hagut una disminució del finançament públic de les universitats i que existeix una mercantilització de l’ensenyament i una atròfia de l’educació humanística. També apunten el problema de l’envelliment del professorat per manca de renovació i critiquen «una obsessió quantificadora que permet reduir les activitats a números», de manera que es distorsiona la missió de servei social del docent i de les institucions d’educació superior.

La Declaració sobre ètica i integritat en la docència universitària és el segon document d’una trilogia que va començar amb un text, ja publicat, sobre integritat científica, i que seguirà amb un document sobre la gestió de l’educació superior.

• Document [PDF]
• Pòster [PDF]
• Nota de premsa - 30/01/2018
• Nota de premsa (La Vanguardia) - 01/02/2018
• Acte de presentació - 30/01/2018
• Identificador per a citar o enllaçar aquest document: http://hdl.handle.net/2445/119580

Artículo publicado en el periódico El Punt el día 8 de octubre de 2004.

Un centre intenta donar sortida als embrions congelats oferint-los a parelles sanes.

L’Institut Marquès ha posat en marxa un programa d’adopció d’embrions per donar sortida als que tenen congelats des de fa més de cinc anys i que, en compliment de la llei, s’han de donar a altres parelles, destinar-los a investigació o bé destruir-los. Fa anys que els centres transfereixen, amb consentiment dels donants, embrions congelats a parelles estèrils. El programa d’adopció llança ara aquest oferiment ―i és la primera vegada que ho fa al món― a parelles fèrtils.

La donació d’embrions congelats no és res de nou. De fet, la llei de reproducció assistida de 1988 ja ho preveia i aquest aspecte s’ha mantingut en les reformes legislatives posteriors. Els professionals expliquen que recorren a aquest sistema, encara que com a últim recurs, perquè, segons explicava ahir el cap de la Unitat de Reproducció Assistida del Centre Mèdic Teknon, Xavier Nadal, «les parelles volen, encara que un d’ells sigui estèril, que almenys el nen porti els gens de l’altre». Només en els casos en què els dos membres de la parella pateixen problemes d’esterilitat o en què es tracta d’una dona sola infèrtil, la donació d’embrions congelats es planteja com una opció que resulta més barata que la de fer una fecundació in vitro amb semen i òvul de donants ―2.550 euros enfront dels 6.000― però també menys efectiva. Ahir els responsables de l’Institut Marquès van xifrar en un 35% les possibilitats que un embrió congelat transferit acabi en embaràs.

Ara els responsables de l’Institut Marquès han volgut oferir també a les dones fèrtils la possibilitat «d’adoptar» un embrió per donar sortida als 1.700 que tenen congelats. La doctora Marisa López-Teijón, ginecòloga del centre, va explicar ahir que han fet arribar un qüestionari per preguntar a les parelles quin destí volen donar als embrions que no els van implantar en el seu moment i que fa anys que estan congelats. Només un 6% els han respost que volen destinar-los a investigació; un 3% desitja que els destrueixin; un 21% demana que els mantinguin més temps congelats, i la majoria, un 61%, no es pronuncia. «No es decideixen perquè és una decisió que té moltes implicacions emocionals i al final ens diuen que fem el que creiem oportú. I nosaltres hem decidit oferir a aquests embrions la possibilitat de viure, volem ajudar-los a trobar una mare i destinar a investigació només els que no es puguin adoptar», va manifestar López-Teijón.

Així, a partir de l’1 de novembre, l’Institut Marquès iniciarà el procés per implantar embrions congelats en les dones sanes que ho sol·licitin. Poden fer-ho les dones majors d’edat que estiguin en edat reproductiva i tinguin un estat òptim de salut física i mental. Alguns col·lectius contra l’avortament van valorar ahir positivament la iniciativa, mentre que la presidenta de la federació d’associacions per a l’adopció, Ana María Osa, la va valorar «com una possibilitat més» que obrirà moltes perspectives en les segones parelles i les parelles de certa edat que volen tenir fills.

Una exposició per al debat. Des de dimecres, el vestíbul de l’hospital de Sant Pau acull una exposició que pretén explicar què són les cèl·lules mare i exposar els darrers avenços en aquest camp, a la vegada que vol fomentar el debat social sobre la utilització d’embrions com a font de cèl·lules mare per a la investigació. La mostra, ideada pel Parc Científic de Barcelona i l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, es pot visitar fins al 6 de desembre.

En motiu del llançament de la Declaració de Principis Ètics en relació al Canvi Climàtic de la UNESCO del mes de novembre passat, l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) ofereix accés obert el llibre:

• “Riesgo y precaución: pasos hacia una bioética ambiental”, Maria Jesús Buxó y María Casado (coords.), Publicacions de la residència d’investigadors, 2005, 225 pp.

El concepte de “la societat del risc” posa sobre la taula que la producció de riquesa a través de processos industrials i tecno-econòmics està lligada a un augment de producció social del risc que, entre d’altres, implica la irreversibilitat dels desequilibris ecològics i una creixent desigualtat socioeconòmica. Fet que ha donat lloc a elevar la societat del risc a categoria analítica que implica ser tractada de forma interdisciplinària i global.

Dins d’aquest marc, el llibre “Riesgo y precaución: pasos hacia una bioética ambiental”, coordinat per Mª Jesús Buxó i María Casado, agrupa les conferències que, en motiu de la II Jornada sobre Bioètica i Medi Ambient, i com a seminari conjunt de l’Observatori de Bioètica i Dret i la Residència d’Investigadors del CSIC-Generalitat de Catalunya, es van impartir el 2003 a la seu d’aquesta última. Sota el títol “El risc ecològic: el diàleg interdisciplinari i internacional”, l’objectiu de la reunió va ser posar de manifest les implicacions bioètiques dels problemes mediambientals en un marc d’internalització de les investigacions científiques i de les polítiques ambientals. Dins d’aquest context, es van abordar els aspectes biològics, ètics, socials i legals del concepte de risc des de disciplines diverses. Remarcant, entre d’altres, l’ètica mediambiental, la responsabilitat científica, la seguretat de les generacions futures o el paper dels comitès científics. Reflexionant de forma transversal sobre les percepcions de contrast davant del risc ecològic, especialment, al parlar dels transgènics.

Si vols rebre les nostres publicacions Open Access en primícia, abans de la seva publicació en línia, subscriu-te al nostre butlletí electrònic fent clic en aquest enllaç (sense spam).

L'OBD participa de la filosofia Open Access des dels seus inicis, i treballa per proporcionar accés lliure al coneixement que es genera des del centre de recerca, amb l'objectiu de subministrar arguments i propostes que fomentin la presa de decisions lliure i informada i que contribueixin a la construcció d'una societat més transparent i democràtica.

A més, l'OBD ha reunit un fons bibliogràfic i documental sobre aquesta matèria que s'ha anat recopilant al llarg de vint anys de treball, fons que es pot consultar al CRAI UB a través del seu catàleg específic online.

• Descarregar aquest llibre
• Catàleg Open Access
• Altres llibres d'accés obert
• Col·lecció de Documents
• Subscriure per email per rebre per email publicació amb accés lliure (sense spam)

El dia 20 de desembre de 2017 té lloc, a Vic (Barcelona), el Debat "Fronteres i dilemes en les intervencions biotecnològiques sobre el cos humà", organitzat per Tertúlies de Literatura Científica (TLC) i la Facultat de Ciències i Tecnologia de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).

La Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona està a càrrec d'aquest debat.

• Cartell [PDF]
• Cartell 2 [PDF]
• Dia i hora: Dimecres 20 de desembre de 2017, de 10.30 a 12.00h.
• Lloc: Aula Magna de la UVic-UCC (C/ Laura, 13. Vic)
• Notícia
• Vídeos