RSS del Observatori de Bioètica i Dret UB

El dia 13 de juny de 2018 la Dra. María José Plana, advocada especialista en Dret Alimentari i directora del Màster en Alimentació, Ètica i Dret de la UB, imparteix la ponència "Incorporació de criteris de sostenibilitat en la compra pública alimentària".

Aquesta ponència es realitza en el marc de les jornades organitzades pel Consell Insular d'Eivissa i VSF-Justícia Alimentària Global, sobre la nova llei de contracte del sector públic, destinades al personal de l'administració pública balear. L'objectiu d'aquesta intervenció és formar als treballadors públics i a les autoritats locals sobre com incloure criteris de sostenibilitat alimentària en la compra pública alimentària.

• Cartell [PDF]
• Data i hora: dimecres 13 de juny de 2018, de 10:30h a 13:30h.
• Lloc: Consell Insular d'Eivissa (Av. d'Espanya, 49, 07800 Eivissa, Illes Balears).
• Inscripció: gratuïta a través de illesbalears@justiciaalimentaria.org

S'obre la 9ª Convocatòria de Beques Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb la Fundació Germanes Saula-Palomer, per a cursar el Màster en Bioètica i Dret UB, XXI edició (2018-2020). El termini de presentació de sol·licituds és del 6 de juny al 7 de setembre de 2018.

L'objetiu del Màster en Bioètica i Dret i de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona és difondre una concepció de la bioètica pluridisciplinar, global i flexible al marc dels Drets Humans internacionalment reconeguts.

• Més informació i sol·licituds
• Cartell informatiu [PDF]

El dia 28 de setembre de 2018 s'emet la resolució de la 1ª Convocatòria de beques per cursar el Màster en Alimentació, Ètica i Dret UB, II Edició (2018-2019), amb el suport de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona.

La convocatòria consta d'una beca que cobreix el 50% del curs (no eximeix del pagament de les taxes administratives de 70€).

• Resolució [PDF]
• Més informació i sol·licituds

El dia 10 de setembre de 2018 es tanca el termini de presentació de sol·licituds de la 1ª Convocatòria de beques per cursar el Màster en Alimentació, Ètica i Dret UB, II Edició (2018-2019), amb el suport de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona.

La convocatòria consta d'una beca que cobreix el 50% del curs (no eximeix del pagament de les taxes administratives de 70€) i la seva resolució serà emesa el 21 de setembre de 2018.

• Més informació i sol·licituds

El dia 6 de juny de 2018 s'obre el termini de presentació de sol·licituds de la 1ª Convocatòria de beques per cursar el Màster en Alimentació, Ètica i Dret UB, II Edició (2018-2019), amb el suport de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona.

La convocatòria està oberta fins el 10 de setembre, consta d'una beca que cobreix el 50% del curs (no eximeix del pagament de les taxes administratives de 70€) i la seva resolució serà emesa el 21 de setembre de 2018.

• Més informació i sol·licituds

El dia 15 de juny de 2018 es celebra, a Barcelona, el Congrés “World Eye Bank Symposium III”, organitzat per Global Alliance of Eye Bank Associations (GAEBA).

La Dra. Mónica Navarro, especialista en Dret Sanitari i Responsabilitat Civil i professora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, participa en aquest congrés amb la sessió "Law and ethics in eye and tissue banking".

• Programa [PDF]
• Data i hora: divendres 15 de juny de 2018, a les 13:20 h.
• Lloc: Aula 7.1A/B - Fira Gran Via, Barcelona.

El dia 28 de juny de 2018 es celebra, a Barcelona, la Conferència "Big Data: reptes, riscos i oportunitats", organitzada per la secció "Estudis polítics, jurídics i socials" de l'Ateneu Barcelonès.

El Dr. Joaquín Martínez Montauti, metge, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret i professor del Màster en Bioètica i Dret, participa en aquesta conferència.

• Pàgina web
• Data i hora: dijous 28 de juny de 2018 a les 19 h.
• Lloc: Sala d'actes Oriol Bohigas (carrer de la Canuda, 6, 08002 Barcelona).

El dia 27 de juny de 2018 es celebra, a Barcelona, la Jornada “Dades de Recerca de la UB”, organitzada pel Vicerectorat de Transformació Digital de la Universitat de Barcelona (UB).

La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, participa com a moderadora del grup de treball "Treballant amb dades biomèdiques i biològiques".

• Pàgina web
• Data: dimecres 27 de juny de 2018.
• Lloc: Aula Magna de l'Edifici Històric UB (Gran Via de las Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona).

Un nou document de l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona analitza els aspectes ètics del diàleg entre ciència i societat, revisa alguns exemples d’èxit i de fracàs de la comunicació entre la comunitat investigadora i el conjunt de la ciutadania, i fa un conjunt de recomanacions als agents que hi intervenen.

El text, coordinat per María Casado (OBD-UB) i Pere Puigdomènech Rosell (OBD-CSIC), estableix que comunicar els resultats de la recerca és un deure ètic i forma part del treball dels investigadors, i que aquesta comunicació és un procés en el qual també han de ser actors fonamentals els mitjans de comunicació i els poders públics. La recerca que ha generat aquesta publicació ha estat impulsada per la Fundació Bancària “la Caixa”.

Un model obert i inclusiu de governança de la ciència
El document de l’OBD parteix del fet que «en els darrers anys s’està replantejant la governança de la ciència i la innovació amb la finalitat d’adreçar-la cap a un model obert i inclusiu en el qual els diferents actors hi puguin participar». Això és especialment rellevant en tant que la recerca científica s’alimenta de fons d’origen públic en la seva major part i, per tant, la societat pot exigir l’accés a aquest coneixement. Els autors del document expliquen que el diàleg entre ciència i societat és important tant per l’interès intrínsec dels resultats de les recerques científiques com per l’impacte que poden tenir en diversos àmbits de la política (per exemple, en regulacions que afectin el canvi climàtic, la seguretat alimentària o la reproducció humana, entre molts altres temes).

Els biaixos del diàleg ciència-societat
En el diàleg ciència-societat la comunicació de la ciència pot tenir biaixos de diversos tipus, com ara la no publicació de recerques amb resultats negatius per a l’investigador o per al promotor de la recerca. Això pot tenir conseqüències greus en la mesura en què altres investigadors decideixin estudiar les mateixes hipòtesis sense que puguin saber que ja han donat resultats negatius, o bé, ja que aquests estudis no publicats no solen aparèixer en les revisions sistemàtiques, que condueixin a resultats esbiaixats.

Altres biaixos estan induïts per l’actual context de disminució de recursos públics i la lluita per la supervivència dels investigadors, fins al punt que «la competència entre diferents institucions de recerca, o fins i tot entre equips de recerca, per captar fons escassos pot portar a exagerar la importància dels seus resultats científics o a difondre’ls prematurament».

Recomanacions per a investigadors, comunicadors i gestors
L’OBD recomana que els resultats de la recerca es publiquin de manera oberta i que les publicacions no s’avaluïn només segons criteris numèrics d’impacte. També aconsella que s’expliciti d’una manera transparent qualsevol condicionant que pugui ser rellevant a l’hora d’interpretar els resultats deixant de banda els conflictes d’interessos.

Pel que fa als mitjans de comunicació, l’OBD recorda la importància que se segueixin els codis deontològics, per tal d’evitar la difusió de resultats d’estudis poc rigorosos, assegurar la fiabilitat de les fonts i esmentar de manera explícita l’origen de les informacions. Tot amb la finalitat d’evitar la creació de falses esperances, així com la magnificació d’aquests resultats de manera publicitària. S’alerta, per exemple, que les oficines de comunicació d’institucions i empreses no haurien d’exagerar la transcendència dels resultats, sinó aclarir les fonts i actuar de mediadors entre científics i mitjans.

La rellevància de la informació científica en la presa de decisions per part dels poders públics requereix crear estructures consultives en les quals els responsables polítics puguin recaptar informació sobre temes científics. També requereix implementar mecanismes sòlids de rendiments de comptes i proporcionar eines per facilitar el diàleg bidireccional entre els científics i els diversos actors socials, així com facilitar la participació ciutadana en la recerca, amb divisió de la responsabilitat entre els científics i els diversos actors socials. El mètode de la ciència i els seus continguts més rellevants ha d’estar present en els diferents nivells educatius, amb una atenció especial a la formació essencial per aprendre a interpretar tant les notícies dels mitjans com la informació a les xarxes socials.

Equip d’experts que han participat en el document
Són autors del document Blanca Bórquez (Biblioteca Nacional del Congrés de Xile), Michele Catanzaro (periodista), Fernando José García López (Institut de Salut Carlos III), Itziar de Lecuona (OBD-UB), Manuel J. López Baroni (OBD-Universitat Pablo de Olavide), Rosina Malagrida (Living Lab IrsiCaixa) i María José Plana (advocada, OBD). Així mateix, també hi han participat altres experts: Carla Faralli i Silvia Zullo (CIRSFID, Universitat de Bolonya); Sara Chan (Universitat d’Edimburg); Mariana Dobernig (Universitat Iberoamericana, Mèxic); Jorge Linares (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic); Florencia Luna (CONICET i FLACSO Argentina), Susan Turner (Universitat Austral de Xile); Macario Alemany (Universitat d’Alacant); Ana Rubio (Universitat de Granada), i Josep Santaló (OBD-UAB).

• Document [PDF]
• Nota de premsa - 31/05/2018
• Acte de presentació - 31/05/2018
• Repercussió als mitjans de comunicació
• Identificador per a citar o enllaçar aquest document: http://hdl.handle.net/2445/122804