RSS del Observatori de Bioètica i Dret UB

Els dies 5 i 6 de juliol de 2018 la Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, participa com a membre del grup d'experts avaluadors de la "Quarta convocatòria Caixaimpulse 2018" organitzat per la Fundació Bancària "la Caixa". L'objectiu és promoure la transferència del coneixement científic a través de projectes i creació d'empreses de base biotecnològica que aportin valor a la societat.

• Web
• Lloc: Caixaforum (Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8, 08038 Barcelona)

Les sessions presencials del Màster en Alimentació, Ètica i Dret de la Universitat de Barcelona, II edició, pel curs 2018-2019 s'impartiran del 11 al 22 de febrer de dilluns a divendres.

• Horari: 15 a 19:30 h.
• Lloc: Primera setmana a la Sala de Graus de la Facultat de Dret de la UB (Avda. Diagonal, 684. 08034 Barcelona) i segona setmana a l'Aula 2 de l'Edifici Verdaguer del Campus de l'Alimentació de Torribera UB (c. Prat de la Riba, 171, 08921 Santa Coloma de Gramenet).
• E-mail: alimentarioobd[@]ub.edu

El dia 11 de juliol de 2018 es celebra, a Barcelona, la Jornada “Transformar la UB”, organitzada pel Vicerectorat de Transformació Digital de la Universitat de Barcelona (UB).

La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, participa en aquesta jornada en forma de debat.

• Pàgina web
• Notícia
• Data i hora: dimecres 11 de juliol de 2018 a les 9 h.
• Lloc: Aula Magna de l'Edifici Històric UB (Gran Via de las Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona).

Columna escrita por María Casado y publicada en El Periódico. La Dra. María Casado es directora del Observatorio de Bioética y Derecho (OBD) y del Máster en Bioética y Derecho, así como titular de la Cátedra UNESCO de Bioética de la Universidad de Barcelona.

Existen diversos tipos de comisiones que velan por las implicaciones éticas de la investigación y de la utilización de las biotecnologías, y se denominan comités de ética. Unos dependen de instancias internacionales –como es el caso del Comité de Bioética de la UNESCO o del Consejo de Europa-, otros son nacionales –como el Comité francés de ciencias de la vida y la salud-, o de ámbito autonómico –como el Comité de Bioética de Catalunya-, creados para asesorar a la administración, al legislativo o a determinados organismos. Otros son comités locales, ligados a un determinado hospital –es el caso de los comités de ética asistencial-, o a un centro de investigación –como un hospital universitario, en que se realice investigación con seres humanos-. También se crean comités ad hoc  para asesorar sobre alguna materia concreta -por ejemplo la Comisión Nacional  de Reproducción Humana Asistida-.

Los comités de ética tienen como principal función el asesoramiento ante los nuevos problemas que acarrean las aplicaciones de la biotecnología, especialmente en el ámbito de la salud humana. Se componen de manera pluridisciplinar, intentando quede asegurado el pluralismo de sus miembros para evitar los sesgos ideológicos en sus informes. Estos deben ser modelos de argumentación racional y, en lo posible, evitar la instrumentación política. Aunque, en general, los dictámenes de estos comités no son vinculantes, existen determinados supuestos en los cuales si lo son, además de ser preceptivos. Este es el caso de los CEIC (comités éticos de investigación clínica) que velan por la eticidad de la investigación con seres humanos y que son obligatorios -en nuestro país según la ley del medicamento- siempre que se realicen ensayos clínicos. Al mismo tiempo, existen numerosos proyectos de investigación financiados por convocatorias públicas que se desarrollan en las Universidades y Centros de investigación -en las distintas disciplinas- y que requieren el visto bueno de la comisión de ética del centro.

Sin embargo pocas universidades contaban con un comité de este tipo, pero en los últimos años se ha ido creando una mayor conciencia de su necesidad. Las universidades públicas se han unido para elaborar pautas comunes que permitan evaluar dichos proyectos con criterios homogéneos, que aseguren el control de los aspectos éticos implicados en la investigación y que, al mismo tiempo, no supongan una enojosa burocracia añadida para los investigadores. Se trata de velar por la adecuada protección de la autonomía y la intimidad de los sujetos participantes -ya que frecuentemente se opera con datos que pueden ser sensibles-. Y, por otra parte, de prestar atención a las implicaciones éticas de la experimentación con animales, cuestión para la que para la que existe una sensibilidad social cada vez mayor y en algunas comunidades –como es el caso de la catalana- una protección legal especifica.

A finales de noviembre, promovida por la UB, tuvo lugar en Sitges una reunión de vicerrectores de investigación y presidentes de comités de ética de las universidades y centros públicos de investigación de todo el estado. En ella se puso de manifiesto el interés por la constitucion de comités de ética en las universidades y se solicitó que en la redacción de los Estatutos de las Universidades Públicas se recoja explícitamente esta necesidad. Además de resaltar el interés de que dichos comités cuenten con pautas comunes de funcionamiento consensuadas, se acordó promover la creación de una red para compartir recursos, intercambiar información y dar continuidad a la celebración de estos encuentros.

La complejidad y la importancia de los problemas éticos que la investigación lleva aparejada y los fuertes intereses que subyacen en muchos casos, validan la vigencia de estos comités como entornos aptos para la reflexión común. Estamos escasos de instancias interdisciplinares y plurales que aporten información, reflexión y transparencia a los debates. Que ayuden a plantear adecuadamente las cuestiones y faciliten elaborar pautas de conducta que, permitiendo el avance de la ciencia, resulten asumibles socialmente. Si los comités de ética -en sus distintos niveles- pueden colaborar en la implicación de la sociedad civil en el debate científico y bioético, debemos promoverlos y divulgar su labor.

Perlas
En la ciudad de Seattle, una comisión plural se encargó de definir los criterios para dedidir quienes accedían a un tratamiento entonces totalmente novedoso: la hemodialisis. La historia de este primer comité de bioética fue narrada en un artículo de la revista Life, en 1962.

El Informe Belmont, de 1978, es un hito fundamental en el establecimiento de pautas éticas para la investigación con seres humanos y basa su aceptabilidad en el cumplimiento de los principios de respeto a las personas, beneficencia y justicia. El consentimiento informado es su plasmación práctica más importante.

El dia 28 de gener de 2019 s'inicien les sessions presencials del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona (UB), amb alumnes de la XX i la XXI edició, a més d'exalumnes. Aquest any les sessions presencials s'imparteixen en horari de tarda de 15 a 19:30 h. al Saló de Graus de la Facultat de Dret (Edifici Principal, Facultat de Dret UB, Av. Diagonal 684), entre el 28 de gener i el 8 de febrer de 2019.

• Més informació del Màster

Les sessions presencials del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, XXI edició (2018-2020), pel curs 2018-2019 s'impartiran del 28 de gener al 8 de febrer de dilluns a divendres.

• Horari: 15 a 19:30 h.
• Lloc: Sala de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Avgda. Diagonal, 684. 08034 Barcelona.
• E-mail: master.bd[@]ub.edu

La relación médico-paciente (Col·lecció de Bioètica), de Joaquín Martínez Montauti, analitza les raons que empenyen els professionals de la sanitat a una parcialitat interessada i les conseqüències ètiques que aquest fet té sobre les persones i sobre l’eficiència del sistema sanitari.

Aquest llibre aborda la relació metge-pacient (RMP) des d’un punt de vista original, fixant-se en les profundes implicacions que comporta l’atenció centrada en el pacient i no pas en el professional. Així mateix examina les pressions externes que reben els uns i els altres, l’impacte que això té en la relació que s’estableix entre ells i també les conseqüències morals d’aquestes pressions. Analitza amb rigor les maneres de retribuir els professionals i fa èmfasi en el que tenen d’incentiu aquestes retribucions per influir en la seva forma d’actuar.

L’autor, amb més de quaranta anys de pràctica mèdica, també tracta extensament la relació dels metges amb la indústria farmacèutica, tant pel que fa als aspectes més tangibles —regals i remuneració— com als intangibles —formació i prestigi—. Resulta especialment aclaridora la publicitat de medicaments, perquè mostra el que succeeix amb la informació general a Internet: els pacients estan informats, però sovint de manera parcial i esbiaixada; al mateix temps, demanen el que la publicitat els incita a requerir.

D’altra banda, el llibre parla de l’impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en la RMP, que no es limita a l’àmbit de l’assistència o l’organització, sinó que arriba a l’ús de les big data per a finalitats que van més enllà dels interessos del pacient. L’autor alerta sobre la privacitat de les dades mèdiques, que està regulada en molts països, i sobre el fet que, per contra, altres aspectes de la privacitat —igualment sensibles i rellevants per als ciutadans— estiguin pràcticament desprotegits. Tal és el cas, per exemple, de l’ús de dades obtingudes a partir dels mòbils o les xarxes socials.

La Col·lecció de Bioètica de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, dirigida per María Casado, promou una concepció de la bioètica flexible, pluridisciplinària i laica, en el marc del respecte als drets humans reconeguts, i fomenta el debat informat sobre «les qüestions ètiques relacionades amb la medicina, les ciències de la vida i les tecnologies connexes aplicades als éssers humans, tenint en compte les seves dimensions socials, jurídiques i ambientals» (art. 1.1, Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans). Fins ara, s’han publicat els títols següents: La confidencialitat en l’assistència sanitària. Del secret mèdic a la història clínica compartida a Catalunya, de Lídia Buisan; Gestación por sustitución. Ni maternidad subrogada ni alquiler de vientres, d’Eleonora Lamm; ADN forense: problemas éticos y jurídicos, de María Casado i Margarita Guillén (coords.); La Declaración Universal sobre Bioética y Derechos Humanos de la Unesco y la discapacidad, de María Casado i Antoni Vilà; Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica. Del convenio de la ONU a las búsquedas a través del ADN, de María Casado i Juan José López Ortega (coords.); Morir en libertad, d’Albert Royes (coord.); El origen de la bioética como problema, de Manuel Jesús López Baroni, i De la solidaridad al mercado. El cuerpo humano y el comercio biotecnológico, de María Casado (coord.). Els Documents de l’Observatori de Bioètica són d’accés obert.

Joaquín Martínez Montauti és metge. Es va doctorar a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la relació metge-pacient i va ampliar els estudis sobre malalties infeccioses a la Universitat de Sherbrooke (Quebec). Ha estat secretari de la Societat Catalana de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica. Les seves publicacions s’han centrat en la medicina interna, les malalties infeccioses i la bioètica. Membre de l’Observatori de Bioètica i Dret, és professor del màster de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.

• Font

Els dies 15 i 16 de novembre de 2018 es celebra, a Córdoba, la XI Trobada de la Xarxa de Comitès d'Ètica d'Universitats i Organismes Públics de Recerca (RCE), organitzada per la RCE.

Participen en aquesta trobada la Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, amb la ponència “Codis de bones pràctiques de les universitats” i moderant la taula rodona "Investigació amb éssers humans", i la Dra. Itziar de Lecuona, subdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, amb la ponència “Investigació en salut que impliqui analítica de dades massives (big data)”.

• Pàgina web
• Programa
• Noticia
• Data: dijous 15 i divendres 16 de novembre de 2018.
• Lloc: Universitat de Córdoba (Av. de Medina Azahara, 5, 14071 Córdoba).

Els dies 16 i 17 d'octubre de 2018 es celebra, a Barcelona, el III PhD Workshop de l'Institut de Neurociències, organitzat pel Comitè d'Investigadors en Formació de la mateixa institució.

La Dra. Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), professora del Màster en Bioètica i Dret i del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona, participa en aquest taller el dia 16 d'octubre amb una ponència sobre ètica.

• Data: dimarts 16 i dimecres 17 d'octubre de 2018.
• Lloc: Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Clínic - carrer Casanova, 143, 08036 Barcelona).

Els dies 26 i 27 de juny de 2018 té lloc, a Madrid, la Segona reunió de treball de la Xarxa de Bioètica i Drets Humans: impactes ètics, jurídics i socials de les novíssimes tecnologies en recerca i reproducció, organitzada per l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona (UB).

La Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB, coordina aquesta xarxa, que té com a objectius analitzar transdisciplinàriament l'impacte de les noves tecnologies d'edició gènica, el seu ús en recerca i la seva aplicació a la reproducció humana assistida per avaluar el seu impacte ètic, jurídic i social; i proposar pautes de regulació concordes a les noves realitats científiques, respectuoses amb els Drets Humans reconeguts, que fomentin l'autonomia i la responsabilitat i repercuteixin en la construcció d'una societat més transparent i democràtica.

En la reunió, que té lloc a l'Institut de Salut Carlos III de Madrid, participen les universitats i organismes de recerca membres de la xarxa: Dra. María Casado (Universitat de Barcelona), Dra. Ana Rubio (Universitat de Granada), Dr. Josep Santaló (Universitat Autònoma de Barcelona), Dra. Sarah Chan (Universitat d'Edimburg), Dr. Fernando García López (Institut de Salut Carlos III de Madrid), Dr. Macario Alemany (Universitat d'Alacant), Dra. Florencia Luna (Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials-FLACSO) i Dra. Susan Turner (Universitat Austral de Xile), a més de la Dra. Ana Sánchez (SENACYT) i el Dr. Manuel Jesús López Baroni (Universitat Pablo de Olavide).

La xarxa està liderada per la Universitat de Barcelona i compta amb el finançament del Ministeri d'Economia i Competitivitat del Govern d'Espanya.