Menú principal
Màster en Bioètica i Dret
Càtedra UNESCO de Bioètica
Contacte
- Observatori de Bioètica i Dret
- Càtedra UNESCO de Bioètica
- Universitat de Barcelona
- Facultat de Dret
- Avinguda Diagonal, 684
- 08034 Barcelona
- Tel. (+34) 93 403 45 46
-
-
Màster en Bioètica i Dret
-
Tel. (+34) 93 403 45 46
RSS del Observatori de Bioètica i Dret UB
- Uruguay es "vulnerable" frente a las multinacionales por la ausencia de la Comisión Nacional de Ética en Investigación
-
Participació de la Dra. Itziar de Lecuona al programa "La tribu" de Catalunya Ràdio
El dia 27 de juny 2013 la Dra. Itziar de Lecuona, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret UB, va participar al programa "La tribu" de Catalunya Ràdio parlant sobre la selecció de sexe.
-
4ª Convocatòria Beques Càtedra UNESCO de Bioètica UB
La Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, amb el suport del Departament d'Economia i Empresa de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona, convoca 2 beques de matrícula per cursar la XVI Edició del Màster en Bioètica i Dret 2013-2015, Universitat de Barcelona, en memòria del Dr. Josep Egozcue i el Dr. Ramon Valls, destacats membres del Grup de Recerca de l'Observatori de Bioètica i Dret.L'objectiu del Màster en Bioètica i Dret i de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona és difondre una concepció de la bioètica pluridisciplinar, global i flexible en el marc dels Drets Humans reconeguts. Associat al Programa d'Educació en Ètica de la UNESCO, el màster té una duració de dos anys acadèmics en format semipresencial i a distància. www.bioeticayderecho.ub.edu/master.
Data límit per a la presentació de sol · licituds: 10 de setembre de 2013.
-
La UB és una de les 100 millors universitats del món en productivitat científica, segons l’NTU Ranking
La UB és l’única universitat de l’Estat que destaca entre les 100 millors universitats del món, segons el National Taiwan University Ranking (NTU Ranking) de 2013, que analitza la productivitat i l’impacte de les publicacions científiques de les 500 millors universitats del món durant el període 2002-2012. La UB, que ocupa el 89è lloc en aquesta classificació, millora així el seu posicionament en relació amb l’edició anterior, en què ocupava la posició 115.L’NTU Ranking 2013 està liderat per les universitats de Harvard, John Hopkins, Stanford, Washington-Seattle i Califòrnia-Los Angeles, totes als Estats Units. La primera institució europea esmentada és la Universitat d’Oxford, que ocupa la novena posició en el rànquing internacional.Aquesta classificació, publicada pel Performance Ranking of Scientific Papers for World Universities, analitza un conjunt de vuit indicadors bibliomètrics basats en els Essential Science Indicators (ESI) de l’Institut per a la Informació Científica (ISI) i el Web of Science (WOS). Aquests indicadors avaluen la productivitat, l’impacte i l’excel·lència investigadora de les publicacions científiques de centres universitaris d’arreu del món.En l’edició del 2013, la UB millora posicions en cinc de les sis àrees de coneixement que analitza el rànquing, en concret: Agricultura; Medicina Clínica; Enginyeria, Informàtica i Tecnologia; Ciències de la Vida, i Ciències Socials. La Universitat de Barcelona se situa dins del top 100 de les millors universitats en Agricultura, Medicina Clínica, Ciències de la Vida i Ciències Naturals, i és la universitat capdavantera a l’Estat en Medicina Clínica, Ciències de la Vida i Ciències Naturals.En el rànquing per matèries, també millora la seva posició en Agricultura, Biologia Animal i Vegetal, Enginyeria Química, Ciències dels Materials, Farmacologia i Toxicologia, Química i Matemàtiques. Les matèries en què la UB és líder a l’Estat són Agricultura, Ciències dels Materials, Farmacologia i Toxicologia i Química.Cal recordar que la UB també és l’única universitat de l’Estat que forma part del top 100 mundial —en concret, ocupa el lloc 90— en l’àrea de Clínica, Preclínica i Ciències de la Salut, de l’última edició del rànquing que edita la revista especialitzada britànica The Times Higher Education (THE).Més informació en aquest enllaç.http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2013/10/035.html
-
12th World Congress of Bioethics IAB. Mèxic
Del 25 al 28 de juny de 2014 té lloc, a Mèxic, el 12th World Congress of Bioethics.
El Congrés Mundial de Bioètica és una de les reunions de major importància per a la divulgació de troballes i de noves perspectives teòriques al voltant de les reflexions ètiques suscitades pels avenços i potencials conseqüències de la ciència i la tecnologia en la vida -no només humana- i en la preservació de l'entorn en el seu conjunt.
El Congrés és convocat per una organització de presència global, l'Associació Internacional de Bioètica (IAB, per les sigles en anglès), la qual compta amb xarxes d'experts en diverses parts del món. En aquesta ocasió, la Comissió Nacional de Bioètica de Mèxic serà l'amfitrió perquè es realitzi, del 25 al 28 de juny de 2014, al país.
La importància d'aquests Congressos ha estat crucial per eixamplar l'horitzó temàtic de la bioètica, posar en la palestra la seva importància individual i social, així com obrir vies per actuar sota principis que anteposen els fonaments i coneixements bioètics.
Participen al Congrés la Dra. María Casado -directora de l'Observatori de Bioètica i Dret i del Master en Bioètica i Dret, i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona-, la Dra. Itziar de Lecuona, el Dr. Joaquín Martínez Montauti, Silvia Navarro, Fabiola Leyton i Blanca Bórquez -membres de l'Observatori de Bioètica i Dret.
- Programa [PDF]
- Més informació: http://bioethicsmexico.mx/es/
-
Trobada d’experts internacionals en nanomedicina a Barcelona / UAB
Un fòrum i tres jornades de debat reuniran a Barcelona els principals experts internacionals en nanomedicina
La nanomedicina és una àrea emergent d’investigació, amb un impacte econòmic i social de gran potencial, però no està exempta de riscos i controvèrsies ètiques. Destacats experts internacionals en nanomedicina participaran per tractar aquests temes, entre els dies 8 i 11 d’octubre, en el Workshop en Nanomedicina UAB-CEI i en el congrés B-DEBATE organitzats per l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina IBB de la UAB i l’Institut Català de Nanotecnologia, amb el suport de la fundació “la Caixa” i de Biocat.
-
Workshop en Nanomedicina UAB-CEI. Barcelona
La Dra. Buxó, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret, participa el dimarts dia 8 d’octubre, des de les 9:30h fins a les 18h, a les Jornades d' experts internacionals en les aplicacions biomèdiques de la nanotecnologia. Es reuniran al Workshop en Nanomedicina UAB-CEI, a l’Hotel Campus de la UAB.- Més informació: Programa del Workshop en Nanomedicina UAB-CEI
-
Welcome to the Erasmus Mundus Joint International Doctoral Degree in Law, Science and Technology
El dia 1 d'octubre 2013 té lloc la benvinguda al "UAB Semester October 2013 - March 2014 Erasmus Mundus Joint Doctorate Law, Science and Technology".La Dra. Itziar de Lecuona, membre del OBD, assisteix a donar la benvinguda als alumnes de la lliga LERU i el programa ERASMUS MUNDUS a Bellaterra. Així mateix, els 10 integrants d'aquest programa visitaran el Parc Científic de la Universitat de Barcelona rebent una de les seves classes el dia 10 d'Octubre.
- Programa [PDF]
- Més informació: www.last-jd.eu
-
Investigadors de la UB, autors d’un document de la LERU sobre ciències socials i humanitats en el programa europeu Horitzó 2020
La Lliga d’Universitats de Recerca Europees (LERU) acaba de publicar The future of the social sciences and humanities in Europe: Collected LERU papers on the SSH research agenda, un document que inclou set informes sobre el paper de les ciències socials i les humanitats en cadascun dels set reptes que planteja Horitzó 2020, el programa de recerca i innovació de la UE per al període 2014-2020. Un dels informes, titulat Smart, green and integrated transport, té com a primers autors els professors de la UB Daniel Albalate, Germà Bel, Xavier Fageda i Jordi Rosell. El text, que és la primera anàlisi d’aquest tipus que fa la LERU dirigida per investigadors de la UB, esmenta el port i l’aeroport de Barcelona com a exemples de bona complementarietat entre el transport aeri i marítim.
El document The future of the social sciences and humanities in Europe: Collected LERU papers on the SSH research agenda mostra com la recerca en ciències socials i en humanitats té una importància vital per al futur d’Europa. D’acord amb això, suggereix diverses vies per assegurar una presència adient de la recerca en aquestes disciplines en el programa Horitzó 2020.En concret, el text dels investigadors de la UB mostra com cal incorporar, en l’àmbit del transport, les perspectives social i psicològica per tal d’analitzar els hàbits diaris de la població, les seves opinions i les rutines de mobilitat. També reflexiona sobre altres qüestions, per exemple quins són els factors polítics i psicològics que intervenen en decisions com ara gravar o no amb taxes la circulació per les vies congestionades, o quina importància té el transport en el desenvolupament econòmic dels territoris. En aquest aspecte, es defensa el concepte de la complementarietat entre formes de transport diferents, més que no pas la competència: es posa com a exemple que el port de Barcelona deu en part el seu èxit com a punt de referència per als creuers a l’increment de vols entre aquesta ciutat i els Estats Units, de manera que molts passatgers dels creuers arriben des d’Amèrica a través de l’aeroport.Els reptes socials d’Horitzó 2020
El document The future of the social sciences and humanities in Europe: Collected LERU papers on the SSH research agenda inclou un informe sobre cadascun dels set reptes socials que identifica el programa Horitzó 2020 i als quals cal destinar recursos econòmics: salut, canvi demogràfic i benestar; societats segures; societats inclusives i innovadores; acció climàtica, eficiència de recursos i matèries primeres; seguretat alimentària, agricultura sostenible, recerca marina i marítima i bioeconomia; energia neta, segura i eficient, i transport intel·ligent, ecològic i integrat.Aquests set informes complementen un article publicat el 2012 sobre el paper de les ciències socials i les humanitats en el programa Horitzó 2020. En aquest treball, hi van col·laborar, per part de la UB, la degana de la Facultat d’Economia i Empresa, Elisenda Paluzie, així com Xavier Mangado, secretari de la Facultat de Geografia i Història, i Josep M. Romero, cap d’estudis de la Facultat de Filosofia, a més del Vicerectorat de Recerca de la UB.El compendi que ara publica la LERU també incorpora un annex a l'Agenda for ethics research in Horizon 2020, en què es qualifica l’ètica com un factor essencial per a l’èxit i la qualitat científica d’aquest programa europeu. Val a dir que la UB participa activament en el Grup d’Experts sobre Integritat en la Recerca de la LERU, del qual forma part la Dra. Itziar de Lecuona, del Departament de Salut Pública i investigadora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB.L’Agenda for ethics research in Horizon 2020 posa com a exemple d’integració de l’ètica des del principi de la formació dels investigadors, el projecte Research network for establishing programmes for joint teaching of Bioethics, liderat per la catedràtica de la UB María Casado i amb finançament del programa ALFA. L’objectiu d’aquest projecte és desenvolupar un programa comú per incloure la matèria de la bioètica als plans d’estudi de les universitats que hi participen.Finalment, el nou document de la LERU inclou el text A LERU flagship initiative, que és una crida a llançar una iniciativa insígnia en l’àmbit de la recerca que tingui com a objectiu comprendre millor el lloc d’Europa al món, així com el model social, financer, polític i cultural europeu.La Lliga d’Universitats de Recerca Europees (LERU)
La LERU és una associació formada per vint-i-una universitats capdavanteres molt actives quant a activitats de recerca científica que comparteixen els valors de l’ensenyament d’alta qualitat en un entorn de recerca internacionalment competitiu. L’objectiu de la Lliga és defensar aquests valors per influir sobre la política a Europa i desenvolupar les millors pràctiques a través de l’intercanvi d’experiències. La LERU publica regularment una sèrie de documents i d’informes que proposen polítiques d’alt nivell, proporcionen anàlisis detallades i fan recomanacions concretes per a les autoritats competents, les universitats, els investigadors i altres parts interessades.Les universitats que formen part de LERU són les següents: Universitat d’Amsterdam, Universitat de Barcelona, Universitat de Cambridge, Universitat d’Edimburg, Universitat Albert Ludwig de Friburg, Universitat de Ginebra, Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg, Universitat d’Hèlsinki, Universitat de Leiden, Universitat Catòlica de Lovaina, Imperial College de Londres, University College de Londres, Universitat de Lund, Universitat de Milà, Universitat Ludwig Maximilian de Munic, Universitat d’Oxford, Universitat de París 6 (Pierre i Marie Curie), Universitat de París 11 (París Sud), Universitat d’Estrasburg, Universitat d’Utrecht i la Universitat de Zuric.http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2013/10/004.html
- Artículo "Los Comités de Ética como mecanismos de protección en investigación biomédica: Análisis del Régimen Jurídico Español"
