RSS del Observatori de Bioètica i Dret UB

L'Observatori de Bioètica i Dret ha publicat el número 32 de la Revista de Bioética y Derecho. La Revista, indexada als principals repositoris, com DOAJ, Scielo i CARHUS+, entre d'altres, és el mitjà de comunicació de l'Observatori de Bioètica i Dret i del Master en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. Amb una periodicitat quadrimestral, es dirigeix ​​a totes aquelles persones que desitgin participar en debats sobre temes de bioètica en el marc del respecte als drets humans, i des d'un enfocament plural, laic i multidisciplinari, contribuint d'aquesta manera a obrir el debat social a la participació de la ciutadania.

Sumari del número 32 de la Revista de Bioética y Derecho:

• Editorial
  Guerra asimétrica, derecho humanitario y bioética
   
• Articles
  Contra la llamada “propuesta Gallardón” para cambiar la regulación del aborto en España
  Maria Casado
  
  Bancos de cordón umbilical. Autonomía versus justicia social
  Eleonora Lamm
  
  Objeción de conciencia positiva
  José Antonio Seoane
  
  Dos justificaciones de la clonación humana reproductiva: el deseo del hijo y el valor de la vida
  Santiago Gabriel Calise
  
  Reprodução assistida com material genético de paciente comatoso masculino: um estudo acerca da colisão entre a autonomia/dignidade do paciente e a liberdade reprodutiva da mulher em face dos princípios e direitos fundamentais
  Tiago Mafra Lima, Paulo Henrique Burg Conti
  
  O casamento civil homoafetivo e sua regulamentação no Brasil
  Julio Pinheiro Faro
  
  ¿Cumplimos nuestros deberes respecto a los Documentos de Voluntades Anticipadas?
  Carolina Yllera Sanz
   
• Bioètica Animal
  Antropocentrismo y especismo: aspectos conceptuales y normativos
  Catia Faria, Eze Paez
   
• Textes d'Opinió
  Medicina y Bioética: ¿Qué significa ser un buen médico?
  Josep Terés Quiles

Podeu accedir gratuïtament al número 32 de la Revista de Bioética y Derecho des d'aquest enllaç.

El dia 21 de novembre tenen lloc a Barcelona les IV Jornades "TLP al segle XXI: Què ha canviat?", organitzades pel Grup-TLP. La Dra. Mª Jesús Buxó, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret i professora del Màster en Bioètica i Dret UB, participa amb la ponència "Neosexualitat: redefinint la identitat i la personalitat al fil de la compatibilitat biotecnològica".

• Programa [PDF]

S'obre la 5ª Convocatòria de Beques Càtedra UNESCO de Bioètica UB, en col·laboració amb la Fundació Germanes Saula-Palomer, per a cursar el Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, XVII edició (2014-2016). El termini de presentació de sol·licituts és del 15 de setembre al 4 d'octubre de 2014.

L'objetiu del Màster en Bioètica i Dret i de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona és difondre una concepció de la bioètica pluridisciplinar, global i flexible al marc dels Drets Humans internacionalment reconeguts.

• Més informació i sol·licituds
• Cartell informatiu [PDF]

Els dies 20, 21 i 22 de novembre del 2014 té lloc la I Trobada Transfronterera Enfocaments Innovadors en Accessibilitat, organitzades per la Universitat de Huelva. La Dra. María Casado -titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica i directora de l'Observatori de Bioètica i Dret i del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona- participarà el 21 de novembre amb la ponència "La declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans de la UNESCO". Huelva, Espanya.

• Programa [PDF]

Sota el títol "Què és i de què tracta la Bioètica" es desenvoluparà a Santiago, el dia dilluns 25 d'agost de 2014, una activitat interna de formació que persegueix despertar entre els funcionaris i investigadors de la Biblioteca del Congrés Nacional de Xile l'interès per les qüestions bioètiques i començar a generar habilitats i competències en aquest camp. 

Hi participen la Dra. María Casado y la Dra. Lidia Buisán, membres del Observatori de Bioètica i Dret (UB) - Càtedra UNESCO de Bioètica i Dret (UB).

• Més informació: http://www.bcn.cl

Sota el títol "Què és i de què tracta la Bioètica" es desenvoluparà a Santiago, el dia dilluns 25 d'agost una activitat interna de formació que persegueix despertar entre els funcionaris i investigadors de la Biblioteca del Congrés Nacional de Xile l'interès per les qüestions bioètiques i començar a generar habilitats i competències en aquest camp.

En aquesta activitat participaran com a docents la Dra. María Casado, jurista Directora de l'Observatori de Bioètica i Dret, Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona i la Dra. Lidia Buisán, Llicenciada en Medicina i Cirurgia i Doctora en Dret per la Universitat de Barcelona.

Per a més informació: http://www.bcn.cl

El propassat dilluns 18 d'agost de 2014 va tenir lloc a Valdivia, a la Facultat de Ciències Jurídiques i Socials de la Universitat Austral de Xile (UACH), el col·loqui "Avortament a Xile".

Entre les ponents van participar la Dra. Maria Casado -titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica i directora de l'Observatori de Bioètica i Dret i del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona- amb la Conferència "El debat sobre les Indicacions i el termini en la regulació de l'avortament", i la Dra. Lydia Buisán -membre de l'Observatori de Bioètica i Dret- amb la Conferència "Les repercussions de l'avortament en la salut de les dones".

• Vídeo del col·loqui: http://videoteca.uach.cl/videos/video/761/

Avui, 13 de desembre, ha tingut lloc al Parc Científic Barcelona (PCB) la presentació del «Document sobre trasplantament d’òrgans de donant viu», elaborat pel Grup d’Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona(UB). Els seus autors aporten arguments i recomanacions per tal de minimitzar els riscos físics, psíquics, socials i econòmics dels donants, alhora que posen sobre la taula de debat si s'ha de potenciar aquest tipus de donació i, si és així, en quines condicions s'ha de fer, a fi de promoure un diàleg transparent i eficaç entre la societat que orienti a la presa de decisions en aquest àmbit.

A l’acte hi han intervingut: Albert Royes, professor i coordinador del Màster en Bioètica i Dret, secretari de la Comissió de Bioètica de la UB i membre del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Clínic de Barcelona; i els coordinadors del Document: Lídia Buisan, professora d’Ètica Mèdica de la UB i cap de l’Àrea d’Anestesiologia, Reanimació i Tractament del Dolor de l'Hospital General de l’Hospitalet; Ricardo García Manrique, professor titular de Filosofia del Dret de la UB i Mònica Navarro, vicedegana de la Facultat de Dret de la UB i professora titular de Dret Civil.

Moltes de les qüestions morals suscitades per la donació entre vius tenen molt de comú amb les que generen els trasplantaments d'òrgans de cadàvers (com ara, el tràfic d’òrgans). Tanmateix, el trasplantament entre éssers humans vius planteja problemes específics, ja que s'han de prendre en consideració conseqüències físiques, psíquiques, laborals i patrimonials que, òbviament, no cal tenir en compte quan el donant és cadàver.

A més dels riscos inherents a la intervenció quirúrgica i de les repercussions d'ordre somàtic o psicològic que se’n puguin derivar en cada cas, el donant no té dret, per exemple, a la baixa laboral ni a la prestació econòmica corresponent, ja que la Llei General de la Seguretat Social, no contempla expressament la donació d'òrgans com a causa d'incapacitat temporal; d’altra banda, el donant pot trobar-se també amb un augment de les primes a l'hora de contractar o renovar assegurances d'assistència sanitària i de vida, obtenir préstecs bancaris, etc. Tanmateix, i malgrat que es tracta d’una activitat que es desenvolupa des de fa més de 50 anys, fins ara els estudis sobre les conseqüències físiques, psicològiques i socials de la donació entre vius són escassos, no han estat prospectius i, sovint, la seva fiabilitat es troba compromesa, ja que han estat duts a terme per professionals no involucrats en el procés de trasplantament.

Amb l’elaboració del «Document sobre trasplantament d’òrgans de donant viu», el Grup d'Opinió de l'OBD vol contribuir a palJliar aquesta manca d'informació. El Document ha estat coordinat per un equip multidisciplinar, dirigit per María Casado, directora de l’OBD, titular de la Càtedra Unesco de Bioètica de la UB i membre del Comitè de Bioètica d’Espanya i del Comitè de Bioètica de Catalunya, i integrat per Lídia Buisan, doctora en Medicina; Ricardo García Manrique, doctor en Filosofia; Mònica Navarro, doctora en Dret, i especialista en Dret Sanitari i Responsabilitat Civil; i Mariela Mautone, doctora en Dret, i ha comptat, així mateix, amb les aportacions de destacats especialistes de diverses àrees de coneixement.

D’una banda, el Document identifica els possibles riscos dels donants vius i, d’altra, proposa un seguit de recomanacions per minimitzar-los, com ara: revisar els protocols vigents de consentiment per garantir que la decisió de donar estigui ben informada i sigui plenament autònoma; que el trasplantament de donant viu sigui una pràctica subsidiària al de cadàver; que la figura del “bon samarità” (el donant que no coneix al receptor) no es promogui públicament; que l'extracció d'un òrgan per a donació es contempli com causa específica d'incapacitat temporal a la legislació laboral; que l’assistència sanitària del donant es garanteixi per tota la vida, i que el canvi en les circumstàncies de salut que pugui patir per la seva condició de donant no comporti penalitzacions en la contractació d'assegurances o préstecs de qualsevol tipus.

Els autors del Document posen emfàsi, així mateix, en la necessitat de promoure la realització d'estudis que estableixin de manera exhaustiva tots els efectes de la donació entre vius, en la creació d’un registre oficial de donants i en el seguiment adequat dels mateixos, en la línea d'iniciatives europees, com ara el projecte ELIPSY.

• Veure el document
• Més documents

Video de l'acte

Fotografies de l'acte

L'Observatori de Bioètica i Dret ha publicat un nou llibre: "ADN forense: problemas éticos y jurídicos", coordinat per María Casado i Margarita Guillén.

Les anàlisis genètiques afecten drets fonamentals, i per això l’ús d’aquesta informació ha d’estar supeditada a vies de control democràtic. En l’actualitat, la lluita contra grans delictes, com ara el terrorisme, aparentment legitima a envair drets que abans es consideraven intangibles.

Aquesta obra, fruit del treball multidisciplinari de juristes, filòsofs, biòlegs, tècnics i metges, pretén posar de manifest quins són els problemes eticojurídics derivats de l’obtenció, l’anàlisi i l’emmagatzematge de l’ADN, així com els usos judicials i extrajudicials que se’n fan.

Davant de l’equilibri tan difícil entre llibertat individual i seguretat col·lectiva, aquest llibre ajuda a comprendre els conflictes que hi ha darrere l’ús d’una eina informativa tan poderosa com són les mostres i perfils de l’ADN.

• Comprar el llibre (versió paper i e-book)
• Veure el fulletó del llibre [PDF]

Índex

• Presentación, por María Casado y Margarita Guillén
• María Casado, Reflexiones bioético-jurídicas sobre el uso de muestras, perfiles, datos y bancos de ADN
• Salvador Darío Bergel, Información genética y derecho
• Gemma Marfany, La huella genética o perfil genético: muestras biológicas de origen humano y protección de datos personales
• Margarita Guillén, La mal llamada huella genética. Una metáfora científica frente al uso forense de la prueba de ADN
• Mirentxu Corcoy Bidasolo, Protección penal de la intimidad genética
• Juan José López Ortega, La tutela de la intimidad genética en la investigación penal. A propósito de la STC 199/2013 y de la SAP Sevilla 650/2013
• Jaime Moreno Verdejo, Algunos problemas de la identificación penal a través de la prueba pericial de ADN: ámbito, asistencia letrada y empleo de fuerza
• Ángel Carracedo y Lourdes Prieto, Valoración de la prueba genética
• Victoria Lareu Huidobro, Nuevos polimorfismos de ADN: predicción de origen biogeográfico y características físicas
• Mónica Navarro-Michel, El consentimiento del menor a la toma de muestras biológicas y su posterior inclusión en una base de datos de ADN
• Manel Gené y Carme Barrot, El diagnóstico de la paternidad biológica sin participación de la madre: tratamiento médico-legal y ético
• Gemma Marfany, Bancos de datos genéticos o ¿qué dice mi ADN de mí?: regulación y privacidad
• Óscar García Fernández e Iñaki Yurrebaso, Problemática de la recogida de vestigios biológicos y su introducción en la base de datos. Las muestras «abandonadas»
• Mirentxu Corcoy Bidasolo, ¿Listado de delitos en relación con las bases de datos de identificadores de ADN? Significado y alcance de la prueba de ADN en el proceso penal
• Ignacio Acón Ortego, La Comisión Nacional para el Uso Forense del ADN
• Anna M. Badia Martí y Roser Puig Marcó, La cooperación internacional en el intercambio de muestras de ADN: niveles y estándares de protección
• Margarita Guillén, El conocimiento como premisa del consentimiento. Una visión critica de la Ley orgánica 10/2007, reguladora de la base de datos policial sobre identificadores obtenidos a partir del ADN
• Nota sobre los autores

La Col·lecció de Bioètica de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, dirigida per la Dra. Maria Casado, promou una concepció de la bioètica flexible, pluridisciplinària i laica, en el marc del respecte als drets humans reconeguts, i fomenta el debat informat sobre «les qüestions ètiques relacionades amb la medicina, les ciències de la vida i les tecnologies connexes aplicades als éssers humans, tenint en compte les seves dimensions socials, jurídiques i ambientals» (art. 1.1, Declaració Universal sobre Bioètica i Drets humans).