Entre 2011 i 2013 es van sol·licitar als jutjats de l'Estat 253 esterilitzacions, 50 de les quals a Catalunya. La Convenció de l'ONU estipula que l'esterilització per discapacitat intel·lectual es practicarà de forma excepcional, però el marc legal espanyol permet la intervenció de la persona que ha estat declarada incapacitada. Entitats socials consideren que en alguns casos s'estan vulnerant els drets humans i demanen un canvi integral.
L'últim paràgraf de la notícia, cita i utilitza el document publicat per l'OBD "Bioètica i discapacitat".
Lidia Buisán i Ricardo García Manrique, membres de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i professors del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, participen al programa de televisió "8 al Dia" de la cadena 8TV, parlant sobre el risc de promoure en excés la donació d’òrgans en vius.
La Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, participa al programa de televisió "30 Minuts: Avortament, dret a decidir?" de la cadena TV3.
A principis del mes de maig d'aquest any 2014 l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) va fer donació del seu fons documental al CRAI Biblioteca de Dret.
L’Observatori de Bioètica i Dret és un centre d’investigació i transferència de coneixement que s’emmarca al voltant de les implicacions ètiques, legals i socials de la biotecnologia i la biomedicina.
La col·lecció donada comprèn més de 1.000 llibres i altres documents relacionats amb la bioètica i el dret i tots han estat ja catalogats i classificats pel CRAI Biblioteca de Dret. Trobareu l'apartat 'Fons de Bioètica i Dret' a la segona planta del CRAI Biblioteca.
Del 12 al 14 de novembre de 2014 té lloc el V Congrés Nacional de Biobancs, organitzat per la Plataforma Biobanc Pulmonar CIBERES i la Plataforma Xarxa Nacional de Biobancs, a Palma de Mallorca. La Dra. Itziar de Lecuona -membre de l'Observatori de Bioètica i Dret- participa el 14 de novembre a les 8 hrs amb la Conferència "Esmorzar amb el CEIC", i a les 10.30 hrs amb el Pòster "Governança dels Biobancs: aportacions dels comitès ètics".
Aquesta trobada comptarà amb un ampli i variat programa científic orientat al lema del congrés, amb sessions de discussió i tallers focalitzats a afrontar els nous reptes que se'ns presenten. Aprofitant la trobada, tambè es presentaran les novetats dels programes de treball cooperatiu de la Plataforma Xarxa Nacional de Biobancs, i es realitzarà l'assemblea dels membres d'aquesta Plataforma.
A més hi haurà una àmplia exposició comercial on es presentaran els productes, tecnologia i serveis més nous per a l'activitat dels biobancs, processament, enviament, conservació i línies R+D+i basades en mostres biològiques.
Us convidem a la sessió de l´Associació de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona que tindrà lloc el proper dijous 6 de novembre de 2014 a les 19.30 hores, a la Sala de Professors de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, Edifici Principal (Avgda. Diagonal 684. Barcelona, 08034).
"Ès la beneficència mèdica un obstacle per a la autonomia? El cas de les persones sordes"
Alejandro Toledo -metge, maestrant en Bioètica per la Universidad Nacional Autónoma de México, i Becari del Consell Nacional de Ciència i Tecnologia de Mèxic- exposarà la seva recerca duta a terme en el marc de l´estada de recerca a l´Observatori de Bioètica i Dret UB.
Obert el període de presentació de sol·licituds per al Programa de Doctorat Erasmus Mundus "Law, Science and Technology" (LAST JD) coordinat per la Universitat de Bolonya (Itàlia). 4a edició 2015-2016.
L'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) - Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB és Associate Partner d'aquest programa de doctorat europeu Erasmus Mundus. Investigadors del centre formen part de l'equip de professors i de direcció de tesis doctorals. Així mateix, l'OBD coordina el seminari de recerca "Bioethics and Law" que té lloc cada any durant 6 mesos a la Universitat de Barcelona (interessats contactar amb la Dra. Itziar de Lecuona -itziardelecuona@ub.edu-.
Avui, 29 d'octubre de 2014, l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona inaugura el Blog "Bioètica, cinema i literatura", on es publicaran articles que giren al voltant del cinema i la literatura, aprofundint des del punt de vista de la bioètica en l'argument de pel·lícules i novel·les. El bloc estarà a càrrec dels membres de l'Observatori de Bioètica i Dret, i especialment del Dr. Ricardo García Manrique, professor titular de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona.
El médico alemán
2013, Argentina. Dirigida por Lucía Puenzo.
Mejor saberlo desde el principio, tal y como yo lo sabía cuando entré en el cine (y por eso entré): el médico alemán es nada menos que el doctor Mengele, el que labró su terrible fama en el campo de concentración y exterminio de Auschwitz. Nos lo encontramos en algún lugar de Argentina hacia principios de la década de los sesenta, camino de Bariloche, y nos encontramos con un hombre atractivo, educado y elegante, desde luego nada repulsivo, acaso inquietante, cómo no si ya sabemos quién es. O lo que sabemos, en realidad, es lo que ha hecho, pero el sujeto de esa larga lista de atrocidades, ¿cómo es? ¿Quién es ese médico? Se dice que son nuestros actos los que nos definen, pero el sentido de esos mismos actos se nos escapa si no sabemos algo más acerca de quién los llevó a cabo, de qué es lo que había en su cabeza, de qué buscaba, de por qué actuó así y no de otro modo. Desde el principio, la película parece prometernos eso, darnos a conocer al médico alemán.
El médico se encuentra con una familia que sigue su misma ruta, una ruta que él alega peligrosa para obtener el beneficio de su compañía, aunque ya sabemos que la hija de la familia, doce años tendrá, ha suscitado su interés, y quizá sea por eso por lo que se une a ellos. La fascinación de la niña por el médico es evidente y transgresora, pero cómo podría ella saber lo que nosotros. Incluso el respeto y simpatía de la madre nos resulta aventurado como mínimo, hasta que recordamos lo que ya se nos ha contado, que ella estudió en el colegio alemán de Bariloche, y una lengua y cultura comunes, sobre todo si se tienen por superiores, une mucho. El único receloso, y casi hostil, es el padre, y se nos ocurre, sabiendo lo que sabemos, que es el más perspicaz, cuando la verdad es con toda probabilidad muy otra: el varón está en estado de alerta ante el otro varón, el que ha encantado a su niña y el que mantiene una relación con su mujer de la que él nunca podrá ser partícipe, porque se basa en una lengua que él desconoce. Deberíamos ponernos del lado del padre y, sin embargo…
A lo largo de la película, ya en Bariloche, el atractivo del médico alemán no hará más que crecer, como su ascendiente sobre las mujeres de la familia, como la animosidad del padre para con él. Sabremos de su capacidad de trabajo y de su brillantez intelectual, y seguiremos disfrutando de sus buenas maneras. No hay muchos como él. Al final, pasará lo que tenía que pasar, lo que esperábamos que ocurriese tarde o temprano, que apareciese el autor de las atrocidades, siempre surge la ocasión propicia. Y no es que, una vez que lo hemos conocido, nos horrorice menos su conducta, sino que no por horrorizarnos deja de atraernos su autor, ahora que ya lo conocemos mejor que antes. Podemos intentar despreciarlo o vilipendiarlo; pero nuestros exabruptos, por muy justificados que estén, no pueden ocultar el hecho de que reconocemos en el médico alemán buena parte de las cualidades que caracterizan la excelencia humana, no todas, cierto, no todas.
La contradicción sentimental es, pues, evidente. Nos incomoda sentir lo que no deberíamos estar sintiendo; pero es que él no deja de ser uno de nosotros. Justamente la más grave acusación que él y los que eran como él recibieron fue la de que no trataron a los demás como iguales, sino como distintos, e inferiores. Y nosotros, que nos creemos hechos de una mejor pasta moral, ¿no es lógico que le reconozcamos como a un igual? Y, sea lógico o no, ¿cómo rechazar lo que uno siente? Es eso lo que nos inquieta, que es uno de nosotros y que no lo podemos evitar.
Ricardo García Manrique
Profesor Titular de Filosofía del Derecho, Universitat de Barcelona
Avio, la Comissió ad hoc per a la concessió de les Beques 2014 per a cursar el Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, XVII edició (2014-2016), amb el suport de la Fundació Germanes Saula-Palomer, després de deixar constància de l'alta qualitat de les sol•licituds presentades i seguint els criteris de valoració establerts, ha resolt la convocatòria. Pot consultar la resolució al següent enllaç:
L'objectiu del Màster en Bioètica i Dret i de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona és difondre una concepció de la bioètica pluridisciplinar, global i flexible, en el marc dels Drets Humans reconeguts internacionalment.