El dimecres 27 d'agost del 2014 va tenir lloc a Valparaíso el "III Diàleg d'Inclusió al Congrés Nacional. Bioètica i Discapacitat: Drets sexuals i reproductius", trobada organitzada en conjunt pel Senat, la Cambra de Diputats i la Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.

A continuació es mostren els vídeos, interpretats també en llengua de signes, de les ponències del congrés:

Inauguració

Compromís del Congrés Nacional

Isabel Allende. Presidenta del Senat.

Una tasca de tota justícia

Francisco Albornoz. Cap de Personal de la Cambra de Diputats.

La inclusió com un deute per saldar

Roberto Bustos. Cap de la Direcció de Tecnologies d'Informació i Comunicacions del Senat.

Estat absent

Mauro Tamayo. Director Nacional del Servei Nacional de la Discapacitat, SENADIS.

El desafiament d'aportar a un Xile més inclusiu

Alfonso Pérez Guíñez. Director de la Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.

Primer bloc: "Bioètica i discapacitat: una mirada des dels drets humans"

Drets sexuals i reproductius en el marc de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides

María Soledad Cisternas. Presidenta del Comitè d'Experts sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides.

Contribucions de la Declaració Universal de Bioètica i Drets Humans de la UNESCO al tractament de les qüestions bioètiques de la discapacitat

María Casado. Directora de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.

Segon bloc: "Parlem sobre les barreres i els reptes que hi ha al ple exercici dels drets sexuals i reproductius"

Parlem d'afectivitat i sexualitat

Carolina Pérez Carvallo, Esteban Torres, Ángela Vivanco, Irma Iglesias, Carolina Pastene.

Parlem del dret a formar família

Carolina Pérez Carvallo, Fernando Zegers, Lidia Buisán, Elisa Peñaloza.

Acte de tancament

Conclusions generals

Paulina Maturana. Institut Nacional de Drets Humans (INDH).

• Font: http://www.bcn.cl/seminarios_actividades/listado_eventos.html?hs=10221.1/44809
• Notícia

La Dra. María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) - Càtedra UNESCO de Bioètica i del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, va participar al Congrès "III Diàleg d'Inclusió Bioètica i Discapacitat: Drets sexuals i reproductius", organitzat per la Biblioteca del Congrés Nacional de Xile (Valparaíso, Xile), amb la Conferència “Contribuciones de la Declaración Universal de Bioética y Derechos Humanos de UNESCO al tratamiento de las cuestiones bioéticas de la discapacidad”.

• Consultar el llibre "La Declaración Universal sobre Bioética y Derechos Humanos de la Unesco y la discapacidad", de María Casado i Antoni Vilà

La Universitat de Barcelona, la universitat catalana amb un nombre més gran d'estudiants, ha entrat a formar part de les 200 millors universitats del món, segons ha comunicat avui l'Academic Ranking of World Universities (ARWU), més conegut com a rànquing de Xangai. Concretament, la UB se situa entre la posició 151 i 200 de la prestigiosa classificació, i lidera el rànquing a l'Estat en ser l'única en aquest segment. La Universitat de Barcelona, els últims anys, ja s'havia situat a prop d'aquesta destacable posició.

A més, també es converteix en una de les 75 millors universitats del món en l'àmbit de la Medicina (una millora dels resultats respecte de l'any passat). Figura, a més, entre les 200 primeres universitats en Ciències, Ciències de la Vida i Ciències Socials. Quant a matèries, destaca en Química (entre les 150 millors universitats), i en Física (entre les primeres 200).

Un cop més, el rànquing mundial el lideren les universitats americanes. Les primeres posicions són per a Harvard, Stanford, l'Institut Tecnològic de Massachusetts i Califòrnia Berkeley. La primera universitat europea és Cambridge, que ocupa el cinquè lloc.

L’Academic Ranking of World Universities estableix rànquings en els àmbits de Ciències Naturals i Matemàtiques; Enginyeria/Tecnologia i Informàtica; Ciències de la Vida i Agrícoles; Medicina Clínica i Farmàcia, i Ciències Socials. Igualment, publica rànquings en les matèries de Matemàtiques, Física, Química, Informàtica, i Economia i Empresa. La metodologia de l’ARWU inclou l’anàlisi de dades bibliomètriques en sis indicadors: el nombre de premis rellevants (Nobel, medalla Fields) que ha obtingut l’alumnat i el professorat de les universitats; els investigadors més citats en les 21 àrees de recerca que determina el Thomson ISI (Institut per a la Informació Científica); els articles publicats a Nature i Science; els articles registrats al Science Citation Index-Expanded (SCIE) i al Social Science Citation Index (SSCI) i, finalment, l’eficiència acadèmica en funció de les dimensions de la institució.

• Font: www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2014/08/15.html?

La UB és, un cop més, l’única universitat espanyola present al rànquing de les 200 millors universitats del món, editat per la revista especialitzada britànica The Times Higher Education Supplement, una llista que, a escala internacional, continua liderant la Universitat de Harvard (Estats Units). A la nova edició, a més, la UB torna a escalar posicions i se situa en la 171, amb la qual cosa millora els resultats del 2008, en què ocupava el lloc 186. La UB, juntament amb la Universitat de Bolonya (174), són les dues úniques universitats del sud d’Europa presents en aquesta classificació. Així mateix, les úniques universitats de l’àmbit llatinoamericà citades són la UB (171) i la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (190), que en aquesta edició perd 40 posicions respecte del 2008.

World University Rankings 2009, The Times Higher Education
www.timeshighereducation.co.uk/WorldUniversityRankings.html

• Font: www.ub.edu/noticies/cgi/event.pl?id=42253&noticiaub=

Presentació del «Document sobre la interrupció voluntària de l'embaràs», elaborat pel Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universidad de Barcelona. Proposta de reforma de la Llei de l'Avortament.

Presentació del «Document sobre trasplantament d'òrgans de donant viu», elaborat pel Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona (UB), el 13 de desembre de 2011 a l'Aula Fèlix Serratosa de l'Edifici Clúster del Parc Científic de Barcelona (PCB).

Els seus autors aporten arguments i recomanacions per minimitzar els riscos físics, psíquics, socials i econòmics dels donants; alhora que plantegen si s'ha de potenciar aquest tipus de donació i, si és així, en quines condicions s'ha de fer, amb la finalitat de promoure un diàleg transparent i eficaç entre la societat que orienti la presa de decisions en aquest àmbit.

En l'acte hi intervenen Albert Royes, professor i coordinador del Màster en Bioètica i Dret, secretari de la Comissió de Bioètica de la UB i membre del Comitè d'Ètica Assistencial de l'Hospital Clínic de Barcelona; i els coordinadors del Document: Lidia Buisan, professora d'Ètica Mèdica de la UB i cap de l'Àrea d'Anestesiologia, Reanimació i Tractament del Dolor de l'Hospital General de l'Hospitalet; Ricardo García Manrique, professor titular de Filosofia del Dret de la UB i Mònica Navarro, vicedegana de la Facultat de Dret de la UB i professora titular de Dret Civil.

La Dra. Florencia Luna va participar, amb la Conferència "El principi de vulnerabilitat a la Bioètica", al III Congrés Internacional de Bioètica "Crisi global i defensa de la vida" de la Universidad de San Buenaventura (Medellín, Colòmbia).

Part 1:

Part 2:

La Dra. María Casado va participar, amb la Conferència "objecció de consciència del personal sanitari", al III Congrés Internacional de Bioètica "Crisi global i defensa de la vida" de la Universidad de San Buenaventura (Medellín, Colòmbia).

Part 1:

Part 2:

"Atreveix-te a decidir, que deia Kant en la Il·lustració, continua vigent."

La directora de l'Observatori de Bioètica de la UB, Maria Casado, ens parla del portal Llibertat per decidir una finestra des d'on el ciutadà pot informar-se de temes a l'entorn de l'origen de la vida, el concepte de la mort, i trobar eines per prendre racionalment decisions difícils. El progrés biològic i mèdic ha reportat grans beneficis en la salut de les persones però també ha originat problemes sobre els quals cal reflexionar. Per això el debat bioètic és, i cada cop ho serà més, una qüestió fonamental en la nostra comunitat. La Dra. Casado, professora de Filosofia del Dret, reivindica el dret a decidir i critica el vell paternalisme de decidir per l'altre per si les seves decisions són incorrectes. "La vida és de cadascú" i cal aprendre dels errors.

Després d'una batería de preguntes sobre dilemes étics i morals al principi i al final de la vida, el nou portal del Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona ajuda a contestar sota un títol "Llibertat per decidir" que està pensat precisament per facilitar la pressa de decisions de la ciutadanía en aquest assumptes relacionats amb bioètica. La nova web, www.libertadparadecidir.es, intenta donar suport per resoldre alguns dels dubtes sobre les impliccaions ètiques, jurídiques i socials de les noves tecnologíes i dels avenços biomèdics perquè els ciutadans puguin decidir de forma "autónoma i informada".

• Accedir a "Llibertat per decidir"