Càtedra UNESCO de Bioètica

Contacte

  • Observatori de Bioètica i Dret
  • Càtedra UNESCO de Bioètica
  • Universitat de Barcelona
  • Facultat de Dret
  • Avinguda Diagonal, 684
  • 08034 Barcelona
  • Tel. (+34) 93 403 45 46
  •  
  • Màster en Bioètica i Dret
  • Tel. (+34) 93 403 45 46

 

RSS del Observatori de Bioètica i Dret UB

  • Conferència “Big Data in the health care domain”. Bolonia

    El dia 18 de febrer de 2015 té lloc la Conferència “Big Data in the health care domain”, impartida per la Dra. Itziar de Lecuona, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. La conferència, organitzada pel Doctorat d'Investigació en Dret i Noves Tecnologies de la Universitat de Bolònia, s'enmarca al programa LAST-JD "Joint International Doctoral Degree in Law, Science and Technology", Erasmus+.

  • 1a Jornada RCUB per a editors de revistes científiques de la UB. Barcelona

    El dia 24 de febrer de 2015 va tenir lloc la 1a Jornada RCUB per a editors de revistes científiques de la UB: "Visibilitat i posicionament de les revistes de la UB en els índexs nacionals i internacionals", on va participar Yasmina Soto, investigadora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona, en representació de la Revista de Bioética y Derecho que s'edita desde l'OBD.

    Des del seu naixement el 2011, el portal Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona (RCUB) ha anat creixent i actualment són 27 les revistes que gestionen la seva edició a RCUB. En aquesta primera jornada es pretén donar un impuls a la visibilitat i posicionament de les revistes de la UB en els índexs nacionals i internacionals.

    La Revista de Bioética y Derecho, que es publica quadrimestralment, és el canal de comunicació de l'Observatori de Bioètica i Dret, del Màster en Bioètica i Dret i de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona. S'adreça a tots els interessats per la bioètica aplicada a la salut, la seguretat, les noves tecnologies i el medi ambient, entre d'altres, i s'obre a la participació d'estudiosos i al foment del debat públic.

  • Conferéncia “Legitimitat de la violència”. Barcelona

    El dia 4 de març de 2015, a les 19 hrs., té lloc la Conferència “Legitimitat de la violència” a càrrec del Dr. Ricardo Garcia Manrique, Doctor en Dret, Professor Titular de Filosofia del Dret i membre de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. Aquesta és la segona conferència del Cicle "Quina ètica defensem avui?", organitzat per Ateus de Catalunya.

    La violència, que sempre ha estat, i està també avui, present en la societat humana, ha esclatat de forma especial els darrers temps. Amb gran plaer de les religions. Tots els interessos il•legítims son legitimats per les diverses religions. Això ens torna a portar a l’etern debat sobre ètica i violència, i han casos de violència legitima? El que s’anomena “guerra justa” es un oxímoron? Te alguna utilitat la violència? Beneficia a algú? Qui controla la violència? Aquests seran els temes sobre el que el professor Ricardo Garcia Manrique ens parlarà i sobre els que podrem debatre.

    • Lloc: Local social Ateus (C/Daoiz i Velarde, 30. Barcelona).
  • Commemoració del Dia internacional de les Dones

    Una vegada més la Universitat de Barcelona s'afegeix a la celebració del Dia Internacional de les Dones amb la declaració del dia 8 de març i l'organització de  diversos actes que han estat preparats als diferents centres. Us convidem a consultar la informació accedint a IGUALTAT.

  • Vídeo: El "Document sobre bioètica i Big Data de salut" de l'OBD UB al telenotícies de TV3

    Apareix al telenotícies de TV3 el «Document sobre Bioètica i Big Data de salut: explotació i comercialització de les dades dels usuaris de la sanitat pública», elaborat pel Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona, coordinat per les Dres. Maria Rosa Llàcer, María Casado i Lidia Buisan.

  • Vídeos del IX Seminari Internacional sobre la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans de la UNESCO: "ADN i desaparicions forçoses"

    Vídeos del IX Seminari Internacional sobre la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans de la UNESCO: "ADN i desaparicions forçoses", organitzat per la Càtedra UNESCO de Bioètica - Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.

    Sessió de matí:

    • Presentació del IX Seminari Internacional de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB: 10 anys de la Declaració Universal sobre Bioètica y Drets Humans de la UNESCO
      - Isabel Miralles. Secretària General de la Universitat de Barcelona.
      - Enoch Albertí. Degà de la Facultat de Dret de la UB.
      - María Casado. Titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica UB i Directora de l’Observatori de Bioètica i Dret i del Màster en Bioètica i Dret UB.
    • Taula Rodona “ADN y Derecho en la lucha contra las desapariciones forzosas”
      Coordinadora:
      - María Casado. Directora de l'Observatori de Bioètica i Dret - Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona i Membre de la Comissió Nacional per a l'Ús Forense de l'ADN.

      Ponències:
      - El ADN como instrumento de búsqueda de desaparecidos:
      Gemma Marfany. Professora Titular, Departament de Genètica, Universitat de Barcelona; Assessora de la Comissió Nacional per a l'Ús Forense de l'ADN i Membre de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.
      - El Convenio Contra las Desapariciones Forzadas de Personas de Naciones Unidas:
      Jaume Saura. Professor Titular de Dret Internacional Públic i Coordinador del Programa de Doctorat en Dret i Ciència Política de la Universitat de Barcelona.

    Presentació del IX Seminari Internacional de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB: 10 anys de la Declaració Universal sobre Bioètica y Drets Humans de la UNESCO

    Isabel Miralles. Secretària General de la Universitat de Barcelona.
    Enoch Albertí. Degà de la Facultat de Dret de la UB.
    María Casado. Titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica UB i Directora de l’Observatori de Bioètica i Dret i del Màster en Bioètica i Dret UB.

     

    10.30 a 12 h. Taula Rodona “ADN y Derecho en la lucha contra las desapariciones forzosas”

    Coordinadora:
    María Casado. Directora de l'Observatori de Bioètica i Dret - Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona i Membre de la Comissió Nacional per a l'Ús Forense de l'ADN.

    Ponències:

    - El ADN como instrumento de búsqueda de desaparecidos:
    Gemma Marfany. Professora Titular, Departament de Genètica, Universitat de Barcelona; Assessora de la Comissió Nacional per a l'Ús Forense de l'ADN i Membre de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.

    - El Convenio Contra las Desapariciones Forzadas de Personas de Naciones Unidas:
    Jaume Saura. Professor Titular de Dret Internacional Públic i Coordinador del Programa de Doctorat en Dret i Ciència Política de la Universitat de Barcelona.

    - See more at: https://www.bioeticayderecho.ub.edu/ca/ix-seminari#sthash.rkJiuGzp.dpuf.

     

    • Taula Rodona “Las desapariciones forzadas en América y Europa”
      Coordinador:
      - Juan José López Ortega. Magistrat de Secció 4a de l'Audiència Provincial de Madrid, Antic Membre i Coordinador del grup jurídic bioètic de la Comissió Nacional per a l'Ús Forense de l'ADN i Membre del Comitè de Nacions Unides sobre Desaparicions Forçoses.

      Ponències:
      - Las desapariciones forzadas de niños y niñas en centro América:
      Gabriella Citroni. Assessora jurídica principal de l'organització Track Impunity Always (TRIAL) i de la Federació Llatinoamericana d'Associacions de Familiars de Detinguts Desapareguts (FEDEFAM); Professora de la Universitat Milano-Bicocca.
      - El caso alemán “Noche y Niebla”:
      Rainer Huhle. Vicepresident de la Junta Directiva de l'Institut Alemany de Drets Humans; Membre del Consell d'Administració de Centre de Drets Humans de Nuremberg i Membre del Comitè de Nacions Unides sobre Desaparicions Forçoses.

     

    Sessió de tarda:

    • Taula Rodona “Desaparición forzada de niños y bebes robados en España”
      Coordinadora:
      - Anna Badia. Catedràtica de Dret Internacional Públic, Directora del Màster en Estudis Internacionals i Membre de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.

      Ponències:
      - Uso de las bases de ADN para la búsqueda de desaparecidos:
      Antonio Alonso. Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses. Secretari i Vocal de la Comissió Nacional per a l'Ús Forense de l'ADN.
      - Las desapariciones forzadas de niños en la Guerra Civil:
      Carlos Fernández-Liesa. Catedràtic de Dret Internacional Públic. Universidad Carlos III, Madrid.
      - Los bebes robados:
      Lorena Álvarez. Fiscal de la Fiscalia Superior de la Comunitat de Madrid.

     

    • Presentació del llibre “Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica”, Col·lecció de Bioètica editada per Edicions i Publicacions UB i per la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona
      Presenta:
      - Ana Sánchez Urrutia. Consultora de Bioètica del Secretari Nacional de Ciència i Tecnologia de Panamà, Professora Titular de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona en excedència. Antic Membre de la Comissió Nacional per a l'Ús Forense de l'ADN i Membre de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.

      Participen:
      - Els coordinadors del llibre, María Casado i Juan José López Ortega.
    • Cloenda del IX Seminari

  • "Blade Runner" o la pregunta por la dignidad humana (II)

    PortadaBlade Runner
    1968, Estados Unidos. Dirigida por Ridley Scott.

    En la primera parte de este artículo acabé observando que la reflexión sobre la dignidad humana que suscita la famosa película de Ridley Scott puede ayudar a replantear y mejor resolver algunos problemas bioéticos. En esta segunda parte prolongaré un poco más esa reflexión y la conectaré con esos problemas. En síntesis, trataré de mostrar que, al abordar de manera racional el problema (todavía imaginario) de los replicantes, nos vemos obligados a matizar el uso habitual que se hace de la noción de dignidad humana, de estas dos formas: en primer lugar, hemos de reconocer que hay seres vivos no humanos que merecen cierta consideración en virtud precisamente del respeto que debemos a la dignidad humana; en segundo lugar, y por esa misma virtud, hemos de reconocer que no todas las formas o manifestaciones de la vida humana tienen el mismo valor. Ambos matices pueden ayudar a resolver de manera más racional problemas bioéticos no ya imaginarios sino bien reales.

    En Blade Runner, lo que nos hace reflexionar sobre la dignidad humana es el hecho de que los replicantes, esos robots de aspecto y comportamiento tan humanos, son considerados como cosas y no como personas. Ese hecho nos choca porque, a lo largo de la película, no acabamos de ver que existan diferencias relevantes entre unos y otros. De hecho, es muy difícil, si no imposible, distinguir a unos de otros y, en todo caso, aunque podamos, parece que la diferencia genética, que es la única bien identificable, no es una diferencia relevante. Al preguntarnos si está justificado que los seres humanos de origen biológico sean tratados como personas y, en cambio, estos nuevos seres humanos de origen fabril sean tratados como cosas, nos damos cuenta de que la dignidad humana debe de tener algún fundamento y de que necesitamos saber cuál es ese fundamento. Nos damos cuenta de que consideramos a los seres humanos como especialmente valiosos porque, por ejemplo, son capaces para la autonomía moral (o para el pensamiento abstracto o para los sentimientos..., qué sea en concreto ahora no importa). Y, entonces, es racional, y moralmente obligatorio, atribuir dignidad humana a todos aquellos otros seres que, con independencia de otras circunstancias, posean dicha cualidad relevante, como es el caso de los replicantes. Es cierto que el estado actual de la robótica dista mucho del que se nos muestra en Blade Runner, pero eso no significa que no podamos aprender alguna lección. Detengámonos, para ello, en un aspecto de la película sólo apuntado en la primera parte de este ensayo: precisamente el del progreso de la robótica.

    Este progreso nos lo muestra la película presentándonos a un grupo de replicantes en el que cada uno de sus miembros supone un grado más avanzado de perfección técnica, vale decir de humanización, porque el perfeccionamiento de un replicante consiste en su acercamiento a los seres humanos. El director, sin duda, quiere incidir en ello porque los replicantes van entrando en escena de menos a más evolucionados, desde el tosco Leon Kowalski hasta el refinado Roy Batty (llama la atención sobre este punto y su significación el libro de Javier de Lucas, Blade Runner. El derecho, guardián de la diferencia. València: Tirant lo Blanc, 2003, págs. 33-34). Al margen queda Rachel, pero su entrada en escena tiene que ver también con la dificultad del cazador de replicantes, Rick Deckard, para determinar si ella es o no es un robot de la Tyrell Corporation, debido al alto grado de sofisticación que ella presenta y debido quizás al hecho de que ella no tiene conciencia de su verdadero origen. Al final de la película, el proceso de humanización queda resaltado, y su sentido ponderado, con la escena memorable en la que Roy Batty, a punto de morir, salva la vida de su implacable perseguidor, Deckard, a quien tiene a su merced, mientras que, con bellas palabras, expresa la más humana desesperanza, la que se refiere a la desaparición del yo. Roy Batty, el más avanzado de todos los replicantes, alcanza un grado de desarrollo humano tal que bien puede calificarse como superior al de la mayoría de los humanos biológicos. En una palabra: en materia de humanización la técnica parece avanzar más deprisa que la naturaleza.

    Este desfile de replicantes a cual más evolucionado es, me parece, una manera de mostrar en la película el que es un tema recurrente del relato original de Philip K. Dick (¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?), a saber, el largo proceso de perfeccionamiento que ha experimentado la robótica hasta llegar a la actual generación Nexus-6. En paralelo, el relato nos da cuenta también de la gran afición de los seres humanos de la época por los animales domésticos, una afición que ha llegado a convertirse casi en una obligación social, de manera que más vale tener un animal en casa si uno quiere acreditar su éxito familiar y profesional y ser respetado por los vecinos. Pero la escasez de animales auténticos ha supuesto un notable desarrollo de la industria de los animales mecánicos (por ejemplo, las ovejas eléctricas del título...), que se traduce en la dificultad para distinguir a unos de otros. Aún así, tener un animal auténtico en casa entraña mucho más prestigio que tener un animal artificial, y entonces a uno le asalta la duda de si no será que el prestigio es, en verdad, el que da el dinero, puesto que la gran diferencia entre unos y otros animales es la de su precio. La comparación es evidente: del mismo modo que es irracional preferir animales naturales a animales artificiales, lo es discriminar a los replicantes respecto de los seres humanos de origen biológico. La diferencia es que mientras que la elección de una mascota puede dejarse al arbitrio y el impulso emotivo de cada cual, la consideración social (moral, jurídica, política) que merecen los replicantes debe poder ser justificada con razones y no con prejuicios.

    El proceso de humanización de los replicantes muestra, en efecto, que seres no humanos pueden poseer aquello que hace dignos a los seres humanos y, por tanto, merecer esa misma dignidad pero, además, muestra que la cualidad que hace dignos a los seres humanos (y a los replicantes, y a quien sea) puede poseerse en grados diversos. Estas dos lecciones de Blade Runner acerca de la dignidad humana permiten sacar el par de conclusiones que siguen.

    La primera es que algunos animales que poseen en cierta medida la cualidad que hace dignos a los seres humanos merecen también en cierta medida el mismo tipo de trato que creemos que los seres humanos merecen por la sola posesión de la dignidad humana. Más concretamente: el Parlamento español tiene buenas razones morales para adherirse al Proyecto Gran Simio, tal y como le pide la moción presentada hace pocas semanas por el diputado Francisco Garrido y, por tanto, para aprobar normas que protejan a los grandes simios del “maltrato, la esclavitud, la tortura, la muerte y la extinción”, garantizando, cuando menos, “que dejen de ser meros objetos que pueden ser poseídos y utilizados para fines de diversión y entretenimiento” (Peter Singer, “El debate de los grandes simios”, en El País del 26 de mayo de 2006). Creo que a este respecto deben quedar pocas dudas, pero merece la pena insistir en el hecho de que si debemos cierta consideración a los grandes simios es precisamente por la misma razón por la que creemos que todos los seres humanos merecen cierta consideración. Es decir, por respeto a nosotros mismos, a nuestra dignidad humana.

    La segunda conclusión es algo más abstracta que la primera, pero el lector sabrá concretarla cuando corresponda: no todas las formas de vida humana tienen el mismo valor desde el punto de vista de la dignidad humana, porque no todas ellas presentan en el mismo grado la cualidad valiosa en que fundamos la dignidad humana. Por “formas de vida humana” designo aquí los fenómenos diversos en que está presente la humanidad biológica o genética, desde antes de la cuna hasta después de la tumba, si se me permite la expresión: células madre, embriones, fetos en distintos grados de desarrollo, niñez, edad adulta, estados varios de enfermedad mental, vegetativos, de coma, de muerte cerebral, etc. Gran parte de los problemas bioéticos se plantea en relación con formas de vida humana en las que la cualidad que fundamenta la dignidad humana está presente en un grado significativamente bajo o no está presente en absoluto, ni en acto ni en potencia, y para abordar todos esos problemas deberíamos tomar conciencia de que la dignidad humana no está presente en el mismo grado en todos los sujetos afectados. Que esto está bien asumido en algunos casos lo demuestra, por ejemplo, la asunción no problemática de la equivalencia entre “muerte cerebral” y “muerte” a secas, es decir, la asunción no problemática de que un ser humano que respira y cuyo corazón late está muerto; u, otro ejemplo, la aceptación general de la legitimidad de ciertos supuestos de aborto, como el así llamado ético (aborto en casos de embarazo producto de una violación). Lo que sugiero es que, por vía de deducción, como la que he intentado, o por vía de inducción a partir de éstos y otros supuestos no problemáticos, se acepte que la dignidad humana es gradual, como la manera correcta de representárnosla y que, por tanto, cuando la dignidad humana sea relevante para la resolución de un problema moral (como es el caso de buena parte de los bioéticos) se tenga en cuenta ese carácter gradual y se saquen las consecuencias que de ahí procedan.

    Importa, en definitiva, tomar conciencia de que no valoramos a los seres humanos por el mero hecho de pertenecer a una especie zoológica, ni por el hecho de pertenecer a nuestra especie zoológica. Los valoramos porque son capaces de desarrollar una cualidad o conjunto de cualidades que consideramos valiosas, una cualidad o conjunto de cualidades que desarrolla la mayor parte de los miembros de la especie, pero que también los miembros de otras especies pueden desarrollar en algún grado, y que no está desarrollado en el mismo grado, ni siquiera en alguno, en muchas formas de vida humana. Quizá alguno considere que, siendo así, no merece la pena seguir usando la noción de dignidad humana, por no ser exclusivamente humana y por no designar un valor idéntico para todas las formas humanas de vida. No estoy de acuerdo, salvo en lo que al nombre respecta. Quizá esté justificado cambiar el nombre de dignidad humana a un valor que atribuimos también a miembros de otras especies. Sin embargo, en contra de la opinión de Peter Singer, creo que la noción sigue siendo útil. Es sólo que cuando se ha usado, y se sigue usando, para luchar contra ciertas desigualdades injustificadas, como las que tienen que ver con la raza, el sexo o la condición nacional, es procedente usarla en términos absolutos (se tiene o no se tiene); pero cuando se usa para abordar cuestiones bioéticas pierde buena parte de su utilidad si no se usa en términos relativos, cosa que, por otra parte, nunca hemos dejado, consciente o inconscientemente, de hacer.

    Ricardo García Manrique
    Profesor Titular de Filosofía del Derecho, Universitat de Barcelona
    *Artículo publicado en la Revista de Bioética y Derecho, no. 7 (2006)

  • Vídeo: Maria Casado participa al programa "Terrícoles" de BTV, parlant sobre Big Data de salut

    La Dra. María Casado participa al programa de televisió "Terrícoles" de la cadena BTV, parlant sobre la comercialització de dades sanitàries, Big Data de salut.

  • Vídeos del VIII Seminari Internacional sobre la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans de la UNESCO: "Bioètica i Discapacitat"

    Vídeos del VIII Seminari Internacional sobre la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans de la UNESCO: "Bioètica i Discapacitat", organitzat per la Càtedra UNESCO de Bioètica - Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.

    Sessió de matí:

    • "Obertura del Seminari":
      - Dra. María Casado, titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica i directora de l'Observatori de Bioètica i Dret i del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.
    • "Qüestions bioètiques entorn de la discapacitat":
      - Antoni Vilà, Llicenciat en Dret i Doctor en Pedagogia, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.
      - Xavier Curià, Metge i President del Comitè d'Ètica Assistencial de l'Institut Guttmann.

     

    Sessió de tarda:

    • ”La Salut Sexual i Reproductiva i la diversitat funcional”:
      - Rosa Ros, Metge, Ginecòloga, especialitzada en sexualitat juvenil. Directora del Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat (CJAS) a Barcelona i Madrid.
    • ”El treball del Síndic de Greuges en qüestions referents a discapacitat i bioètica”:
      - Monica Arbelaez, Assessora del Síndic de Greuges de Catalunya.

  • Nadons robats, persones desaparegudes i dret internacional en el seminari «ADN i desaparicions forçoses»

    La genètica forense, la bioètica i els drets humans, els nens robats i l’ús de l’ADN per trobar persones desaparegudes són alguns dels continguts del programa del seminari «ADN i desaparicions forçoses», organitzat per l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i la Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB dilluns que ve, 16 de febrer, a l’Aula Magna de la Facultat de Dret (av. Diagonal, 684), dins el marc de la novena edició del Seminari Internacional sobre la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans de la Unesco.

    Desaparicions forçades: com respon la societat?

    Les anàlisis genètiques i el conveni contra les desaparicions forçades de l'ONU són dues eines poderoses que permeten aclarir els orígens biològics i lluitar contra el robatori de nadons i les desaparicions forçades d’adults i nens. Aquests delictes, d'una gravetat manifesta, requereixen ser examinats des de les vessants jurídica, filosòfica, política i bioètica, perquè, davant d'una situació tan complexa i que afecta tantes persones, una societat responsable està obligada a prendre mesures.

    El seminari internacional serà inaugurat a les 9.30 h per la secretària general de la Universitat, Dra. Isabel Miralles; el degà de la Facultat de Dret, Dr. Enoch Albertí, i la Dra. María Casado, directora de l’OBD. A les 10.30 h, està prevista la taula rodona «ADN i dret en la lluita contra les desaparicions forçoses», moderada per María Casado i amb la participació de Gemma Marfany, professora del Departament de Genètica, i de Jaume Saura, professor del Departament de Dret i Economia Internacionals.

    El cas dels nadons robats a Espanya

    «Les desaparicions forçades a Amèrica i Europa», a les 12.30 h, aplegarà Gabriella Citroni, assessora jurídica principal de l’organització Track Impunity Always (TRIAL) i professora de la Universitat de Milà-Bicocca, i Rainer Huhle, membre del Comitè de Desaparicions Forçoses de les Nacions Unides, en una taula rodona coordinada per Juan José López Ortega, magistrat de l’Audiència Provincial de Madrid i també membre de l’esmentat comitè.

    A les 16 h, la problemàtica sobre la desaparició de nens i nadons robats a Espanya es debatrà en una taula rodona amb els experts Antonio Alonso, de la Comissió Nacional per a l’Ús Forense de l’ADN; Carlos Fernàndez-Liesa, de la Universitat Carlos III, i Lorena Álvarez, de la Fiscalia Superior de la Comunitat de Madrid, sota la coordinació de la catedràtica Anna Badia, directora del Màster en Estudis Internacionals de la UB.

    Presentació del llibre sobre nens desapareguts a Europa i Llatinoamèrica

    A les 18.30 h, la professora Ana Sánchez Urrutia, membre de l'OBD, presentarà el llibre Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica. Del convenio de la ONU a las búsquedas a través del ADN, coordinat per la professora María Casado i el magistrat Juan José López Ortega. El volum, que forma part de la Col·lecció de Bioètica editada per Publicacions i Edicions UB i per la Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB, analitza els delicats episodis de desaparicions de nens en el context europeu i llatinoamericà, i és obra d'especialistes vinculats a les institucions i els comitès més representatius en la matèria.

    L’obra s’estructura en quatre grans àrees temàtiques. La primera, «El ADN como instrumento de búsquedas familiares», presenta els fonaments de coneixement científic sobre l’ús i l’anàlisi de l’ADN com a instrument de recerca de desapareguts. La segona, «La protección contra la desaparición forzada en el marco de la ONU», analitza la protecció contra les desaparicions forçades que proporcionen el conveni de les Nacions Unides i el Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades del mateix organisme. La tercera aborda la situació al Con Sud i a l’Amèrica Central. Finalment, la quarta i última secció se centra en les desaparicions forçades de nens a Europa, amb un èmfasi especial en el cas espanyol.

    La Col·lecció de Bioètica de l’OBD de la Universitat de Barcelona promou una concepció de la bioètica flexible, pluridisciplinària i laica, emmarcada en el respecte als drets humans reconeguts. L’objectiu és subministrar arguments que fomentin l’autonomia de les persones en la presa de decisions i que contribueixin a construir una societat més transparent i democràtica.

    Més informació als enllaços següents:

    Font: www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2015/02/022.html

Pàgines