Menú principal

Màster en Bioètica i Dret

Màster en Alimentació, Ètica i Dret

Càtedra UNESCO de Bioètica

Contacte

  • Observatori de Bioètica i Dret
  • Càtedra UNESCO de Bioètica
  • Universitat de Barcelona
  • Facultat de Dret
  • Avinguda Diagonal, 684
  • 08034 Barcelona
  • Tel. (+34) 93 403 45 46
  •  
  • Màster en Bioètica i Dret
  • Tel. (+34) 93 403 45 46

 

Sessió de l'Associació de Bioètica i Dret: "El cerebro moral", a càrrec de Fernando Estévez

El 17 de novembre de 2022, l'Associació de Bioètica i Dret (ABD) organitza la sessió "El cerebro moral" ("El cervell moral"), que inaugura la sèrie d'activitats que el grup ha programat per al curs 2022-2023.

La sessió anirà a càrrec del Dr. Fernando Estévez: neuròleg, Doctor en la Línia de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, ​​Catedràtic de la Facultat de Ciències Mèdiques i coordinador de la Càtedra de Bioètica de la Universitat de Cuenca (Equador), i professor del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.

 

[[{"type":"media","view_mode":"media_original","fid":"3212","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"619","style":"text-align: center; width: 550px; height: 310px;","width":"1100"}}]]

Temàtica:

Un dels camps d'estudi relacionats amb la investigació de la neurobiologia del comportament, a la llum de les noves tecnologies, és el dels fonaments neuronals de la moralitat que, de moment, encara no es comprenen bé, però que estan relacionats amb les estructures i xarxes neuronals responsables del comportament humà.

Els/les investigadors/es en neurociència han tractat de trobar estructures i processos específics que posin de manifest com funciona la moralitat. La intenció d'aquest seminari és mostrar els substrats neurobiològics comportamentals, explicant les àrees principals del cervell que s'han associat amb la conducta moral, tant en l'àmbit estructural com funcional, i plantejant les teories especulatives relacionades amb la metodologia que es pot aplicar per al seu estudi.

Les estructures cerebrals estudiades per mitjà de paradigmes aplicats a neuroimatge mostren que els còrtexs prefrontal orbital i ventromedial semblen estar implicats en decisions morals impulsades per emocions, mentre que el còrtex prefrontal dorsolateral sembla moderar-ne la resposta. El còrtex cingulat anterior pot mediar entre aquests processos competitius. Les estructures parietals i temporals tenen un paper important en l'atribució de les creences i les intencions dels altres. El còrtex insular participa durant els processos empàtics.

Altres regions semblen jugar un paper més complementari a la moralitat. La moralitat no està sostinguda per un sol circuit o estructura cerebral, sinó per diversos circuits que se superposen amb altres processos complexos. Cal la identificació de les característiques centrals de la moralitat i els processos relacionats amb la moralitat. La neurociència pot proporcionar coneixements significatius per delinear els límits de la moralitat, juntament amb la psicologia moral.
 
 
La sessió se celebrarà en tancat per a socis/es de l'Associació de Bioètica i Dret (ABD) i alumnes actuals del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.

  • Data i hora: dijous, 17 de novembre de 2022, a les 18 h (hora d'Espanya, UTC+1)

  • Lloc: format virtual (via Zoom)

  • Sessió exclusiva per a membres de l'ABD i alumnat del Màster en Bioètica i Dret

 
L'Associació de Bioètica i Dret (ABD) té com a objectiu crear un fòrum on analitzar i comentar les qüestions relacionades amb la bioètica que ens preocupen. Agrupa persones que han cursat el Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, ​​així com docents i col·laboradors/es.
  •   
  •   
  •   
  •   

 

Tots els continguts, incloent-hi els textos, les imatges, el so i qualsevol altre material, són propietat de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, o de tercers titulars dels mateixos. L'accés als materials és gratuït, però els actes de reproducció, distribució i comunicació pública poden estan subjectes a condicions d'ús especials i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors o institucions editores. Queda així mateix prohibida expressament la transformació total o parcial de qualsevol dels materials, així com la utilització de la imatge personal i discurs de les persones que apareixen en els enregistraments fora de l'estricte context de les mateixes.