Aquest any, la revista celebra el vintè aniversari; va ser fundada per la Dra. María Casado el 2004.
Des de 2023, compta amb el Segell de Qualitat a les Revistes Científiques atorgat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i Tecnologia (FECYT), que reconeix la qualitat científica i editorial de les publicacions científiques espanyoles que compleixen uns requisits de professionalització internacionalment reconeguts, amb menció a les bones pràctiques editorials en igualtat de gènere.
A la classificació de visibilitat i impacte de revistes científiques espanyoles amb el segell esmentat, la Revista de Bioètica i Dret ocupa la posició 6 a la categoria de “Filosofia”, i la posició 15 a la categoria de “Ciències Jurídiques”.
Així mateix, la revista ha obert, recentment, un nou call for papers per al dossier especial sobre “Comitès d'Ètica de la Recerca en l'àmbit universitari i en altres Organismes Públics de Recerca”, coordinat per la Dra. Itziar de Lecuona i el Dr. José Luis Molina.
Per la seva banda, el nou número inclou un dossier monogràfic sobre neuroètica, coordinat pel Dr. Fernando Estévez, metge especialista en Neurologia, i tutor del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, i del postgrau de Medicina de la Universitat de Cuenca (Equador).
A més, aquest número també inclou altres articles sobre temàtiques bioètiques diverses com: ètica en recerca en salut, psicologia, avortament, protocols sanitaris implementats durant la pandèmia de COVID-19, i transport de mostres reproductives humanes.
Editorial del monográfico - A vueltas con la Neuroética: el cerebro como objeto y objetivo. Fernando Estévez Abad
O que é Neuroética? Discutindo os conceitos em uma revisão integrativa. Mauro Seigi Hashimoto, Anor Sganzerla, Daiane Priscila Simão-Silva
¿Una neuroética de la mentira? Luis García-Chico
Contributions to the biophilosophical foundations of brain death criterion: an approach from anthropological realism. Sergio Ramón Götte
Segurança digital em interfaces cérebro-computador no contexto ético-jurídico brasileiro. Margareth Vetis Zaganelli, Douglas Luis Binda Filho
Bioética y psicología: un estudio empírico sobre los principales frentes de investigación de la corriente principal (2010-2019). Celeste Bogetti, Gustavo Liberatore
Embarazo adolescente y toma de decisiones en torno al aborto en la Zona Metropolitana de la Ciudad de México y Puebla. Fabiola Pérez Baleón, Elena Montserrat Vargas
Muertes sin cuerpo. Indagaciones etnográficas y bioéticas en torno a los protocolos sanitarios implementados por COVID-19 en un hospital municipal de Córdoba, Argentina. Lucia Noelia Rios
Del Cross Border Reproductive Care al transporte de gametos y embriones humanos: ¿Un cambio de paradigma? Sara Dalla Costa, Marta Reguera Cabezas
Aquest monogràfic compta amb el suport del projecte de recerca “Qüestions bioètiques no resoltes en l'avaluació de la recerca i la innovació en salut basada en intel·ligència artificial, tecnologies genètiques i dades personals (BIOEVAINNOLAW)” (PID2022-138615OB-I00), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.