Call for papers sobre “Comitès d'Ètica de la Recerca en l'àmbit universitari i en altres Organismes Públics de Recerca” per a la Revista de Bioètica i Dret

Temàtica:

La validesa científica, la pertinència social i la protecció de les persones participants en projectes de recerca és avaluada pels comitès d'ètica de la recerca d'universitats i altres Organismes Públics de Recerca (OPI). En aquest àmbit, no existeix una regulació clara i ordenada, a diferència del que ocorre amb els assajos clínics amb medicaments i productes sanitaris, que han de ser avaluats pels CEIm acreditats. Des dels anys 90 del segle passat, s'han anat creant comitès d'ètica a les universitats i a centres públics de recerca per avaluar i fer seguiment dels projectes, fonamentalment de manera reactiva, per respondre als requeriments de les convocatòries de finançament de la recerca. Aquesta avaluació i seguiment no és una tasca fàcil; no només exigeix dedicació, sinó coneixement expert perquè planteja nombrosos reptes davant el desenvolupament de tecnologies com la intel·ligència artificial i l'ús de macrodades (Big Data), les neurotecnologies i les tecnologies genètiques.

Aquest número monogràfic convida a analitzar temes clàssics com la composició, el funcionament i la independència dels comitès d'ètica de la recerca, així com les bones pràctiques en l'àmbit universitari i de recerca públic, en tractar-se d'un terreny poc explorat i que demanda una anàlisi interdisciplinària a la llum de les noves tendències en recerca; i, també, davant la falta de pautes clares pel que fa a algunes tipologies de projectes per part dels organismes que regulen i controlen la recerca en la qual participen persones i s'utilitzen animals no humans.

En el marc del projecte de recerca “BIOEVAINNOLAW” (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats) que tracta de donar resposta a “Qüestions bioètiques no resoltes en l'avaluació de la recerca i innovació en salut basada en intel·ligència artificial, tecnologies genètiques i dades personals”, convidem a enviar articles a qui plantegi una anàlisi nova i oportuna per contribuir a identificar i aportar solucions als que considerem reptes del nostre temps. Convidem, també, a analitzar el context sociopolític i econòmic en el qual esdevé la recerca, atès que aquesta respon a una aposta política guiada per la dada, on la recerca és una part fonamental de la competitivitat internacional i, per això, no està exempta de tensions: conflictes d'interessos, mercantilització de les dades personals i capitalisme de plataformes, que es tradueixen en l’afectació a la intimitat i la llibertat, entre altres béns valuosos per a la societat. Tot i que, a diferència d'etapes anteriors, estem davant d’un moment d’hiperregulació en sentit ètic i legal, això no ha evitat que es continuïn arrossegant els problemes d'antany en les avaluacions ètiques, sumats als nous que sorgeixen producte dels avenços científics i tecnològics.

Tradicionalment, els comitès d'ètica de la recerca es van crear per avaluar la recerca biomèdica, però són nombroses les qüestions i els problemes que es plantegen en altres àmbits com les ciències socials i les humanitats, així com des de l'enginyeria; àrees en les quals, fins ara, no s'ha exigit una avaluació dels comitès d'ètica de la recerca i en les quals es donen riscos per als participants que han de ser identificats i avaluats. A tall d'exemple, l'ús intensiu de dades personals, l'ús de mostres biològiques d'origen humà, i el “perfilat” de persones per elaborar patrons de comportament ja formen part del dia a dia de la recerca en les universitats i altres organismes públics de recerca.

A continuació, s'enumeren els temes a tractar, sense limitar-se únicament a aquests:

• Reptes dels comitès d'ètica de la recerca en l'àmbit universitari i en altres Organismes Públics de Recerca: composició, funcions i procediments. Especial referència al seguiment dels projectes.
• La formació en bioètica i ètica de la recerca en el si dels comitès: experiències.
• Avaluació de projectes de recerca que utilitzin dades personals i/o mostres biològiques: el perfilat de persones en recerca.
• Avaluació dels aspectes ètics de projectes de recerca que utilitzen instruments propis de la recerca qualitativa: entrevistes semiestructurades, en profunditat, observació participant i no participant.
• Ús i desenvolupament de la intel·ligència artificial, les macrodades (Big Data) i altres tecnologies emergents com les neurotecnologies i les tecnologies genètiques. Recerca amb organoides. Pautes per a la seva avaluació.
• Avaluació de projectes d'innovació. Qui es fa responsable?
• Regulació i acreditació dels comitès d'ètica de les universitats i altres organismes públics de recerca.
• Regulació de l'ètica de la recerca i la seva aplicació en l'avaluació de projectes de recerca en l'àmbit universitari.
• Perspectiva de gènere en recerca: falta de representació de les dones en recerca; biaixos, etc.
• La gestió de les dades en recerca i la seva anàlisi des dels comitès d'ètica de la recerca.
• L'ètica de la recerca i la integritat científica vs. el frau científic i altres pràctiques qüestionables. Funcions dels comitès d'ètica de la recerca i dels comitès d'integritat científica.
• ChatGPT en recerca i pràctiques des dels comitès d'ètica de la recerca. Impacte i gestió de les intel·ligències artificials generatives.
• Conflictes d'interessos i la seva identificació per part dels comitès d'ètica de la recerca. La tendència a la mercantilització en recerca (dades mostres, etc.).
• Noves formes d'explotació i recerca: els treballadors digitals.
• La participació en xarxes per compartir coneixement, problemes i bones pràctiques: utilitat i perspectives de futur.
• Comitès d'ètica de la recerca i de benestar animal.

Pautes per a la presentació d'articles:

La revista acceptarà només articles originals escrits en castellà, català, francès, anglès, portuguès o italià, amb una extensió màxima de 6000 paraules (excloent resums, paraules clau, notes, bibliografia, finançament). El fitxer s'ha d'enviar exclusivament en format MS Word, lletra Cambria o Arial 12, a 1,5 espais, i seguint totes les directrius d'autoria de la revista. Els originals s'han d'enviar a través d’aquest enllaç, a la secció “Dossier monogràfic”. Els articles originals seran avaluats per parells i s’acceptaran per publicar aquells que superin el procés de selecció.

La Revista de Bioètica i Dret és el canal de comunicació científica de l'Observatori de Bioètica i Dret, del Màster en Bioètica i Dret i de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona.

Es tracta d'una publicació quadrimestral, en accés obert, que té com a objectiu proporcionar un espai per al debat i la reflexió sobre temes crucials de la bioètica, des d'una perspectiva plural, interdisciplinària i laica.

• Data de tancament per a l'enviament de col·laboracions: 20 de desembre de 2024 (13 h CET)

• Més informació sobre la convocatòria

• Accés a tots els números de la Revista de Bioètica i Dret