Opinió de Victòria Martorell

Com que la primera vegada no vaig contestar prou bé, per què vaig oblidar-me de l'últim punt, que per a mi tenia una importància cabdal, ara començo pel final i així m'asseguro de no tornar a oblidar-me'n.

Crec que un fet cabdal del Mestratge és la seva voluntat de buscar respostes en el marc laic, emparant-se en el dret i la moral per a trobar solucions als nostres reptes com a societat.

Aquest plantejament, podríem dir de comú denominador social, que deixa al vessant individual els aspectes religiosos que cada persona vulgui autoimposar-se, sempre m'ha semblat senzill i al temps terriblement contundent. L'espai comú d'organització social és neutre, sent les visions individuals les que poden autoimposar models religiosos.

De fet, si un té en compte els vint anys transcorreguts des de l'inici del mestratge i l'evolució cada vegada més tòrpida de la convivència en les societats occidentals per malentesos pretesament religiosos, que volen ser aplicats als altres amb coacció, cal considerar que l'enfocament de la María Casado no només va ser innovador sinó totalment visionari. Al meu entendre és l'únic enfocament que pot permetre la convivència positiva de societats multiculturals i multireligioses. Cal, doncs, al meu entendre, fer un reconeixement especial al Mestratge i a la seva directora, per la seva contribució al que indubtablement és l'única alternativa de futur per generar societats plurals, riques i harmonioses.

Dit això que per mi era un tema de marc general però de cabdal importància, passo a explicar aquells aspectes que de ben segur no hagués pogut assolir sense el Màster.

Recordo la percepció de privilegi, privilegi per la qualitat dels professors i privilegi pel temps protegit que durant dos anys, dimarts i dijous, vaig poder gaudir per aprendre i reflexionar.

El rigor abans d'emetre cap judici, cap opinió, cap posicionament… la necessitat primera de reunir la millor informació disponible sobre el tema a tractar i esforçar-se entendre-la. Emprar el mètode per fugir del prejudici.

Un altre aprenentatge cabdal que varen oferir-me els meus mestres va ser la necessitat de separar les pròpies emocions del raonament endreçat i racional. No sempre és fàcil ni sempre s'aconsegueix, però constitueix un dels pilars bàsic de la racionalitat.

Lligat a l'anterior, i segurament l'aprenentatge més valuós és el fet d'identificar les pròpies pors quan aquestes interfereixen en la racionalitat del pensament. Estic certa de què no sempre soc capaç de vèncer-les i que més vegades de les quals voldria formen part dels meus posicionaments, però almenys he après a identificar-les i sovint a ser capaç d'admetre-les.