Línia de recerca "Bioètica, dret i alimentació"


Presentació

L'elecció d'un determinat aliment, ja sigui pel seu contingut nutricional, mètode de producció o origen, han fet de l’alimentació i la gastronomia fenòmens socials amb considerables conseqüències no només econòmiques sinó també polítiques i socials. Deixant enrere la concepció de què el consum d'aliments es basa purament en criteris de supervivència, l’ample varietat de productes alimentaris disponibles permet avui al consumidor-comensal expressar els seus plantejaments ètics i morals, demostrar la pertinença a un grup, o fins i tot reforçar la seva ideologia, mitjançant eleccions alimentàries precises (Raventòs, 2009).

Avui, el consumidor espera que els aliments no només siguin segures sinó també innòcues i respectuoses amb els seus plantejaments vitals. El consumidor actual emet el seu vot cada vegada que fa una elecció alimentaria (Singer, 2007), escull aquell aliment o creació que representa una part de la seva personalitat o els seus ideals. Per a protegir aquestes eleccions, les institucions públiques han aprovat en el últims deu anys gran quantitat de legislació que garanteixi tant la innocuïtat dels aliments com la llibertat del consumidor per a fer eleccions alimentaries informades.

El Dret Alimentari, en particular a la Unió Europea, està sentint en aquest moment una nova revolució. Igualment, les línies de finançament de la recerca i les polítiques públiques es mouen en la direcció de permetre la consolidació de noves categories de productes respectuosos amb els plantejaments ètics de la ciutadania. Producció ecològica, col·laboració amb sistemes alimentaris locals, entre altres, ocupen una part fonamental de la política de salut i alimentaria actual. D'altra banda, la complexitat de les noves tecnologies per a la innovació alimentaria han tornat a posar sobre la taula el debat sobre l'acceptabilitat de la tecnologia.

L'anàlisi multidisciplinari i participatiu de les implicacions ètiques de les noves tecnologies alimentàries és una eina necessària per a garantir que els productes o les creacions que utilitzen aquestes tecnologies no plantegen conflictes ètics als consumidors. L'omissió d'aquesta tasca pot, com recorda el cas de Monsanto al mercat europeu, suposar la condemna de noves iniciatives tecnològiques i com a tal la inutilitat d'una part de la recerca (Owen, 2009). Així doncs, la recerca alimentària a d'anar forçosament acompanyada de l'estudi del marc jurídic i de les implicacions ètiques de l'objecte de la recerca. En aquest sentit, la línia de recerca té com a objectius essencials identificar i avaluar les qüestions ètiques i politicosocials derivades de la innovació i la recerca alimentària així com els seus efectes en l’entorn. Els resultats del nostre treball permetrà afavorir el debat informat davant d'iniciatives legislatives i polítiques rellevants.


Responsables

Les persones de referència a la línia de recerca i coordinadores del “Màster en Alimentació, Ètica i Dret” (60 ECTS) són la Dra. Itziar de Lecuona i la Mª José Plana.

  • Itziar de Lecuona és Professora del Departament de Salut Pública de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, Doctora en Dret, investigadora del Observatori de Bioètica i Dret (OBD) UB, membre de la Comissió de Bioètica UB (CBUB), així com del Expert Group of Research Integrity (LERU) i del Working Grooup of Ethics del programa de la Unió Europea Horizon 2020.
  • Mª José Plana és advocada especialista en Dret Alimentari i governança i investigadora doctoral del Observatori de Bioètica i Dret (OBD) UB per a la tesi “Dret i Ètica en la informació alimentària: reflexions per al consumidor informat”.

Línies de recerca

  • Dret Alimentari
    - Dret regulatori de la seguretat alimentària.
    - Drets Humans i Socials i Alimentació: cap a un Dret dels Aliments?
    - Avaluació jurídica dels riscos derivats de l’activitat i la innovació alimentària.
  • Ètica a la gestió de la cadena alimentària
    - Quins són els conflictes ètics que afecten a la recerca alimentària?
    - Com establir un marc teòric per a la avaluació ètica en el funcionament de la cadena alimentària?
    - Sobirania Alimentària al segle XXI, reptes i oportunitats.
  • Polítiques Públiques de Salut i Alimentació
    - Les dinàmiques entre la industria alimentària, els poders públics i la societat civil en el disseny de polítiques en alimentació i salut.
    - Evolució de la política global alimentària. Participació pública a la gestió de la cadena alimentària.
    - La gastronomia com a agent del canvi, col·laborador necessari per a les polítiques públiques de salut i alimentació.

Formació

Màster en Alimentació, Ètica i Dret” (60 ECTS)

En el àmbit de la producció i la innovació agroalimentària, les empreses i els centres de recerca exigeixen dels seus professionals titulats en àrees científiques (química, ciència i tecnologia dels aliments, enginyeria agrònoma, entre d'altres) que siguin capaços de vetllar pel correcte compliment de l'ordenament jurídic  aplicable als productes desenvolupats i comercialitzats. Així mateix, els professionals de la recerca s'enfronten  regularment al debat sobre la oportunitat o idoneïtat de les tècniques Industrials i creatives, fins al punt que la política de recerca de la Unió Europea inclou entre els criteris d’avaluació dels projectes de recerca la avaluació de les implicacions ètiques i socials de la tecnologia. Més enllà del seu coneixement científic, el professional de l'alimentació ha de tenir dons coneixements multidisciplinaris i habilitats professionals per a garantir l'èxit i l'acceptabilitat de les seves innovacions.

En aquest context, el Màster en Alimentació, Ètica i Dret ofereix una formació específica per a aquest perfil professional, oferint tanmateix coneixements i eines multidisciplinaris per a el desenvolupament d'habilitats professionals inherents a les seves responsabilitats.

Dirigit a graduats, diplomats, llicenciats en Ciència i Tecnologia dels Aliments, Gastronomia, Nutrició Humana i Dietètica, i Enginyers Agrònoms, així com a professionals del Tercer Sector que desenvolupin les seves accions en matèria de seguretat alimentària.

Es valorarà igualment la participació d'altres titulats i professionals que desenvolupin la seva feina en el àmbit de la alimentació i la gastronomia (en particular, juristes i periodistes que per la seva activitat requereixen dels coneixements específics que inclou el postgrau.