L’OBD recolza l’obtenció de cèl·lules mare a partir d’embrions humans amb finalitats terapèutiques

En el marc de les controvèrsies suscitades darrerament entorn a la utilització d’embrions humans amb finalitats terapèutiques i no reproductives, el Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret del Parc Científic Barcelona ha elaborat un Document que aporta informació i diferents punts de vista per a facilitar el debat públic sobre la qüestió i per a proporcionar pautes a l’administració i al legislador amb vistes a una possible modificació de la normativa existent al nostre país.

El “Document sobre l’Obtenció de Cèl·lules Mare Embrionàries”, que s’ha fet públic avui durant una roda de premsa celebrada al Parc Científic de Barcelona, pretén tranquil·litzar als ciutadans i subratlla la importància de no traslladar les connotacions negatives de la clonació amb finalitats reproductives, a l’ús d’embrions amb finalitats terapèutiques.

L’ús d’embrions amb finalitats no reproductives té com a objectiu produir diferents tipus de teixits o inclòs òrgans a partir de les anomenades cèl·lules mare, que podrien donar peu per exemple a l’obtenció de neurones per tractar malalties neurodegeneratives com la malaltia d’Alzheimer o la de Parkinson, obtenir illots pancreàtics per tractar la diabetis o reparar les regions del cor necrosades per un infart de miocardi. Els teixits i òrgans obtinguts per aquesta via podrien minimitzar el perill de rebuig ja que es manipularien, mitjançant tècniques de trasplantament nuclear, de forma que incorporessin els gens de la persona afectada. D’aquesta manera cada individu podria disposar de la seva pròpia línia de cèl·lules mare, donant peu al que els científics estan titllant de medicina del futur.

Però punts de vista de caràcter ideològic s’oposen a legalitzar aquesta recerca tot i plantejant que l’embrió és una persona que no pot ser utilitzada en cara que sigui en benefici de moltes altres.

Per la seva banda, l’Observatori afirma que seria immoral no utilitzar les possibilitats que tenim al nostre abast tenint en compte que per a produir cèl·lules mare embrionàries només és necessari cultivar els embrions fins a cinc dies després de la fecundació.

Davant aquesta controvèrsia, actualment existeix, en diversos països, una doble moral en la que es prohibeix la clonació terapèutica a la vegada que s’autoritza, i inclús se subvenciona, la investigació amb línies cel·lulars obtingudes d’embrions humans aconseguits mitjançant la importació d’altres països.

En aquest context l’Observatori propugna la modificació de la legislació existent i proposa que hauria de ser admesa l’obtenció de cèl·lules mare embrionàries amb finalitats terapèutiques i de recerca sempre que s’aprovi per una comissió ad hoc. L’Observatori proposa que les Comissions ad hoc avaluïn la coherència dels protocols a seguir i en determinin la seva idoneïtat, assegurant-se que no és possible obtenir resultats idèntics utilitzant cèl•lules mare provinents d’altres fonts. Aquests haurien d’estar formats per professionals de diferents disciplines que fossin capaços d’arribar a consensos tenint en compte punts de vista jurídics, deontològics i de bona pràctica professional.

Un cop aprovat el protocol, els investigadors podrien dur a terme la seva recerca només amb embrions aconseguits a partir de:

1. Embrions sobrants donats per a la recerca.

2. Embrions creats in vitro que han estat considerats per diverses raons no transferibles.

3. Embrions congelats que han sobrepassat el límit legal de crioconservació- es tracta d’embrions creats amb finalitats reproductives, però que al sobrepassar el límit legal de criopreservació han deixat de ser considerats viables jurídicament i poden usar-se per a la recerca, a no ser que els progenitors n’hagin explicitat la seva oposició.

4. Embrions somàtics obtinguts per tècniques de transferència nuclear.

5. Embrions gamètics creats amb la finalitat de produir cèl·lules mare utilitzant gàmetes humans. Aquesta opció només es considerarà recomanable si no és possible utilitzar embrions de cap dels casos anteriors.

En tots aquests casos, l’Observatori considera que caldria disposar del consentiment informat dels donants.

Finançat per la Fundació Mª Francesca Roviralta, el Document és fruit d’un diàleg pluridisciplinar que ha englobat plantejaments tècnics i científics, ètico-filosòfics, d’antropologia cultural i jurídics i socio-sanitaris d’un grup de professionals provinent de diferents punts de l’estat espanyol, sota la coordinació del metge especialista en reproducció humana Josep Egozcue i la jurista i Directora de l’Observatori de Bioètica i Dret Maria Casado.

L’acte públic de presentació del Document tindrà lloc el proper dimecres 19 de desembre a les 20h a l’auditori del Parc Científic de Barcelona en un acte que serà presidit pel director general del Parc Joan Guinovart i que ha comptat amb el suport de la Regidoria de Ciutat del Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona.

• Document [PDF]