Càtedra UNESCO de Bioètica

Informació i matrícula

  • Observatori de Bioètica i Dret
  • Càtedra UNESCO de Bioètica
  • Universitat de Barcelona
  • Avgda. Diagonal 684,
    Facultat de Dret
  • 08034 Barcelona
  • Tel. (+34) 93 403 45 46
  • obd.ub@ub.edu

L’OBD alerta sobre la mercantilització del cos humà i els seus components

28.06.2017

De la solidaridad al mercado. El cuerpo humano y el comercio biotecnológico, de María Casado (coord.), darrer títol de la Col·lecció de Bioètica coeditat per Edicions de la Universitat de Barcelona i l’editorial mexicana Fontamara, tracta sobre els problemes ètics i jurídics que comporta la comercialització del cos humà i les seves parts.

En el llibre, juristes, filòsofs, metges i genetistes s’enfronten, des de perspectives teòriques i pràctiques diferents, a la paradoxa que es continuïn declarant vàlids els principis de justícia global i respecte als drets humans reconeguts i que alhora s’accepti cada vegada més la comercialització del cos humà, de les seves parts i dels seus components. María Casado aplega un sòlid argumentari en contra d’aquesta tendència creixent, que prioritza la mercantilització d’àmbits que el dret reserva a la gratuïtat i la solidaritat entre les persones.

Al llarg de dotze capítols dividits en dues parts —la primera de caràcter teòric i la segona dedicada a explicar situacions de la realitat quotidiana—, es presenten arguments i fets que permeten al lector adoptar els seus propis enfocaments, i que contribueixen a generar un debat social informat per poder impulsar polítiques públiques que s’adiguin amb un model acordat democràticament.

A la primera part es parla de qüestions com ara si el cos humà i les seves parts han de ser objecte de lucre, i les contradiccions existents entre els fets i les normes que els regulen; les formes d’entendre el dret de l’individu sobre el propi cos i les conseqüències que comporta subscriure determinades concepcions de la dignitat humana; la progressiva mercantilització del cos i les seves parts, i el dilema que es planteja, des del punt de vista del dret civil, sobre si les parts separades del cos pertanyen encara al subjecte i, per tant, han de considerar-se res extra commercium (‘fora de l’abast comercial’). A la segona part, es fa un recorregut per casos concrets, com la gestació per subrogació, la comercialització de la genètica, o les dificultats dels comitès d’ètica per desenvolupar les seves múltiples funcions en contextos de gran complexitat.

En l’obra, coordinada per María Casado, professora de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona i directora de l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD), han participat els autors següents: Manuel Atienza, professor de Filosofia del Dret de la Universitat d’Alacant; Ana Rubio, professora de Filosofia del Dret de la Universitat de Granada; Albert Royes, professor jubilat d’Ètica Mèdica de la Facultat de Medicina de la UB; Ricardo García Manrique, professor de Filosofia del Dret de la UB; Esther Arroyo, professora de Dret Civil i titular de la Càtedra Jean Monnet de Dret Privat Europeu de la UB; Salvador Darío Bergel, professor de la Càtedra de Bioètica i professor emèrit de Dret Comercial de la Universitat de Buenos Aires; Esther Farnós, professora de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra; Chloë Ballesté, professora del Departament de Cirurgia i Especialitats Quirúrgiques de la Facultat de Medicina de la UB; Carme Barrot, professora de Medicina Legal i Forense de la Facultat de Medicina de la UB; Míriam Méndez, advocada dels Serveis Jurídics de l’Hospital Clínic de Barcelona, i Itziar de Lecuona, professora del Departament de Salut Pública de la Facultat de Medicina de la UB.

L’OBD (1995) és un centre de recerca de la Universitat de Barcelona que treballa en l’anàlisi de les implicacions ètiques, legals i socials de les biotecnologies des del marc dels drets humans reconeguts; té el suport del grup de recerca consolidat «Bioètica, dret i societat», de la Generalitat de Catalunya (2005), i constitueix la base de la Càtedra Unesco de Bioètica de la Universitat de Barcelona (2007).

Aquest títol pertany a la Col·lecció de Bioètica, que promou una concepció de la bioètica flexible i laica, i fomenta el debat informat sobre les qüestions ètiques relacionades amb la medicina, les ciències de la vida i les tecnologies connexes aplicades als éssers humans. En aquesta col·lecció, impulsada per l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona —que dirigeix María Casado, titular de la Càtedra Unesco de Bioètica de la UB, i creadora i directora del Màster en Bioètica i Dret també de la UB—, fins ara han aparegut els títols següents: La confidencialitat en l’assistència sanitària. Del secret mèdic a la història clínica compartida a Catalunya, de Lídia Buisan; Gestación por sustitución. Ni maternidad subrogada ni alquiler de vientres, d’Eleonora Lamm; ADN forense: problemas éticos y jurídicos, de María Casado i Margarita Guillén (coords.); La Declaración Universal sobre Bioética y Derechos Humanos de la Unesco y la discapacidad, de María Casado i Antoni Vilà; Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica. Del convenio de la ONU a las búsquedas a través del ADN, de María Casado i Juan José López Ortega (coords.); Morir en libertad, d’Albert Royes (coord.), i El origen de la bioética como problema, de Manuel Jesús López Baroni.

L’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) també publica uns Documents en què, davant de temes tecnocientífics que són motiu de debat públic, exposa l’estat de la qüestió amb opinions contrastades del grup i d’especialistes convidats, i amb una àmplia difusió entre la comunitat científica, mitjans de comunicació, professionals dels diversos àmbits i grups parlamentaris. Tots els documents inclouen les versions en català, castellà i anglès, i estan disponibles gratuïtament en format PDF al web d’Edicions de la UB. Els darrers títols publicats són: Informació alimentària: qüestions ètiques, jurídiques i polítiques, de M.ª José Plana i Itziar de Lecuona (coords.), i Declaració sobre integritat científica en recerca i innovació responsable, de María Casado, Maria do Céu Patrão Neves, Itziar de Lecuona, Ana Sofia Carvalho i Joana Araujo.

 

Màster en Bioètica i Dret UB