Sessió de l'Associació de Bioètica i Dret: “Neuroética traslacional: células, redes, fármacos y personas”, a càrrec de Fernando Estévez

El 12 de març de 2025, l'Associació de Bioètica i Dret (ABD) organitza la sessió “Neuroética traslacional: células, redes, fármacos y personas” (“Neuroètica translacional: cèl·lules, xarxes, fàrmacs i persones”), a càrrec del Dr. Fernando Estévez.

L'avenç de l'estudi de les neurociències en els darrers 20 anys ha transformat una sèrie de paradigmes en la comprensió de l'estructura i la funció del sistema nerviós humà. S'ha avançat de manera vertiginosa en la comprensió dels mecanismes genètics, moleculars, cel·lulars i funcionals inherents a diverses malalties del sistema nerviós humà. Aquest desenvolupament ha anat acompanyat d'un enorme impacte de la ciència (neurociència) translacional; tractant de portar amb celeritat les troballes del laboratori a la vida diària de les persones, no sempre amb el millor resultat ni tampoc amb la cura deguda.

L'impacte de tota la informació científica juga encara un paper limitat i, fins i tot, inquietant i desmotivador en els àmbits del diagnòstic, la terapèutica, la rehabilitació i la reinserció de les persones afectades per patologia neurològica; com a exemple, en analitzar la demència (en particular, la malaltia d'Alzheimer). La ciència translacional és una alternativa que busca un enfocament més directe i pragmàtic, que espera aconseguir la connexió entre conceptes bàsics de recerca i recerca aplicada, buscant, a curt termini, obtenir resultats que puguin ser promoguts a les comunitats. Aquesta transferència tecnològica accelerada requereix un model de gestió i utilització del coneixement que respecti una sèrie de qüestions que es plantegen en l'àmbit de l'ésser humà, el seu origen i la seva integritat.

És, aleshores, el moment de mirar enrere per valorar les crítiques i escepticisme que ha despertat la neuroètica i, alhora, avaluar el futur i els reptes que es presenten en la recerca relativa al sistema nerviós, ara convertida en un “hub” d'interacció científica.

És fonamental entendre el momentum i definir amb passos ferms els abasts i els desafiaments; els temors relatius al cervell i la seva manipulació han generat pors que porten a la construcció de directrius i normes que busquen protegir l'ésser humà (i el seu cervell) com a béns preuats.

Què són les neurodades?, què significa la privacitat de la ment?, com es protegeix la dignitat i integritat humana i del cervell humà?, són preguntes que els neuroeticistes i bioeticistes han d'ajudar a respondre.

En el moment actual, és crucial fer un “alt”, mirar amb atenció el bosc, i no només els arbres, per aportar a clarificar terminologia, establir punts en comú, i gestionar l'especulació amb la cura i el rigor de la bioètica-neuroètica; per poder caminar amb vista a un futur millor per a la humanitat. La neuroètica, doncs, ha de contribuir a la construcció de recerca interdisciplinària rigorosa i acurada, per permetre la traducció de l'erudició en ciència pràctica; com ho proposa la bioètica, ciència mare de la neuroètica.

Ponent:

Fernando Estévez és doctor en medicina i cirurgia; especialista en neurologia; Màster en neurociència i biologia del comportament; Màster en Bioètica i Dret; PhD per la Universitat de Barcelona; tutor del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona; tutor i docent de postgrau de medicina i neuropsicologia a la Universitat de Cuenca i la Universitat de l'Azuay.

• Data i hora: dimecres, 12 de març de 2025, a les 18 h (hora d'Espanya peninsular, CET, UTC +1)

• Lloc: format en línia (retransmissió en directe via Zoom)

• La sessió se celebrarà en tancat, de forma exclusiva per a socis/es de l'Associació de Bioètica i Dret (ABD), i alumnes actuals i professorat del Màster en Bioètica i Dret. Si pertany a un d'aquests col·lectius, rebrà, en el seu correu electrònic, l'enllaç per connectar-se a la sessió.

• Més informació sobre l'ABD