El dossier compta, també, amb una presentació a càrrec del Dr. Joaquín Martínez Montauti: “La telemedicina permet connectar els pacients amb el sistema sanitari, però els manté allunyats de les persones. Per això, la seva contribució a la humanització de l'assistència mèdica és molt poca. Igualment, cal veure si contribueix a la continuïtat de l'assistència o, al contrari, a la fragmentació. Encara que ja s'hagi incorporat com una ajuda molt valuosa en determinades circumstàncies, no pot ni ha de substituir la medicina presencial”.
Es posiciona com a referent en els principals repositoris de qualitat i ha rebut, per onzè any consecutiu, la distinció de qualitat i internacionalització que la Universitat de Barcelona concedeix a les revistes científiques editades per la mateixa institució.
Coordinat per la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona (la titular de la qual és la Dra. María Casado) i la Càtedra UNESCO d'Ètica, Ciència i Societat de la Universitat de Toulouse (la titular de la qual és la Dra. Emmanuelle Rial-Sebbag)
Presentació del dossier. Joaquín Martínez Montauti
Grâce au développement dérogatoire pendant le COVID-19, la télémédecine en France est mieux encadrée juridiquement et plus accessible (français). Anne-Marie Duguet
Responsabilidad civil médica en telemedicina: una propuesta de principios para una lex artis telemédica. Juan Alberto Lecaros Urzúa, Gonzalo Eugenio López Gaete
Telemedicina e tecnologia assistiva (português). Fernanda Schaefer Rivabem, Jussara Maria Leal de Meirelles
El acto de telemedicina: hacia un nuevo concepto de asistencia médico-personal. Sandra Camacho Clavijo
Patients présentant une pathologie chronique et soins palliatifs en oncologie : Une mise en relation trop tardive. Télémédecine pour les soins palliatifs en oncologie (français). Bettina Couderc, Valerie Mauries Saffon, Alfonsina Faya-Robles
A regulação jurídica brasileira do exercício da telemedicina no contexto da pandemia do COVID-19 (português). Beatriz Sena Figueirêdo, Flávia de Paiva Medeiros de Oliveira
Telemedicina, ética e a Resolução n. 2.314/2022 do Conselho Federal de Medicina Brasileiro: parâmetros de aplicação, subsidiariedade, letramento e segurança informacional (português). Sthéfano Bruno Santos, Isabela Almeida
Aspectos éticos del servicio de telemedicina de una mutua laboral. Mónica Ballesteros Polo
La regulación ética de aplicaciones digitales en salud frente a la pandemia por COVID-19. María de la Paz Lascano, Timothy Daly
Revisión sobre aspectos bioéticos en las decisiones de triaje en la Unidad de Cuidados Intensivos durante la pandemia por COVID-19. Grecia Alejandra García León, Dania Nimbe Lima Sánchez, Lucía Abascal Miguel
Validación de un instrumento para medir el respeto de la autonomía del paciente en situación terminal durante la toma de decisiones médicas sobre el final de la vida. José Isaac González-Huerta, Laura Medina-Ceja, María Claudia Espinel-Bermúdez, Asunción Álvarez-Del Rio, María de Jesús Medina-Arellano, Irene Córdova-Jiménez
Bioética y Derechos Humanos en una mirada latinoamericana. Diego Nicolás Biscioni, Thiago Rocha da Cunha, Aline Albuquerque
Ética de los sentimientos, desarrollo de capacidades, memoria histórica y reconciliación: la fragilidad del personal de salud en el conflicto armado colombiano. Gloria Omaira Bautista Espinel, Dianne Sofía González, Sonia Díaz-Monsalve, Ana María Bermúdez
Aspectos bioéticos da utilização de sistemas de inteligência artificial no campo da saúde: um estudo exploratório (português). Evelise Scaraboto Duarte, Fagner Sutel de Moura, Leonardo Pestillo de Oliveira, Lucas França Garcia
La dignidad de la mujer como argumento jurídico relevante en la Sentencia del Tribunal Supremo español 277/2022, de 31 de marzo de 2022, sobre filiación en la gestación subrogada. María Luisa Marín Castán