El 17 de maig de 2023, l'Associació de Bioètica i Dret (ABD) organitza una nova sessió exclusiva per als seus membres i l'alumnat actual del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.
[[{"type":"media","view_mode":"media_original","fid":"3346","attributes":{"alt":"","class":"media-image","height":"900","style":"width: 550px; height: 309px;","width":"1600"}}]]
La salut mental és allò que ens permet desenvolupar la nostra vida com a tal, a escala individual i també com a col·lectiu social. Actualment, hi ha una alta prevalença global dels patiments mentals, amb una incidència que creix cada any i que ha augmentat abruptament durant els anys pandèmics.
És imprescindible —i urgent— atendre la xifra creixent de patiments mentals, i pensar i executar una forma amigable de reconstruir, enfortir i sostenir la salut mental de cada persona, per a un bon viure personal i col·lectiu.
Per a fer-ho, i com a primer pas, cal revisar què estem fent: les maneres en què vivim, els models de gestió, atenció i cura a la salut, les formes de vincular-nos, les idees sobre la salut i el patiment mental, i tot allò que hi subjau.
La bioètica proposa aportacions específiques i pràctiques per emfatitzar i reforçar els debats sobre la cura en salut mental i la qualitat d'atenció del patiment mental. El debat des de la bioètica —si tenim la intenció de millorar la salut mental individual/poblacional— és fonamental perquè trobem múltiples qüestions èticament problemàtiques dins del camp de la salut mental com a disciplina, així com de la seva percepció i acompanyament social.
Considerem, per exemple, la presumpció respecte dels límits de la normalitat psíquica o els modes de diagnòstic —valoració de l'estat mental d'un subjecte—, i les modalitats terapèutiques del patiment mental. A cadascuna, es posen en joc múltiples judicis valoratius sobre nocions variades, entre elles, la de persona. A partir de la noció de persona també es posen en joc valoracions sobre l'autonomia, la ment, el comportament adequat i la perspectiva sobre drets, entre d'altres.
Pel que fa a la percepció social de la salut/patiment mental, trobem un prejudici certament generalitzat sobre allò que pot o no pot fer una persona amb patiment mental, relacionat amb l'estigma social que encara pesa sobre aquest tipus de diagnòstics.
En abordar situacions de salut-malaltia, s'intervé sobre trajectòries de vida, cossos, ments, inicis o finals de la vida, gestió d'informació personal i/o sensible, distribució de recursos en salut, entre d'altres. A més, el procés de salut-malaltia està immers en una persona que, alhora, viu en determinades condicions globals, té maneres particulars de vida, està envoltada de configuracions discursives i morals, pren decisions individuals, i té un esdevenir subjectiu, entre altres dimensions que intervenen en aquest procés. En aquest sentit, la bioètica també ofereix eines per observar i analitzar cadascuna d'aquestes dimensions i les seves valoritzacions, ja siguin personals o culturals.
Data i hora: dimecres, 17 de maig de 2023, a les 18 h (hora d'Espanya, CET, UTC+2)
Lloc: format en línia, via Zoom