Dret i ciència: La nanotecnologia a debat. "Més petit que petit"

L’horitzó de coneixements convergents que enfoca la Nanociència i la Nanotecnologia i els reptes socials, jurídics, econòmics i industrials que es deriven de la transformació a escala del món material, obren les portes a un canvi de paradigma pel que fa als models que fins ara han guiat la ciència i la tecnologia. Aquests models es giren ara envers la convivència multidisciplinària i no solament en el territori de la física, la química, la biologia, les ciències del materials i les ciències cognitives, sinó també de la ciències socials, econòmiques i polítiques, amb un èmfasi especial en la bioètica.

No hi ha avenços tecnocientífics sense impactes socials, ètics i jurídics que cal analitzar en termes de benefici, responsabilitat i seguretat, essent el tret clau el principi de precaució i la transparència per identificar i avaluar els riscos i els efectes secundaris en els respectius àmbits de la salut, l’ambient, els laboratoris i la indústria. Aquestes anàlisis, avaluacions i, ara aquesta exposició, han de contribuir a millorar les relacions entre els sistemes experts ―ciència, ètica i dret―, i la transferència d’aquests coneixements a la ciutadania per tal d’incrementar la qualitat del debat públic informat.

L'exposició “Més petit que petit” s’orienta a donar informació i a contrastar diferents qüestions ètiques, socials, econòmiques, polítiques i jurídiques que sorgeixen a l’entorn dels avenços de la Nanotecnologia:

• Quins són el impactes potencials en termes de risc i benefici de les aplicacions de les nanobiotecnologies ―nanocontenidors, nanorobots, nanosensors, nanobiomaterials sintètics― en l’àmbit del tractament i la millora de la salut, el medi ambient i la seguretat?
• Essent tan importants les inversions econòmiques, privades i publiques que es fan per al desenvolupament de les Nanotecnologies arreu del món, com es planteja la redistribució d’aquests coneixements en els diferents països i grups?
• Què haurien de fer les institucions europees i els parlaments nacionals per fomentar/ controlar aquest tipus de recerques i per orientar les inversions a projectes d’interès comú i per a les generacions futures?
• Com s’ha d’encarar el debat ètic i jurídic en els projectes de recerca i d’ aplicació industrial? Com fomentar el debat públic informat entre la ciutadania?
• Com regular-ho a nivell nacional i globalment? Per mitjà de quins instruments normatius?
• Els estàndards i protocols de recerca, els requisits formals I el límits establerts per a la recerca científica, són suficients i protegeixen els béns jurídics implicats també en el cas de la recerca en nanotecnologia? Cal un marc ètic nou per aquest tipus de recerca?
• L’elaboració, l’ús i la comercialització dels productes nanotecnològics, requereix un tractament específic des de la protecció dels drets humans? (tal i com va succeir amb el tractament i l’ús de les dades genètiques a partir del coneixement del genoma humà i de les seves potencialitats).

L’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona treballa en un projecte de recerca ―finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación― sota la direcció de la Dra. María Casado titulat “NANOBIOLAW: implicacions bioètiques, socials i jurídiques de les Nanotecnologies” (SEJ2007-61210/JURI, 2007-2010), orientat a crear condicions de co-aprenentatge entre els sistemes experts implicats i els interessos de la ciutadania per tal que els avenços i les aplicacions nanotecnològiques es duguin a terme en un marc de seguretat i responsabilitat.