Els dilemes ètics de la recerca amb organoides, a debat en un seminari organitzat per l'Observatori de Bioètica i Dret

El passat 11 de juny de 2024, a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, ​​va tenir lloc el seminari “Investigación con organoides” (“Recerca amb organoides”), en el marc del projecte “Qüestions bioètiques no resoltes en l'avaluació de la recerca i la innovació en salut basada en intel·ligència artificial, tecnologies genètiques i dades personals (BIOEVAINNOLAW)” (PID2022-138615OB-I00), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats del Govern d'Espanya, i del qual la Dra. Itziar de Lecuona és investigadora principal.

Els investigadors convidats Daniel Tornero (professor del departament de Biomedicina i investigador de l'Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona) i Sandra Acosta (professora d'Embriologia Humana a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i directora del Laboratori de Neurogenòmica Funcional de la Universitat de Barcelona/IDIBELL) van exposar els seus avenços en neurorganoides. Per la seva banda, Pau Sancho-Bru (investigador a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer - IDIBAPS) va parlar sobre la recerca amb organoides de fetge.

Destaca la convergència de tecnologies com la intel·ligència artificial, situació que ens interessa analitzar també per determinar els aspectes metodològics, ètics, legals i socials, amb l'objectiu de contribuir a la recerca i futures aplicacions per a una medicina personalitzada. També es van comentar les limitacions que podrien suscitar les preocupacions bioètiques associades a l'ús d'aquestes estructures biològiques.

Durant la darrera part del seminari, es va iniciar un diàleg entre els ponents i diversos investigadors i acadèmics col·laboradors de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, ​​fet que va permetre la posada en comú i un interessant debat sobre els problemes no resolts que pertoquen a la recerca amb organoides en l'àmbit biomèdic i de la salut, com ara la imperfecta regulació de l'ús de les cèl·lules mare embrionàries i de cèl·lules mare de pluripotència induïda, l'ús de teixits d'origen humà, la impossibilitat d'anonimitzar determinades mostres per diverses raons: bé sigui per l'objectiu que es persegueix, o bé per les particularitats que presenten les malalties rares i els dilemes que susciten als investigadors pel que fa a la creació d'organoides.

Destaca, també, el debat que va girar al voltant dels neurorganoides i les seves propietats emergents al fil de la creació de xarxes neuronals. Pel que fa a la recerca amb animals, també es va comentar la possibilitat de reduir-ne l'ús davant dels nous desenvolupaments. Els biobancs d'organoides i el seu règim ètic-jurídic també van ocupar part del seminari.

En conclusió, el seminari sobre recerca amb organoides i el seu abordatge multidisciplinari ha permès identificar les particularitats que s'han de tenir en compte per a una avaluació adequada dels projectes de recerca que desenvolupin i utilitzin organoides d'origen humà i en els quals, a més, en convergeixen d'altres tecnologies com la intel·ligència artificial i les tecnologies genètiques.