Cátedra UNESCO de Bioética

Información y matrícula

  • Observatorio de Bioética y Derecho
  • Cátedra UNESCO de Bioética
  • Universidad de Barcelona
  • Av. Diagonal 684
    Facultad de Derecho
  • 08034 Barcelona
  • Tel. (+34) 93 403 45 46
  • obd.ub@ub.edu

Petició per regular l'objecció de consciència en l'àmbit sanitari - EL PUNT

28.11.2007

L. BRUFAU. Barcelona

El comitè de bioètica de la Universitat de Barcelona (UB) va presentar ahir unes recomanacions per regular l'objecció de consciència dins l'àmbit sanitari. Els professionals poden negar-se a practicar algunes actuacions –com els avortaments o la dispensació de la píndola d'emergència– si les seves creences els ho impedeixen, però això representa un problema si el pacient no acaba rebent l'assistència. El comitè va posar èmfasi en la necessitat de saber quins sanitaris objecten perquè els caps de servei dels centres puguin adequar els horaris i en tots els torns hi hagi gent disposada a fer aquests procediments. María Casado, directora de l'observatori de bioètica, va sentenciar que la regulació «evitarà situacions de desatenció», ja que en sanitat el temps és especial i en alguns casos no es pot esperar. El document també recull l'opció dels metges que treballen a les unitats de cures intensives (UCI) de continuar amb els tractaments encara que ja no hi hagi una esperança de vida. En aquest sentit, el text advoca perquè el professional no participi en la decisió sobre la conveniència o no de continuar «allargant la vida» d'una persona quan ja no hi ha cap actuació que li pugui ser beneficiosa. Des del Col•legi de Metges de Barcelona no veuen necessari fer aquesta regulació. L'objecció de consciència també s'ha de tenir en compte a les farmàcies, segons el comitè. Tot i que són establiments privats fan una funció pública, «i si hi ha farmacèutics contraris a donar la píndola s'haurien de planificar amb els seus companys per donar una opció a la usuària de rebre el fàrmac», va dir Casado. Es desconeix quants professionals catalans no estan disposats a realitzar determinades actuacions. El cap de la secció d'obstetrícia de l'hospital Clínic, Josep Oriol Coll, afirma que al centre hi ha prop d'un 5% de professionals que es neguen a fer avortaments, però «és un nombre limitat i no ens planteja problemes». Tots els avortaments que es fan en la sanitat pública són deguts a problemes fetals, o a una situació de risc greu per a la mare. Coll ho va justificar assegurant que es tracta d'una «decisió política», i els embarassos no desitjats s'atenen en clíniques privades. Encara que no hi ha dades, sí que es coneixen casos en què l'objecció de consciència és generalitzada. És la situació de l'hospital de Sant Joan de Déu, en què no es practiquen avortaments, seguint les directrius del seu patronat gestionat per un orde religiós. En canvi, la píndola d'emergència sí que la donen, però amb assessorament mèdic i psicològic a la pacient.