Artículo "Políticas Científicas", por María Casado

Columna escrita por María Casado y publicada en el periódico El Periódico el día 29 de agosto de 2004. La Dra. María Casado es directora del Observatorio de Bioética y Derecho (OBD) y del Máster en Bioética y Derecho, así como titular de la Cátedra UNESCO de Bioética de la Universidad de Barcelona.

Los investigadores están poniendo de manifiesto la necesidad de reformar con detenimiento la política científica de los países de la UE para poder ocupar el liderazgo que potencialmente le correspondería.

La ciencia europea seguirá a la zaga de la estadounidense mientras los fondos que se destinen a la investigación sean tan significativamente menores como hasta ahora. Por otra parte, los gobiernos buscan rentabilizar rápidamente los escasos recursos económicos públicos que dedican a la investigación y dan prioridad a la ciencia aplicada. Dado que los beneficios de la ciencia básica se producen a medio y largo plazo, ésta suele quedar lejos de los intereses de esos políticos que, de forma miope, buscan utilidad inmediata.

Existe, además, otro problema, frecuentemente oculto, pero que los datos se empeñan tenazmente en constatar: la escasez de mujeres investigadoras y biotecnólogas en los puestos altos del escalafón científico y en los lugares de decisión, pese a la enorme presencia femenina existente en la base de la pirámide académico-científica.

No es preciso decir que, si esa es la realidad europea, en nuestro país la situación es aún más lamentable por más que prediquemos nuestras excelencias.

Columna escrita per María Casado i publicada en el diari El Periódico el dia 29 d'agost de 2004. La Dra. María Casado és directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) i del Màster en Bioètica i Dret, així com titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona.

Els investigadors estan posant de manifest la necessitat de reformar amb deteniment la política científica dels països de la UE per poder ocupar el lideratge que potencialment els correspondria.

La ciència europea anirà sempre al darrere de la nord-americana mentre els fons que es destinin a la investigació siguin tan significativament menors com fins ara. Per altra banda, els governs busquen rendibilitzar ràpidament els escassos recursos econòmics públics que dediquen a la investigació i donen prioritat a la ciència aplicada. Atès que els beneficis de la ciència bàsica es produeixen a mig i llarg termini, aquesta sol quedar lluny dels interessos d'aquells polítics que, de forma miop, busquen la utilitat immediata.

A més a més, hi ha un altre problema, sovint ocult, però que les dades s'entossudeixen tenaçment a constatar: l'escassetat de dones investigadores i biotecnòlogues en els llocs més alts de l'escalafó científic i als llocs de decisió, malgrat l'enorme presència femenina existent a la base de la piràmide academicocientífica.

No cal dir que, si aquesta és la realitat europea, al nostre país la situació és encara més lamentable per més que prediquem les nostres excel·lències.