V Seminari Internacional de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona

V Seminari Internacional sobre la Declaració Universal sobre Bioética i Drets Humans de la UNESCO: "L'avortament i l'objecció de consciència".

Sota el lema "L'avortament i l'objecció de consciència”, un grup multidisciplinar d'experts es van reunir el proppassat divendres, 3 de febrer, al Parc Científic Barcelona, en el marc del V Seminari Internacional de Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona – Observatori de Bioètica i Dret (OBD), per tal d'analitzar els problemes ètics, biomèdics i legals que deriven de la disparitat de conviccions i opinions dels professionals de la salut entorn l’avortament, amb l’objectiu de fonamentar els arguments i orientar els debats que permetin proposar actuacions concretes.

El Seminari de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB –que se celebra anualment amb la finalitat de promoure la “Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans” de la UNESCO– ha comptat en aquesta 5a edició amb la col·laboració de la Societat Catalana de Contracepció (SCC), del Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat de Barcelona (CJAS) i de l’Associació de Bioètica i Dret de la UB (ABD), amb el suport del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

Tot seguit es va iniciar el Seminari, que es va desenvolupar al voltant de taules rodones clarament diferenciades – una al matí i una altra a la tarda– però amb un denominador comú, el reconeixement de dos drets fonamentals: el dret d’objectar en consciència (derivat del principi d’autonomia de les persones i de la llibertat ideològica i religiosa consubstancial a les societats democràtiques), i el dret dels ciutadans a rebre determinades prestacions legalment establertes als sistemes de salut finançats, de manera total o parcial, amb fons públics.

La primera taula rodona “L’avortament i les seves implicacions bioètiques” va estar coordinada per Itziar de Lecuona –professora associada del Departament de Salut Pública de la UB i membre l’OBD i del Grup de Recerca Consolidat “Bioètica, Dret i Societat” de la Generalitat de Catalunya, i en ella hi van participar: Ramon Escuriet, tècnic del Pla Estratègic d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva i d’Atenció Maternoinfantil de la Direcció General de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya; Hildegard Mausbach, metgessa i vicepresidenta de la Societat Catalana de Contracepció, Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears; Mina Piekarewicz, membre del Col·legi de Bioètica A.C. de Mèxic; i Rosa Ros, metgessa i directora del Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat de Barcelona.

En el decurs d’aquesta sessió es va abordar la qüestió dels problemes bioètics que genera la decisió de no obeir el dret per raons de desacord moral, i es va posar l’èmfasi en que aquesta és una opció ètica individual i que mai pot ser col·lectiva: l’objector no pretén canviar la norma, sinó només que se l’eximeixi del seu compliment per raons de consciència personal. Així mateix, es va posar de relleu les dificultats que encara tenen les dones que volen optar per la interrupció voluntària de l’embaràs en les condicions i terminis que la legialació vigent ho permet.

En la segona taula “L’objecció de consciència”, coordinada per María Casado, hi van intervenir: Marc Antoni Broggi, metge i president del Comitè de Bioètica de Catalunya; Mirentxu Corcoy, catedràtica de Dret Penal de la UB, membre de l’OBD i del Grup de Recerca Consolidat “Bioètica, Dret i Societat” de la Generalitat de Catalunya; Neus Prat, ginecòloga, presidenta de la Societat Catalana de Contracepció i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears i responsable de Coordinació de les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva a l’àmbit Costa de Ponent de la Gerència Territorial Metropolitana Sud; i Javier Sádaba, catedràtic d’Ètica de la Universitat Autònoma de Madrid i membre de l’OBD i del Grup de Recerca Consolidat “Bioètica, Dret i Societat” de la Generalitat de Catalunya.

En l’ordenament jurídic espanyol, l’objecció de consciència del personal sanitari no compta amb una regulació específica. En aquesta segona taula, els participants van fer palès la urgència de regular de forma pràctica l’exercici de l’objecció en el cas de l’avortament, i d’agilitzar els tràmits de prestació d’aquest servei per part d’un altre professional no objector a fi que els drets dels implicats no siguin desatesos.

- Clipping de premsa - 09/02/2012 [PDF]
- Programa [PDF]
- Data: 3 de febrer 2012
- Lloc: Auditori Antoni Caparrós, Parc Científic de Barcelona. C/ Baldiri Reixac 4, Torre D, 08028 Barcelona
- Organització: Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona

*Assistència gratuïta per socis de l’Associació de Bioètica i Dret i alumnes del Màster en Bioètica i Dret UB.

Fotografies