Una guia ètica per a la complexa relació entre metge i pacient

La relación médico-paciente (Col·lecció de Bioètica), de Joaquín Martínez Montauti, analitza les raons que empenyen els professionals de la sanitat a una parcialitat interessada i les conseqüències ètiques que aquest fet té sobre les persones i sobre l’eficiència del sistema sanitari.

Aquest llibre aborda la relació metge-pacient (RMP) des d’un punt de vista original, fixant-se en les profundes implicacions que comporta l’atenció centrada en el pacient i no pas en el professional. Així mateix examina les pressions externes que reben els uns i els altres, l’impacte que això té en la relació que s’estableix entre ells i també les conseqüències morals d’aquestes pressions. Analitza amb rigor les maneres de retribuir els professionals i fa èmfasi en el que tenen d’incentiu aquestes retribucions per influir en la seva forma d’actuar.

L’autor, amb més de quaranta anys de pràctica mèdica, també tracta extensament la relació dels metges amb la indústria farmacèutica, tant pel que fa als aspectes més tangibles —regals i remuneració— com als intangibles —formació i prestigi—. Resulta especialment aclaridora la publicitat de medicaments, perquè mostra el que succeeix amb la informació general a Internet: els pacients estan informats, però sovint de manera parcial i esbiaixada; al mateix temps, demanen el que la publicitat els incita a requerir.

D’altra banda, el llibre parla de l’impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en la RMP, que no es limita a l’àmbit de l’assistència o l’organització, sinó que arriba a l’ús de les big data per a finalitats que van més enllà dels interessos del pacient. L’autor alerta sobre la privacitat de les dades mèdiques, que està regulada en molts països, i sobre el fet que, per contra, altres aspectes de la privacitat —igualment sensibles i rellevants per als ciutadans— estiguin pràcticament desprotegits. Tal és el cas, per exemple, de l’ús de dades obtingudes a partir dels mòbils o les xarxes socials.

La Col·lecció de Bioètica de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, dirigida per María Casado, promou una concepció de la bioètica flexible, pluridisciplinària i laica, en el marc del respecte als drets humans reconeguts, i fomenta el debat informat sobre «les qüestions ètiques relacionades amb la medicina, les ciències de la vida i les tecnologies connexes aplicades als éssers humans, tenint en compte les seves dimensions socials, jurídiques i ambientals» (art. 1.1, Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans). Fins ara, s’han publicat els títols següents: La confidencialitat en l’assistència sanitària. Del secret mèdic a la història clínica compartida a Catalunya, de Lídia Buisan; Gestación por sustitución. Ni maternidad subrogada ni alquiler de vientres, d’Eleonora Lamm; ADN forense: problemas éticos y jurídicos, de María Casado i Margarita Guillén (coords.); La Declaración Universal sobre Bioética y Derechos Humanos de la Unesco y la discapacidad, de María Casado i Antoni Vilà; Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica. Del convenio de la ONU a las búsquedas a través del ADN, de María Casado i Juan José López Ortega (coords.); Morir en libertad, d’Albert Royes (coord.); El origen de la bioética como problema, de Manuel Jesús López Baroni, i De la solidaridad al mercado. El cuerpo humano y el comercio biotecnológico, de María Casado (coord.). Els Documents de l’Observatori de Bioètica són d’accés obert.

Joaquín Martínez Montauti és metge. Es va doctorar a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la relació metge-pacient i va ampliar els estudis sobre malalties infeccioses a la Universitat de Sherbrooke (Quebec). Ha estat secretari de la Societat Catalana de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica. Les seves publicacions s’han centrat en la medicina interna, les malalties infeccioses i la bioètica. Membre de l’Observatori de Bioètica i Dret, és professor del màster de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.

• Font